L'AGRICULTURA DIGNA DE TOT APRECI

No va ser fins l'any 2005, que no vaig conèixer el llibre del Reverent Baldiri Rexach, Prevere y Rector de la iglesia parroquial de Sant Martí de Ollés, bisbat de Girona. I va ser de la següent manera, jo anava cada dia a visitar un malalt a la muntanya, lluny del poble i sempre m'asseia a la vora del foc, per veure si el tractament li feia efecte al malalt. La companyia de la seva esposa , i tiets solters m'acompanyaven en la conversa, sempre interessant de gent que gairebé no havien sortit mai del mas, màxim  per anar a missa els diumenges, per anar un dia a la setmana a mercat o per anar al metge a la capital i para de comptar. La conversa de vegades anava pels temes de les guerres carlistes, de la última guerra, dels màquis i de l'arribada de la maquinària agrícula, co la màquina de batre . La esposa de l'amo, continuava dient-me : Sr. Josep, si no fos vostè que ve a veurens, aqui passaria setmanes que no veuriam a ningú; abans passaven els pobres que venien d'Olot, el pare sempre els posava un plat de sopa calenta a taula, després passaven les ordres mendicants de frares amb una mula a buscar oli i patates i llegums, també passaven tots els gremis, matalassers, afiladors de ganibets, del gremi de la valca per arrenjar les cadires de casa que eren moltes, el Sr. Menescal per curar el bestiar malalt, el mossèn a portar la comunió a l'avi tots els primers divendres de mes, ell sempre es quedava a dinar, també rebiam tots els dimecres la visita de la parella de la guardia civil, que el pare els feia quedar a sopar i dormir a casa, en fi també passaven un munt de gent com passavolants de tota mena i gent que senzillament anaven d'una punta a l'altra del païs, sense sabé ven be on anar, d'altres que havien acabat el segar i anaven cap una altra comarca a veure si es llogaven per tallar bosc, o per fer carbó, cosa molt valorada fins els anys setanta, molt propi de la Garrotxa. A l'eixida de casa sempre estava plena de veïns que venien a veure el pare, xerrar dequalsevol tema i a fer un trago de vi, dons  sempre hi havia un porró a dispocisió dels veïns, que per altra banda s'ajudaven amb les feines del camp com Déu mana, com s'havia fet tota la vida.Al ser un mas de pas mai hi faltaven transeünts.
Aquesta bona familia tenien una important biblioteca, o sigui que tots aquells llibres antics, casi tots de pergamí deien molt de la cultura de la familia; tot s'ha de dir com a tot arreu en aquells anys per les cases hi havien més llibres de religió que matemàtiques o de física o de medicina. Un bon dia que vaig haver de quedar-me fins a altes hores de la nit, perquè el malalt s'ofegava i calia esperar per veure la millora;  vaig escollir un llibre a l'atzar i vet aqui aquest tresor, que mai ningú me'n havia parlat, ep ! segur que els que han fet literatura catalana, tots el tenen present, perquè l'any 1923 se li va retre un gran homenatge.

Llibre escrit l'any 1748 pel mossèn pedagog d'un petitissim poble de Girona, en el qual va fer oposicions per accedir-hi com a rector, temps era temps i les coses no eren fàcils, va participar a les opsicions durant cinc anys de 1726 a 1730, fins que obtingué la parròquia d' Ollers .

Rectoria amb placa de Mossèn Baldiri Rexach i a continuació l'església parroquial.

El llibre tracta de :
Capítol 1r de la educació dels Minyons, en lo qual se tracta de la educació respecte dels mateixos Minyons. Respecte del Pares Naturals. Respecte dels Pares de República. Respecte dels Mestres (interessantissim) De la utilitat de la Noblesa d'ensenyar. Medis per descansar als Mestres de Minyons ab utilitat dels Deixebles. Del llegir. Del escriure. Per fer bona tinta per escriure (interessantissim e tema, tinc alguna recepta, un altre dia la posaré). Dels costums dels Minyons. De la Missa. Significació de les ceremonias de la Missa solemne. Instrucció per ajudar la Missa. Del Rosari. De la Confessió y Comunió. En que se posan algunas sentencias políticas y morals. Insinuació de la vida y maximas dels antichs Filosophs. De la elecció de estat que deuen pendrer los Minyons. Dels Fillls nobles de sanch. De la gloria y grandeza verdadera que deuen aspirar los Minyons. En lo qual se tracta de las Riquesas y Pobresas. Dels edificis. Dels mobles, vestits y equipatge. De la magnificencia y opulencia en la taula. De las dignitats y honors. De las Victorias. De la Noblesa de llinatge. Dels talents de esperit. De la reputació. En que consisteix la gloria solida y la verdadera grandeza. Del apreci y honor que los Minyons estudiants, deuen fer dels pagesos y de sos fills. De la soledat, conversas, visitas, divertiments, jochs dels Minyons. De la Sciencia de las llenguas. De la cultura catalana.De la llengua llatina. De la llengua espanyola. De la llengua francesa. De la llengua italiana.

Es un petit poblet que pertany al municipi de Vilademuls, Pla de l'Estany. La població està disseminada i el nucli només és un grup de cases, produeix, gra, oli, vi i llegums. Boscos. La Festa Major es l' onze de novembre, Sant Martí.

Església i rectoria on va viure mossèn Baldiri Rexach.

D'aquest llibre i del seu autor en parlo llargament en el meu post: Com s'educava a la baixa Segarra, ara l' Urgell, els anys seixanta, així ho recordo jo.

Tot el llibre es un tresor, del principi a la fi, penso que no es deixa res al sac. Home o millor dit prevere avançat al seu temps i molt culte, diria que un home savi, així ha quedat escrit.

En aquest post, vull deixar constància de lo molt que respectava, valorava, estimava i defensava el món de la pagesia, tant important per tots nosaltres :

Després anys més tard, o sigui l'any 2009, vaig comprar el llibre de Modest Prats. Engrunes i retalls. Escrits de llengua i de cultura catalanes. Edició a cura de Francesc Feliu. C.C.G Edicions, Universitat de Girona. Institut de Llengua i Cultura Catalanes. Pròleg de Josep M.Nadal.

La Catalogne, pr le P.Placide, ingénieur géographique. Paris 1792.

Jo he llegit  el llibre Instruccions per  la ensenyansa del Minyons i Déu ni do, del que afina aquest bon rector, podríem dir que no deixa res per tocar. En el seu temps un bon manual. Fa poc en el llibre anteriorment exposat de Modest Prats, parla d'una segona part d'aquest llibre que restava manuscrita  sense que mai ningú n'hagués parlat. Consta de 450 pàgines sense numerar, d'una lletra clara i atapeïda , amb múltiples correccions. Està a la Biblioteca del Seminari de Girona, parla de: Mathemàtica, Geometria, Aritmetica, Cant y música, Astronomia, Lógica, Phisica, Geografia.
Be, espero que tots disfruteu, més si sou pagesos, ja em direu.
Si us costa llegir podeu descarregar-vos les pàgines escanejades i llavors podreu ampliar la lletra i llegir-ho còmodament.
Un altre dia tocarem un altre tema del mateix llibre.

Pep

Bibliografia : Enrunes i retalls. Escrits de llengua i de cultura catalanes. Modest Prats. 2009. CCG Edicions.
Instruccions per a l' ensenyança dels minyons. Reverend Baldiri Rexach.
Una història de la Diocesi de Girona. Mossèn Josep Maria Marquès. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.