NINGU DIRIA QUE L'ANY SEIXANTA SET A LLORENS , JA TENIAM ZONA DE BANY

Benvolguts amics, ja es hora que publiqui aquesta entranyable foto, feta a finals dels anys seixanta                    a la zona dels horts del fondo, ben ve podria ser el de cal Martí , Crec que a aquestes alzades de la vida a ningú li pot molestar si els banyistes ensenyen un pam més o menys de la seva anatomia, penso que tots roden o rodem la jubilació i d'altres quasi jubilats. Cinquanta cinc anys per publicar-ho es un bon criteri, perquè algun marit gelós no es molesti. La foto es bonisssima segons el meu fill petit en Lluís Capdevila.

Ja em perdonaran pels colors de la foto, però eren aixis, eren els primers anys del color, eren molt apagats, o sigui que lluny de mi retocar-los. Exactament era l'agost de mil nou-cents seixanta set.
Vostès em diran que no es cap luxe, estar assegut al terra en un hort qualsevol sense ni una mica d'herba verda i entre mig de tomaqueres i altres viandes pròpies de l'hort, no teniam res més, amb molt poc érem quasi feliços; per altra banda era potser l´únic divertiment que disposaven els adolescents i canalla d'aquel racó de món.  Normalment ens banyàvem a la gran bassa redona de cal Timoneda que estava a quatre passos, curiosament sempre estava coberta d'una immensa capa d' algues verdoses molt gruixuda, però per a nosaltres no era cap problema; ens hi tiràvem igual, i passàvem per dessota la verdor que aturava el sol. Fixeu-vos que dominen les dones, nota curiosa, encara que per la perifèria es poden divisar homes, algun grandet, que fa pensar que no fos diumenge, perquè un dia feiner en cap cas podia perdre el temps d'aquesta manera. Els homes treballaven de sol a sol fem viatges de garbes del tros a l'era i un cop a l'era feien grans garberes pel dia que venia la màquina de batre tinguessin tota la collita amuntegada. Ah!!! en cap cas ningú es preocupava per si l'aigua de la bassa i demès dipòsits dels horts estaven clorades o no; només ens queda per dir que la ignorància es molt atrevida.
Com que el bany era al fondo i el poble a dalt a mig camí de la muntanya, quan arribàvem a casa ja estàvem suats del tot i ens deien - no us a servit de res, a més tanta aigua dissipa, amb poca estona ni ha prou !!!! Els pares si que entenien que lo de l'aigua no era el motiu, sinó les noies que allí hi trobàvem, i tenien tota la raó del món. Jo mai he sabut que vol dir dissipar, tot un misteri, encara que si hi busco a la enciclopedia catalana ho trobo, però em vaig fer-me gran sense saber-ho.

Que vingués la màquina Ajuria Victòria a l'era era tot una festa, la mama ens feia porta vi fresc i que no faltés l'aigua fresca que la feien els sellons de Verdú ennegrits i els tres tenien una taca blanca, per on traspuaven, l'agua fresca estava assegurada. Aquests homes eren importants pel poble, sense ells no haguéssim pogut batre.

Aquesta foto, on es veuen els 4 homes que feien moure a aquesta avançada màquina, que va ser un gran avenç per la pagesia, es va acabar donar voltes amb el trill i el rodet tota la migdiada.
Molt abans recordo que ho fèiem estenen la batuda a l'era i vinga anar donant voltes amb el trill i el rodet de pedra al darrera fins a quedar la palla ben triturada i després una feinada, separar el gra de la palla, i per últim ventar, que volia dir enlairar amb una pala el gra brut i la marinada s'emportava el boll i al caure queia el blat molt blat.
Canviant de tema, la següent foto, ens porta encara a un esplendor d'habitants a Llorenç de Rocafort, encara érem uns quants, Llorenç contava en el lloc de les festes majors.

       
Una altra foto amb glamour, o no ?,  M'agradaria saber qui fa la foto ? No ho sabrem mai de quin any era, lo que si segur es que es tractava d'una Festa Major i per les vistes del darrera aquesta foto podia ser feta molt a prop de l'era de cala Milia. M'agrada aquest jove de l'esquerre que se'l veia i se'l veu tant segur al costat d'aquestes noies i no cal dir com d'arreglats que anaven la resta, coses de la vida. Ah ! lo millor es tenir l'auto estima alta.  M'agradaria saber com va acabar aquesta Festa Major i a quina casa estaven convidades les tres noies forasteres ? De forasters totes les cases en tenien, quan érem joves fins i tot repartíem un músic per jove, recordo tocar me´n un cada any i mai el mateix. Temps era temps, a més a Llorenç ningú feia de restaurant ni d'hostal.

Aquesta foto li passa el mateix , es tant antiga com el pas del blanc al color. Ningú te cap dubte que era i segueix essent una foto de festa major, el partit de futbol feia festa major i sempre es jugava contra un equip del poble veí, perquè a Llorenç no ni havia prou per fer dos equips. El meu pare (acs) el Sisquet era que anava amb la camiseta blava, que jove que era.
Tot veien tanta història, m'atreveixo a posar-los deures sobretot a la gent del meu poble i deixar escrit noms de persones per tal de poguer-los lligar a una casa o viceversa el nom d'una casa i intentar colocar-la al clos del poble. Pels que no el coneguin Llorenç es un poble cent per cent medieval, tota la vida transcorria en el clos de les muralles, a la plaça del poble, per aprofitar l'espai dos cases compartien una entrada, no hi havia lloc per a dos entrades.

Lorenzo Català, Garrell, Simeon Saltó, Josep Timoneda, Tresó, Perejaume, Juan Bergada (Coix), Meca, Mora, Juan Bergada (Ton), Roig, Mano, Ramon Damià, Simeon Cots, Ramón Pusa, Francisco Sileta, Juan Martí, Pasqual, Antonio Capdevila Bordes, Juan Vallverdú, José Portomeu, Manuel Chifre, Bonifacio Pons, José Cames,  Rafel del Gallo, Josep Vallverdú,Antonio Figueres, Per orientar-vos tots aquests noms ja existien l'any 1887.

Mapa de Llorenç de Vallbona de l'any 1875.Noteu a darrera de l'era del Domingo l'Elvira un camp ple de creus, es l'antic cementiri.

Queden pendents més fotos de color, però costen de trobar, ànims, si en trobeu d'aquella època me la  podeu guardar i algun dia donar-me-la o escanejar-la, les posaré segur.

Pep