CONSELLS DEL SISQUET CAPDEVILA I PONS DE CARA A FER EL PESSEBRE

Després de fer el pessebre d' encà el 1958, enguany serà el primer Nadal sense el pessebre del pare, l'any passat va ser l'últim que vam disfrutar tots junts, no hi havia visita a casa que per les festes del Nadal, no demanés anar a fer una visita al pessebre del Sisquet. El pare no es feia pregar, se sentia cofoi  i vinga cap a  la volta  medieval de cal Portumeu o Bartomeu, com vulguin.

L'havia ensenyat centes de vegades, sempre una vegada més, una explicació més, un somriure més, una estona més , una xerrada més al peu del pessebre, cada racó li portava un record i recordava on havia anat a buscar els nius dels arbres o com s'ho havia fet per aconseguir , plomes d'ocells per posar dins del niu, fins i tot en algun d'ells hi havia els ous, sempre acompanyat de música nadalenca per fer més bonica l'estona de contemplació del naixement de l'infant Jesús; mai anava a dormir sense anar a passar un rato al pessebre a pesar del fred dels dies de Nadal. Quantes fulles havia escrit recordant la construcció del pessebre, any rera any. Cada any era com si comencés de nou, el pessebre tenia vida pròpia.

Aquí va un escrit seu, sobre totes les plantes que utilitzaba per construir el pessebre, es una llarga llista que si mes no es curiós llegir-la i fins i tot por ser útil, pels enamorats dels pessebres.

Aquest escrit el va fer el pare l' últim any de la seva vida.

El pare quan donava per finalitzada la collita d'olives, prou important al nostre poble Llorens, de l'antiga baronia de Vallbona, es posava a buscar la molsa, les diferents plantes, rames d'arbustes, etc..com diu en l'escrit seu de " puño y letra ",  per poguer fer el pessebre, important per ell.

El nostre pare va morir als 91 anys complers

Mai faltava el Vesc ( Viscum Album ), feia més  Nadal.
Mai començàvem la " Nochebuena " sense fer una visita de tota la família junta al pessebre.

Recordo que per casa havien passat dotzenes de persones  de diferents pobles de la rodalia, fins i tot de Bellpuig i per descomptat la família que venia de Girona o de Barcelona, que tant estimava el pare.
Be, ja estem al primer diumenge d'Advent, a quatre dies del Nadal, ja podem començar a pensar com serà el nostre pessebre i com adornarem la casa. Felicitats Andreu Moix pel teu sant, Les ciutats ja estan engalanades i fan molt de goig.
Al nostre estimat pare a l'any de la seva mort. Mare, us  recordem i estimem.

Pep.