dilluns, 11 de juliol de 2011

SANTIAGO UNA GRAN META , 2 DE JUNY DE 1999. DE BURGOS A PEU FINS A COMPOSTELA

 Un any abans , o sigui  el 1998, vaig decidir fer el " Camino de Santiago", animat per gent que l'havia fet i alhora havia sentit explicar la beatitud del camí, el mistèri que l'envolta, de la diversitat dels pelegrins, d'un món espiritual molt ric i present en cada moment, un camí iniciàtic, un camí ple d'hospitals de peregirns i esglésies romàniques, vaja un somni, guanyar el JUBILEO DE L'ESGLESIA el perdó dels pecats, vital  per un creient. Amb tot això de fons, vaig començar a preparar el " Camino", amb el vist-i-plau de la familia.
Us poso aquest mapa per què pugueu veure els itineraris d'entrenaments setmanals, tant la volta a l'Estany, com les pujades a Rocacorba, com les pujades als Angels i les caminades els dimarts al mati cap a Vilamari, Sant Esteve de Guielbes,Vilavenut, Galliners, Ollers, Orriols i de tornada cap a Cornellà del Terri. Dos vegades vaig pujar a peu fins a Sta. Mª de Biert a prop d'Adri, vaja a sota el Rocacorba mateix, un camí molt solitari a la vora del riu Revardit.
Els meus entrenaments van comenzar 9 mesos abans, entrenaments 5 dies a la setmana, donant una volta a l'estany de Banyoles, els dissabtes pujant caminant al Santuari dels Angels i el diumenge al mati des de Banyoles a peu al Santuari de Rocacorba i els dimarts al mati amb la motxil.la carregada amb 10 kg. de llibres a dins, anar a peu fins a Orriols i d'alli cap a Vilavenut i altra vegada cap a casa. Deixava el cotxe aparcat a Can Masonet i a les 13 hores a començar  a treballar i això durant al menys 6 mesos.

Dins el petit recinte del Santuari de Rocacorba, era diumenge , hi deien missa, la resta de la setmana està tancat.
Cosa curiosa , però ho he de dir ara, un cop acabat el camí, vaig assabentar-me que el "Camino de Santiago" ho dic en  castellà, perquè no em surt dir El camí de sant Jaume de Gal.licia, passa per Vallbona, Llorens, Maldà i pel fondo de Belianes i avall, cap a Bellpuig i a lo Palau d'Anglesola s'uneix amb el que ve de Barcelona, que passa per l'Abadia de Montserrat. Està marcat amb una fetxa groga, cada  200 metres, sense possibilitat de pèrdua, o sigui que sense cap mena de guia, hom pot arrivar a Compostela.


Aquesta dues senyals que indiquen el camí que cal seguir per arribar sense cap mena de dubtes a Santiago de Compostela, es troben a Les Creuetes, camí que va de Vallbona de les Monges a Llorens; es un plaer passejar-hi perquè a més de tocar-te tota l'estona la marinada, es un lloc privilegiat per observar la vall, o lo fondo com en diem aqui i el Monestir  de Vallbona de les Monges. Aquest camí neix a Tarragona ,.
He de dir que l'any 1998 el meu fill petit, junt amb un grup d'amics el va fer amb bicicleta també des de Burgos i va tornar d'allò més content i encara em va animar més.

fletxa que es troba just abans d'entrar a Maldà pel fondo baixant de Llorens de Rocafort.

 També em va ajudar la Tere, preparant les etapes en que partiem el cami, i el poble on havia de quedar-me a descansar tenin en compta que hi hagués alberg (de  la parròquia, de  l'Ajuntament o d'alguna organització caritativa, que també ni han), o sigui no deixar res a l'atzar; després Déu dirà, la realitat del camí es la que mana i marca el dia a dia.

Sota aquest pont passa el Camí de Santiago, baixa per  davan de cal Rafelet, atravessa Lo Fondo i per la Solana va baixant cap a Maldà i entra per la capella románica de Sant Pere.

ETAPES
________ 


Burgos......... Hornillos del Camino................................................18  Km...................Dia  2
Hornillos.............. Castrojeriz.........................................................20  Km...................Dia  3
Castrojeriz........... Fromista........................................................... 23,5 Km.................Dia  4
Fromista.............. Carrión de los Condes......................................22,5 Km................ Dia  5
Carrión de los Condes.............Sahagún........................................32,3 Km.................Dia  6
Sahagún........ Mansilla de las Mulas..............................................36,0 Km.................Dia  7
Mansilla de las Mulas..................León...........................................14,0 Km................ Dia 8/9
León.....................Hospital de Orbigo.............................................50,0 Km................ Dia 10
Hospital de Orbigo.............. Astorga.................. ...........................12,0 Km................ Dia 11
Astorga..................................Rabanal del Camino....................... 20,5 Km................ Dia 12
Rabanal del Camino............Ponferrada....................................... 31,5 Km................ Dia 13
Ponferrada.........................Villafranca del Bierzo........................ 23    Km................ Dia 14
Villafranca del Biero ........ O Cebreiro......................................... 28    Km................ Dia 15
O Cebreiro......................... Triacastela.........................................  23    Km................ Dia 16
Triacastela........Sarria (pasando por el Monasterio de Samos...  21    Km................ Dia 17
Sarria.........Puerto Marin..............................................................  21,5 Km................ Dia 18
Puerto Marin............. Palas de Rey..............................................  23    Km................ Dia 19
Palas de Rey............... Arzua.........................................................  24,5 Km...............  Dia 20
Arzua......Monte del Gozo .............................................................  35    Km...............  Dia 21


Aquesta es la credencial del pelegri, que d'alguna manera dona fe, que has passat per cada poble i quan arribes a  Santiago de Compostela , a les dependències de la Catedral et donen la famosa Compostela, per altra banda molt buscada per tothom., tant creients com no creients.


RELACIO DE MATERIAL NECESSARI PER FER " EL CAMINO DE SANTIAGO"


- UNA MOTXILA QUE S'ADAPTI BE A L'ESQUENA I AMB TANCA DE CINTURA
- PARAVENT
- CAPELINA
- SAC DE DORMIR ( EL MES PETIT POSSIBLE) MÉS UNA ESTORA PER POSAR-LA A       SOTA, PER NO SENTIR LA HUMITAT.
- QUATRE AGULLES D'ESTENDRE ROBA, SI NO LES PORTES ES DIFICIL PENJAR LA ROBA PER SECAR-LA.
- SABÓ PER RENTAT LA ROBA
- GEL DE DUTXA
- POLS DE TALC (IMPORTANT)
- AMPOLLA D'AIGUA DE 2 LITRES, HI HAN ETAPES QUE NO TROBES CAP FONT  NI     POBLE,
- PANTALONS (PODEN SER DELS QUE S'ESCURSSEN MITJAÇANT UNA CREMALLERA)
- BOTES DE SOLA GRUIXUDA
- SANDALIES DE TIRES, PER DESCANSAR QUAN UN ARRIBA A DESTÍ I ELS PEUS PODEN TRANSPIRAR.
- DOS PARELLS DE MITJONS DE FIBRA FREDA(CAL RENTAR-LOS CADA DIA)
- DOS CAMISETES
- DOS CALÇOTETS
- JERSEY PRIM
- GORRA DEL CAP
- PORTA DOCUMENTS TRANSPARENT, PER SI PLOU.
- TOVALLOLA NO MASSA GRAN
- PLASTICS PER TAPAR LES BOTES QUAN PLOU (PEUCS)
- IMPRESCINDIBLE UNA CAMARA FOTOGRAFICA.

Al passar per Fromista impressiona aquesta gegant construcció, un canal que et fa companyia durant molts Km.

El meu fill Lluís amb el seu camí de Santiago fet amb bicicleta amb els seus amics , sempe va ser un referent per mi, a partir de l'èxit del Lluís, vaig començar a preparar en seio El Camino. El Lluís va torar entusiasmadissim de tot el que havia viscut, Les fotos farlen per si soles i les poso intercalades amb les meves com un homenatge al seu pelegrinatge.


FARMACIOLA


1 -   Crema de corticoide (cremades del sol )
2 -   Crema anticongestiva  (encetadures) entre les cuixes.
3 -   Betadine per desinfectar petites ferides
4 -   Gases esterils
5 -   Fil i agulla ( per desinflar les butllofes)
6 -   Esperadrap de paper
7 -   Paracetamol 1 gr per la febre i el mal de cap
8 -   Ibuprofe com a antiinflamatori per les tendinitis i altres dolors musculars.
9 -   Benes
10 - Fortasec per la diarrea molt propia dels mesos de calor
11 - Tisores petites.
12 - Bossa de plàstic hermètica per possar - hi gel picat en cas d'agafar una tendinitis, cosa    frequent segons la meva experiència en el Camino.
13 - Un antihistaminic per les picades d'insectes, o be per alguna al.lergia a la pell que us pugui sortir.


Us poso tot això perquè ho sapigueu. Jo no vaig passar per aqui , vaig començar directament a Burgos.
Em sembla oportú començar pel final del camí, sensacions i reflexions que me trobat , experiències i decepcions, fracassos teus i d'atres pelegrins, situacions que poden endolçir el cami, i coses que mai s'han de fer. El respecte a l'altre es vital i mai volguer saber més del compta( No fer el cotilla), si vol, l'altre ja t'explicarà, són moltes hores de caminar junts, gent molt diversa, amb moltes maneres de pensar i de fer  diferents i creences diverses.

REFLEXIONS UN COP FET EL CAMI

Cadascú fa el Camí  per sentits diferents, l'un per fer montanbyte, l'altre per anar amb el seu caball, altres el fan en sentit espiritual fins i tot religiós (per tal de guanar el jubileu) , prometences que la gent fa, ni ha que fan el Camí per desconectar, altres per fer vacances,  "poden ser  molt econòmiques ?. Vaig trobar gent que no sabien explicar perquè feien el Camino ? Curiós oi? El món es molt complert.

Pel peu d'aquesta muralla de l'hort del Monestir de Vallbona de les Monges, entra el camino a Vallbona, cal saber que l'època medieval el camino sempre passava pels monestirs, eren llocs segurs i resguardats i al costat sempre hi havia algun hospital de pobres o de pelegrins.
El que no vull es ompliu-se el cap de dades tècniques ni monuments visitats ( gairebé no vaig fer turisme, no era la meva intenció) o hiastòries de terres desconegudes (inpartibus infidelium). Taqmpoc us voldria omplir el cap d'anecdotes més o menys gracioses, que expliquen el pelegrins o sents a dir al naturals del pais, com per exemple (la santa compaña), en un altre moment  si puc us explicaré quelcom de por que vaig passar caminant de nit, amb boira, amb gossos cridant i al costat d'un gallec.
Ja he dit que no aig fer el camí per tal de fer  turisme, lluny de mi, tampoc vaig fer el camí per tal de fer quelcom prodigiós, donçs mils de persones de diferents edats el fan, per exemple: matrimoni italià amb el seu gos, 3 matrimonis francesos de 75 anys, matrimoni amb un fill petit, i més exemples), en cap cas vaig fer el camí per desconectar.

Personalment no hauria sacrificat 21 dies de les meves vacances per fer una travessa i deixar sola a la família. 
Des de l'ultim any Sant 1993 que no parava de pensar de fer aquest peregrinatge d'anar a Compostela on hi la tomba de Sant Jaume. He de dir que quan tenia 19 anys ja vaig peregrinar amb l'Hospitalitat de Ntra. Senyora de Lourdes amb malalts, va ser una experiència molt enriquidora en plena juventut.
Als 50 anys anar a Compostela a peu i sol era un repte, per veure quines capacitats de subsistència tens, quins recursos interiors tens, com es la teva manera de relaconar-te amb els altres, ets prou espavilat per fer tot el que ha casa teva es superfacil, com fer-te el menjar, dutxar-te, rentar-te la roba ? i clar tot això fent les cues corresponents i més. No es fàcil, de vegades perds els nervis i et preguntes " que hace un chico como tu en un sitio como este ? ".

Curant pelegrins a Fromista

El Camí, encara que vagis sol, mai el fas sol, sempre apareix algún pelegri al teu costat, perquè tu enlenteixes el pas o perquè l'altre va més depressa. Cal dir que la companyia en moments de solitut sempre o gairebé sempre es benvinguda, ben mirat són moltes hores de caminar sol.
He de dir que no sóc un bon caminador, ho dic per animar-vos a fer el camí, si una persona com jo que m'he passat la vida enmig de llibres, biblioteques, consulta, visitant malalts, vosaltres segur que esteu molt més preparats que jo i ho podreu aconseguir.



Nosaltres tenim com a objectiu comú, caminar cada dia uns 25 Km. En la viada real la gent del nostre entorn tenen moltes més dificultats que no ve al cas enumerar, perquè tots sabem les nostres. Abans he dit que volia saber el que costa fer les petites coses de cada dia com: rentar la roba, fer cua per duxar-se, fer cua per fer-te el menjar, encara que sigui una anamnida o una crema de xampinyons, no trobar un caixer automàtic i la Visa convertir-se en res, arribar a un poble que no te cap botiga per comprar quelcom, que fer ? Com subsistir ? L' austeritat es el senyal del camí, que no te res a veure amb la pobresa; podriem dir que es lo més oposat al confort. Confort que gaudim a casa nostra i es un perill, tralladar el nostre món al camí, greu error endur-te l'ordinador per conectar-te, el secador del cabell, diferents pinta-ungles, varies tarjetes per treure diners i que a l'hora de la veritat no han servit per res i haber de refiar-te d'un pelegri, que comparteixi amb tu un pa amb oli o mitja poma i uns cacauets i para de comptar. La bona voluntat  te molt de valor i s'agraeix.

Albergue de Hospital de Orbigo (León) 
Vaig sortir de casa confiat en arribar a Compostela amb força entrenament, molta voluntat i amb l'ajuda del Senyor. Cal força voluntat per imposar-se el propi ritme de caminar, a pesar del ritme del altres ( sovint temtador), el secret estat en veure quan cal parar , quan cal menjar, quan cal parlar amb el veí no deixar-se portar pels altres ( a mi la temptació hem va costr una tendinitis els dos darrers dies ).


Us donaré més consells dels que em van donar a mi ( fonte amb el paisatge i prou ) com a unic consell. Després d'acabar el Camí, cal  un bon calçat, bons mitjons (en cap cas " de quita y pon " o dit d'una altra manera  " no de todo a cien "; rentar la roba cada dia, dutxar-se, bon botiquí, saber fer la migdiada, anar a dormir d'hora, etc; molts estrangers portaven la Biblia a la motxila.
Puente del Paso Honroso de Hospital de Origo.
Realment el pelegrinatge a Santiago es una escola d'aprenentatge: de compartir, de solidaritat amb el qui pateix, cuidar als companys pelegrins, de paciència, de caritat, d'escoltat tot, les orelles atentes als missatges (Déu és gran).
Santa Maria la Blanca de Villarcazar de Sirga, de finales del siglo XII

 En Geraldo un home brasiler, estava molt agraït a Déu per la familia que tenia.  Tot t'ensenya, cada pelegrí, cada home, cada dona que tens al costat, el paisatge, només cal anar amb els ulls ben oberts.
Durant el Camí tens temps per moltes coses, escriure als familiars, als amics, temps per pensar, per meditar, etc.

Mansilla de las Mulas

Portava les etapes fetes, però .....  descansava quan tocava, comprava on podia, perdia el temps quan convenia, per fer costat a algú.  He de dir que no m' agrada portar-ho tot ben organitzat, més haviat m'aburreix, s'ha de deixar quelcom a l'atzar. L'atzar  en aquest Camí em va donar moltes al.legries ( Monestir de Benedictines de Lleó ( vepsres, completes,missa, enquesta dels escolars de Lleó davant la catedral.

EL PELEGRINATGE

No vaig patir ni soletat geogràfica, ni personal, sempre vaig anar acompanyat amb algú, encara que desconegut.
Entrar i sortir de les ciutats tot un drama, soroll, naus industrials amb gossos, mal marcat, circulació de camions, por.

Dia del Corpus de Carrión de los Condes a Sahagun, etapa molt pesada, cansada.

Sempre trobes homes i dones encatadors i senzills amb qui parles i al passar pels pobles, algú al saber que ets pelegrí, et diuen " rece por mi al Apostol ". 
Vaig poguer veure en tot moment un respecte pel pelegrí, fins i tot em vaig sentir mimat , els cotxes s'apartaven perno molestar amb llur aire, et toquen la bocina per saludar-te.
L'experiència del paisatge. Els Paramós de Lleó són 150 Km. practicament plans, mes de 5 dies de marxa i tot són camps de cereals.



El repòs era importantissím, sempre que podia feia dos hores de migdiada i gairebé sempre a les 9 del vespre al llt ( encara amb sol) i a les 4,45 hores a terra, per començar a vestir-se i posar-te a caminar a les 5 hores, abans de la sortida del sol.
Només vaig fer turisme limitat a unes poques hores a Burgos, Carrión de los Condes, Frómista, Lleó, Astorga (Palau episcopal de'n Gaudí) Pontferrada, Samos i Santiago.
Sí, vaig curar molts pelegrins que tenien llagues o ampolles als peus i encetadures.
Una forta experiència es la pjada a l'Ocebreiro, acostumat a l'austeritat dels Páramos de Lleó, ara tot es molt vert i generós.


Els últims Km. amb fites cada 500 metres i la companyia d'eucaliptes et fan companyia, són els Km. més durs. El camí està ple de creus, aqui descansa el sacerdot que als 26 anys, un més després de cantar la seva primera missa, a dos dies de la meta.
Tenia il.lusió per acabar el Camino, molta per abraçar a l'Apostol, per resar per la gent que m'ho havia demanat, il.lusió per passar per la Porta Santa, que es estreta en comparació al Portico de la Gloria, per trobar a la Tere, al tio Dimas (a.c.s.) , a la tia Mari, a la cosina Elena de Avilés, per abraçar-me amb els companys peregrins de tot el Camino (21 dies ).
Els albergs de peregrins són un be de Déu a part de les 3 € de voluntat, tot és gratuït, gràcies als voluntaris que fan la feina i acullen al pelegri amb la màxima cordialitat , simpatia; tot ho fan per fer la estada agrable al pelegrí.

Palas del Rey un dia molt important per mi, hi ha una gran història per explicar.

El fet d'arribar a Santiago no només es qüestió de sort. La salut penja d'un fil tot el camí. El pelegrí està a l'aguaït  de qualsevol ensurt, està indefens i és molt feble; una petita infecció en una ungla del dit del peu, l'ungla que es clava , butllofes als peus, torcedures de turmells, caigudes, encetadures a les ingles, llagues a les espatlles produïdes pels tirants de les motxiles, tendinitis,etc... Qualsevulla d'aquestes coses et pot fer tornar a casa, sense arribar a la meta tant desitjada.
Hom pot trobar pelegrins que es el setè, o setzè viatge o vint-i-unè viatge. Penso que tindrà el Camino que la gent el repeteixi una i altra vegada.


Quan durant el camí trobes un pelegrí , una i una altra vegada, neixen llaços d'amistat, es tot un secret del Camino.
Tots els pelegrins estem orgullosos dels segells que ens van posar en la credencial ( parròquies, ajuntaments, barss, fondes, inclús trobes pelegrins que porten els seus segells amb el DNI i telèfon mòbil.
Quan acaba el Camino, després de moltes etapes algo notes que ha canviat en la vida de cada pelegri.

Esglesia de Santiago, els pelegrins que estaven malalts i no podien continuar cap a Compostela, obtenien la Indulgència plenaria del perdó dels seus pecats.
Ningú comença el camí per tornar-se'n enrera.
Cal esmentar el vertader esforç que fan els peregrins brasilenys, son tots molt pobres i demanen tots un crèdit de 3000€ sobe la seva casa, i els veus amb una fe que impressiona.

Fent cua de bon mati per recollir la Compostela
Abans de començar el camíi em vaig proposar escriure als meus pares, a la meva família, amics i així  ho vaig fer, però com més adelantava en el camino, menys temps tenia d'escriure, em passava moltes hores curan pelegrins.


Els pelegrins i els turistes són dos éssers de génere diferents.... els voluntaris se'n adonen; l'encarregat de l'alberg de Castrojeriz ,deia desesperat que hi havia pocs pelegrins i si molt de turistes.
Tothom, li queden ganes de repetir-lo, són també les coses que veus, vius i que no pots assimilar d'una passada.
Visita obligada que tot pelegri per tradició ha d'anar a Fisterra.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada