Oi que aquest paisatge fa més Nadal ?, clar que si i ens encanta escoltar cançons de Nadal com " La cançó del Breçol )
Mentres Maria breçava y vestía
són ros y tendre Fillet que no dorm,
per que no plore, ni en terra s'anyore,
dolça li canta dolceta cançó,
No plores, nó, Manyaguet de la Mare,
no plores, nó, que jo canto d'amor.
Cada gronxada't daré una abraçada,
cada abraçada un besset amorós;
mes rosses trenes seràn tes cadenes,
niu y arcobeta les ales del cor.
¡ Que n'es de bella ta galta en poncella !
¡ Que'n són de dolços tos llavis en flor!
són una rosa que'ls meus han desclosa
sols per xuclarne la mel de l'amor.
Féuli, aurenetes, cançons d'amoretes;
feslí musica, gentil rossinyol;
si t'es poch fina ma falda de nina,
bàxen los Angels del Cel un breçol.
Sien ses ales glasser de tes gales,
síen sos braços coxins de ton còs;
jo per tos polsos ne etinch de més dolços,
pere embolcarte, les teles del cor.
Síen ta faxa, si'l Cel no te'n baxa,
quatre palletes de sèch poliol,
quatre palletes tot just floridetes
que't servirien de faxa y llençol.
(Mossèn Cinto Verdaguer)
El nostre pare cada any fa el pessebre, fa tants anys que no recordo quan va començar a fer-lo, comença sempre quan acaba la colllita d'olives i llavors es dedica en cos i ànima a fer el pessebre, a recollir diferents plantes: timó, romaní, rames de pi, d'alzina i roure, de vegades amb glans, fins i tot i posa petits nius que troba abandonats pel bosch, alguns, fins i tot te ous, rames d'olivera amb olives, pa de mixó que curiosament segueix creixent un cop arrencat del seu lloc i posat en el pessebre. Sorprenent oi?
Quan arrivem a casa la vigilia de Nadal,sempre trobem el pessebre fet i visitar-lo es com un ritual, ho fem de cop tots plegats, sense que ningú ens ho digui, serà perquè el pare ja hi te acostumats. Les cançons de Nadal fan tota la companyia del món, el pare i te posat un CD, que a l'encendre la llum ja es posa en marxa i mira la música t'acompanya durant tota la visita, no seria el mateix sense ella.
El Nadal fa anys que el passem junts a Llorens, cel.lebrant la " Nochebuena " amb un exel.lent sopar que prepara la Tere . La Dolors, en Josep, la Eli, el padri i l'iaia ja ens tenen la casa ben guarnida fins i tot el pi i llavors la Tere i la Eli l'acaben d'adornar amb tota mena de figures enguany la Maria ens n' ha regalat unes fetes amb roba.
Després, obrim els regals que ens fem els uns als altres , i que a tots ens agrada. El pare ens fa un carinyós i entranyable escrit un per un, sense deixar res per alt. Disfrutem d'estar junts, al caliu d'aquesta nit tant entranyable, amb la llar de foc ben encesa, sempre amb llenya d'ametller, es molt calorífica, fa la flama blavosa i no fa espurnes i si es possible a mitja nit veure la missa del Gall del Vaticà. Un premi per l'esperit.; però hi han anys com enguany que els assumptes familiars s'allarguen, i llavors ens perdem la missa de Gall. Una llàstima..Sempre es pot veure en diferit a internet.
El dia de Nadal, anem tots a la missa del poble, el meu pare als seus 89 anys està molt orgullós dels seus i més que visquin amb ell la grandesa d'aquestes festes. El Nadal ens ha marcat per sempre més.
El dia de Sant Esteve, vam anar amb el Lluís, el pare i jo a la Cooperativa de Sant Martí de Maldà a buscar l'oli que ha sortit de la collita 2011. La veritat es que ens feia molta il.lusió, tot i saber de la pobra collita d'enguany, on més del 50% de les olives havien caigut al terra, i clar la Denominació d'Origen no permet plegar-les. S'ha de respectar la normativa. Però la filosofia del pare es, fer " l'oli pel gasto " com diuent al meu poble. Importantíssim per qualsevol família. No parlem de negoci, parlem d'algo més entranyable, algo que va lligat a la familia. Tots estem més que orgullosos de tenir a la cuina uns quants litres d'oli de casa. Recordan sempre, tot el sacrifici que comporta fer la collita a mig novembre, la majoria dels dies amb un temps advers, que pot anar de la boira intensa i ploranera, a fred, vent, pluja, fang, en fi la climatologia es molt variablle a la tardor i al començar l'hivern.
El pare fent els tràmits administratius per la recollida de l'oli que ha sortit, de la collita 2011. Tots l'esperem en candeletes. Es el millor oli del món sens dubte. Un oli carregat d'història per tots costats. Aquestes oliveres han sigut testimonis de molts esdeveniments, tenen tants anys que moltes segur que van viure en directe, quan va començar l' època feudal als pobllets que configuraven la baronia de Vallbona, també van ser testimonis de quan Els tercios de Flandes caminaven per aquestes terres de l'Urgell camí dels Paisos Baixos. ( veure mapa del riu Corb del temps de l'abasessa Estefania de Piquer ) , uns camins de Rocafort, Nalec i Ciutadilla plens de soldats, o sigui molt frequentats, amb molta vida.
També testimonis de l'aplicació del Concili de Trento, amb totes les consequencies que tot això va portar a Vallbona i com no testimonis de molts pleits per l'ús de les aigues del riu Corb i les seves peixeres i molins, i moltes altres històries com les anades i vingudes del rector de Vallfogona al monestir de Vallbona, etc.
Enguany han sortit pocs litres d'oli , però es el que hi ha i tots contents i disposats a disfrutar-lo. El Dr. Fabré un gran entès en gastronomia ( escriiu en la Enciclopedia de gastronomia en " Dialogos de Besugos y Gorrinillos ", bon cuiner, bon metge i millor professor, aprofita qualsevol moment per disfrutar d'aquest oli i ens explica com el fregits tenen més sabor amb aquest oli extra verge i també cru, un pa amb oli pot ser un esmorzar ideal. A casa seva quan arrivo amb oli, els seus fills i la seva esposa començen a llescar pa, només per gaudir-lo i saborejar-lo sense més, sense cap acompanyant, pa amb oli i prou tot recordan els temps de la collita i la cançó A collî olives
de Francesc P. Brunet Recasens. i la lletra de Mossèn Ramón Bergadà i Sola fill de Llorens de Rocafort
El nostre oli regit per la Denominació D'origen Les Garrigues permet fins un grau d'acidesa. Però l'Oli Verge no permet més de 0,5º i aquests olis protegits per la denomicació no sobrepassen els 0,2º d'acidesa.
El fet d'agafar-lo tant aviat després d'acabar de molturar-lo es que te el gust molt afruitat i agrada molt al pal.ladar i a més el color es verdós molt bonic, que més tard el perd per passar a ser de color de l'or, també molt bonic a la vista i exel.lent al pal.ladar. Oli protector, poliinsaturat, augmenta les HDL.
Quan arrivem a casa la vigilia de Nadal,sempre trobem el pessebre fet i visitar-lo es com un ritual, ho fem de cop tots plegats, sense que ningú ens ho digui, serà perquè el pare ja hi te acostumats. Les cançons de Nadal fan tota la companyia del món, el pare i te posat un CD, que a l'encendre la llum ja es posa en marxa i mira la música t'acompanya durant tota la visita, no seria el mateix sense ella.
El Nadal fa anys que el passem junts a Llorens, cel.lebrant la " Nochebuena " amb un exel.lent sopar que prepara la Tere . La Dolors, en Josep, la Eli, el padri i l'iaia ja ens tenen la casa ben guarnida fins i tot el pi i llavors la Tere i la Eli l'acaben d'adornar amb tota mena de figures enguany la Maria ens n' ha regalat unes fetes amb roba.
Després, obrim els regals que ens fem els uns als altres , i que a tots ens agrada. El pare ens fa un carinyós i entranyable escrit un per un, sense deixar res per alt. Disfrutem d'estar junts, al caliu d'aquesta nit tant entranyable, amb la llar de foc ben encesa, sempre amb llenya d'ametller, es molt calorífica, fa la flama blavosa i no fa espurnes i si es possible a mitja nit veure la missa del Gall del Vaticà. Un premi per l'esperit.; però hi han anys com enguany que els assumptes familiars s'allarguen, i llavors ens perdem la missa de Gall. Una llàstima..Sempre es pot veure en diferit a internet.
El dia de Nadal, anem tots a la missa del poble, el meu pare als seus 89 anys està molt orgullós dels seus i més que visquin amb ell la grandesa d'aquestes festes. El Nadal ens ha marcat per sempre més.
A BETHLEM
Anèm
a Bethlem,
a veure´l Messies:
anèm
a Bethlem,
y l'adorarèm.
Ses blanques manetes
petites com són,
sent tant petitetes
formaren lo món.
Ses galtes hermoses
són blanchs gessamins,
plantats entre roses,
per Angels divins.
Sos ulls que somriuen
y ploren d'amor,
jo no sé què diuen
que roben el cor.
Per qui vol besar hi
son llavi es de mel;
per qui vol entrar-hi
son cor es un cel.
Anèm
a Bethlem
a veure'l Messiés;
anèm
a Bethlem,
y l'adorarèm.
(Mossèn Cinto Verdaguer)
 |
| Olives arbeqines , fixeu-vos quina gamma de colors tant bonica |
El dia de Sant Esteve, vam anar amb el Lluís, el pare i jo a la Cooperativa de Sant Martí de Maldà a buscar l'oli que ha sortit de la collita 2011. La veritat es que ens feia molta il.lusió, tot i saber de la pobra collita d'enguany, on més del 50% de les olives havien caigut al terra, i clar la Denominació d'Origen no permet plegar-les. S'ha de respectar la normativa. Però la filosofia del pare es, fer " l'oli pel gasto " com diuent al meu poble. Importantíssim per qualsevol família. No parlem de negoci, parlem d'algo més entranyable, algo que va lligat a la familia. Tots estem més que orgullosos de tenir a la cuina uns quants litres d'oli de casa. Recordan sempre, tot el sacrifici que comporta fer la collita a mig novembre, la majoria dels dies amb un temps advers, que pot anar de la boira intensa i ploranera, a fred, vent, pluja, fang, en fi la climatologia es molt variablle a la tardor i al començar l'hivern.
El pare fent els tràmits administratius per la recollida de l'oli que ha sortit, de la collita 2011. Tots l'esperem en candeletes. Es el millor oli del món sens dubte. Un oli carregat d'història per tots costats. Aquestes oliveres han sigut testimonis de molts esdeveniments, tenen tants anys que moltes segur que van viure en directe, quan va començar l' època feudal als pobllets que configuraven la baronia de Vallbona, també van ser testimonis de quan Els tercios de Flandes caminaven per aquestes terres de l'Urgell camí dels Paisos Baixos. ( veure mapa del riu Corb del temps de l'abasessa Estefania de Piquer ) , uns camins de Rocafort, Nalec i Ciutadilla plens de soldats, o sigui molt frequentats, amb molta vida.
També testimonis de l'aplicació del Concili de Trento, amb totes les consequencies que tot això va portar a Vallbona i com no testimonis de molts pleits per l'ús de les aigues del riu Corb i les seves peixeres i molins, i moltes altres històries com les anades i vingudes del rector de Vallfogona al monestir de Vallbona, etc.
 |
| Imatge molt segarreta, encara que estiguem a l'Urgell, molt aprop d´Omellls de Nagaia |
de Francesc P. Brunet Recasens. i la lletra de Mossèn Ramón Bergadà i Sola fill de Llorens de Rocafort
El nostre oli regit per la Denominació D'origen Les Garrigues permet fins un grau d'acidesa. Però l'Oli Verge no permet més de 0,5º i aquests olis protegits per la denomicació no sobrepassen els 0,2º d'acidesa.
El fet d'agafar-lo tant aviat després d'acabar de molturar-lo es que te el gust molt afruitat i agrada molt al pal.ladar i a més el color es verdós molt bonic, que més tard el perd per passar a ser de color de l'or, també molt bonic a la vista i exel.lent al pal.ladar. Oli protector, poliinsaturat, augmenta les HDL.
Segur que aquest paisatge d'oliveres els agradarà, es molt de casa nostra. El periodista Lluís Foix anomena a aquests marges la catedral dels pobres. Quanta raó te, els nostres avantpassats i van deixar la pell fent-los i refent-los quan quien degut a les fortes pluges , que tot s'ha de dir són molt escasses.
Llorens de Rocafort o també dit de Vallbona, forma part de tots aquests poblets que conformen la Vall del Corb, i dels seus trossos surt aquest oli tant i tant bo. Com podeu veure es un païs de secà, on les sequeres no són d'ara, enguany ha sigut tant forta que ens ha fet perdre més de mitja collita. Només ens queda confiar amb que la propera sigui una gran collita.
 |
| Collita 2011, escassa, degut a poques pluges que van caure. |
Llegint a mossèn Bergadà tot fa pensar que a lo millor era tradició collir les olives quan eren ben negres, pensant que l'oli era millor perquè eren madures oi que és possible ?
Espero que els agradi aquest racó de món. La Catalunya Nova te els seus encants. Un d'ells es aquest oli, la seva gent i els seus petits pobles medievals situats a dalt dels turons i a redós dels castells, com: Llorenç, Guimerà, Ciutadilla, Nalec, Rocafort, Maldà, Rocallaura, Omells de Na Gaia, Montblanquet, etc...Dono les gràcies a en Joan Nadal pel disseny de l'etiqueta.
Una abraçada per tots els seguidors del blog.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada