EL SANT PARE JOAN XXIII

La meva juventut, va estar marcada pel Concili Vaticà II. Recordo que al meu poble només hi havia una família que tenia televidió, era la familia Català. El primer record que tinc es la mort de Pius XII, els seus funerals i la elecció del Papa Joan XIII, que el van portar assegut en la cadira gestatòria

La cadira estava muntada al damunt  d'un baiard usat pel sant Pare en algunes solemnitats. A mi m
'impressionava molt, a més anava sota pali, al meu poble de Llorenç només hi portàvem el Santíssim, però acavaba de descobrir que el Papa també hi podia anar, era el Vicari de Crist a la Terra.  Quin gran descobriment !!

Encara guardo una oració que feien els fidels per la bona marxa del Concili Vaticà II.

Tot resant , el concil va sortir prou be, encara que el nostre estimat Sant Pare no el veiè acabat.

Corria l'estiu de 2010 quan tot fent repós a Gata, després d'un accident, no volgut, però accident. Les migdiades i les tardes eren molt llargues i vaig trobar una capsa bastant gran, i vet aqui que estava plena de devocionaris, un grapat i mira la curiositat de saber noves oracions o be redescobrir oracions que resava de petit, a casa, o fent d'escolà ; vaig descobrir en mig de les fulles, un munt d'estampes de sants, moltes dedicades a Sant Josep i moltes més a Sta. Teresa del Nen Jesús, fins i tot vaig trobar-me amb gran sorpresa una estampa del Nen Jesús de Praga i jo pensant tota la vida  que no existia, que era una llegenda que circulava pel meu poble, donç mai ningú del meu entorn l´havia vist en persona.
Be, aquest es el gran record del meu estimat papa Joan, sobretot Sant Pare. També guardo moltes anecdotes explicades pel seu secretari Loris Francesco Capovilla, creat Cardenal pel Papa Francisco l'any 2014.

Be, ho deixo aqui, segur que vostès saben molt més que un servidor.

Pep