dissabte, 5 d’octubre de 2013

DIUMENGE XXVIDE DURANT L'ANY.

Avui dia 29 de setembre de 2013. El pare s'està recuperant lentament i es va animant , s'esforça i amb el seu caminador i no para , amb molta cura va des de la Pallissa de cal Saltó fins a cal Damià, cantonada cal Timoneda, fent les parades corresponents per asseure´s i fer una estona de repòs, per recuperar forces . Sovint el trobem amb la mirada pensativa com perduda, fixa en l'horitzó, repassant la seva vida amb la mare, la seva estimada Isabel  (a.c.s.) seixanta set anys junts, o senzillment matant el temps.

A LLorens com a tots els pobles de la Segarra a la part més alta hi havia l'església i el castell, o sigui  una estructura plenament medieval. Els catells era dels Cardona i l'església segurament que també, però això ja es el passat.
L'església estava dedicada a Sta. Maria, com totes les que pertanyien al Cister. Ara els patrons són sant Abdó i sant Senén.
Hem decidit amb el pare anar a missa, com a ell li agrada i a mi també, hem sortit amb temps i amb el cotxe hem pujat fins a la mateixa porta, de l´església com que l'església estava tancada ens em assegut en el pedrís que formen les pedres per tal de pujar al campanar. El sol ja apretava, eren les deu i el pare i jo, hi estàvem molt a gust. Recordant que volia dir l'escut del barret al damunt de la llinda de la portalada de l'Abadia i de quan hi vivien els rectors o vicaris de la parròquia, a poc a poc al pare li van venir a la memòria els següents :



 quan era petit l'any 1931 hi havia mossèn  Bartomeu Tomàs que li va ensenyar la doctrina cristiana, encara guarda el llibre. Del 34 al 36 mossèn Pere Vallverdú , després mossèn Marceli Martí, al 1939 Ramón Marimón, l'any 1945 Josep Dalmau, el 52 va arribar mossèn Josep Serra, el 1956  mossèn Jordi Rossell i Farré, jo feia d'escolà , recordo que era rosset i grassonet, l'any 60 va arribar mossèn Daniel Barenys i LLauradó també feia d'escolà, recordo l´actitut d'aquell bon home, dur amb si mateix i exigent amb els altres; encara guardo les cartes que m'escrivia al col.legi. L'any 1968  va arribar mossèn Pasqual Gasol, recordo que era capellà-obrer. Després mossèn Francesc Vives i Pascual ( conegut desde Poblet com el pare Romuald , va donar la primera comunió al nostre fill Oriol; morí el desembre de 1992. L'any 1993 mossèn Armand Carbonell i el 98 mossèn Pere-Lluis Ramón i Martori (a.c.s.) mori ara fa 2 anys i es enterrat al seu poble de Mont-rois del Camp, recordo moltes anècdotes seves, sabia molta teologia, ahir a la meva consulta de Cornellà una pacient per casualitat em va dir que havia estudiat la carrera d'ingenier tècnic agrònom (especialitat en ortofruticultura i jardineria, amb en Pere-Lluís, el recorda amb molt de carinyo, diu que era un jove molt alegre i que es feia estimar molt, no sabia que era mort, tampoc ho saben els de la seva promoció. El pare recorda un capellà que hi havia hagut  després de la guerra que no va ser gaire evangèlic predicand l'evangeli; quina llàstima. 
Mitja hora d'espera van donar per molt, fins i tot el pare va recordar  la primera missa  que es va fer després de la guerra civil, aquesta es va fer amb l'altar dins de l'entrada de Cal Saltó, propietat del Sr. Pere Saltó. Els bancs de l'església que fem servir, encara són els d'abans de la guerra civil, es van guardar a la pallissa de cal Saltó. Els va fer un fuster que es deia Pere i era de Vallbona.


Llinda d'una finestra de l'Abadia de LLorens, data del govern de la baronia de Vallbona , siguent abadessa Maria Teresa de Riquer i de Sabater.

Matant el temps, va arribar Mossèn Joan Costa, puntual com sempre i ens va saludar amb la més gran cordialitat. Em va dona aquesta  llista que teniu al davant i que ell va trobar endreçant els calaixos de la sagristia, tot una sort que estigués tant endreçada . Tots els que formeu part d'aquesta relació d'alumnes , ben segur que us portarà bons records d'aquells anys amb la Srta. Mª Teresa Ribera, fins i tot a mi m'ha agradat veure aquesta lletra tant clara, que no la he oblidat mai. Potser que fins i tot algú de vosaltres ja hagués oblidat algun company o companya ? Eren temps molt difícils, a Llorens havien arribat persones de fora per treballar el camp,  recordo que van ser molt ben acollits, valorats i estimats . S'ho mereixien  i s'ho van guanyar. Sempre més els hem recordat i més després d'haver llegit l'escrit . La veritat es que no conec a tothom, uns quants no se ni qui són, ni la seva cara. El temps ho esborra quasi tot.


L'evangeli del diumenge XXVI de durant l'any de l'evangelista Lluc ens narrava lo següent "  Hi havia un home ric que anava vestit de porpra i de lli finíssim, i cada dia celebrava festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer s'estava estirat vora del seu portal amb tot el cos nafrat, esperant satisfer la seva fam amb unes engrunes que queien de la taula del ric. Fins i tot venien els gossos a llepar les seves úlceres. El pobre morí, i els àngels el portaren a la falda d'Abraham. El ric també morí i el van sepultar..........
Un evangeli durissim i sense misericordia pel ric , dona molt que pensar a tots plegats.
Al sortir de missa, el pare va volguer que el portés al tros del Perdigó per veure com estaven les olives. D'aquesta classe no arbequina, només tenim un oliver, i la nostra família sempre l'hem fet servir per confitar-les per fer el vermut. Decepció ràpida, vostès mateixos poden valorar l'estat de les olives. en cap cas vam poguer clavar l'ungla a cap oliva, de fortes que estan. Es sequera pura i dura. No ha plogut en tot l'estiu i els olivers ho pateixen. Si no plou aviat cauran a terra i ens quedarem sense collita.


Sense baixar del cotxe també vam anar a veure com estaven les ametlles,


 les figues de la classe sajola,per cert bonissímes, acasa les assecaven per l'hivern.



 i el noguer.



les nous, i les figues. Les nous encara estan a dalt del arbre i les figues de la classe sajola estan caiguen, són molt dolces i mai es fan malbé. Ni han moltes, abans recordo que la padrina les punxava en un ars i les posava al sol per assecar-les per l'hivern que no teníem fruita; eren els postres preferits junt amb ametlles i nous; també codonyac i serves. Sí recordo pomes i peres d'hivern, però eren poques, també les panses de moscatell que eren boníssimes.
El diumenge ha acabat llegint una mica història de la nostra antiga baronia de Vallbona, i anat amb el pare fins a l'hort per disfrutar una mica del que ell havia plantat abans de l'accident. Està content de que amb pocs cuidados hagi donat molt de fruit com les tomàquets, els carabassons que ben regats i posant sofre han donat varies vegades fruits, cosa que mai m'havia adonat. Amb llarga estada a Llorens sincerament m'he adonat de moltes coses , vivències, com actua la natura en tots els aspectes i mira he tingut moltes alegries que la gent del poble ja les viu de sempre,


les oberginies i els pebrots, moltes mongetes; també api, que mai m'ha agradat; ens hem adonat que els raïms estan molt macos , encara que una mica verds. En collim. La tarde va avançant sense ploure.

M'abelleix publicar l'entranyable foto dels parroquians que érem a missa el diumenge passat a aquest de l'evangeli. Molt content per accedir tots a fer-vos aquesta foto amb el meu pare que tanta il.lusió li va fer poguer assistir a la primera missa post accident.



Ahir  dia 4 d'octubre de 2013, va ploure a Llorens, segons m'ha dit la meva germana , uns 20 litres m2. no cal dir que tots estem contentissims, un regal pels olivers i per nosaltres. Tot s'ha de dir, les basses, les cogulles, les cisternes i els aljups del poble i terme, ja no esperen les pluges. Tot ha canviat, ara ja hi arriva el canal Garrigues -Segarra. Una llarga història.
Dono gràcies a Déu i a la Marededéu del Tallat per les pluges tant necessàries.


Pep

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada