Aquest capvespre hem celebrat un homenatge al Dr. Josep Maria Domenech i Mateu, professor que fou d'Anatomia Humana i d'embriologia.
Aquí va el que he dit i a més tot el que hagués dit si hagués tingut per a mi sol 13 minuts, però com que per 4 metges, teníem tant sols 20 minuts, donç he preferit no llegir els cinc folis i repartir el temps entre tots, o sigui que van quedar moltes vivències en el tinter, aquí van.
Primer
vull dir que no diré res d’ell que no hagi dit en vida. Un altre aclariment,
ell feia les classes en castellà, no oblidem que tot just acabava la
dictadura, i ens tractava de vostè, sobretot a classe, en la intimitat
de tu. I per no allargar-me més no desenvoluparé el seu amplíssim
currículum deixant aquesta part a d´altres col·legues més
autoritzats que un servidor.
Si
el Dr. Domènech ens està veien, que content que deu estar, de veure generacions
de metges, expressant l’estima que sentim cap a la
seva persona.
Primera
classe. Tardor de l’any 1975. Entrada
solemne a classe del Dr. Domènech . El silenci va ser
corprenedor i sense mes preàmbuls ens van dir : em dic Josep Maria
Domènech i Mateu, soc professor d’aquesta Universitat per oposició, perquè tothom
ho tingui clar, i que nadie se llame a engaño, vostès i
jo hem vingut a Bellaterra a treballar, els seus problemes sempre
seran els meus, si algun professor els posa un examen al mateix
dia , jo sempre els canviaré el meu, tots vostès seran uns
grans metges, tots trauran matricula d’honor , el meu despatx
sempre estarà obert a qualsevol alumne que vulgui parlar sobre la
marxa dels seus estudis o ampliar en la nostra assignatura.
Amb aquestes paraules acabava de plantar la llavor per il·lusionar-nos a intentar ser uns
grans metges, i que aquells mil sis-cents ens motivéssim
i tiréssim endavant.
Perquè,
si ja va ser difícil accedir a ser estudiants de medicina, imaginar-se que un
dia seríem metges, ni els hi explico !. Sentíem molt respecte, por en alguns
moments. Havíem sentit tantes històries sobre el que passava al Clínic, on
l’anatomia era un os dur de rosegar, tant que molts la repetien, que molts creiem
que si aprovàvem anatomia de ben segur seríem metges! Tenim exemples d’excel·lents catedràtics que a
primer van suspendre l’Anatomia Humana.
Sense
paraules, com si acabéssim de colar-nos a la boda del segle. Amb aquests mots
que acaben d’escoltar vam començar primer de medicina.
Penso que un servidor sense la passió i l'esperança que ens va donar el Dr. Domenech no hagués arribat a ser metge. Molts li devem molt !!!!!!!
Amb
aquella gran acollida, de forma natural, ens vàrem anar endinsant en
el seu departament i al seu costat vam trobar més
llibertat que al carrer. Eren anys difícils políticament
parlant.
En
aquelles dependències, tots ens movíem com a casa:
l’osteoteca plena a vessar, la sala de dissecció freqüentada
a totes hores, companys dibuixant ossos, alumnes fent projeccions de talls
d’embrions, per tal de fer reconstruccions amb cera, d’altres a
la sala d’estufes on incubava els embrions de pollastre, voluntaris per
tots cantons.
Ja,
al tercer dia, parlàvem entre nosaltres de noms com Andreas Vesalius amb
la seva obra: De humanis corporis fabrica libri septem, parlàvem del
disc embrionari, de l’ectoderma, del mesoderma, de l’endoderma, del tub
neural, de la notocorda com a primer derivat del Nòdul de Hensen. En fi, ens sentíem
importants.
Per vacances, el Dr Domènech deixava ben clar que la Setmana Santa o el Nadal no tenien altre sentit que estudiar 10 hores diàries, i que en tenia prou amb que 10 anéssim cada dia a Bellaterra per suprimir les seves vacances a Grècia.
Curiosament no érem 10 sinó cinc vegades més i gaudíem d’allò més al seu costat i ens explicava anècdotes del seu pas per la Complutense i del seu estimat Dr. Ors Llorca, que ràpidament vam fer nostre, fins que un dia el va portar a Bellaterra en persona. Ens va dir portin el seu llibre d'anatomina humana que els podrà posar una dedicatòria.
Per vacances, el Dr Domènech deixava ben clar que la Setmana Santa o el Nadal no tenien altre sentit que estudiar 10 hores diàries, i que en tenia prou amb que 10 anéssim cada dia a Bellaterra per suprimir les seves vacances a Grècia.
Curiosament no érem 10 sinó cinc vegades més i gaudíem d’allò més al seu costat i ens explicava anècdotes del seu pas per la Complutense i del seu estimat Dr. Ors Llorca, que ràpidament vam fer nostre, fins que un dia el va portar a Bellaterra en persona. Ens va dir portin el seu llibre d'anatomina humana que els podrà posar una dedicatòria.
El Dr. Domenech i el professor Dr. Orts Llorca a Bellaterra |
“Estos
alumnos también són los suyos profesor”, li va dir com un gran
homenatge. Mai ho oblidaré, quin acte d’agraïment tant gran i que orgullosos se
sentien els dos i de retruc tots nosaltres.
El professor Dr. ORTS LLORCA, signant els llibres d'anatomia dels estudiants de Medicina de l'Autònoma. |
També
oferia que si algú no podia estudiar tranquil a casa seva, els
dissabtes i diumenges sempre seriem benvinguts a Bellaterra, sobraven aules.
No teníem problemes per entrar i sortir de la facultat a qualsevol hora, tot un misteri.... Quantes vegades a les 10 de la nit anàvem cap a Bellaterra a fer dissecció.
No teníem problemes per entrar i sortir de la facultat a qualsevol hora, tot un misteri.... Quantes vegades a les 10 de la nit anàvem cap a Bellaterra a fer dissecció.
Recordo esta dibuixant
a la osteoteca a les 9 del vespre i veure acostar-se el Dr. Domènech i dir-nos:
“he de sortir a sopar, convindria que a la una de la matinada em tanquéssiu
l’estufa numero dos. I acceptar l’encàrrec . Ell en arribar una
mica més tard i amb un gran somriure, es dirigia cap a nosaltres dient-nos
una vegada més sereu uns grans metges, sou meravellosos.
Per a ell el temps no era igual a temps.
Més
d’una vegada ens havíem quedat sense transport públic i a altes hores de
la nit, ell, va dur-nos a Cerdanyola o a Sant Cugat.
Teníem
veritables dubtes sobre si dormia o no. Puc dir, que tornant de nit de
Barcelona a Sant Cugat per l'autopista, a les tantes de la matinada, hom podia
veure llum al seu despatx i això ens interpel·lava encara més.
Vivia
cent per cent dedicat a la investigació i tres alumnes aquí
presents recorden el moment que ens va dir que tenia el carnet de
conduir caducat. I no recordava, si mai s’havia examinat
per tenir-lo. Li vam assegurar que no li havien regalat.
El
jove professor es va trobar a Bellaterra en uns anys molt difícils, amb un
canvi social important, professor titular molt jove i una
multitud d’estudiants molt joves, i aquests punts el van
esperonar a tirar endavant, perquè arribéssim a bon port.
Eren
anys de massificació. La nostra promoció era de mil i escaig,
i la facultat va adaptar com a classe la famosa aula L que tota la nostra
promoció recordarà molt bé.
