BAGATEL.LA DE L'OLI. PENSAMENT D'UN POST-OPERAT DE PROSTATA

 

Antic parament que feien els meus pares amb sacs de canem o d'espart, per tapar la soca de l'oliver, perquè no es perdés cap oliva.

El meu amic operat de prostata, m'ha regalat tant sols per a mi, aquesta petita fotesa, com si digués cosa de poca importància, però jo la trobo tant ben escrita i molt curiosa, que la vull compartir amb tots vostès, cadascú que pensi el que vulgui i potser encertarà, no hi ha ordre ni concert en la seva narració del tema de l'oli, sí que l'autor si troba a gust, sí, hi ha una riquesa en el bocabulari que jo no tinc. A aquestes alçades de la vida, no els diré qui la escrit, perquè fa tant temps que em segueixen el blog i penso que no els ha de costar cap mal de cap encertar el seu autor, ben segur que ho endivinen la Lali Valdivieso i en Joan Bosch i d'altres, que ningú s'ho prengui malament. Anims.

Les Pintades, terme de la Quadra de Mas Déu, municipi de Vallbona de les Monges. Des d'aqui sempre hem sentit quan al monestir de Vallbona toquen les campanes a les hores liturgiques. La històrica i famosa campana dels Perduts, mai le sentit des d'aqui perquè ja fa hores que estem a la vora del foc.

Bagatel·la de L’OLI

Com una taca d’oli s’han escampat els comentaris del meu precari estat de salut, no he begut

pas oli, encara. Per tal de no voler semblar oli sobre l’aigua i no cregueu que m’ha caigut l’oli

us en faig un rajolí, que tampoc no farem oli amb dues bigues:

Ja sabem que qui remena l’oli se’n unta la mà i jo no vull cremar l’oli en aquesta qüestió, per

això no penséssiu en cap moment que no estic ben tret d’oli. Cert que me som untat i no he

begut oli, que aquests mals lletjos com l’oli gelat volen el setrill molt foradat, tanmateix me’n

estic sortint com l’oli a la plata. Ara bé, si algú em volia veure perjudicat, que s’ho pinti a l’oli.

Va, que ja estem prou oliats, us ho explico amb sal i oli.

Les nafres de les cames d’origen post operatori les guareixo amb oli de romaní.

Les engonals, sotmeses a les humitats perpètues dels bolquers són dolçament agombolades

amb oli d’ametlles dolces.

L’antiga lluïssor del meu llis ventre, ara solcat per set ferotges traus, és tractat amb fetilleres

fregues d’oli de rosa mosqueta.

Sempre m’he mostrat arreu com un peix que es duu l’oli, mes, algú, pensant de posar-me oli a

la polleguera m’ha fet present d’un bòtil d’oli de doll tot just brollat del trull i de veres que ha

estat oli en un llum: per decòrum no me’l bec a raig, faig saboroses i nutritives, reconfortants

‘moetes’ de ‘pamboli’. Sense depreciar-lo per a res és millor que l’oli de fetge de bacallà. Com

tothom sap l’oli d’oliva tot mal esquiva!

Tot esperant els sants olis, sense cap pressa que no se m’aflama l’oli, procuro no perdre oli.

Com podeu veure la meva vida és ben bé una bassa d’oli.

Ara us deixo: he d’anar al taller, que em canviïn l’oli del cotxe.

Olives arbequines del terme de La Quadra de Masdéu, municipi de Vallbona de les Monges.

A casa nostra el tema de l'oli ens toca de ple i també el nostre poble i els del nostre contorn com com Belianes, Maldà, Sant Martí i demès pobles de la Vall del Corb, sense oblidar, l' Albagès, el Soleràs, Cogul, l'Albi, Arbeca.... aqui van uns escrits que els agradaran i gaudiran molt: un d' Antoni Puigverd, periodista gironí enamorat de la Vall del Corb. Repassar sempre és bo.

Un altre de Santiago Botas publicat a la Contra de La Vanguardia, " Puedes disfrutar de aceites dignos de un emperador " 

 i encara un altre sobre els beneficis de l'oli extra verge d'olives del Dr. Secundi Lopez Pousa, neuroleg de renom especialista en demencies, seduit pel nostre oli i pel romànic del Portico de la Glória de Santiago de Compostela i  enamorat de Gaudí, comparteix la pintura amb la medicina, diria que a parts iguales, a part de la l'amor a la familia; és fill de metge de poble.

Llegir el llibre del Sr. Secundi Lopez Pousa, " Adiós a las mariposas " Un interesan relat sobre la quotidianitat de l' Alzheimer.

Al caminar pel terme de Vallbona de les Monges, trobem de tot , fins i tot silenci, que en aquests temps de tardor es trencat tant sols pels caçadors; i de bon mati gotetes d'aigua a l'herba i al terra, humitat que comença acaure cap  a leds 5 de la tarde.

També vull posar un bonic article sobre la D.O. P Les Garrigues.

Un bon dia del mes de decembre, havent deixat les olives a la Cooperativa de Sant Martí de Maldà, amb el meu fill Lluis ens vam arribar a comprar orelletes a una botiga de l´Espluga Calva, vam estar asseguts al carrer aprop d'una hora, tot fosc, pensavem que no haviem tingut sort, uns joves ens van dir que fins que no tornaven del tros a collir olives que no obrien i així va ser. Vam ser afortunats els quedava una caixa amb cinc orelletes gegants. Per cert, bonissimes, quan vam arribar a Llorenç de Rocafort només ens en quedava una. Enhorabona als qui les fan !!

Quan començavem a collir olives amb els pares (EPD), no ens plantejaven cap excusa, tant si feia fred, com hi havia boira, com una bona glaçada, o que feia vent que giraba els banderados, carretera i manta, mai ens passava pel cap quedar-nos a casa. Això sí,  moltes vegades s' havia de tallar un pi jovenet per posar-lo a dins del banderado, per fer pes, també posar una fusta per anar d'oliver a oliver degut al fangueig pel desglaç o perquè havia plogut, el calçat s'omplia de fang i pesava molt, en fi no vull cansar-los.

Tornavem cap a casa, si començava a fer un temporal de pluja, vent, boira, fred, de cap manera ens podiem quedar al tros. Jo aprofitava per anar a investigar al fabulós arxiu del Sr. J. J. Pique i Jover que la seva familia va decidir dipositar a la biblioteca Josep Finestres de Cervera. Es allí on buscant, buscant vaig trobar la partitura de la cançó A collî Olives del compositor F. de Paula Brunet Recasens i lletra de mossèn Ramón Bergadà fill de cal Bergadà de Llorenç de Rocafort, que més tard va resultar que la familia ni l'havia vist mai, durant la guerra civil s'havia cremat, junt amb moltes altres partitures.

Des del meu record que a casa colliam les olives amb el banc , les borrasses, i la raspa, al fer el canvi el pare va ser delsprimers en comprar un vibrador manual, que anava amb bateria, i puc dir que va ser excepcional, feiam més del dobler der kilos que abans, el pare se-l veia molt content i vam deixar de banda el perillós banc de collir olives.

El pare mai hem va deixar pujar a dalt dels olivers perquè no em fes mal, ell tenia 88 anys i encara i pujava. Ara a aquestes alçades de la vida puc dir que una vegada vaig caure del banc, i caiguent vaig trencar tots els travessers, caiguent d'esquena al terra i quedant per unsmoments contusionat i sense poguer moure les cames, els pares es van fer un tip de plorar i jo també.

I perquè sapigueu on es troben tots aquets pobles us poso aquest mapa :  Es d'un mapa fet a Paris l'any 1792, per un tal P. Placide, Ingenieur Geographique , es de les terres de la Catalunya Nova : 

 Alcanó, Alfés, Almatret, Arbeca, Belianes, Cervià, El Cogul, El Soleràs, El Vilosell, Els Omellons, Fulleda, Granyena, Guimerà, Juncosa, L'Algagès, L'Albi, L'Espluiga Calva, La Floresta, La Pobla de Cervoles, Les Borges Blanques, Maials, Maldà, Rocafort de Vallbona, Sant Martí, Torrebesses, Vallbona de les Monges, Vinaixa.

Hem acabat parlant de l'Oli Arbequi, que es el de casa i puc dir que al dia d'avui ja ha començat la collita 2020-2021, ja veurem quan litres en treurem.

 Del llibre Guia de Catalunya , text de Josep Pla .  Editorial Destino any 1973.

Us poso aquesta foto antiquisima, de quan l'oli de Lleida (LERIDA) es precintava en aquets bidons i anava a New-York, Londres, Sant Francisco, vaja per tot el món. Un fet que ens honra.

Pep