diumenge, 8 d’abril de 2012

UN ALJUP EN ARAB, TAMBÉ ES DIU ALJUP

Tots els que sou fills de Llorens, sabeu o recordeu que el poble hi havia uns quants aljups oi?
El nostre país sempre ha sigut sec, molt sec i aprofiar l'aigua de pluja ha sigut una obligació . La necessitavem tant les persones com els animals i les plantes, o sigui que guardar l'aigua era questió de subsistència per qualsevol família del poble.


Aquí tenim el que queda de l'aljup de Cal Pasqualet. Com podeu veure estaven revestits d'obra i eren tots a cel obert. L'amo es deia Josep Capdevila Pons que curiós igual que el meu avi. Una filla d'aquest bon home era la Rosita (pubilla), és va casar amb l'hereu de cal Perlo en Ramón Martí (Pubill), la mare de'n Ramón era de Rocafort, filla de cal Ventura. Amb aquest casament és van ajuntar dos hisendes.


Cup per posar el vi, al fons treu el cap l'aljup, era un complexe amb l'era i la pallissa.
Aqui hi havia l'era de cal Pasqualet, el tros amb moltes oliveres, l'era, la pallissa, amb l'aljup i el cup per cuardar el vi de la familia. 


Mireu com resisteixen els Alhelís grocs ( Cheiranthus cherei L.)
Vostès mateixos poden veure l'estat penós en que el temps, els canvis en la papesia i el devenir del progrés o ha deixat sense possibilitat de retorn. Em de tenir unes paraules de carinyo per la subssistència d' aquests Alhelís grocs, que malgrat l'abandó a que s'han vist sotmesos, i sense que ningú els hagi cuidat ens han arribat fins a nosaltres;


 una vegada més la natura es cuida de si mateixa i te mecanismes per sobreviure amb poca aigua; aqui la natura és tant austera com els seus habitants, tot està en armonía.



La familia de cal Pasqualet aquí també hi tenia el corral amb el tocino. El meu pare recorda  que feien en aquells anys uns 800 sacs d'olives; tenien dues mules i no paraven. Van tenir dos fills el Pepito (e.p.d.) i el Ramón viu i que mai més hem vist a Llorens. L'actual hereu de cal Perlo és el fill del Pepito i que no coneixem.



També tenien aljup a cal Perejaume, que a casa erem mitjers, el tenien al freginal,hom sortia per la part posterior de la casa, o sigui pel corral i es trobava l'aljup amb el seu jardí una zona d'arbres fruiters com una exel.lent figuera, escarxoferes i l'era on es batia i la pallissa com Déu mana en la vida de pagès; també tenia una glorieta amb una enredadera que la cobria, per fer ombra i poguer-hi descansar per les tardes. 

Aquesta canal és l´únic vestigi que queda d'aquell món, tant romàntic de la vida de pagès de Llorens, " L'Aljup de cal Perejaume ", era tot un tresor.
 L'Aljup el recordo molt be, era un lloc molt agradable, i per mitja d'aquesta canal de pedra que tenim a la vista hi baixava tota l'aigua que venia dels grans teulats  de la casa i l'aigua dels teulats dels coberts del corral, Déu ni do de lo grans que eren. En resum recollia inmenses quantitats d'aigua. No el podem veure, perquè fa anys que els propietaris el van cobrir de terra.
De canalla ens dedicavem a tirar pedres al fons, si més no per molestar els peixos vermells que hi havien, peixos d'aigua dolça, que curiós oi ?



Recordo que hi havien peixos vermells, era un atractiu i jo m'ho passava d'allò més. A les tardes s´ asseient les germanes de l'amo a cosi o a berenar. També recordo que la Sra. Perfecta ens explicava contes. Als estius també venia la seva família de Barcelona l'Anita i el Manolo els dos ja difunts i els seus dos fills.  Aquesta aigua la feien servir per regar l'hort i les flors.  No us puc posar cap foto perquè no hi vam ser a temps. Actualment fa molts anys que està enterrat i els més joves ni saben que existia.

Aljub de la família Foix a l'antic cal Bergadà .
A Llorens l' aljup  més gran era  el de cal Timoneda ( família Català ), el recordo, inmens, grandiós, profund, impressionava, s'omplia d'una conducció de la costa de la Bassa, quan plovia tota anava a aquest aljup, també servia per regar el freginal i potser l'hort encara que jo no me'n recordo fa molts anys que es va tapar, al seu lloc hi han crescut uns pins gegants, altissims, que donen més sensació de verdor.



Recordo que al freginal-jardi de cal Timoneda, l' aljup l' hi feia tota la companyia del món, tota la superficie era un passeig , amb carrerons amb llambordes de pedra picada que encara hi són, caminaves per terreny segur, encara que hagués acabat de ploure. Podies passejar per tot el freginal sense mullar-te el calçat, molt plaent i molt agradable.
Les tardes d'estiu,  asseguda la familia a  sota aquesta glorieta, era el premi més considerable, en un territori on la calor es fa sentir i molt. Aqui les dones cosien, feien ganxet, parlaven, revien a les visites i els homes llegien La Vanguardia o ves a saber que ? . Passades les 16 hores havia acabat la calor amb l'arribada de la marinada i la desaparició dels mosquits, tot quedava net.



 Era l'unic jardí, ajardinat com es podria veure a la ciutat, tot molt acurat i bonic,  i ben treballat, els arbres correcament podats, de tal manera que feien una ombra impenetrable.





 Aquest que estem veien a la foto d'abaix ,era l'altre aljup gegant, era de la casa pairal de cal Bergadà , servia per regar el gran hort que la familia i tenia al costat; s'omplia de l'aigua que baixava per la costa. Són estructures importantíssimes en el seu moment, però ben obsoletes en els temps actuals, encara que l'aigua sempre es un tresor i més a casa nostra. La part que vostès veuen és el que queda, a sota aquesta herba, queden molts metres de profunditat, Déu ni do dels mils de litres que es guardaven.


Els aljups, eren estructures excavades a la roca o al terra, revestides d'obra i sempre a cel obert al menys a Llorens; encara que a l'hort de cal Cantó, més tard l'hort de l'Abadia, hi havia quan jo era petit una gran cisterna tapada i que s'omplia de l'aigua de la pluja que baixava per la costa i per" la sangra" entrava a l'hort.El Sr. Domingo Cantó hi va posar un motor per treure l'aigua per regar l'hort. Estava situada sota lo que ara es la pista , en el recinte del local social; potser encara hi és ? Els homes que la van enporlanar sabran si es va enfonsar o no ?  A dins al recinte de les antigues muralles, recordo que a cal Saltó tenien un gran forat, diguemne com un "Aljup" excavat a la roca, però sense recobrir amb rajols , per mi era un inmens forat ple d'aigua, molta aigua, a mi sempre em va fer respecte i por , fins que un dia l'amo, en Ramón el va enterrar.
L'aigua de pluja per les persones se sol guardar en cisternes, a casa en tenim dos de petites, però suficients, una per a les persones i l'altra pels animals, a aquesta i solia anar la primera aigua del rentat del teulat, ara fora de lloc, perquè a les cases ja no hi ha animals i a més l'aigua de lels cases es de la xarxa municipal. 

Llorens pàtria de Josep Capdevila i Vila
A les finques també hi han cisternes escampades pel terme municipal, necesaries perquè, a Llorens els trossos són lluny de casa i tenir aigua era vital per beure, per ensofatar la vinya, per abeurar els animals, per regar les plantes.

Cisterna de l'era de Cal Quim

De petit sempre havia sentit a dir que el poble de la vila, l'havien fet els moros !. Després que dimecres passat una familia del Marroc  m'havien dit que  la paraula Aljup, és pronuncia igual en català que en àrab, i a més serveix per lo mateix; de cop  m'ha entrat la curiositat, no sigui que a part del pou, també haguessin importat la idea de fer aljups en els països secs com el nostre ? Potser no te cap base, però ells saben que van estar 8 segles a la península i que hi ha tantes paraules que començen per AL que és massa, sobretot a Lleida, hi han molts pobles com Albatàrrec, Alguaire, Albagés, Albarells, Albesa, l'Albi, Albió, Alcanó, Alcarràs, Alcoletge, Alfarràs, Alfés, Algerri, Alins, Alinyà, Almacelles, Almacelletes, Almatret, Almenar, Almenara,Alpicat,  Altadill.
Nota curiosa, es que  tots els aljups estan fora lo que podriam dir el casc antic, o dit d'una altra manera fora de la muralla , dins només hi havia lloc per cisternes, que ja era molt per viure i sobreviure.

Les pallisses estaven a la perifèria del poble, dins a muralles no hi havia lloc per les eres.
 La Catalunya Nova no estava per massa luxes, només lo just. Segurament tots aquests aljups es van fer en l'època de gran expansió del poble, en temps de l'abadesa Donya Maria Teresa de Riquer i de Sabater ? vaja segur encara que no hi hagin dades, perquè si miren les llindes de les portalades de cal Perejaume i alguna de cal Timoneda, ens asseguren sense cap mena d'error que aquesta abadesa governaba la baronia de Vallbona en aquells anys.
Segur que algun de vostès em diran al meu poble també hi havia aljups ?, m'agradaria saber-ho. Moltes gràcies i bona nit.

Pep,

1 comentari:

  1. Magnífica explicació i fotos. A Fulleda només recordo un lloc que se li digués 'l'Anjub' i encara és una cisterna a l'airelliure entre el Sindicat i un parell d'horts annexos a dues cases. La resta s'anomenen 'la cisterna', fins a on jo sé...

    Santi

    ResponSuprimeix