ACTE DE COMIAT DEL POBLE DE PALOL DE REVARDIT

M' abelleix moltissim publicar la festa que es va fer a la sala noble del castell de Palol de Revardit en motiu de la meva jubilació el dia de Santa Llúcia de 2014. A Palol celebren festa grossa; te molta anomenada a tota la contrada. La jornada estava plena d'actes, com poden veure a continuació:

Com podem veure una diada molt aprofitada. Els actes al castell van començar amb una exposició de dibuixos dels germans de Palau, gran assistència de públic.  Com sempre vam disfrutar de les seves paraules i dels seus dibuixos, ho fan molt be i per això agrada la seva obra; es per sempre. 

Vista del poble de Palol de Revardit des dels prats abans de Can Vila.

Palol de Revardit te un terme molt gran uns 18,28 Km2. El poble està situad al sud de la capital de comarca , Banyoles i en el seu municipi te inclòs els nuclis de Sant Marti de la Mota i Riudellots de la Creu, que fa pocs dies vam celebrar la nova plaça i restauracio de l'esglesia.

La veritat es que es va inagurar amb una gran festa, amb castellers i tot, després un pica-pica abundant per tothom, fins i tot hi van haver caragolls, que jo no vaig probar, però si que vaig veure disfrutar veïns de Palol que es xupaven els dits.

L'alcalde Jordi Xargay i Congost fent el parlament.
Be tornem al castell, on es va  fer l'acte de reconeixament al metge titular que s'havia jubilat feia un mes.

El Sr. Alcalde es va esplaiar amb la meva persona, va fer una síntesi molt entranyable de la meva carrera i vida academica i també de lo que havien sigut els meus 23 anys ocupant-me de la salut de la gent , i de viure el poble en totes les seves vertens. 

Em va entregar un document aprovat per unanimitat pel  Ple de l'Ajuntament de Palol de Revardit.

També em va obsequiar amb  unes litografies numerades de l'artista Tabuenca l'una del poble i l'alta del castell.

El castell medieval de Palol de Revardit te molta història. 
qui van les meves paraules d'agraïment a l'Alcalde president de l'Ajuntament i al poble que m'acompanya.

Bon dia a tothom, il.lustrissim Ajuntament de Palol de Revardit, Sr. Alcalde Jordi Xargay, Sr. Alcalde de Cornellà del Terri Sr. Salvador Coll, Diputada al Parlament de Catalunya Sra. Dolors Rubirola, Sr. Pere Vila regidor de l’Ajuntament de Cornella del Terri, mossèn Marc,  la nostra directora del CAP Banyoles Carme Graboleda, Dra. Dolors Masó aquí present i que ja es la vostra metgessa d’ençà el passat dia 18 de novembre, data de la meva jubilació,  amics i amigues, veïns del municipi, que durant 23 anys he considerat també el meu. No m’hagués important gens ni mica haver nascut aprop del Revardit, i esperem que molt aviat puguem augmentar la  familia, serà un motiu més per estar aprop vostre ; Can Magot està molt aprop de Can Redressa, tots ho sabeu millor que jo.

Abans que tot dir-los que em costa deixar-vos després de 23 anys, no es fácil, entre nosaltres s’han creat molts lligams afectius i això fa més dura la separació. Però si algo he après des de jove, es que no hi ha res que duri per sempre.

Gràcies Sr. Alcalde per les seves paraules d’agraïment vers la meva persona, que també són les del poble de Palol, al menys així ho sento jo.

Agraïment i reconeixament, són dos paraules d’un gran contingut, dos paraules que ens fan humans. Des de molt petits que els pares ens ensenyen a donar gràcies i alhora a veure les coses bones que passen al nostre costat. Així també m’ho van ensenyar a mi. Accepto amb profund agraïment tot l’escrit aprovat pel ple de l’Ajuntament de Palol, per unanimitat. M’honoren les vostres paraules, igualment m’honora que em digui que formo part del municipi i que en continuaré formant-ne part. Gràcies, espero que així sigui si la salut m’ho permet.

Durant 23 anys Palol i la seva gent, els seus masos i el castell han format part de la meva vida i ja formen part de rerafons de la meva ànima. Sempre m’ha interessat tot el que ha passat en aquest poble petit i senzill com diu el nostre alcalde, encara que jo mai mi he fixat , perquè el poble d’on sóc fill a la baixa Segarra, només te 32 habitans, per això considero Palol com molt gran, amb molta activitat social, un pabelló que es l’enveja de les contrades, els pessebres que cada any s’exposen son una meravella, l’aprenentage de sardanes cada hivern al pabelló, la festa de Sta. Llucia que avui celebrem i que sempre es molt concorreguda per gent de les contrades, Sant Miquel molt lluida, les exposicions d’art al castell recent restaurat i que tant be a quedat; el local social amb tant d’èxit en participació, cosa mai esperada abans de començar i això fa poble, no en tingueu cap dubte. He de dir que vaig viure la total restauració del castell setmana a setmana,una obra que tots n’estem orgullosos,una feinada colosal.

Encara tinc el record de les dos pujades a peu per la vora del Revardit a Biert, passant per cal Sereno, he de dir que les dos vegades vaig ser l’últim en arribar. Un dia us ensenyaré alguna foto d’aquelles entranyables pujades, puc dir-vos que els primers en arribar van ser el nostre jutge de pau en Pere Xargayo i Llaho, en els moments de publicar l’escrit (e.p.d) i el seu cosí Josep Xargayo i Ametller.

Puc dir que els ultims 15 anys per on he caminat més es el terme de Palol, cada dia feia un gran recorregut, vaig veure tota la restauració de Can Cuaranta i us recomano als que no ho coneixeu que feu aquest recorregut, la carretera de les Ribes, es un passeig de pau, de frescor a l’estiu.Un no troba  ningú excepte en Martinez amb el seu gos, ell si que sempre ha donat bon exemple de caminador. Un bon dia el nostre jutge de Pau i millor persona, em va ensenyar com escursar el camí i anar asortir a prop de cal Carreteric. De vegades per escurzar passava per can Colom, on veia les vaques que sempre m’han agradat, perquè a la Segarra mai ni ha hagut, tot es cereals, oli, ametlles i vinya. Quantes vegades he passat per can Batlle i trobar l’Emilia (a.c.s.) prenent el sol o fent feina, sempre amb el seu somriure. Tot  s’ha de dir el primer malalt que vaig atendre a Palol va ser en Rosendo (e.p.d.)

Des de la meva arribada a Palol sempre he admirat la vostra gran hospitalitat, sempre a l’aguait que no em faltés de res, s’assegui, mengi, begui,prengui un cafè, s’escalfi a la vora del foc, no vull dir noms, per no dexiar-me cap, però si que m’he trobat com a casa. Una altra qualitat o virtud vostra es l’ajuda mutua amb el mas del costat o amb altres cases del poble, per compartir les feines de camp, el preocupar-vos de les malalties dells veïns, fins i tot el vostre alcalde també visita el malalt, es un detall que s’agraeix en tot moment. Alcalde és una bona virtud, a mi sempre m’ha agradat !!! Les visites de metge per definición són més curtes, les d’Alcalde fan més companyia i són més llargues.

 Estar pendent del necessitat només passa en un poble petit i senzill com diu el nostre alcalde. Que duri.

Ens coneguem mutuamente, sabem la vida i miracles de cadascú, això que podria semblar tafaneria, i no ho es,tot plegat es converteix en saber lo que li pasa al veí i  disposats a ajudar-lo en les seves mancances.

El que tots hem après des de petits es que res es per a sempre com he dit abans oi?.

 Tot te un principi i un fi i aquí ha arribat el meu.

De tots vosaltres he après i molt, tots sou únics e irrepetibles, amb 23 anys m’he passat hores parlant i escoltant histories de toca mena sobre l’història del terme de Palol, de com anaven a bosc a tallar aulines per fer carbó, on es trovaben les múrgules, com es podia arribar millor a Can Eras, o pasi per Can Bufarol que arribarà millor a l’església de la Mota, o quantes vegades els vaig preguntar si un mas com can Farinelis perteneixia a Palol o no ¿ o Si la casa del barco ens teocava a nosatres o no, o si  de’n Mingo en aval Can Llusca ens tocava o no, gràcies a ells vaig poguer surtir-me’n en les meves visites als malalts. ¿les històries dels cassadors, quin era la millor època per anar a collir esparguls, les grans caminades que feien per a anar a escola des de masos molt distants, tot un mèrit i de vegades amb el calçat moll que calia assecar a la vora del foc per possar-se l’endemà per repetir el mateix cami, i de petits petits que la mainada anaven sols i tornaven sols a les bosques, no com ara que els deixem a dos metres del cole, perquè no els passi res, com han canviat els temps.

