dissabte, 21 de setembre del 2024

UNA TEMPORADA ENTRE NYERROS


Un cop aprovades les oposicions de metge d'A.P.D. l'any 1991, ens vam traslladar al poble de Cornellà del Terri, poble que per rigurós ordre de qualificacions vaig escollir, d'acord amb la meva esposa.

Cornellà del Terri era un poble aprop de Girona i de Banyoles, amb una autovia en construcció i que tenia cotxe de linia cada hora per anar cap a Girona o be cap Banyoles i Olot, i també conecció diaria amb Barcelona a més a més aprop d'Argelaguer poble de la meva estimada mare, millor impossible. Tot s'ha de dir els meus fills eren del GEIEG i tenien tota la colla a Girona, a qual cosa voliam mantenir. Abans de continuar vull fer menció al que fou durant 42 anys metge titular de Les Planes el Dr. Salvador Oliveras fill d'Argelaguer, una cosa més que ens unia.

Les Planes d'Hostòles, el barri del Jonquer, Cogolls, Les Encies i al fons la Serra de Les Medes. Foto feta des del Santuari del Far.

La veritat es que a Les Planes vam ser molt feliços i al sopar de comiat que em van dedicar els vilatans i el propi Ajuntament dos persones molt estimades: Isabel Expósito i en Ramon Noguer, em van dedicar uns poemes, detall que sempre els he agraït.



Un altre poema de la Isabel Expósito.


Ara uns altres dos poemes de'n Ramon Noguer




La continuació



Sembla que la meva marxa del poble va inspirar als poetes. Es el millor regal que me'n porto. El meu pare Sisquet Capdevila, sempre va fer poemes a la Mare de Déu del Tallat i també en les festes locals de la vinguda dels reis mags, o elsdinars de caçadors o senzillament mes d'un dedicat a persones concretes.



Espero que els agradi 


La Senyora Glòria Sacrest Recolons, era la propietaria de la fàbrica de can Dusol, i va volguer venir a Les Planes amb el seu xofer per acompanyar-me en el sopar de Comiat.


La Sra. Glòria vivia a Barcelona al peu del tren blau que pujava cap al Tibidabo i a Les Planes a la torre de can Dusol.


Encara em plau de posar-los un escrit que em varen obsequiar al sopar de comiat de Sant Aniol de Finestres.


Sempre m'ha emocionat el que diu aquest curt escrit, però puc dir que tot ell és ben cert. Si notava o m'adonava que ... els llorers florien tant sols per Tu (per mi) !!!! Deixes l'ahir esplendorós , ben carregat de glòria.
Feia encara no dos mesos que erem a Cornellà del Terri que varem rebre aquesta bonica carta que em fa molta il.lusió de compartir amb vostès; carta del Sr. Garay de Les Planes


Continuació


Sí l'amplien el podran llegir més be.

Per saber molt més de la meva estada a Les Planes d'Hostòles i a Sant Aniol de Finestres poden llegir " Un dinar al Siubès ". Tinc molts més records de Les Planes d'Hostòles i Sant Aniol de Finestres, potser més endevant els deixaré escrits. Vaig deixar molts amics, però sobretot la familia de can Pirru (l'Antonieta i en Josep). 

Pep




EL SANT PARE JOAN XXIII

La meva juventut, va estar marcada pel Concili Vaticà II. Recordo que al meu poble només hi havia una família que tenia televidió, era la familia Català. El primer record que tinc es la mort de Pius XII, els seus funerals i la elecció del Papa Joan XIII, que el van portar assegut en la cadira gestatòria


La cadira estava muntada al damunt  d'un baiard usat pel sant Pare en algunes solemnitats. A mi m
'impressionava molt, a més anava sota pali, al meu poble de Llorenç només hi portàvem el Santíssim, però acavaba de descobrir que el Papa també hi podia anar, era el Vicari de Crist a la Terra.  Quin gran descobriment !!



Encara guardo una oració que feien els fidels per la bona marxa del Concili Vaticà II.


Tot resant , el concil va sortir prou be, encara que el nostre estimat Sant Pare no el veiè acabat.


Corria l'estiu de 2010 quan tot fent repós a Gata, després d'un accident, no volgut, però accident. Les migdiades i les tardes eren molt llargues i vaig trobar una capsa bastant gran, i vet aqui que estava plena de devocionaris, un grapat i mira la curiositat de saber noves oracions o be redescobrir oracions que resava de petit, a casa, o fent d'escolà ; vaig descobrir en mig de les fulles, un munt d'estampes de sants, moltes dedicades a Sant Josep i moltes més a Sta. Teresa del Nen Jesús, fins i tot vaig trobar-me amb gran sorpresa una estampa del Nen Jesús de Praga i jo pensant tota la vida  que no existia, que era una llegenda que circulava pel meu poble, donç mai ningú del meu entorn l´havia vist en persona.
Be, aquest es el gran record del meu estimat papa Joan, sobretot Sant Pare. També guardo moltes anecdotes explicades pel seu secretari Loris Francesco Capovilla, creat Cardenal pel Papa Francisco l'any 2014.
Be, ho deixo aqui, segur que vostès saben molt més que un servidor.
Pep