Donava
les classes al cim d’un pòdium amb molta il·luminació. El
conjunt li esqueia molt. Un espectacle -entre
cometes-, sublim. Un dia per recordar va ser el dia que va entrar a
l’aula plena de gom a gom, amb gent asseguda per terra, d’altres
asseguts a les finestres que donaven al campus, companys drets, alumnes d’altres
grups, i amb el mosso de càtedra al
darrera, portant una safata coberta amb un drap verd, que amagava
un os que no podíem veure, va dir : “ Eus aquí l’os
Temporale, el terror de la medicina, el pànic dels metges “. Pel
que fa a El peñasco del temporal, tots vostès trauran matricula
d’honor . Llavors ens va explicar una anècdota del Dr. Taure del Clínic que em
callo.
Quan
va acabar la classe, com sempre va dir: “algun dubte, cap dubte, més dubtes, si
algú s’ha quedat in albis repeteixo la classe”.
Tres
alumnes van aixecar la ma, i va repetir la classe, curiosament ningú
es va aixecar. Increïble però cert !!.
Sovint
afegia el següent comentari:
amb tants coneixements assolits, podran discutir i donar consells a cardiòlegs,
neuròlegs, otorrinos, traumatòlegs, etc....curiosament ell mai va ser un metge clínic.
El Dr. Domènech pels passadissos ens saludava pel nostre nom, preguntava si sabiam quelcom d'un alumne que no s'havia presentat a l'exàmen, si un alumne estava amb una seria malaltia l'anava a veure a casa seva, jo vaig tenir una púrpura trombocitopènica i es va preocupar i va venir a passar una estona amb mi més d'una vegada, un cop acabada la carrera a l'anar a Bellaterra, seguia l'interrogàtori sobre dotzenes de companys on havien anat, quina especialitat havien fet, fins i tot preguntava pel Dr. Josep Maria Via que mai havia sigut alumne oficial d'ell i tants d'altres que ens sorprendríem. Déu meu quin home, tant especial, tant cordial i que per tots cantons a més d'un exel.lent professor ha demostrat ser un bon amic i company de viatge.
El Dr. Domènech pels passadissos ens saludava pel nostre nom, preguntava si sabiam quelcom d'un alumne que no s'havia presentat a l'exàmen, si un alumne estava amb una seria malaltia l'anava a veure a casa seva, jo vaig tenir una púrpura trombocitopènica i es va preocupar i va venir a passar una estona amb mi més d'una vegada, un cop acabada la carrera a l'anar a Bellaterra, seguia l'interrogàtori sobre dotzenes de companys on havien anat, quina especialitat havien fet, fins i tot preguntava pel Dr. Josep Maria Via que mai havia sigut alumne oficial d'ell i tants d'altres que ens sorprendríem. Déu meu quin home, tant especial, tant cordial i que per tots cantons a més d'un exel.lent professor ha demostrat ser un bon amic i company de viatge.
Puc
dir que algun metge aquí present, quan feia primer, es colava
a l’aula L per seguir les seves classes de segon d’anatomia.
El
seu prestigi arribava al Clínic. L’aula L, en cap cas desitjable, es va
convertir en el Santa Sanctorum de la facultat, mai li calia demanar silenci. N’hi
havia prou amb que es poses a dibuixar a la pissarra. Els alumnes ens transformàvem
i gairebé ni respiràvem.
Recordo
que sovint per matar l’estona fèiem avions de paper, i els tiràvem amunt
i avall de l’aula, de cop va arribar el Dr. Domènech i va
dir "
que felices que les veo “, pero ahora les llevo algo mucho mas
atractivo….la articulacion subdeltoidea o segunda articulación del
hombro de Sezé. Reconvertia les situacions de divertimento en
moments únics.
El
seu secret, era que constantment ens donava reforços positius, ens valorava,
ens feia confiança, ens estimava, i es feia palès tot el que ens va dir el
primer dia de classe.
Com
li agradava que els de la primera promoció anéssim de tant en tant a
veure´l a Bellaterra i ens quedéssim a classe aquell dia, com
gaudia que anéssim a la darrera classe de cada
promoció, somreia de veure’ns asseguts a la primera fila i públicament
ens valorava molt.
Sovint
esmentava que l’ acte de la seva carrera del que es sentia més orgullós havia estat l’
entrada a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
d’any 1996.
Recomano
que tots vostès, llegeixin íntegrament el discurs de
recepció de l'acadèmic electe, així com el parlament de benvinguda del Dr.
Laporte i Salas, que presenta un Dr. Domènech molt
entregat, tendre i humà, amb totes les qualitats acadèmiques e intel·lectuals que
posseïa.
Del final del parlament del Dr. Domenech, diu : I del cor a l' ésser humà enter ... : A més, la consideració d'aquest òrgan com un element que participa en la constitució de tot el cos ens porta a la concepció integradora que en dóna a conèixer l' ésser humà en la sea realitat individual i diferencial. D'aquest ésser tant ric en secrets que estima, que estudia, que investiga, que plora, que riu, que juga, que s'enyora, que s'ofen, que perdona, i que, per damunt de tot, té el do de l' esperança. Sense paraules, vostès mateixos !!!
El Dr. Domenech en el seu despatx de Bellaterra,l'any 2013. Fotografia feta per un servidor i utilitzada ampliament per la prempsa escrita i per les xarxes. |
Encara recordo que durant un examen, van entrar a classe uns alumnes de la mateixa universitat en vaga, per rebentar l’examen i el Dr. Domènech se’n va sortir airós dient – Nois, veieu aquests alumnes si no vomiten tot el que sabem es posaran malalts, no veieu la cara que fan ? i com per encanteri se’n anaren i poguérem fer l’examen.
Sempre pendent de les nostres necessitats, va demostrar com la passió es l’ànima de la docència. Feia tanta llum que mai ens vam adonar de les seves febleses.
Som
testimonis que el Dr. Domènech fins i tot rebia i escoltava els pares que anaven a demanar-li que
amonestés al seu fill o filla perquè estaven perdent el temps i ell
,els escoltava.
Quedàvem admirats.
A
segon curs ja ens tractava com si ja fóssim metges, quina importància Déu meu, això ens donava
un “subidon” d’autoestima. Ens interpel·lava consta ment amb
preguntes de tota mena, no ens deixava descansar.
Encara
ara em posa la pell de gallina quan repasso la primera lliçó del
desenvolupament del cor, que comença així : “El corazón
es un vaso modificado ". El Dr. Domènech, desenvolupà a través en 18 classes magistrals tota la embriologia del cor , mil·límetre a mil·límetre,
i dia a dia, les malformacions més rellevants i l'estructura i el funcionament del
cor i dir que 43 anys després llegir aquestes lliçons és un regal per
l'anima. “Tots vostès faran diagnòstics brillants i els felicitaran”. Sincerament ens sentíem únics, com si fóssim
alumnes particulars del Dr. Domènech.
Un
grup d’estudiants ens preguntàvem sobre la formació humanística del nostre
estimat professor ?? No vam tardar gaire a saber-ne, era un home
del renaixement i enamorat de Salvat-Papasseit, Espriu, Sagarra, etc…. En algun
acte públic a Bellaterra , quedàvem meravellats del gran coneixement
d’autors de la Bernat Metge , que orgullós estava d’haver
presentat l’any 2000 a Sant Cugat del Vallès” Leli (de l’ Amistat) , traduïda al català pel professor Pere Villalba i Verneda“. També vam saber de la seva afinitat per la òpera .
Impressionant, el parlament humanístic que va fer amb motiu de la
celebració dels 20 anys de la nostra promoció a una sala de festes de
Barcelona. Articles de premsa a La Vanguardia, al Vallenc, Pregó
de Les Festes Decennals de la
Mare de Déu de la Candela
2001, del seu Valls natal.
Els alumnes de l´any 2000, entre ells el Dr. Cristian Delgado, van deixar escrita una interessant entrevista amb el Dr. Domenech, que els aportarà molta informació de la seva formació i cultura, a la revista Numero 14 de La Pastilla “ Seguimos dando guerra “.
Quan
ja érem metges, li agradava compartir les seves publicacions amb
nosaltres. Valgui com exemple el treball sobre la morfogènesi del Ronyó
en ferradura a la revista The
Anatomical Record d’EE.UU. amb un extraordinari èxit
internacional.
De
fet, totes les assignatures
de primer de medicina es van veure beneficiades de les classes del Dr. Domènech.
El
pòsit que ens va deixar el Dr. Domènech per a la resta de les
nostres vides ha estat, tenir sempre present i no oblidar que, ser metge és tot un honor i
motiu d’orgull, alegrar-nos sempre dels èxits dels altres, mirar de deixar
petjada com a metges, tenir present sempre l'aptitud i la bondat, que la il·lusió
ens durés dia a dia fins al final, que tota la vida ens sentíssim
afortunats de tractar malalts -com el seu pare el metge Domènech de Valls, que
encara el recorden- que gaudíssim d’ensenyar als altres
metges i tot plegat sense esperar res més que la legitima satisfacció de
fer les coses ben fetes, de la manera més natural del món.
Acabo amb unes paraules del Dr. Lain Entralgo, sovint esmentades i lloades pel Dr. Domènech que valorava molt l'amistat: una bona amiga, un bon amic ho mereixen tot. En con seqüència amb la mort del Dr. Domènech í perdem una llarga i entranyable amistat.
Josep Capdevila junt al professor Dr. Josep Maria Domenech al hall de la facultat , després de convidar-me a un café. |
Abans i després de l'acte, vam saludar una colla de metges com el Dr. Aramburu, Dr. Mijares, i també a l'estimat professor de Fisiologia Dr. Segura que va entrar a Bellaterra el mateix any 1975 i que tant be ens va explicar la seva assignatura, el Dr. Josep Nebot, Dr. Alex Pasarin, el Dr. Toni Griera, el Dr. Josep Maria Via, el Dr. Salvador Carreras, companys estimats de la meva promoció, el neuròleg Dr. S.Lopez Pousa, Dra. Maite Codina Nesplé, el Dr. Alvar Vilaplana, al Dr. Jaume Padrós president del Col.legi de Metges de Barcelona, Dr. Josep Vilaplana presidet del col.legi de metges de Girona, al Dr.Josep A. Bombí , Dr. Fonollosa, una persona molt interessant e interessada per la medicina de familia.
D'esquerre a dreta, la Dra. Margaret Creus, pediatra d'Agramunt, que li va donar les gràcies que li havia hagut de donar en vida, molt emocionant i que quan ho explicava, en venia a la ment que en un altre professor hagués estat un suspens i al setembre sense més preambuls,a ella li va dir - senyoreta i si ho tornem a probar demà ??, l'endemà ho va fer molt be ; jo havia estat un matí examinant-me de patologia general oral junt a d'altres 23 companys, i a les tres preguntes sense resposta al setembre ipso facto; tranquils vaig aprobar. Seguint d'esquerra a dreta, un servidor Josep Capdevila i el Dr. Cristian Delgado, l'alumne de la poromoció de l'any 2000. També vaig saludar al nostre company de promocó el Dr. Roque Lucas.
Ha sigut un gran acte d'agraïment a la persona del professor Domenech, al mestre per exel.lència, tots i hem estat d'acord, la seva grandesa humana ho superava tot, i la seva fidelitat amb tots nosaltres ens va a portar a ser metges cent per cent. Jo, vaig tenir l'honor de compartir una llarga amistat des dels inicis fins al final de la seva vida. Dr. Domenech descansi en pau, l'estimem molt !
