LO TOSSAL GROS, AMB L'UNICA FONT DEL TERME DE LLORENÇ I SEGONS EM DIUEN PERTANY AL TERME DE LA QUADRA DE MASDEU, O SIGUI QUE ...

Encara que costa de creure, feia 42 anys que no havia estat a la font del Tossal Gros, vaja ni al Tossal Gros, ni em recordava com anar-hi; per això ho vaig comentar al Ramón de cal Gené, perquè es una persona que ha nascut a Llorenç i coneix tot el terme, no només el nostre, sinó el de La Quadra de Mas Déu, el de Vallbona de les monges, el de Maldà i Maldanell i el de Llorenç de Vallbona  i a més està interessat amb tot el que fa referència a l'història de casa nostra.

Fa més de dos anys que li vaig demanar que m'acompanyés a La Quadra de MasDéu, donç jo havia fet tres intents en diferents dies, caminant des de Llorenç, sense èxit, tot perquè la porta del mas Déu estava tancada i jo  havia sentit al pare dir-me que dins hi havien dos arcades i jo no les veia; o potser  que jo esperava una contrucció mes important o com Déu mana, en una paraula un más important no gairebé una cabana una mica grossa amb un pis al damunt i poca cosa més.

Cabana també del Tossal Gros, rodona, feta amb pedra molt aprofitada que treien dels mateixos bancals o de quan arrebassaven. Les pareds son molt gruixudes, poca broma, i de dins també es curvada que curios oi?, no s'entra recte sino cap a la dreta. Nota curiosa el propietari li ha posat uns marxambrats al damunt dela porta d'entrada per evitar la pluja. Seguiim veien els ametllers.

Abans de continuar, vull repassar les partides de terra que hi han a Llorenç: Alsina, Astinclar, Cau-gros,Collada,Comametlla,Comapregona,Comuncluat,Comunsaris,Convidal,Creueta,Culroig,Devall de la bassa, Fondo,Forques,Mallola,Perdigó,Pla del tres, Serra-fosca,Solans,Tornellet, Tossal-gros, Vinya
Jo com que de molt jovenet he estat fora del poble, no sóc un bon coneixador del terme de Llorenç i no recordo gens haver estat als Solans, els Astinclars, a la Collada, al Culroig, les Forques, el Tossal Gros.

Per això ho vaig demanar al Ramón Moix de cal Gené, ell que es fill del poble i ho coneix tot de dalt a baix, vaig pensar que seria un bon company per fer aquest TOMB PEL TOSSAL GROS. Dit i fet, vam agafar la  Crysler i com dos nens cap a la part més alta del nostre Terme,  el Ramón en diu que tot  això perteneixia al terme de La Quadra del Masdéu,  així consta en les escriptures, penso Déu meu que gran que era aquest  terme el qual perteneixia a la baronia de Vallbona i l'Abadessa nomenava batlle propi; més tard integrat dins el municipi de Vallbona de les Monges. Havia sigut un terme com deu mana, amb un nucli de població molt reduït. Ara es una gran extensió d'oliveres en forma de bressol , formant una ampla vall. Mas Déu sempre fou un terme a part i no pas de Llorenç ni dels Omells de Na Gaia.. Aquest bell apel.latiu  que acompanya al nom de la població ens recorda que els senors del lloc foren Ramón de Rorroja i la seva esposa Gaia de Cervera o de Bas.

Segons em va comentar el Ramón aquest pedegram, guarda la humitat a sota, quines coses oi?.Però hi han pedres a mils, impossible d'eliminar, Hi ha molta pedra, per això hi han moltes cabanes totes de pedra fins i tot el teulat, ja ho veure'm.

A mesura que anavem pujant i pujant el Ramón m'anava explicant de qui eren els trossos,i el camí a seguir  i jo el seguia com podia. però m'inpressionava que al nostre terme i pogues haver una partida tant i tant alta. Ben segur que hagués hagut d'anar més a poc a poc, per disfrutar de tots els trossos que anavem veien darrera els perdigons i anar pujant.
 Arriben al Tossal-Gros, amb gran alegria de veure que hi havia un gran pla,fins aleshores desconegut per mi,  inmens, sorprenent , ple d'ametllers, de cabanes de tota mena

Aquesta cabana també de dins gira cap a l'esquerre, o sigui que per aquesta zona del terme es cumpleix aquest estil de cabana, menys a la de volta de canó que si aquesta es resta tota la cabana.

i de pedregam pel terra, i moltes pedres apilades a les vores dels marges, i en les divisions dels trossos, en Ramón em diu que aquestes petites pedres guarden l'humitat , perquè els ametllers si fan molt be, es poden veure caregats d'ametllons encara verds, deu ni do dels que hi ha; aqui la collita està assegurada.
.

Aqui en aquest racó és on neix la font, la única font que tenim al Terme de Llorenç.

Segur ,que el que explica es cert, perquè just a sota d'aquests camps i neix la Font del Tossal Gros, es molt agosarat dir-li font, però com que raja un filet, donç si que ho es. Deixem-m'ho, però no havia vist mai cosa igual, comparada alb la font dels Serradells, aquella es una joia, encara que ragi també una miseria; es veu que a les nostres contrades  tot ha de ser així d'escàs.

Aquesta cabana a dins es curva, que curiós oi? no es la primera que he vist.

Per això els homes quan anaven al tros, o es portaven l'aigua de casa  o la treien d'alguna cisterna d'alguna cabana veïna, clar tothom sabia on es guardava la clau, i religiosamnet es tornava a guardar , perquè un altre dia l'hauriam de menester.

En Lluís Foix de tanta pedra ben treballada, moltes vegades refeta i ben arreglada en diu la  catedral dels pobres, d'aquelles homes i dones que espassaven mes hores al tros que a casa.

Al trossos també hi havien basses, que servien per recollir i guardar l'aigua de pluja, la més gran que recordo estava al Cau-gros de cal Pere-aume, era molt fonda i hi cabia un munt de m3 d'aigua, fins i tot hi havia escales per baixar-hi.

Ara mateix m'entren ganes d'anar avui mateix a visitar la Font del Serradells a prop del poble de Vallbona, on de petits sempre anavem a fer berenades i a beure de la seva aigua.
El silenci ens acompanya, només em vist aixecar-se alguna perdiu i atravessant el cami un eixerit i jove esquirol , i volant hem vist algun tudó, una garsa, i molt alt uns corbs i uns esparvers que no paren de vigilar, vaja sols sols no hi em estat.
De lluny ens ha saludat l'Albert del Conde, que també te el seu Tossal Gros, molt aprop del de cal Coix. De lluny es pot veure una cabana molt ben arreglada, no se com es per dins.
En Ramón m'ha fet una passejada per dins del seu Tossal i a poc a poc anar baixant cap a la font i també em passat pel Tossal  Gros de cal Xifré que ara es de cal Gené, diu que molts anys abans ja era seu.
Entre cabana mes gran, cabana més petita, cabana de volta, troben el cami que mena a la font, ara ple de matolls i sotabosch o sigui com diu en Foix de Rocafort  " la natura tot ho endreça a la seva manera ".  O sigui un camí que no es camí, però que en Ramón recorda que menava a la Font del Tossal Gros, fins a arribar a la font, que de lluny ja es divisen unes canyes, i aquestes sempre senyalen humitat o més ben dit que per allí hi ha aigua.

En Ramón tot satisfet, " missión cumplida ",  tot i veure que la font, es més miseria que res més. Evidentment no es pot tenir  tot en aquest món. Ni a l'un , ni a l'altre ens passa pel cap, beure una mica d'aigua de l'esmetada font.

Hi ha mostres que d'altres animals com els porcs senglars si apareixen perquè la seva manera de viure es deixar molt de rastre i el terra remogut; van a beure a la única font que hi ha, de totes maneres també ho fan els ocells petits i grans, ho dic per les cagarades que i deixen; això vol dir que està molt frequentada i es tot un tresor per la fauna d'aquest entorn.

El  Tossal Gros, mes avall es pot veure la cabana de cal Coix i la de cal Conde.

El Tossal Gros està situat a 804 metres és el més prominent de la comarca de l'Urgell, ubicat a la Serra del Tallat, terme municipal de Vallbona. pla fins a deixar bocabats a propis i estrany.

El Ramón Moix davant la cabana de canó que era el Tossal de cal Xifré, ara d'ells.

Cabana de volta de canó i on al fons podem veure la menjadora per la mula, l'euga, el matxo, o el caball. El color fosc de les pedres de la volta, es degut que a dins de la cabana hi encenien el foc.

Font del Serradells, un bonic racó per anar a asseure's per llegir el diari , berenar o matà el temps. Aquesta font brolla a una temperatura mitjana de 30º, i te un valor hidrometric mitjà de 70º. La font del Serradells és la meyns cua i gaudeix de gran capacitat diurètica i digestiva.

Vaig entregar a lels monges de Vallbona la Revista de Girona que en la qual hi havia un interviu al Pare Edmón Garreta de Solius, pels qui el coneixen la recomano, aquest home es tot un món, ell es el Cister.

No em dieu que aquestes pedres no us treuen l'alè, estan molt ben col.locades i potser que façi més de tres centuries i no ha caigut cap marge, són marges de pedra seca, únics per aquestes terres, al menys no sen veuen gaires.

Cabana del Tossal Gros, totes les que mostro estan en un curt espai, o sigui molta densitat de cabanes i de estils ben diferents, però en totes gairebé sempre hi ha la menjadora per la mula.

Algu aprofita la poca aigua que raja, segons es pot veure amb la canonada que es veu, a  l'Urgell es guarda cada gota d'aigua; tenir aigua es un tresor.

Pocs marges com aquest , trobarem per aquests mons de Déu, ah ! i cap boçi de marge al terra.