divendres, 8 de novembre de 2013

EL SISQUET DISFRUTA TREBALLANT AL CAMP

Benvolguts familiars, amics, coneguts i forasters que d'aprop o de lluny coneixeu al Sisquet, poca cosa us puc dir del pare, perquè vosaltres heu passat una vida al seu costat, però si que puc dir sense massa biax que el Sisquet es un home enamorat de la seva familia, de la seva Isabel (a.c.s.) de la feina de pagès, de tota la vida al tros, de tot el que dona de si viure una vida sota el cel o a "intenpèrie " i es conegut per la seva bonhomia, simpatia, bondat i el seu seny.  Sempre s'ha sentit afortunat dels seus i del que ell i la mama han pogut aconseguir treballant.



Sempre ha sigut un devot de la Marededéu del Tallat a qui li ha dedicat moltissims versos i escrits en agraïment, alguns no escrits, sinó guardats a la memòria.
 Avui toca publicar un escrit seu de l'any 1999,  dedicat al treball del camp.


Des de molt petit sempre el tinc present marxar cap al tros amb la mula i el carro tot content, com un nene petit, mai el recordo marxar trist o disgustat. Bon dia que Déu ens do i esperar que sigui un gran dia per treballar. Quand tornava del tros, sempre ens portava alguna sorpresa, com préssecs molt olorosos i dolços, raïms de moscatell, o be figues saiola del Perdigó, o cireres, o serves, o prunes, o nous, o altres sorpreses del camp, com bolets, o algun conill ,  o  espantallops que quan sont  verts peten fort al comprimir-los.

Espanta llops

 Ell sempre ha estat un niu de sorpreses per nosaltres, al tornar del tros. De vegades ens portava un niu d'algun ocell que l'havia abandonat. De gran els guardava per posar al seu estimat  pessebre que tots els dies de Nadal després de sopar hi anava a passar una estona i es posava nadales i es quedava extasiat mirant-lo. Molts veïns de Llorens i rodalies el visitaven per aquelles festes. Els darrers 4 anys ja no l'ha desfet, o sigui que deixava el pessebre tot l'any, i tant sols refeia les plantes resseques que feien lletg.


El pare mai acabava la feina, segur que és així en la vida de pagès, cada estació te  feina propia del moment; i quan les collites estan fetes, s'aprofita per netejar marges, esporgar ametllers, olivers, fer llenya per resguardar-se del fred o fer escombres de botxa per escombrar l'era o el carrer; recordo que quan erem petits també s'aprofitava el temps per arrabassar , fer formiguers,  jo n'havia vist algún.

Un pare uns quants anys enrera en plena collita d'olives, encara es feia servir el banc de collir olives, poden notar que a la ma esquerre porta la raspa de collir.

 Aqui tenim el pare als seus  quasi noranta anys autònom cent per cent, fent llenya per la llar de foc i estufa; tinguen llenya,  no te por de res. Tot s'ha de dir prefereix la llenya d'ametller, perquè un cop encesa a la llar no treu xispes que punguin saltar a qualsevol lloc i puguin provocar un foc. A Llorens els hiverns són molt freds.



Dels arbres morts com els ametllers i  olivers a pagès se'n fa llenya, tot s'aprofita i cal portar-la a casa a base de fer viatges i mes viatges amb el tractoret. I a més també cal cremar les rames dels arbres, sobretot la dels olivers, perquè creen un insecte que contamina als altres arbres i cal evitar-ho, feina molt entretinguda, sempre es necessita permís de medi ambient i agricultura per encendre.


El pare aquesta primavera passada, esporgant un oliver. Com que sempre ho havia fet ell, ningú de nosaltres n'haviam après, confiavam que el pare ho feia tot i més, després la mare cremava la brosta. Fins que la primavera d'enguany 2013 , el pare ens va ensenyar a mi i als meus fills a espogar olivers.


També, d'ençà del crac  bancari  del Lehman Brothers el 2008, on mils de persones van perdre les seves feines i les seves llars, gairebé tothom patia angoixa i negit i una gran incertesa pel futur, on van veure desapareixer els seus estalvis com diuen a Girona " tenir un roc a la faixa " per si s'esta malalt o per fer estudiar als fills, o per pagar una hipoteca. Es començava a sentir parlar d´actius tòxics , de les agències de qualificacio de riscos com :  Standard & Poor´s,  Moody´s ,  Fitch , etc...

El pare valorant el gra que conté una espiga d'ordi, i així fer-se una idea de quina collita tindrà.

Amb tant  d' enrenou i desconcert amb el pare vam decidir plantar,  mes de 200 olivers al tros de Les Pintades, terme de La Quadra de Mas Déu, era algo segur entre tanta incertesa.  Sempre es dol de no haver-los plantat abans , ja que els hauria deixat ben arreglats per nosaltres; però les coses van com van i ningú ho hagués dit o si ?  





Només es quedava a casa quan feia algun dia de destorb com en diuem a Llorens, o sigui per culpa del temps.
La mare en tasques pròpies de la collita d'olives.
La mare va ser la única companya de viatge del pare durant 67 anys, persona riallera, bondadosa, mai la vaig veure cansada, sempre de bon humor, disposada a treballar de sol a sol, a ajudar a propis i estranys i mai va volguer ser una càrrega per ningú i ho va aconseguir, disfrutava de tot el que li passava per les mans, li agradava aprendre . Ho repartia tot, ella amb poc en tenia prou. Deia que sempre s'havia sentit estimada pels seus sogres, sobretot per la padrina Dolors, l´àvia  la defensava davant de qui fos, amb tant sols 18 anys es va plantar a Llorens, algo serio. En la seva parla, es feia palès el  IEISME tant propi de la Garrotxa, per exemple : ull/uiera, cella/ceia, pallaso/paiaso, fulla/fuia, palla/paia .... aquesta parla va ser motiu de no pocs comentaris de mal gust que la mare sempre va soportar amb paciència (veure llargament explicat el ieisme en l'article " Contemplació d'un passat que ja practicament no queda res ". Llorens no estava per orgues. Una garrotxina amb la seva senzillesa i simpatia ben aviat es va posar el poble a la butxaca a pesar del ieisme; d'això en tenim molts testimonis. Venint de la Catalunya Vella va haver de fer un gran esforç per adaptar-se a una Catalunya Nova sense massa fonts i cap riu a la vista, ella que de joveneta estava acostumada a anar a pescar al riu Borró i al Fluvià amb els seus 4 germans i als singles impressionants de Llorona,  Sadernes, Bassegoda, Talaixà , St. Aniol d'Aguja, i la Marededéu del Mónt, aquesta sempre la va portar en el rerafons de l' ànima junt amb la Marededéu del Guilar. Sempre va anyorar els de casa seva i la vida a la masia, aprofitava totes les festes, aniversaris, i sants dels parents per telefonar-los i saber que feien. Sempre la sentiem reviure les costums del mas i de la vida d'Argelaguer.


Quand acavava la feina i arrivabam a casa, sempre deia gràcies a Déu i a la Marededéu .



Sempre recordo al pare treballant en la feina del camp, o fent marges o parets com la casa de la meva germana o escrivint lllargs escrits dedicats a la Marededéu del Tallat , a la família, al poble , o grups, a la parròquia, als reis mags, a la Geganta que es va fer a Llorens i que fa temps que està guardada.


Els camins i camps del terme a l'hivern estan plens de varietats cromàtiques propies de l'estació, vaja un luxe per l'esperit, un amic meu que es diu Zumm, quan parla dels voltants de Vallbona de les Monges, diu que són camins  d'eternitat; ho diu amb un gran somriure a la boca, molt convençut.


De vegades la boira si està 10 dies seguits, es espessa, humida i molt freda,i les gebrades també i són a diari. Es el pais de la boira, impressiona el silenci que se sent, no se sent ningú ni al tros ni al poble, es com una cortina que separa. Si estàs treballant al tros et sents molt sol, no es veu ni el paisatge ni ningú; cal anar en compta a no marxar tard del tros, si set fa fosc i no coneixes el terreny pots tenir problemes per sortirte'n.


Si és el temps de collir olives, els olivers estan carregats de gotetes d'aigua i al sacudir l'arbre amb el vibrador et quedes moll del tot, s'ha d'esperar que surti el sol i assequi una mica els olivers; el pare en plena campanya 2012.




El pare sempre més anyorarà aquest tipus de vida tant lliure, bonica, plàcida en certes èpoques de l'any i més atrafegada en altres, saludable,. Al camp mai li va fer falta el rellotge, coneixia en tot moment quina hora era, amb poc error. Admirable.
Als seus noranta anys en més d'una ocasió  ha dit que ell si hagués de tornar a començar tornaria a fer de pagès.


La mare anant a peu des del Perdigó fins a Les Pintades ( terme de la Quadra de Mas Déu ) per  tal de començar la collita d'olives 2012. Mai tenia mandra i menys per caminar, cada dia feia uns quants Km.; mai va haver de pendre calç pels ossos ni bifosfonats, el caminar la va preservar per gaudir d'una bona vellesa. No va coneixer l'artrosi. Era feliç caminant i confiant a ulls clucs amb el Sisquet, l'amor de la seva vida. Va viure en pau i va donar pau als que es travaba pel cami de la vida.
Una abraçada mare, et recordem molt i sovint parlem de vos.
Disfrutin dels escrits fets  a ma del pare,  a llàpis i que no poden sortir amb més intensitat ; lo meu és de més a més. Molts de vostès potser poden dir lo mateix, Per molts anys amics i veïns de Llorens de Rocafort. Els bons records ens acompanyaran sempre.
Pep.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada