A L' ILUSTRE DR. MIQUEL FABRÉ I CARRERAS

Atractiu, apersonat, rostre i nas enèrgics, mirada jovenívola, culte, brillant, agut, ple de seny, de riure i somriure fàcils, savi, observador, pensador per naturalesa, no sol combregar amb rodes de molí, sol definir que s'entent per : bona persona, intelectual, home de fe, amistat, que entenem per un estupid, que és l'home... vaja s'ho replanteja tot ? ........ publico aquestes cinquanta una raons que et van ajudar a arribar als cinquanta un anys, amb salut i rodejat dels teus que t'estimen molt, ep ! nosaltres també, perdona ho havia de dir que ja ho saps.

No em diguin que no els agrada aquesta colla que formen la familia Fabré-Capdevila, tot els fa il.lusió,  fins i tot la terra eixuta de la baixa Segarra ara dit l'Urgell, han viscut quasi totes les collites que es fan a Llorenç de Vallbona o de Rocafort, menys el gra. Enamorats de la Conca de Barberà, porten Poblet al cor, també Vallbona de les Monges, i el Convent de sant Bartomeu de Bellpuig fet en honor de Ramón Folch III de Cardona-Anglesola, virrei de Nàpols.

Perquè només es fan una vegada

Perquè tothom hi vol arribar i no tothom hi arriba

Perquè  apagar cinquanta una espelmes pot originar una fumerria que fins i tot pot despistar als bombers.

Perquè  51 anys ja comencen a ser un número important

Perquè  puguis continuar gaudint per les tardes de la marinada de la baixa Segarra i de la tramuntana de l’Empordà.

Perquè el sol surt cada dia.

Perquè poguem siguin gaudint de la pau de casa teva.

Perquè ens puguis continuar cuinant per tots nosaltres.

Perquè  es l’únic home que conec que va haber d’estudiar molt per poguer lligar . Perdó , no era així, tenies tot l'encant que jo no tenia, tu amb els teus coneixements i l'encant personal que ja he esmentat en tenies prou, perquè les noies s'acostessin.

Perquè  encara no has pogut acabar de comptar les estrelles de l’univers...

Perquè , i més important, tampoc has comptat  els grans de sorra de la platja

Perquè  els no iniciats poguen paladejar  fragments com. “ Sento  parlar de la Mar, dius que és bella la nostra presó. No sé si sabria estar sense un rem a les mans. Qui vol torçar cap desti? La nostra fi és fondre’ns en la Mar”

Perquè és bonic contemplar la lluna cada nit, tant la de València com la d’aquí a Canet.

Perquè ja està be que jo et digui quatre coses en un dia prou important. Sempre ets tu que ens alegres el dia a dia amb els teus escrits, per cert bonissíms, en familia ens ho passem d’allò més divertit, fins hi tot en Lluís riu placidament.

Perquè a Canet de Mar s’hi està molt bé i més tant ben acompanyats en aquest jardi. Et costarà de treuren’s.

Perquè poguem seguir bebent en companyia dels amics, que tot s’ha de dir, tu Miquel en tens molts.

Perquè, aquest cap vespre em vingut perquè sí, perquè t’estimem.

Perquè avui no es “ la festa de la Liberazione”  sino la teva festa. Amics , que bonics són els viatges d’en Miquel a Roma.

Perquè ens agradaria  fer un dinar amb tu  “al bar sotto il mare”

Perquè  vam viure junts l’esclat de la contracultura  a Barcelona l’any 70 al costat de'n Salvador Guasch.  Pels interesats podem fer un sopar i parlar-ne.

Perquè gràcies a en Martí Olivella l’any 1973  vam poguer conèixer els principis de la teologia de la lliberació de  Gustavo Gutierrez. O sigui l’opcio preferencial pels pobres.

Perquè estic d’acord  que l’art no es pot entendre des de la lógica ni la racionalitat.

Perquè recordis en el teu cor les postes de sol i les taulades de Gata (Extremadura) al capvespre.

Perquè els teus alts i  baixos et fan una pesona única,  entranyable, reflexiva, sensible, acollidora ... i sense ells no series en Miquel

Perquè estic content de tenir un home del renaixement  al meu costat.

Perquè tu i la teva familia ens heu obert els oides a la música, no podem dir com vosaltres que pensem en música, però posem el nostre gra de sorra.

Perquè  continuis sent l’espatlla que acull a l’amic quan te problemes.

Perquè el C.C.JOVES  va ser una finestra oberta al món de la solidaritat, i de servei als malalts i persones amb mobilitat reduïda i a l’amistat entre tantes bellíssimes persones. Mai hagués pensat que la catequesi donés tants bons resultats.

Perquè el cel  de Sto . Domingo de la Calzada sigui ben bonic el proper dia 17 de juliol.

Perque 51 anys tenen mes encant que els 50, ja se que tu no penses igual.

Perquè  has tingut temps d’escriure molt i a mi en sorprens sempre amb els teus escrits.

Perquè poguem continuar els passetjos  pel voltant de l’hermita de la Marededéu de la Misericordia com si fos el millor que podem fer.

Perquè em vaig sentir important i feliç a l’estrena de la ODA ABSTRACTA A MUSICA a l’auditòri Winterthur a la Illa Diagonal al juny de 2004 al costat de la teva mare. He de dir que també vam parlar del Sagrat Cor de Jesús.

Perquè t’has despertat 18.615  vegades.

Perquè sempre has sigut valent amb les teves conviccions.

Perquè algun dia d’aquests propers anys, poguem començar el Camino de Santiago, encara que no l’acabem.

Perquè aquest vespre volem compartir amb tu molts records, bones estones, petons i abraçades.

Perquè tens una Reina Capdevila en la teva vida i això encara m’uneix més. Per cert aquesta mossa es un tressor.

A Extremadura  li dirien (esta moza es un cascabel) . És la millor galanteria que et poden dir .

Perquè tens una familia encantadora, acollidora. Hom hi pot passar molts estius  e hiverns al seu costat  són una meravella  i expliquen moltes coses.

Perquè el Monestir de Poblet segueixi  sent un lloc de trobada per la vostra familia . Ho dic amb  un cert egoïsme, perquè esta molt aprop de Llorens de Vallbona, el meu estimat poble de la baixa Segarra, passat Solivella i deixant de costat el poble de Belltall a 800 m. d' altitut.

Perquè segueixi’s pintant per tots nosaltres, escrivint  Històries de Milmanda, les Dotze Estacions, Tres Nadales, El Drama Trobairitz, Teseu a Creta . Miquel només de veuret treballar tant em canso. Però seguéix treballant.

Perquè el claustre de la Universitat Blanquerna són molt afortunats de tenir entre els seus professors al Dr. Fabré.

Perquè  amb la teva sabiduría hauries pogut fer de curandero a qualsevol lloc del mon. I ningú ho extranyaria.

Perquè amb les teves conviccions sobre la evolució dels éssers vius, ens deixes bocabadats, sorpresos, i molt interessats sobre qui som i on anem. El llibre Sexo, cerebro y género: Diferencias y horizontes de igualdad. Temas de Salud mental. Ramon M. Nogués, Fundació Vidal i Barraquer; em va obrirt nous horitzons, agraidissim.

Perquè l’últim concert de piano que em vares dedicar a cas teva no sigui l’ultim.

Perquè  puguem  seguir gaudint d’amics tant perillosos com en Martí de Tàrrega i seva Fira del Teatre al carrer, per cert no se sap mai com s’acaba. Martí t’estimem, ets únic.

Perquè  junt amb la Reina, L’Alià en Guim i la Domnei poguem seguir fent confitura de mores al voltant de l’antiga Baronia de Vallbona.

Perquè encara que demà dilluns estiguem fotuts, ens ve molt de gust  cel.lebrar aquest aniversari tant entranyable.

Perquè després de tants anys t’estimem més que el primer dia.

Perquè   durant aquets 51 anys hem fetes moltes coses junts i encara en queden moltes per a fer.

Perquè, avui dia important, m’agradaria que plogués encara que ens xafés la festa, perquè convé a la natura i sobre tot al meu pais i em ve a la ment aquelles paraules teves:

Temps de sequera i gra colrat,

Temps de cigales en calor i tòtils en foscor

Temps de suar i créixer

                          De pensar en l’amor que ha d’espigar-se.


La foto va per tu, que ets un home enamorat de Roma.

El Panteó, es el monument més antic conservat de Roma, dedicat a tots els déus. Obra de l'emperador Adrià ( 118- 128).  Es circular, amb la cúpula més gran  que jo conec, diametre i alçada medeixen el mateix (43,30 m). Es església cristiana d'ençà el Papa Bonifaci IV la dedicà a la Mare de Déu (609) i tots els martirs. El marbre de  color de la carn. L'obertura o òcul del sostre  medeix 9 metres de diametre , il.lumina  tot l'espai. El Papa Urbà VIII Barberini,  li expolià el bronze de l'atri per fer el baldaquí de sant Pere del Vaticà.

Aquí acabo, perquè ja n’hi ha prou. No vull esgotar la paciencia dels amics aquí reunits. Per molts anys et desitjem la Tere i jo i tots plegats.

Feliços 51 anys Miquel i  gràcies per compartir-los amb tots nosaltres

Canet de Mar 9 de juliol de 2006 

Pep