UNA RATAFIA FETA AMB HERBES, FLORS I FRUITS DE CAN MAGOT

El  dia 2 de juliol de 2011, l'Oriol, la Marta, en Lluís, en Milin, en Ros, en Gela i la Marina, van decidir fer ratafia per la colla. Clar millor lloc per buscar les flors, les plantes i fruits que els voltants de Can Magot, impossible; hi ha de  tot, només fa falta ser un entès en plantes; cap problema la Marta es Dra. en Farmàcia i coneix tots els noms.

El grup amb el Dioscòrides al costat

Us explica aquesta aventura un servidor que mai ha fet ratafia, per la qual cosa és molt atrevit de part meva posar-me a explicar-vos una feina tant laboriosa com aquesta i que només se el que he sentit per diferents llocs on he passat, per lo tant no sóc, ni de bon tros el millor per donar cap consell. Poca broma fer ratafia, potser que al costat de tota aquesta colla de joves, n'aprendria. 

Foto feta per en Lluís Capdevila.

Quant sento a dir  que per la província de Girona es fan concursos de ratafia, em posen els pels de punta, perquè això vol dir , que hi han moltes persones que fan.  Des de Les Planes d'Hostòles que sento parlar a gent que fan ratafia i lo curiós del cas es que tothom i posa diferents components que no s'assemblen en res a lo que fa el veí, potser exagero, perquè la tradició es transmet per via oral i potser si que el 80% de les plantes son les mateixes, però  diuen que si poden posar totes les plantes medicinals que coneixem. Un dia de guàrdia al CAP de  Besalú, algú em va deixar caure que participava a un concurs de ratafia; vaig dir-li - mira que bé oi?, però sense donar-li més importància.
 Clar quan arriba aquest temps, la gent s'ha de posar-se en solfa, perquè si es distreu desapareixen moltes flors , fruits, i  fulles , o sigui que pot perdre tot l'encant que la fa única.

Alguns  components de la ratafia feta a Can Magot, com les nous verdes...

Com que mai he fet ratafia, copio el que diu l'Enciclopèdia Catalana: Licor  d'una graduació alcohòlica de 26-29º i un contingut en sucres entre 200-300 g/l. que té com a base la maceració de nous verdes ( i altres components) durant un temps mínim de dos mesos. ( aquí la tradició popular parla de 40 dies a sol i serena).

Foto feta al mateix dia de barrejar les nous i demès plantes amb l'anís. Al cap de  5 dies, ja  tenia un color fosquissim.

Espero que molt aviat em diguin les plates que la colla ha posat en aquesta ratafia, ho deixarem escrit.


Sempre es bo que es recordin de nosaltres i els bons amics Anton Oller i la Joana Fornés, m'han dit a cau d'orella una recepta molt reduïda de ratafia i reconeixen que tenen receptes més extenses :

Farigola, Romaní, Espigol, Fonoll, Camamilla Romana, Camamilla de Muntanya, Salvia, Maria Lluïsa, Menta, Poniol, Orenga, Tarongina, Matafluga, Marduix, Alfàbrega,  Sajolida, Julivert, Ortigues, Cua de cavall, Pela de Llimona.
En la mateixa recepta, recomanen posar:
3 grans de cafè per litre
3 nous verdes per litre i 
1 pessic de nou moscada.


Altres mesures que és fan servir en el llenguatge de la ratafia, són : un polsim de ..., un branquilló de taronger bord o de baladre o fulles tallades a trossets,per exemple, etc...


També l'Anton i la Joana donen permís per posar-hi totes les herbes medicinals que coneguem, vigilant amb les que són molt perfumades, que se'n posarà poca quantitat.


Amb data 21 de juliol de 2011 la Marta ens ha enviat el nom de cada planta que s'ha posat en aquesta ratafia.

Lavanda

Plantatges

Camamilla

Nou verda i noguer

Orenga, Es fa servir a més en forma de tisana, és tònica i digestiva. Es fa servir per confitar olives, en companyia d'altres plantes, com és ara la farigola i el sègol

Flor de Sant Joan, Herba de cop. Segons la tradició aquesta planta ha tingut una gran fama, és feia servir per curar ferides. La tradició diu que calia recollir-la la matinada del dia de Sant Joan , abans de sortir el sol; i es ficava amb oli. També hom la penjava a la porta de la casa la vigília de Sant Joan per allunyar els mals esperits. Ep! nosaltres només la fem servir per fer la ratafia.

Maria Lluïsa

Olivera

Menta

Farigola

Malva, aquesta també s'utilitza com a cataplasma sobre grans i forúncols. Les flors, en forma de tisana, estoven la tos.

Tila

Esbarzer o romaguera

Sàlvia

Llord

Pinya de Pinus

Llimoner

Romani

Magraner i magrana

Fins aquí la llista que hem sapigut el nom. Tenim més fotos de plantes, que en Lluís fotografiava pel sol fet de ser boniques i que no entren en la ratafia. Un altre dia us les posaré, per què disfruteu de la natura.
Un altre dia potser us en posaré unes quantes, perquè disfruteu i quan les veieu, algú de vosaltres a lo millor em dieu que vosaltres aquestes flors sí les poseu a la vostra ratafia com per exemple aquesta que us poso a continuació.

Una dona ja entrada en anys, em va dir que els seus pares, li posaven a més a més  CANYELLA           ( Cinnamomum Zeylanicum).

Jo tenia entès que la ratafia es feia amb tota la llista que us he posat i més, o sigui moltes i moltes herbes. Donç bé, forçant la memòria m'he anat recordant que a lo llarg dels anys de voltar per diferents pobles , hi han hagut persones que m'han dit jo faig ratafia  de pell de taronja, altres de magrana , altres de til.la, també de cafè ? si de cafè,  fins i tot de mores, una dona de l´Empordà em va dir que en feia de raïm, i hi posava pinyols de préssec trencats amb canyella i vainilla. Un dia arreglant el racó de casa on i tinc els licors vaig trobar una ampolla que no se ni els anys que te, hi posa ratafia de xocolata, increïble, però cert.

Després d'haver deixat l'ampolla de vidre, que teniu a la foto de dalt , tapada amb un drap, a sol i serena uns 4o dies, ha arribat el moment . Estem a  primers dies de setembre la Marta i l'Oriol l'han colada amb un drap molt fi i  l'han posada en ampolles i passats uns mesos ja la podran prendre.

Foto de'n Lluís Capdevila i disseny de'n Joan Nadal

Disfruteu del resultat final. El paladar ens dirà com ha quedat i les llargues hores de conversa a l'eixida de Can Magot ens ajudarà a saborejar-la i que les ampolles vagin caiguen de la manera més suau.
Un altre dia us classificaré tots els ingredients que entren en la ratafia per : fruits, espècies, plantes medicinals:  Falgueres i equisets, plantes herbàcies, plantes tòxiques a dosis elevades. Plantes Medicinals i aromàtiques. Arbres i Arbusts. 

La Mireia Clua Geli m'ha passat molt amablement unes receptes de ratafia que feia una tia de la Lolita Geli Bosch, que es deia Gràcia Geli Noguer  (1894), que tenen el seu encant, per la seva antiguitat i per com es deien les herbes, i el llenguatge  que s'emprava en aquell temps.

Recepta de la Sra. Gracia Geli i Noguer 1894, del mas Geli de Santa Llogaia del Terri

Para hacer Ratafia:  " Por cada porron de aguardiente una libra de azucar, un canon de canela, una nuez mosaca, tres nueces de nogal, veinte granos de ginebro; las nueces se tienen que hacer un poco chafadas.
Todo lo dicho se pone adentro de una botella y se tiene de estar nueve dias al aire libre y entonces se cola "
Nota : 1 porro = aproximadament 1 litre.
           1 lliura catalana= 400 grams.

Recepta del llibre de la Sra. Gracia Geli i Noguer, 1894, del mas Geli de Santa Llogaia del Terri

Ratafia del rector:  " Herbas per compondre la ratafia per ferne un purro.
Tres nous berdas, camamilla, maria lluisa, menta del sonsol, menta del isteri, necta, donsell, isob, urenga, cumi, ruda, ufabraga, funey, tarongina, fullas de tarunge, broida, llimona, una nou muscada, clabell, cañella, granas de ginebra ".


Us adjunto el document sencer que m'ha passat la Mireia Clua i  Geli, que es fa palès un esforç, per posar el nom actual de les plantes, perquè tothom ho entengui i disfruti. Li agraïm en lo que val. Ha tingut un bon encert. 

Escrit fet per la Mireia Clua i Geli, neta de la Lolita Geli i Bosch.

O deixem aquí, bona tarda a tots, disfruteu de la tardor i de la ratafia. Continuarà, no se quan, de moment poden recrear-se i disfrutar en el Blog que acaba de posar en marxa el Sr. Joan Adreu amb l'entrada seguent: http:// ratafiacasolana.blogspot.com/

Pep