Tot el que us he dit abans m’ho havient explicat els vostres pares, i avis ara tots al cel, com l’Andreu Camps i la Pilar , en Ramón de can Redressa, els avis de can Garriga , amb els avis de Can janassa en Josep i la Pepa, amb la Maria la tia soltera de’n Josep Parella, l’ Esteve de Can Banyeta i la seva esposa Conxita,amb en Peret de ca l’Estany, amb en Josep Xargay, pare de l’alcalde , amb la Montserrat Cargol mare d’en Vicenç Soler del qual vaig apendre molta història de la vida d’un ferrer, també llargues xarrades amb ex alcalde Jaume Ribas (e.p.d), amb en Josep Carreras i i la Carme pares de la Fina, i un record especial pel seu oncle Joaquim Farrer Rovira,  amb en Paquito Cervià Sala i la Maria de cal Rajoler devant de la República, tant hospitalaris ells, amb la Mercè de cal Oliva i tots els seus sogres i en Met, Can Serrat amb l’àvia Teresina, la Concepcio Capell, els avis de can Perich en Peret i la Montserrat, amb en Pitu Bosch de Can Martorell,amb els avis de can Garraba en Josep i la Maria pares de la Joana, amb en Peret de Can Bosch que feien mercat a Girona, la Siseta de Can Gifreu, en Felix Bosch que ho sabia tot de Palol , home polifacetic, fins ja gran encara tallava els cabells a la gent que li tenia confianza i em donava els bons dies quan obria el consultori, tot cuidant l’hort; també un grat record per la seva esposa Rosa Reverter (a.c.s.). També vaig atendre moltes vegades a la Rosa Badia de can Carrer i la seva mare Angela Mir , ambdues  en pau descansin. 

Segur que em deixo algú, en demano perdó, encara que metge  també em falla la memoria. De vegades, també no se on posar el mas si a Ravos o Palol. Amb tots ells vam compartir més d’una confidencia, pors, preocupacions, problemas amb veins, etc, tot queda guardat per sempre. Tots ells descansen en pau.

L’Ajuntament de Palol es molt actiu en tot, he viscut totes les obres publiques des dels pou d’aigua, el dipòsit i  la portada d’aigües de la xarxa publica a totes les cases i al mas més allunyat, com el pavimentat de camins veinals, com la construccio del pabelló d’esports, també he assistit a les sessions del Consell Social Municipal des de la seva fundació.

I no oblidem la gran festa de la inaguració del consultori local, que completa els serveis sanitaris al poble.

Be, no em vull allargar més, si dir-los que aquests anys a Palol m’han fet be a la meva persona, mai m’ha dolgut fer una visita més a casa vostra, he rebut més que el que he donat. Seguiré siguent un vehi més, a la meva edat  ja no puc passar sense la vostra amistat.

Gracies per aquest reconeixement a tot el consistori i al poble.

Només dir-vos que us deixo en bones mans, la Dra. Masó es una bona metgessa i millor persona. La vostra salut està en bones mans. Benvinguda Dra .Masó

Adeu siau a tots, però tambe us dic a reveure si a Déu plau. I ara tots a missa a celebrar la festa de Sta. Llucia ,

Josep Capdevila 

Abans d'anar a celebrar la missa de Sta. Llúcia ens vam fer aquesta foto com a record de la festa.
No vull acabar sense publicar la Resolució de la Secretaria General del Departament de salut de la Generalitat de Catalunya.

Per la qual és declara la jubilació forçosa per edat del senyor Josep Capdevila i Vila.

Document implacable que posa fí a la meva vida de funcionari de la Generalitat de Catalunya; redactat quasi un més i mig abans de la jubilació. Manera d'actuar de l'Administració.  
Ha estat tot un honor treballar per la Generalitat de Catalunya.

Rectoria de Riudellots de la Creu, per la part del darrera.

No vull acabar sense escriure una mica d'història de Palol de Revardit que m'ha explicat l'Encarnació Pallerols :  L' últim mossen que va viure a la rectoria de Riudellots es deia mossèn Joan Vilar, fill de Mieras; vivia amb les dos germanes la Victoria i la Lola aquesta, com a majordona. 
L'Encarnació les va cuidar molt de temps. El mossèn va estar de rector a Palol durant molts anys.
Pep.