Pep
La vida dona moltes
voltes, i quan venim a aquest món ningú ens promet res, igualment quan
ens casem ningú ens promet res, però en la meva vida hi han hagut
certeses que no promeses, i ha sigut l'estimat i anyorat Dr. Domenech,
catedràtic d' Anatomia Humana que ha sigut fonamental en la meva vida i
en la de cents i cents de metges. Era tant dificil aquesta
asignatura que motls companys del Clinic havien repetit curs dos o tres
vegades per aquesta asignatura. Per això el dia que em van concedir el
reconeixament professional Bonastruc Ça Porta 2019, ho vaig dir ben alt, a l'auditori poeta Marquina, que si lograva aprobar l'Anatomia Humana seria metge, i així va ser,
apareixent en escena per primera vegada a l'Autónoma de Barcelona a
Bellaterra el professor Domenech, després d'escoltar la primera classe
vaig dir-me: seré metge !!!!!!!!!!!!!!!!!!!! El que ens va dir el professor ja està explicat mantes vegades.
Jo
m'havia fet un tip de passar hores dibuixant ossos, de tot l'esquelet
humà a la osteoteca; el Dr. Domenech també havia dibuixat moltissim, per
explicar tot el que veia al microscopi, per explicar-nos a classe tot
l'esquelet humà, he de dir que feia a la pizarra, uns dibuixos meravellosos, llàstima
que s'haguessin d'esborrar, no existien els mòbils, no queda ni rastre,
nosaltres ho plasmavem als nostres apunts.. Per això, en el fet acadèmic
més trascendent de la seva vida, l'entrada com a numeràri a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya , ep
!! això dit per ell mateix, ho va calificar com extraordinàri , fastuós
i apoteòsic, em va convidar amb molt de temps, però no vaig poguer
assistir-hi, com m'hagués agradat, però circumstàncies familiars. No és
d'extranyar que per el tema que volia tocar com a electe a la Reial
Acadèmia de Medicina seria la Morfogènesi del sistema His Tawara i record anatòmic de l'esquelet fibrós del cor.
Dibuix fet per l'artista Josep Lluís Leon Celma, inserit en el llibret del dia de la entrada a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. |
Contactés amb un expert artista com tu, artista de gran recorregut i solvència.
Segons el mateix artista explica que l' experiència va començar fa uns 35 anys de la mà d'un gran
professor d'anatomia, Celestino Barastegui, que va creure en ell i li
va fer tots els dibuixos del crani a mà per un programa per ordinador
d'aprenentatge del cos humà pels seus alumnes. A partir de llavors i
introduït d'alguna manera al hospital clínic, vai començar a treballar
en dibuixos de tècniques quirúrgiques en trasplantament de ronyó pels
Drs. Carretero i Talbot editan també un llibre sobre trasplantament
renal i baixant també als quiròfans per prendre notes. A partir d'aquest
moment va treballar pel profesor Fernandez- Cruz i Garcia
Valdecasas amb els que va tindre més relació.
L'atzar
ens ha portat anys després d'una exposició de la seva pintura al nostre
col.legi de metges de Girona, a trobar-nos en Pere-Lluis León Celma
i un servidor. Estem a l´any 2021, contentissims d'aquest fet. I
m'alegro molt que Pere-Lluis fes una entrada més en el món de l'Anatomia
Humana en un acte prou important pel Dr. Domenech, secret, el professor ja
el deia coneixer, encara queda un petit interrogant ? Per saber molt
més de la vida d'aquest gran artista, podeu consultar a les
seguents adreces : perelluisleon.wixsite.com/ artistbook i perelluisleon.com .
El Dr. Domenech va fer una bona elecció. Ho poso perquè crec que s'ha
de saber un fet que en cap cas ha de quedar a l'ombra. Felicitats per
haver sabut interpretar tant brillantment el que el professor
necessitava, el cor per ell ho era tot, per això va escollir aquest tema
per a fer la brillant entrada a la Reial Acadèmia de Medicina de
Catalunya de la ma del també brillant professor Josep Laporte i Salas.
Una recomanació als estudiants de medicina i els companys metges que
us llegiu o rellegiu els dos parlaments, sabreu encara més i gaudireu més
d'ambós catedràtics.
A reveure
Pep
Moltes gràcies Pep! Ja estic esperant la següent entrada del bloc!
ResponElimina