BRUNET RECASENS FRANCISCO, COMPOSITOR PER EXEL.LENCIA

Aquest músic completament  oblidat, va ser mestre de capella de les Saleses de Barcelona del Passeig de Sant Joan, professor de música del seminari conciliar de Barcelona, ensenyà  al col.legi del Sagrat Cor de Sarrià i a més a més donà lliçons particulars de piano. La guerra del 1936 li parti la vida, com a molts catalans.  La seva mare era filla de Bellpuig d'Urgell i el pare d'Igualada.  (Igualada 1861-Barcelona 1939)

Mausoleo de Ramón Folch III de Cardona i virrei de Catalunya, es troba a l'església parroquial de Bellpuig. Dibuixat a la planxa per Alexandre de Laborde que va trobar aquest monument com lo més excepcional que havia trobat a Espanya fins al moment. El poble de Bellpuig el va trobar molt mal dissenyat. no vam tenir la sort que el comte de Laborte no s'arribés fins a Vallbona de les Monges, si que ho va fer a Poblet, deixant una inmensa obra en gravats, una meravella.

Tots podeu veure un Urgell  (1792)  molt poc habitat, cosa que avui dia ens crida l'atenció.
Podem veure Bullpuig  patria de la  mare del Sr. Brunet.

Autor d'una inmensa obra, el seu corpus consta de 167 opus numerats, però els seus hereus disposen de poquíssimes partitures, jo mateix vaig recuperar la partitura de la cançó A collî olives, que la van afegir al seu corpus. El catedràtic de musicologia Dr. Josep Mª Gregori i Cifré,  sempre està a l'aguaït d'alguna troballa que parli del compositor Brunet, tasca no gens fàcil. Molta obra d'aquest compositor va ser maltractada durant la guerra civil o fins i tot cremada i si en queda alguna esta en llocs amagats de dificíl accés i per això s'ha salvat; con l'arxiu importantissim de l'esglesia del Pi de Barcelona.

COL.LECCIÓ D'OPUS QUE ES CONSERVEN A MANS DE LA SEVA NETA SRA. SOLEDAD TORRENT I BRUNET.
__________________________________________________________________________________

El 1902 s'estrena  Himne al Corazón de Jesús: primera pedra del Tibidabo, amb un cor de 400 persones.

Mossèn Ramón Bergadà va ser rector de Rocallaura, es el que va fer la lletra  del Càntich de la Romeria de Nostra Sra. del Tallat el 1900. El seu germà mossèn Francisco Bergadà i Solà era el capellà de les monges del monestir de Vallbona i alhora també amic del músic i compositor F.P. Brunet i Recasens, que tenia una filla monja a Vallbona, Donya Mercedes, que moltes noies , ara avies de Llorens van anar a classe en la post-guerra a Vallbona, com la Tecla Ruera, i la Cecilia Moncusi, etc.

La missa Auxilium Cristianorum publicada el 1916 i ara reextrenada per la coral Lucentina de Lucena  (Jaén). La Sra. Soledad Torrent Brunet i elseu espós el Dr. René Collàs s'hi van desplaçar per l'estrena de la missa; era com sentir-la per primera vegada. Jo també le escoltada i es una meravella, invita als fidels a cantar-la amb tota l'ànima.

El 1926 s'estrena  Lo Riu Corb, cançó, a l'Orfeó Català, interpretada per l'Orfeó  Nova Tàrrega (novembre)

El 1936 la familia Brunet s'instal.la a Castellterçol per l'estiu, sense imaginar que s'hi quedarien tres anys. Privacions i angoixes. Desaparició del fill més jove (mé´s tard se sabrà que fou assessinat al mes de setembre per individus descontrolats).

Quant la Sra. Soledad Torrent Brunet es va fer càrrec de l'herència del seu avi, va volguer gravar unes 14 cançons, que són les següents: Sospirs, Lo reyet, Lo mirall de la pastora, L'infant i la dida, Lo riu Corb, Idili, Plou i fa sol, Cançó del romaní, Arri, arri, cavallet, Canto a la vid, Lo cego d'Alhama, Nadalenques, Pastorella, Cançó del rossinyol i Lo bon Jesuset.  Al piano Josep Surinyac i com a soprano Carme Cosidor.

                                                                               

Va dibuixar Argemira, L' i El Vilet, Balofrena, La, Burgueroles, El Casuc, La Codina, Les Comes, El Criac, Esplugues, La Fàbrega, La Ginebreda, L'Horta, Moli-Nou, Moli-Nou, estany, El Munt, La Noguera, Mas Oller, Cal Pere Antón, El Pujolet, El Revitllat, El Ricard, Casa Salabert, Ermita de Sant Julià, Castell de Sant Miquel, Ermita de Sant Miquel, La Serradora, La Vall, La Vall-llosana.

Aquesta casa, es la casa pairal de Cal Bergadà, on van neixer els germans Francisco i Ramón ambdós capellans. Així era la casa tal com la va coneixer el músic F. Brunet Recasens, quan venia amb la seva neta Sra. Soledad Torrent i Brunet a fer la berenada de cada tarda.

Un gran amic d'ell fou Mossèn Ramón Bergadà i Solà, rector de Rocallaura i el seu germà Mossèn Francisco Bergadà i Solà capellà de les Monges de Vallbona, els dos fills de Cal Bergadà de Llorens de Vallbona. Alhora el Sr. Francisco P.Brunet Recasens tenia una filla que es deia Donya Mercedes Brunet que va ser monja de Vallbona, aquest fet potser va ser el puntal perquè naixés una exel.lent amistat i les llargues tardes asseguts a la creu de terme de llorens amb el fresquet de la marinada, sortíssin les lletres i la música de les cançons : A collî olives, Lo riu Corb, Cantich a la Romeria de Ntra Sra. del Tallat. 

Aquesta es la vista, més important del poble de llorens. Ho faig en homenatge aquests dos homes que amb tot el carinyo del món, amb la seva lletra i música, van portar el nóm de Llorenç,Vallbona , Rocallaura amb el santuari del Tallat i el Riu Corb  i la seva Vall i els seus pobles, més enllà d'aquest racó de món.

Ben segur, que  la millor cançó popular del compositor Brunet, que parla de les nostres terres, es la cançó LO RIU CORB, d'un bellesa excepcional. Ja m'ho diran.

Al piano Francesc Cassú i Jordi i com a soprano Salomé Petit i Boyero.
Veure molta més informació sobre el Sr. Francesc de Paula Brunet Recasens en l'apartat que tracto llargament de " A COLLÎ OLIVES " tant important per tots nosaltres els pobles de la Ex-Baronia de Vallbona i de la Vall del Corb.

Per coneixer millor el món del músic i compositor per exel.lencia Francesc de P. Brunet i Recasens lo millor es escoltar les seves cançons que vostès tenen a la seva disposició en diferents articles del meu Blog. Disfrutin i veuran, quina gran persona. Enamorat de Vallbona , d'aqui be la gran amistat que va establir amb el capellà del monestir Mossen Francisco Bergadà i Solà i el seu germà mossèn Ramón rector de Rocallaura, i amb la casa pairal a Llorens de Vallbona o de Rocafort, vostès mateixos. Més endavant mossèn Ramón va arribar a canonge de la Seu Metropolitana de Tarragona en el grau de Mestrescola.
Adéu-siau,
Pep.