diumenge, 17 de juliol de 2011

ARCHER M. HUTINGTON, SOROLLA I LES DAMES DE VALLBONA

Per força us he de parlar de la primera vegada que vaig sentir a parlar del Sr. Archer Milton Huntington ; va ser en la presentació del llibre " Sorolla a Santa Cristina " ,  llibre del Sr. Sebastià Ruscalleda i Gallart, fill de Lloret de mar.

Aquest llibre me'l va regalar en Joan Cusell i Garriga (a.c.s.) i dins està dedicat per l'autor i pel net del pintor Sorolla Don Joaquin Sorolla.
A nosaltres ens va invitar la germana de l'autor del llibre i amb molt de gust hi  varem assistir, això va ser el 23/7/93 a Lloret de Mar, qui ho havia de dir que arrel d'aquest acte, neixaria una gran història per mi. Entre els convidats d'honor hi figurava el net del pintor Sorolla i la seva familia que havien vingut des de Madrid, la publicació del llibre i l'acte ben be s'ho mereixien. Després de la presentació del llibre, que es un estudi exahustiu sobre el quadre que ens afecta i sobre la seva obra en general, llibre que sempre més le consultat, perquè va ser la primera gran finestra oberta a la ingent obra del pintor Sorolla. He de dir que abans d'aquest dia era un gran desconeixador d'aquest pintor i tampoc havia sentit a parlar mai del Sr. Archer M. Huntington.
Donç be al final de l'acte li vaig demanar al net que hem faria molt feliç si em dedicava el llibre i sense fer-mo repetir si va posar, us transcric la dedicatoria.



Va ser el Sr. A.M. Hutington a Paris que el novembre de 1911, llavors president de La Hispanic Society of América qui va encarregar a Sorolla els olis sobre les diferents regions d'España, per la decoració  de la sala de lectura de la  biblioteca de la institució, però anys avenir  va passar a dir-se " Sorolla Room ,  quines coses te el destí oi?  Sorolla  va passar-se  7 anys recorreguent España de l'alt a baix, no sempre fàcil i deu ni do del que va patir, però va cumplir l'encarrec. De tots aquests paisatges que va pintar només en conec dos al natural , el de Sta. Cristina i el de Plasencia i si puc dir que els dos la llum es escandalosament certa; Plasencia no ha canviat gens la prespectiva  d'aquell temps.
El 12/XII/2004, aprofitant un viatge que la familia vam fer a Madrid, vaig volguer passar un mati sencer al museo Sorolla, no va ser fácil trobar-lo,perquè d'entrada no es un gran museo com el Princesa Sofia, o el Tyssen o el Prado, no està anunciat ,es un museo petit, romàntic, amb jardinets al costat, esta situat al Passeig General martinez Campos nº 37, codi postal : 28010 Madrid . Tot el museo es una cucada, un xalet al mig de la villa y corte,  vaja un palacete, per ell sol, penso que ara la familia la cedit a l'Ajuntament de Madrid. Quan vas recorregent les diferents sales, el grandiós i altissim estudi, de tant en tant,pots sortir a descansar als jardins i torne-mi fins que un estigui cansat de caminar o saturat de tant d'art o de tanta bellesa, penso que fins i tot hi ha una sindrome, no se si s'anomena de Stendal ?. Jo inocentment pensava trobar algun oli en dipòsit de la Hispanic Society of Amèrica, donç no, però sommiar es gratis. No va ser fins  el 2 de maig de 2009,  que amb la Tere vam anar a visitar l'exposició a Barcelona d'en Sorolla al MNAC, titulada  SOROLLA, VISIONES DE  ESPAÑA, potser el quadre que més em va agradar va ser la Fiesta del pan de Castilla (3,5 x 14 metres) es espectacular, vam quedar enbalalits, trasbalssats d'una obra tant esplendorosa i a continuació  La romeria,  Los Nazarenos, La jota, Los bolos , El pescado, El Baile, Los Toros, El concejo de Roncal , Las Grupas de Valencia, ...  sincerament vam quedat, enamorats, extasiats de tota la inmensa obra de l'artista. Quin home Déu meu ! No m'extranya que ja tingués èxit en vida.
Tot s'ha de dir el Sr. Huntington es un gran Hispanista, un hispanòfil  com pocs altres, que tenia  molta  estima a España , que va fundar a Nova York la La Hispanic Society of America, per tal d'ompliar-la d'art español, pintures de tota clase i mai va comprar peces als museos.
Ara arriva el moment que faig la tercera trobada amb el Sr. Huntingtonvaig tornar a descobrir, tot estudiant l'Abaciologi del Sr. J.J. Piqué, que es tot ell un joia, tot esbrinant quina importancia podia tenir el músic Brunet Recasens per les nostres terres

Escolleixo aquesta bonica i única litografia del Monestir de Vallbona, perquè es la imatge més antiga que es te d'ell; està feta per en Parcerises, veure llibre Recuerdos y Bellezas de España (1839) de Pau Piferrer. Recordem que a dins del monestir era clausura i ningú hi podia entrar i per això no ens queda cap imatge de tal com era antigament. A més també i va participar l'aillament del lloc i les males comunicacions. L'any 1892 Huntington va recorrer  molt per España i va estar a Catalunya, concretament a Barcelona l'any 1893 i 1894. On hi han aquestes escales, actualment hi ha l'abeurador, encara que no hi hagin animals com mules, eugues, rucs, caballs, i matxos, per abeurar.

Al capítol d'efemèrides, entre d'altres assumptes parlarva del Sr. Archer  M. Huntington i com la esposa del Sr. Piquer  va descobrir a l'atzar a la biblioteca de Catalunya el llibre Rimas (1931) i a l'obrir-lo lo primer que apareix es el poema  THE LADIES OF VALLBONA, evidentment  en anglès  dedicat al Conde de Romanones, que es deia Don Alvaro de Figueroa y Torres (1863 - 1950), va ser cap del partit lliberal i tres vegades president del Consell de Ministres ).  En el poema es dona una visió romántica de  les nostres abadesses.
Tot el mèrit de " LES DAMES DE VALLBONA" és del Sr. J.J. PIQUER , que arrel de donar a coneixer el present poema,  publica  1971-1972  al "Boletin Arqueológico de Tarragona" un extens estudi sobre el mateix,  dividint-lo en :

a) Vallbona dins del món literari i artístic.
b) Personalitat de l'autor.
c) Característiques del poema
d) Contingut del poema
e) Comentari del Poema
f) Colofó


Va ser  una gran troballa, perquè fins llavors havia estat  opac als ulls del públic i estudiosos en general.


El seu titol es : HISPANIC NOTES & MONOGRAPHS, RIMAS, By Archer M. Huntington. Poetry Series. Hispanic Society of America.

LES DAMES DE VALLBONA


Són noms, noms solament les dames de Vallbona
( són síl.labes de passa furtiva per les rutes de la gràcia),
reines majestuoses que en la regla del claustre guanyen corona eterna.
(ràpides llums marcint-se, tremoloses, pel cel.)


Les hores de pregària es deturaren
i ocells canten encara no lluny del rierol,
on onegen daurades senyeres de virtut  contra merlets de vici.


Òria, Galdonça,
Leocàdia, Constança,
quanyant corona eterna.


Són noms, noms solament les dames de Vallbona,
(setí és el fregadís dels vestits de l'amor que es quedaren immòbils),
intermitens estels que, encesos, dins de la mar sense plaltja es perdien.
(plomes d'argent enlairee, en vol inacabat).


Noms de rialla tota encomanadissa,
noms bategant de pena,
enllaçats dins el Llibre Enjoiellat que mai no ha de tornar-se a obrir.


Cecilia, Arnalda,
Teresa, Magdalena
en les mars sense platja.


Són noms, noms solament les dames de Vallbona,
( sospirs de fors en somnis en la Divina Nit).
¿Als boscos palimpsest d'aquests cors el senyal del Crist haurà amagat més rúbriques?
(Mots pàl.lids que fulguren, a la fi, talment perles en el vent).


¿ Duran aquelles nits, quan es passen els comptes,
vénen, ombres flotans que ens fan senyals ?
Quin escriba sabrà llegir l'escrit, la pàgina de l'ànima ?




Manuela, Dorotea,
Jerònima, Francisca,
hi havia altres rúbriques darrera el nom del Crist ?


Són noms, noms solament les dames de Vallbona,
(Sanglotant com el doll secret dels rierols delerosos, que besa la nevada);
algunes aplegaren una vida rompuda i fugien cercant aci, segur, un refugi,
(noms que beutat murmuren, no cròniques de mals).


¿Quins lluminosos i llunyans miratges
han travessat els murs hostils d'aquelles cel.les,
s'han perdut i enterrat amb esperances seves, basardes, passions?


Sibil.la, Saurena,
Violant, Berenguera,
per amagar-se ací, en regugi segur.


Són noms, noms solament les dames de Vallbona,
(germanes de les brises que passen, tan suaus).
Pel Déu del Cel visqueren, i cadascuna jeu sota una llosa
(damunt de l'aiguamoll groguenc del Temps fulguren, en un ritme de dansa).


La ma del Temps allisa dolçament
totes aquelles santes, obscures remembrances,
planyent-se que els seus passos no fossin sempre en dies benaurats.


Ermesenda, Eliarda,
Aldonça, Elionor,
cadascuna descansa sota la llosa.


Són noms, noms solament les dames de Vallbona,
(tremolen, temps enllà, com les fulles d'argent que s'enduu la nevada).
Cada portal murmura la trisita lletania.
(Sons talment com les fulles que marcí la nevada...
a la afi Déu els recollí).


Pàl.lides, oblidades Abadesses
¿aquells calzes daurats guarden encara
i la llista de dons de reis i papes, pàl.lides prometences de la mort ?


Alemanda, Elisenda,
Caterina, Beatriu,
cada portal murmura.


Són noms, noms solament les dames de Vallbona,
(trèmuls peus que, de nit, en processó caminen),
sons delerosos com d'apagades campanes, vora el Tron, en la boira.
(esperits en la nit de lluna, que s'ajupen vora els confessionaris).


Paraules de cantúries oblidades,
perdudes per la fe o la passió,
s'agitaven damunt els anys marcits, com escampada cendra.


Arcàngela, Maria,
Agnès, Estefania,
vora el Tron, en la boira.






Archer Milton Huntington ( traducció de Marià Manent )


Dins del llibre HISPANIC NOTES & MONOGRAPHS. RIMAS. By Archer M. Huntington. Poetry Series. Hispanic Society of America i trobem CONTENTS :

The Ladies of Vallbona. Didicated , To El Conde de Romanones.
Spanish Words
Euskalerria.... El Arbol.
The Boat of Santurce
España
Sailing
Graves of Itálica
Garonne
The Curch of Sabugo
Rocinante
Abdul
Las Navas de Tolosa
El Romancero
Godoy
Guzman
Berlanga
Blasco de Garay
The Dam
Sevilla
The City of  the Sea
The hall Men of Navarra
La Senyera
Spanish Song
Munda
Garcia del Nodd
Covadonga
Laura Clementa
Pablo Bosch
Osma
Heredia
Bosch
Estrellita
The Navigator
Abderraman
The Architect of Almuktadir
Ibrahim of Alcantara
Durental
Moraima's Tower
The lace maker of Segovia, Dedicated, To My Wife.
Euxodia
Jaime
La Fembra Fermosa
The Bridge
Suicidio
Sorolla
Toro
A Ware at Jávea
Juana
From of Uclés
Illici
Nevasca
Greco
Hannibal,
The Challenge
Birds, 
The Cid,
Camoens,
Casa de Cervantes
Colon
Light
Tesoro
The Lake
In the Amphiteatre treat itálica-
Altamira
Maladetta
Velazquez
Polvo ( Dedicatif , To Francis Jammes with  profound  admiration)
Maura
Ciego
Altar
Masters
Viento
Armadura (Dedicated, To B.D.
Sonrisas
La de Soledad
Andrajoso
Corcovado
La mesa
The Lady of Elche
Alfonso the Eighth Rides By
The African
El Caballo
El Bufador
Moscas
Encierro
Tarragona
Huéspedes
Música en la Iglesia
Azabache
America
Vela Venenosa
The ARmy of  The Sun-Pyrennees
Henrique Días
Ezaro
La Latina
Paterna
Jueves Lardero
La Rábida
Vendaval
Sefon 
Couto
Gibraltar

Per tota la varietat de temes tractats, hom pot adonar-se que aquest senyor fou un gran hispanista; nosaltres vam tenir la gran sort que la familia de l'historiador J.J.Piquer Jover, el descobrís a la biblioteca de Catalunya. Publica  1971-1972  al "Boletin Arqueológico de Tarragona" un extens estudi sobre el mateix,  paga la pena llegir-lo.


                      
Claustre de Vallbona


Es tot un honor per Vallbona de les Monges,que aquest gran hispanista hagués dedicat aquest interessantissim poema a les Abadesses del monestir, titulant-lo com THE LADIES OF VALLBONA. Cada vegada que se més de la vida del Sr. Huntington, més encantat estic d'aquest americà i en honor seu li he posat el titol al meu Blog.


Font de la plaça del monestir, manada fer per la última abadessa jurisdiccional  MARIA ISABEL DE GALLART I DE GRAU (1854-18729, el seu lema abacial era " Davant dels reis parlaré del teu pacte". Aquesta font fou feta per picapedres locals, es una font molt ben proporcionada. La mateixa abadesa també feu donació a la població d'una font al Raval, l'any 1859. Aquest es el darrer acte jurisdiccional de l'abadesa De Gallart i amb ell es tancaren 7 segles de vida SENYORIAL  a Vallbona.
Aquesta es la font del Raval, que tant important va ser  per la gent  d'aquest costat del poble de Vallbona, cami de Rocallaura. Aquesta font alimenta els safareigs que vostès poden veure, que recentment han estat restaurats i que l'aigua que entra al safareigs al sortir s'aprofita per a regar uns horts que es fan mirar de bonics i ben cuidats




L' última i exel.lent  noticia ha sigut la publicació al MAGAZINE de La Vanguardia del passat 10/7/11 de l'article "  UN TESORO EN NUEVA YORK "  evidentment sobre Sorolla , La Hispanic Society i Archer.M. Huntington.
Mai, un raig d'aigua havia significat tant per un poble, He de dir que es un gran raig comparat amb la font del Serradels. L'Abadessa Gallart va fer un gran gest. He de dir-vos que aquesta Abadessa era parenta dels  de Riquer, de Lleida, Ivars d'Urgell, de Calaf. L'actual Dr. Marti de Riquer i Morera  ha escrit molt sobre Vallbona , i la seva avantpassada Abadessa Mª Teresa de Riquer i de Sabater que va manar fondre  " la campana dels Perduts a Calaf "  es autor del llibre " Quinze generacions d'una familia catalana "
Font del Serradells aprop Vallbona, la font de les nostres berenades d'infantesa, vaja, anar a aquesta font era un gran premi, s'ho creguin o no.
Vostès mateixos, a mi d'entrada m'han entrat ganes de que sigui la meva biblioteca, però no pot ser de cap manera, dons la Hispanic Society of Amèrica, està a Nova York  .... només pel sol fet de tenir davant teu tota aquesta inmensa obra del pintor Joaquin Sorolla, plena de llum i color. Un plaer pels sentits . Em quedaré amb l'Ateneu Barcelonès i el seu romàntic jardí com a lloc de tertulia, de cultura, d'estudi i  repòs com vinc fen d'ençà 40 anys; si el coneixen estaran d'acord amb mi, pels que encara no en tinguin coneixament, probin aquest més d'agost d'asseure´s a la fresca sota les palmeres, clar amb permís dels responsables de l'Ateneu.




Una abraçada a tots, i ens quedem amb aquesta imatge impressionant del monestir de Vallbona de les Monges, segur que a Archee M. Huntington li va inspirar tot el poema que vostès ja han llegit anteriorment.
Només dir-los que d'aquest llibre , titulat RIMAS publicat a New York el 1936, només en queden un a la Biblioteca de Catalunya, un altre a la Biblioteca Naioncal de Madrid , un exemplar a l' University of Toronto i un altre a la Biblioteca Nacional de Mexico.
Bona nit.

Pep

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada