EM DOL QUE NINGU, HAGI FET CAP COMENTARI SOBRE ELS POEMES DE'N MIGUEL PALOMINO

  Bona nit a tots els lectors del meu blog. Estem patín les altes temperatures d'aquest sequissím estiu. Tot es més intens al meu poble de Llorens , ja de per si sec. La falta de pluges pot ser que ens faci perdre la collita d'olives , ja tocada al passat més de maig on ja començaven ha haver-hi olives negres. Ara només penso en salvar les oliveres jovenetes plantades a finals d'abril de 2012. El camp necessita les pluges com més aviat millor. Fins i tot la marinada escaseja per les tardes.
El tema del present article , es que ningú ha fet cap comentari als múltiples poemes que he publicat en aquest mateix blog a l'article : " Vam ser feliços fins i tot a la mili ", del Miguel Palomino
Sincerament em dol, que ningú s'hagi atrevit a llegir-ne algun i enviar-me algun comentari, per senzill que sigui.

Poso aquests dos  La Casa i El viajero, escrits a Montserrat el dia 10 de setembre de 1971.

Llegiu-los a poc a poc i pot ser que us facin meditar una estona. En Miquel Palomino va morir molt jove, massa jove; va venir de Cuba per fer-se religiós,  coses de la vida, s'ho va deixar i la casa mare el va despatxar, o millor dit el va deixar a la deriva i més sol que la una. Més tard es  volgué fer monjo de Montserrat, però penso que el pare Abat d'aquells anys era el pare Cassià Maria Just un monjo just i sant , li va recomanar que s'ho penses be, el noi va viure món a la Barcelona de les Comunitats de Base, de la  Contracultura on els màxims activistes eren en Salvador Guasch i en Lluís Racionero, on encara ressonava l'esperit del Maig 1968 i on el PSUC estava present a les fàbriques, a les assossiacions de veïns , als barris i fins i tot a la Universitat, l'Assamblea de Catalunya era tota una autoritat moral, política i es jugaven la pell pel païs dia rera dia, el pare LLimona amb el seu tarannà que no se'n callava cap i donava testimoni d'honradesa ,on cents de Barcelonins no es perdien cap sermó seu dels diumenges,ep! jo també, en aquest ambient es va curtir i va patir en Palomino, només palesat en els seus poemes. Va trobar feina de dishokey en un bar a l'inici del carrer Major de Gràcia.
Va viure  a casa del germans Pilar (a.c.s.) i Francesc De Martí i Sanahuja, fills de Verdú, ells el van acollir com un més, el seu pis de Gràcia, era una onege, abans de que s'inventesin, alli si podien trobar gent perseguida pel franquisme o Déu sap amb quines dificultats (econòmiques, espirituals, d'amor, de solitud. La Pilar, anys a venir es va casar amb l'Oleguer Bellavista i Bou, home prou conegut per tothom fins i tot per en Martí Olivella ; i en Franscesc es feu amic meu, tot un tresor de bondat i honradesa, amb humor de canya xiula com tots els del poble de Sant Pere Claver. Home senzill, que estima molt la familia, generós amb tot Déu. i més aviat donat a resoldre els problemes dels altres abans que els seus. Li agrada que la gent del seu voltant siguin feliços; ell hi contribueix amb la seva manera de ser. La seva bonhomia ho contagia tot. Els veïns de Tàrrega són molt afortunats.
Llegeixin els dos poemes per no cansar-los, veuran la riquesa d'aquest poeta que tot i estar acompanyat, es trovaba d' allò més sol. Ve sol mai, la Lali Valdivieso era amiga d'ell  i l'escoltava molt sovint, sort en tenia. La Lali tenia l'esperit acollidor de la seva mare i germans, empapats de l'esperit del cister,  els estius a l'hostatgeria del monestir de Vallbona de les Monges, eren molt profitosos i perquè no dir-ho, una mica del tarannà del seu gran amic i  monjo de Montserrat el pare Miquel Estradé (a.c.s.), tenia la capacitat de fer sentir important al que estava al seu costat. Escoltava com si fos lo més important que pugues fer en aquell moment. Espero que aquesta jove, encara continui així ; i han valors que duren tota una vida.
Pel qui s'animin, queden molt poemes per llegir a la llum de la lluna o asseguts sota una palmera del desert de Sarrià o en un banc a la plaça de Sant Felip Neri, al jardi del museo Marés, o als jardins de l'Ateneo Barcelonès o al qualsevol placeta de Gràcia o del Poble Nou.
Una abraçada a tots i que plogui, jo ho espero i les oliveres també. Que acabeu de passar unes bones vacances. Avui els pobles de la Vall del riu Corb i de la Conca de Barberà han pujat a homenatjar a la Marededéu del Tallat. Els de casa també.
Pep.