En honor a la propera romeria del poble de Llorenç de Rocafort a la Verge del Tallat (Rocallaura), em plau fer pública una poesia que el nostre pare Sisquet Capdevila i Pons que va fer l'any 2000 en agraiment a la Verge del Tallat, vaja com cada any. Ha estat extraviada fins al principi de la pandemia del Coronaviurs, març de 2020, seguint un llarg confinament decretat per les autoritats sanitàries, vaig tenir més temps i va apareixer aquest poema del pare, ple de fe en aquella noia del Magnificat i que Simeó li va dir a la Verge .... i a tu una espasa de dolor t'atravessarà l´ànima.
Tot escrivint el present post, em ve a la ment que, la poesia del pare la podeu trobar anticuada i carca i no adequada als valors actuals de la societat i no us diré que no !, però sí, que en aquell any dos mil, els nostres veins de Llorenç ho creient amb tota l' ànima, igual que el pare, però els anys van passant i el temps s'ho emporta quasi tot i que dintre de molt poc tant sols ens quedarà una remor de tot això que els vostres pares i els meus van creure i viure. Vetllem pels valors que els els de casa nostra ens van deixar tant materials com espirituals.
Una mica de paisatge urgellenc per començar, esta just a sota els Omells de Na Gaia, terme de la Quadra de Mas Déu, municipi de Vallbona de les Monges.
 |
| Interior del Santuari del Tallat |
La poesia apareix en borrador, tal qual, la va deixar el pare; te totes les faltes d'ortografia :
El pare i la mare quan acabaven de treballar, al arribar amb cotxe a casa , la mare deia gràcies a Déu i la mare de Déu del Tallat.
 |
| Vista de l'interior del l'antic santuari de la Mare de Déu del Tallat. |
El pare te moltes poesies dedicades a la Mare de Déu del Tallat que va viure de petit.
Be, dedicat a tot el poble de Llorenç de Rocafort o de Vallbona, segons convingui, desitjant-los un bon pelegrinatge a Rocallaura i a la Verge del Tallat, encara que sigui diferent degut per la pandàmia. Ella us espera. Bona peregrinació.
Pep
Estimat Josep, de tant en tant llegeixo el teu blog i el disfruto!! I com sóc un desastre i no hi penso en el seu moment, deixa que et feliciti de tot cor per dia 19!! Molt d'anys!!
ResponEliminaLali Valdivieso
Estimada Lali, jo també sóc un desastre i mitg, toco tantes tecles que hem descuido d'agraïr els comentaris del seguidors del meu bloc. M'ha fet més que il.lusió trobar aquest comentari teu tant tendre com bonic al cap de 10 mesos. Content de que disfrutis, ja també disfrutava quan diariament l'any 1971 arribava una carta teva escrita per devant i pel darrera del sobre on costava molt trobar a qui anava dirigida, el responsable de correus estava emprenyat perquè a dins del sobre per més inri i anava un grapat de sorra d'Arenys. Em faig gran i cada dia em torno més gandul, i em costa posar-mi, i escric poquet, tinc molts records, potser massa, potser més dels que deuria, però amb 74 anys he acumulat molte vivències. Puc dir que sóc un privilegiat, la vostra colla em vau salvar la meva juventut, vaig viure intensament el CCJOVES, les Trobades de Santa Cecilia, l'Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes, les sortides de tota mena, les 6 hores de Cançó a Canet amb els Setze Jutges, el pare Miquel Estradé que va ser un referent per mi, els records de l'estiueig de la familia Valdivieso a Vallbona de les Monges, etc.....un relat interminable. Contentiissim .Una abraçada ben càlida jove.
ResponEliminaPep