La Tere i la Maria han decidit posar-se amb el Patchwork, ànims per tots costats i que Déu ens agafi confesats. Jo puc opinar poc, podria ser que gens ni mica, però com que he vist d'ençà molts anys a la Tere ficada en aquest mosaic de pedaços, donç mira, puc opinar de les dificultats, ensopecs, caigudes, errors, destrosos, angoixes, preocupacions sobre si s'han escollit els colors de les teles correctament, si s'han convinats d'allò més be, les proporcions dels pedaços, quan es posa al bastidor per començar a "acolchar ", tot ha de quedar ben tensat, en fi, un món a l'abast del que te ganes de divertir-se i de fer quelcom que no tothom te el valor de ficar-s'hi. Ara un mar i un cel blau de fons ajuda molt.
A partir de la decisió de la Maria d'apendre Patchwork, comença un món tot apassionant, que cada pas assolit, serà una alegria. La Tere n'ha fet molt i molt com diuen a Girona, i les llargues hores al seu costat, m'ha fet un bon observador d'aquesta tècnica i puc assegurar, que quan et tapes amb una manta feta amb Patchwork, un dia de pluja de tardor o d'hivern , a més abrigar-te, de donar-te caliu, et dona la tendresa de la persona que ho ha fet, si es la teva mitja taronja,donç mira ? maquissim, ple de records.
En aquesta foto podem veure a la Maria familiarizat-se amb la regla de retallar, vital e imprescindible per aquesta tasca de tallar els trossets de roba, que han de ser molt pressissos i ecxates, sinó després no lliguen.
Aquesta es la primera peça de patchwork que ha acabat la Maria, no sense dubtes, que al costat de la Tere s'han anat resolguent i deu ni do de lo be que ha quedat el treball. L'obra esta ben feta, per ser d'un principiant. Els colors no són els acertats, però era questió d'aprofitar els retalls que estaven a Sant Antoni de Calonge. Però, per apendre la tècnica ja està prou be. o no ? . Vostès mateixos.
Aquesta construcció es diu locavi, he de dir que aqui, si ,que la Maria ha escollit molt millor el color dels trossos de teles a convinar.
Déu ni do de lo bonic que li ha quedat, aquest noia es un tresor, aprent rapidíssim, tots estem contents i orgullosos de tot que ha fet fins ara; segon dia de Patchwork.
Aquesta es la última foto amb màniga curta i patin calor.
L'estiu ha passat i em passat de la terrassa de l'apartament, a l'interior de la casa del poble i també ha canviat la feina; ara es tracta d'unes madalenes que fins i tot conviden a pensar que podrien estar bonissimes.
"bastidors ", s'aguanten amb agulles, fins que, que la Maria ho dongui per bo
Ja estem al dia 16 d'octubre de 2011 i ja tenim una petita obra
de patchwork, la madalena ben acabada i maquíssima segons la Tere, que d'això es una entesa, encara que ella mai us ho dirà. Li costa molt explicar les seves qualitats.
Oi que li ha quedat prou be?? Si, i estic d'acord, la Tere també i en Lluís com no podia ser diferent, també li agrada molt. Us he de dir que en Lluís sempre ha valorat molt el que ha fet la seva mare, ep !!!! i l'Oriol també.
Això és una meravella, veig que tothom s'hi engresca.
Tot s'ha de dir tenim una bona col-lecció de madalenes "CUPCAKES".
Estareu que aquestes CUPCAKES han quedat igual de boniques i tendres oi ?
A partir d'ara no puc explicar com continuarà tot aquest treball, potser, sóc molt atrevit explicar més coses sobre el futur ? Tenim tema per rato.
Sempre s'ha de tenir algo dissenyat per tal de començar un nou treball; cadascú es fa els seus dibuixos, que després serviran, per fer una plantilla i poguer retallar els trossets, per tal de fer la composició
Tot això només és el principi d'un món fantàstic, i molt atractiu i que acasa nostra està per tot arreu i que tots valorem.
Bona nit i desitjo que els agradi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada