Aquesta és una bonica història d'amor , dels meus fills cap a mi, que va començar quan eren molt petits i com a resum em van regalar aquesta petita auca sobre les llargues lectures que feiem dels interessants personatges de
Goscinny; com vostès poden imaginar-se sense cap risc de equivocar-se aquests, són Astèrix i Obèlix. Ells ,van empapar les nostres nits de rialles i la veritat que ens ho passavem d'allò més be. Encara ens dura en la nostra ment els seus dialegs i frases fetes que feien sevir; fins i tot s'escapa algún somriure quan em parlem.
Be, penjo aquesta auca, perquè fa uns 29 anys que m'acompanya i no la voldria perdre, sempre m'ha agradat molt. Si ells llegeixen el blog segur que els portarà bons records com a mi i la meva estimada Tere. Sempre és divertit tornar-los a llegir tant en català com en francès.
Oriol i Lluís va per vosaltres, sempre va ser un plaer llegir-vos les aventures d'aquesta parella de gals, que només teniem por d'una cosa,
que el cel ells caigués sobre el cap.
Us estima , el pare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada