L' ésser humà és un ésser cultural.
És in imaginable l' ésser humà al marge de la cultura.
No és imaginable la seva supervivència biològica, sense la cultura.
Entenem per cultura el compendi de creences, coneixements, hàbits i maneres de fer d'un grup homogeni biològic concret.
La seva transmissió, de generació en generació, mai no és ni genètica, ni biològica, i pot ser discontinua, discreta i parcial.
Total, nítida o tèrbola, explicita o sobreentesa. Verbal, gestual, cognitiva o simbòlica. O tots els atributs esmentats alhora.
Gran part d'aquest compendi cultural d'un grup, es recolza en el pensament simbòlic, i des d'ell, des del pensament simbòlic, prospera de generació en generació.
Tractatus Gradus Ad Parnassum.
de M. Fabré de l'any 2002.
NAMASTE (1)
Pigments
dissolts en oli i aplacats amb aigua sobre paper lokta de 77x51 cm.
Obra realitzada a Vilassar de Mar
l’any 2019 i original de:
Miquel
Fabre i Carreras. Barcelona 1955
Qui ...
Es
sensibilitza per l’art, el coneixement sensitiu, la creació, la imaginació de
ben petit a mans del seu mestre de música, Ferran Ardèvol i Miralles, que el
duu a concloure la carrera de piano el 1971 a més d’immergir-lo en la
sensorialitat del segle XIX.
El
1973 manté una estreta relació amb Llorens Artigas a Gallifa, que marquen
profundament el seu pensament. En aquell taller tragina coneixements amb Joan
Miró.
Compagina
els estudis científics amb els humanístics, cursant la Laurea en
filosofia i epistemologia de l’art (amb bagatges tècnics) a la Università di
Pavia, Itàlia.
Es llicencia
en medicina i cirurgia el 1981 per la Universitat Autònoma de Barcelona,
i no deixa de pintar ni modelar, a l’hora que les profundes reflexions i
estudis sobre l’art i l’acte creatiu el duen a doctorar-se en Psicologia per la
Universitat Ramon Llull l’any 1996
amb la tesi “Angoixa i acte creatiu”.
Centre
la seva activitat professional en la docència i la investigació d’aquells fenòmens
biològics que acompanyen a la ment, la psicobiologia, en el si de la U.R.L. i
la seva recerca s’emmarca en la percepció i construcció del coneixement
sensible, des d’on ha publicat articles en revistes especialitzades i llibres.
La
seva obra pictòrica, (molt més d’un llarg parell de centenars de quadres) ha
sigut exposada esporàdicament.
El paper
lokta fet a mà a
Nepal està elaborat amb l’escorça interior fibrosa d’arbusts de fulla d’alta elevació principalment
de dues espècies de Daphne (que significa "llorer"): Daphne bholua i Daphne papyceacea, conegudes col·lectivament i de
manera vernacular com a matolls de lokta.
Els arbustos de Lokta proliferen en
cúmuls oberts o colònies als vessants meridionals dels boscos de l’Himàlaia del Nepal entre 1.600 i 4.000 m.
Històricament, l'elaboració artesana
del paper lokta es va produir a les zones rurals del Nepal, sobretot al districte de Baglung. Avui es produeix aquest paper de ‘llet
crua’ a més de 22 districtes del Nepal, però els productes de paper acabats es
produeixen només a la vall de Katmandú i Janakpur
La durabilitat i la resistència del
paper de Lokta a la llàgrima, a la humitat, als insectes i al míldiu han fet
que tradicionalment el paper de la carta fos l’elecció preferida per a la
gravació de registres oficials del govern i els textos religiosos sagrats.
1. NAMASTE és pot traduir, més o menys, com: " Saludo la part divina que hi ha en tu " Saludo el teu tros de divinitat " Saludo els déus que t'habiten " Saludo la presència divina en tu " ...
... tanmateix, els conceptes de salutació, divinitat, déus, i la pròpia consciència de la integració de la individualitat personal difereixen i força d'aquests mateixos conceptes en nosaltres.
Foto de'n F. Català-Roca, del llibre Guia de Catalunya , text de Josep Pla . Editorial Destino any 1973. Miró passava temporades pintant a Gallifa.
Cert tot lo anterior, però el destí final d'aquesta obra es incert, ara és meu, però si pot millorar la vida dels més pobres, o sigui els sense sostre, els marginats, els excluïts, en una paraula els més vulnerables canviarà de mà, sense cap mena de trava ni remordiment, sinó amb rapidesa i amb joia. Cinc-cents euros és tot un capital pels pobres. Per Càritas , poc és molt.
Ànims i en aquest Nadal 2019 fem nostre " Tots tenim un àngel ".
El Dr. Fabré ens assegura que si es ven aquest quadre Namasté, ens en donarà un altre i si es ven ens en regalarà un altre, i així ininterrumpudament fins....... , per ell Càritas s'ho mereix tot !!!. Gràcies Miquel, tant de bo hi haguessin moltes persones com tu.
Pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada