El món de la ciència no para i cada dia, tot el món des de EE.UU. fins a Austràlia va aportant cents d'articles que ens ajuden a millorar la vida de les persones. Senzillament admirable !!!
Per un metge el títol del present article el farà pensar ! perquè pocs companys han tingut a les mans una base metal.lica de fonendoscopi de 245,7 grams. , senzillament impressionant.
Una bona noticia :
Aquí va l'origen de la bibliografia :
En el 'Journal Watch Specalities' (d'especialitats) de 23 de febrer 2013, de Kirsten E. Fleischmann MD, PHD. .. El Ramipril, allarga la distancia de caminar, i sense dolor, en malalts de Claudicació Intermitent..
EL RAMIPRIL, es eficaç per allargar la distància de la marxa i aliviar el dolor en l'arteriopatia perifèrica. dia 23-2-13. Quants malats ens ho agrairan !!.
Tots els metges, tenim algun company més gran , que quan vam acabar la carrera, ens van fer un regal. Es cert, jo també he fet més d'un regal a algun metge jove que ha passat algunes estones al meu costat.. A mi un metge molt grandet (90 anys) em va regalar la base d'un fonendoscopi, perquè en pogués treure utilitat i afinar amb els diagnòstics.. Per la pinta, havia de ser molt bo i car o caríssim. Sempre el vaig veure i encara el veig com una relíquia.
Aquesta es la base que porta la membrana, d'auscultar els pulmons. El pes del que veuen es de 245, 7 grams, quelcom impensable avui dia, les gomes a part. El metge de poble es deia Dr. Rufino Asensio , metge de la Torre de don Miquel. Sempre més m'ha acompanyat.
Porta escrit :
U.S. PATENT 575320. JAN. 19 th. 1897. PHONENDOSCOP. BAZZI & BIANCHI. Martin Wallach Nachfolger. CASSEL - ROMA.
Segons m'explicava , quan es va fer va càrreg de la herència del seu avi (entenguis les partitures que quedaven) i en va enregistrar 14, entre elles: Sospirs opus 16, Lo Reyet opus 59, Lo mirall de la Pastora opus 65, Lo riu Corb opus 70, Lo cego d'Alhama opus 165, Arri, arri Cavallet,opus 85, Lo bon Jesuset, Cançó del Romaní opus 84, amb Carme Cusidor com a soprano i al piano amb Josep Surinyac.
La veritat , es que mai l'he fet servir i sempre l´he guardat amb tot el carinyo del món, com algo entranyable i alhora carregat d'història que ben segur que el col.lega que me'l va regalar, l'havia fet servir molt i alhora segur que, havia diagnosticant moltes pneumònies, bronquitis, bronquiolitis , infeccions de vies respiratòries altes, pleuritis o edemes aguts de pulmó i salvat moltes vides amb aquest senzill estri. Segur que al seu moment ( any 1897 ), molts metges no podien comprar-lo pel seu preu, era com un " Mercedes " del seu temps.
Ep !, també he heretat d'algun farmacèutic de poble, algun pot de farmàcia. Històricament el metge i el farmacèutic, han conviscut, han col.laborat, s'han entès, han caminat junts, han passat moltes hores a la rebotiga, i amb un cafè a les mans, han parlat d'històries de milmanda, de formules magistrals d'abans i d'ara, de canvis de govern, de la història del poble, dels oficis que el temps ha anat aparcant o que han passat a millor vida, de la vida camperola de la vila, de la gent que sortia a fer carbó, dels torns de les fàbriques o dels que treballaven al bosch. I cal dir que el Sr. Farmacèutic si el metge s'equivocava en la prescripció ell sempre et feia quedar be, a telefonant o assessorant al pacient que aquell xarop també li aniria "oli en un llum ".
Quant un metge arrivaba destinat a un poble, lo primer que feia a més de presentar-se obligatoriament a l'alcalde per tal de que li prengués possessió de la plaça, davant del secretari de l'Ajuntament, el següent pas era anar a l'oficina de farmàcia a presentar-se al farmacèutic, després al mossèn i al metge jubilat del poble, que solia ser tota una institució i que t'alliçonava sobre el que t'esperava i els errors que no s'havien de cometre i alhora et passava el fitxer de les conductes o iguales com en diuen a Barcelona . De totes totes sabies que series observat amb lupa i pobre de tu si feies algun moviment en fals, abans no havies agafat la confiança del poble ja havien passat cinc anys. Si havia caserna de la guardia civil, donç presentar-se al cap del " Puesto", ara serien el Mossos d'Esquadra.
No vull continuar, sense oblidar-me d'una important noticia que ha sigut publicada aquest més de desembre i traduïda de l'anglès per l'il.lustre Dr. Gefaell:
CANCER / ONCOLOGY NEWS.
¡*! El MUÉRDAGO, (planta Navideña), actúa como una posible Terapia Anti-Neoplásica, -en cancer de colon aquí-, !! Científicos de la Universidad de Adelaida, comprobaron que Mataba células Cancerosas, No es Tóxica para las Normales, y puede ser una alternativa a la Quimioterapia.., especialmente, la especie de Muérdago ,"Fraxini'' que 'cuida' a las células intestinales sanas, y contiene una Proteina que destruye a las células de cancer... seguir !!!!....
No es tracta d'aquest Muerdago o vesc en català. Aquest es el que hi ha i trobem als boscos de Llorens de Rocafort, en trobem a tots cantons fins i tot als boscos de les finques de casa nostra, en el terme de La Quadra del Mas Déu, terme municipal de Vallbona de les Monges.
Com podeu veure , hi han records de tots colors i de tots cantons
.
La vida d'un metge com la de tothom està farcida de records, sempre lluny de casa, i a molts llocs que mai a la vida hagués somiat estar-hi. Però com que les vivències m'acompanyen vagi on vagi us explicaré algunes, mai per enriures de ningú Déu mos en guard, sinó perquè són certes i penso que en cap cas poden molestar.
Recordo que per posar injeccions als pacients, hom havia de recorre a les agulles de sempre, molt gruixudes i que a cada casa o be en tenien amb propietat o havien de fer bullir les que duia el metge, amb la qual cosa els domicilis s'allargaven molt, gairebé a tots els masos i cases del poble mentre bullia la xeringa i les agulles hom et convidava a esmorzar o a un vi dolç amb galetes; la hospitalitat sempre ha sigut un valor afegit de la gent de pagès.
Agulles variades com les que teniu ara davant vostre, ni havia per tots els gustos, gruixudes per posar la penicil·lina ( aquesta cristal.litzava sovint), per posar substàncies olioses, per posar vitamines, ferro, per adults la majoria , però també per pediatria que en aquells anys la fèiem nosaltres, excepte a les viles i ciutats que ja teníem pediatra. Encara les guardo, per recordar temps passats, que tots ens conformàvem amb menys.
Jo abans d'exercir em vaig comprar molt material a la Cooperativa del col.legi de metges de Barcelona, com agulles com les que veieu, i uns pots rodons que n' hi cavien deu i aquestes sempre anaven submergides amb alcohol. No hi havia cap estudi seriós que digués que a les 12 hores els virus de les Hepatitis fossin morts. Les agulles de tant fer-les servir es torçient i calia adreçar-les, tot un art.
Déu ni do del mal que feien !!! Ben mirat no se perquè no passaven més coses. Segur que teníem un àngel de la guarda i no passava més coses perquè Déu no volia. Fins i tot una anècdota curiosa un company més gran que jo, sempre en portava una clavada a la solapa de l'americana.
Les benes per tractar de les ferides o les llagues de les cames , tothom les rentava i les posava al sol, perquè hom sabia que el sol ho esterelitzava tot. No era cap sorpresa veure penjades entre la roba de casa , les gasses dels malalts. Tothom feia el mateix..No era per estalviar, es que no hi havia cap més remei. A la propera visita ja te les trovabes seques i ben enrotllades.
Aparells com aquest d' aplicar magnetoteràpia amb corrents, n'està ple, també d'aparells d'electrocauterització de principis de segle.Encara que si els he d'explicar com funcionava aquest no me'n sortiria. Fa molts anys que aquestes tècniques estan completament abandonades.
No puc estar-me de tant en tant de publicar notícies curioses que m'envia l'amic Dr. Gefaell, com aquestes publicades al Cardiovascular/Cardiology Neus. " Los casados, tienen un menor riesgo de Ataque Cardiaco " (3-1-13).
Cancer oncology News (1-2-13) : La dieta vegetariana, reduce un tercio (32%) el riesgo de hospitalizacions o muerte por enfermedad cardiovascular !! Estudio de Oxfort University en el American Journal of Nutrition ( 1-2-13).
Quan vaig començar a fer de metge, practicament tots els metges visitaven a casa seva, perquè en la majoria de pobles no hi havia consulta municipal i a l'arrivar a una vila calia anar corrents a llogar una casa per passar consulta; tasca no gens fàcil, perquè d'entrada erets un desconegut per la gent del poble i clar tenien els seus dubtes encara que fossis metge. Tots els metges no; en vaig conèixer un al poble d'Anglès que encara que no s'ho creguin visitava dins dels seu cotxe, no li va donar la gana de llogar un despatx, per passar la consulta de la seguretat social, i considerava el súmmum que l'Ajuntament no en tingués: Ploguen, nevant, fent fret, vent, boira, a l'estiu calor intensa, ell mai va deixar de visitar; recordo el primer dia que vaig arribar que la cua de gent era llaguíssima i a més plovia, clar no vaig volguer passar davant de tota aquella gentada i em vaig posar a la cua, fins que em va tocar. Hem vaig presentar i em digué " muchacho bienvenido en territori comanche " sientate al asiento del copiloto y acompañame a pasar la visita " - va afegir el metge - asi verás en unos instantes lo que te espera ! i així ho vaig fer. Home, la experiència no va ser massa entranyable. Han passat molts anys i encara estic astorat i sorprès per aquest fet. Segons ell mateix em va dir que sanitat l'havia " desterrat " a Anglès, per un problema de salut que havia tingut al poble anterior. Recordo que se'n va anar a viure a Valladolid i un any més tard em va venir a veure i em va assabentar que havia guanyat el judici i que podia tornar a prendre posició del poble anterior; però ja s'havia adaptat a casa seva. Ho va deixar córrer. Quines coses Déu meu ?.
Per fer de metge t'havies d'espavilar i no rebies cap mena d'ajut de cap institució. Sempre havies de confiar en algun company del mateix poble o del poble veí. Igualment quan necessitaves un consell igualment. En una paraula cada metge era un regne de Taifes, tu decidies en cada moment el que feies i com ho feies. Recordo haver tingut un company metge a Amer, que les autoritats provincials des de Sanitat , fins el Govern Civil, l'Ajuntament, mai ningú va aconseguir que tingués telefon i no en va tenir. Temps era temps. Ni pagant els altres. Tothom quan estava malalt havia d'anar a peu o en cotxe a casa seva a donar l'encàrrec.Be, us poso la eina que fèiem servir per posar les grapes en una ferida, la mateixa eina servia per posar-les i per treure-les als 10 dies. Encara la seda i el catgut eren a les baseroles, si que es feien servir als hospitals, però al món rural encara vam fer servir molts anys aquesta manera de tancar una ferida. Tot s'ha de dir anava molt be, clar les cicatrius que deixava no eren massa estètiques. però temps era temps i ningú esperava més de l'actitud del metge. També cal dir que a mi quan portava alguna ferida als genolls mai em van portar al metge, teníem un àngel de la guarda i es curaven soles a base de temps i recordo que feien unes grans crostes, que duraven in eternum, ah! les noies també. Al metge si anava per coses series.
Aquesta eina amb diferents guies que caven perfectament l'una dins l'altra, per tant de drenar abcesos profunds, fossin on fossin, me la va regalar la família del Dr.Bayod Garrofé ( e.p.d.) que fou molt anys metge de Cornellà del Terri, home molt ben format, un gran metge, que un cop a la setmana sempre va acudir junt amb el Dr. Saurina de Bàscara a l'Hospital Clínic de Barcelona a Medicina Interna, per tal de mantenir els coneixements mèdics al dia. Metge de poble molt peculiar, encara que en aquell temps tots ho erem una mica, cada metge era un personatge únic i es muntava la vida com podia i feia com diu el refraner " de su capa un sayo " Tinc el record ben present que més d'un company visitava a partir de les 10 de la nit, d'altres visitaven fins a les 4 0 les 5 de la matinada, d'altres visitaven els diumenges al sortir de missa, i d'altres a qualsevol hora. Sovint la casa del metge sempre estava oberta i la gent a mesura que anaven arrivan s'asseient a la sala d'espera a esperar. Guardo un bon record de les converses del Dr. Bayod anat pel carrer mentre passejava el seu gos. Fins i tot com que em veia molt atabalat, em va oferir venir a ajudar-me a fer receptes. No va poguer ser perquè als pocs dies el van ingressar greument malalt. Era de Lleida com jo.
 |
| Pala extensible per mirar si hom tenia angines. Se solia portar a la butxaca, i a la casa del malalt sel's demanava esperit de vi per netejar-la i poguer-la posar a la boca del pacient.Me la va regalar el Dr. Joan Falgueras de Les Planes d'Hostoles, també em va deixar un aparell de Rajos X, que mai vaig fer servir, era antiquissim i em feia més poc que goig. El vaig fer desmontar i se'l van endur. Un problema menys, |
A La Vanguardia del diumenge 20 de maig de 2012, es va publicar una noticia que es titulava : Radiofrequencia para tratar la hipertensión en Can Ruti. Una gran noticia que promet molt per curar la hipertensió refractària a fàrmacs. Per molts que en prengui el pacient les xifres es mantenen altes.
El 28 de gener de 2011, l' ilustre Dr. Gefaell , ja m'ho va comunicar, què per videoconferrència havia parlat amb el metge professor Roger Evans , que ho havia posat en pràctica a Austràlia mateix, a Italia podiamcontactar amb el professor Guido Grassi deixeple d'ell en la tècnica :
CONCLUSIONES al Artículo sobre Actividad Simpática Renal e Hipertensión, de 'Cardiovascular Research, de Oxford Journals -European Society of Cardiology-, de 3 de Agosto 2011..Olaf Grisk & Rainer Rettig, de Fisiología, Ernts-Moritz-Arndt-Univ. of Greifswald , Karlsburg, -Alemania-
..niveles inadecuadamente elevados de Actividad Simpática, contribuyen, tanto a la hipertensión Primaria (esencial) como a formas Secundarias de la misma.. Los Estudios experimentales aportan la evidencia de que intervienen en la Patogenia, las alteradas interacciones entre Sistema Nervioso Simpático y el Riñón, en la Hipertensión Primaria. Otros mecanismos que elevan el tono simpático en la HTA primaria, incluyen el 'control' Central simpático Elevado, y las Respuestas exageradas al Estrés mental, así como reducciones hereditarias en la sensibilidad de los receptores sensoriales somáticos y viscerales. Cambios patológicos sutiles en los Riñones, en los primeros estadíos de la hipertensión esencial, pueden aumentar su sensibilidad a aumentos de activiudad simpática, como sucede en la vida diaria, acentuando así el incremento de la Tensión Arterial..
..es un poco la base de la explicación del porqué del Gran Efecto de la Ablación Simpática Renal en HTA Resistente..
Mes informació sobre el mateix tema de l'ABLACIO DEL SIMPATIC RENAL, rebuda de l'il.lustre Dr. Gefaell , l'alumne més brillant que he conegut,especilista en medicina nuclear, company de promoció, intel.ligent com ell sol, l'alumne amb més matricules d'honor que he conegut i millor persona, amic dels seus amics, als seus anys manté la mateixa il.lusió que quan va acabar la carrera de medicina. Tradueix les millors revistes mèdiques del món i no es cansa mai, es únic e irrepetible. Sap molta cardiologia. Es un orgull tenir-te com a company, com amic i com a metge al nostre costat.
MEDSCAPE CME CARDIOLOGY august 15th 2011.
* Actividad SIMPÁTICA en la Fisiopatología de la Hipertensión. -Murray
D. Esler MBBS, PhD-
(Clincal Review,August 2011)
..
-Explicar cómo los nervios renales pueden elevar el control Simpático
Central y afectar al nivel de la Tensión Arterial Sistémica..
-Diferenciar nervios aferentes y eferntes..
-Revisión de los tratamientos actuales y las Técnicas de Intervención..
-Racional Científico tras la Ablación Renal..
..La Hipertensión arterial Esencial 'Neurogénica' -Thomas Willis -
. Es frecuentemente así, con activación crónica del sistema nervioso
simpático, en la Patogenia de la HTA tanto renal, como Esencial !..
(El Dr.Esler, es Director Asociado de la División de Neurociencias
Cardiovasculares del Baker IDI Heart & Diabetes Institute , Melbourne
-Australia-
Un comentari del Dr. Gefaell que va fer amb l' autor de l'ablació per radiofrequència del simpàtic Renal:
DENERVACIÓN SIMPÁTICA RENAL por CATETER 'Simplicity'- (traducció del 30-1-2011 .
Chicago, Illinois USAm 17 Nov. 2010: El nuevo Ensayo Randomizado, Controlado, de la nueva técnica cateter-vasada de denervaciíón simpática reanl, en enfermos con HTA resistente, Muy Esperado,muestra que consigue grandes Reduciones, sin ninguna complicacioón mayor.El Estudipo, presentado por el Dr. Murray D. Esler, de la AHA, en las sesiones Científicas 2010, y publicado en 'Lancet' con la tntadora posibilidadf de tratar la HTA...'es necesaria mucha más investigación para HTA menos severas, y, tras futuro Ensayos, para Insuficiencia Cardíaca y Cirrosis Hepática con ascitis (Esler et al.)
Donald Lloyd-Lones, NWUniv., Chicago,:'La HTA refractària es un ENORME PROBLEMA..inaceptablemente elevada pese a polimedicación, con riesgo extremo de AVC, Insuficiencia Cardíaca..'La denervación simpática Renal es un arma considerablemete prometedora, con más aún por conocer, pero el hecho de que sea relativamente sencillo de realizar y segura, es extremadamente engrescador.y buscamos agregarlo a nuestro arsenal terapéutico'.
Suzanne Oparil yel Dr.Peter Seves, del Imperial College de Londres GB: 'El papel fisiopatológico de los nervios renales en la HTA esencial,NO ha sido bien centrado duranyte 20 a 30 años..'El éxito de la técnica estimulará la nueva investigación sobre los mecanismos simpáticos abamndonados desde que obtuvimos los inhibidores del sistema Renina-Angiotensina..
Esler explicó que los nervios simpáticos renales son accesibles con el abordaje 'intervenxionista' desde arteria Femoral, con ablación por radiofrecuenciacon el sitema del cateter 'Simplicity' (Aedkian, PaloAlto California USA.,.); dura unos 40 minutos, con cuatro ó cinco puntos de aplicación de la radiofrecuencia,, mediante la rotación del cateter, para cubrir toda la circunferencia, pero NO en un sólo punto, para no provocar una estrechez ó un Aneurisma. Su coste es equivalente al de una angioplastia, o sea,sobre los 10000 $..'ahora..' Los datos de pacientes , hasta ahora, soin muy buenos, pero se está a la espera de los globales del Ensatyo, en 24 Centros Europeos, Australianos y de Nueva Zelanda..¡¡84% de respuestas, sin ningun indivcador de NO-respuesta clínica..!!
La técnica parece de efectos duraderos, sin que el 'temido' 'recrecimiento simpático' haya mitigado su efecto, en los Estudios Piloto de dos años de seguimiento (Elser)
 |
| Sobre la auscultcaió mediata de Monsieur Lennec, tret del llibre Història de la Tuberculosi. |
" Puede ser TREMENDAMENTE BENEFICIOSA para la población General (Suzanne Oparil -la veterana trespetable- foto..)
' Sólo el Futuro nos dirá si la Denervación Renal cambiará nuestra forma de tratar la hipertensión en la práctica clínca diaria.. (Doumas y Douma) -coño con los apellidos, casi gemelos!-
Bueno, parece que ya se va sabiendo algo más de la técnica,y que parece coincidir con el entusiasmo de Markus desde Melbourne !.. fué una experienxia única, charlar (escribir) con este gran investigador, en la otra punta del planeta, como si fuéramos colegas de todos los días !!, cuenta el Dr. Ramón Gefaell.
Encara recordo que a l'arribar al poble d'Osor, vaig veure asseguts davant del consultori uns senyors amb turbant i una taca de color al mig de les dos celles. Eren pakistanesos- Vaig visitar al malalt i després de l'exploració li vaig dir a l'acompanyant que si parlava español . Li va dir que vingessin a casa que li punxaria penicil·lina, per curar com més aviat millor el procés pulmonar. Van baixar tots caminan, fins i tot el malalt, clar l'havia de punxar.............. i això es repetir 10 dies. Tot s'ha de dir el pacient va quedar curat. Un bon dia aquesta gent, están a Ossor, em van demanar les claus del cotxe, els les vaig donar, al cap d'una estona me les van tornar ; al acabar la consulta, vaig trobar tot el capó carregat de llenya tota de la mateixa mida, un gest que demostra un gran agraïment. Em va arribar a l'ànima, em vaig emocionar. Clar els pobres no podiem donar-me una altra cosa que el que tenien, vivien al bosch i estaven a l'atur forçós, però sempre els vaig veure satisfets,feliços, amb la mirada neta, jo els veia pobres, però els no si sentien, això que la societat els considerava miserables. Els vivien dignament i no necessitaven res del que necesitava jo. Ho tenien tot, es feien companyia els uns amb els altres. En la pobresa tenien austoestima i s'ajudaven en tot.
La història es més llarga, però l'acabo aquí, si algun dia neva us l'acabo d'explicar.
He de seguir parlant de medicina rural, perquè un servidor sempre ha sigut metge de poble per vocació. La llei a obligat sempre a residir al poble, per aquest motiu la majoria de pobles tenien la casa pel metge. Alguns companys estaven aïllats geograficament, com el metge de Cadaqués, o els de Puigcerdà, La Jonquera el de Mieres i molts d'altres. Però ben mirat tots els metges viviem aïllats per llei; no podiem sortir del poble sense permís escrit de l'alcalde i amb coneixament de Sanitat. Havíem d'estar localitzats les 24 hores del dia. Estava cansat de deixar papers a la porta de casa, dient on estava en cada moment si a missa, al ball, a caminar, a una reunió a Girona a Sanitat o a caminar pels camins coneguts de tothom a Cornellà " la ruta de Soldados de Salamina " l'he feta més de 1000 vegades, o sigui, que tothom sap on trobar-me. Amb els anys m'he fet gran i cara em conformo d'anar caminant fins a Can Colom a veure les vaques i a parlar amb en Juli i la seva esposa. Tenen una llet boníssima.
Vet aqui un tema interessant :
Recordo que era al desembre de 1983 quan vaig demanar 15 dies de vacances que em quedaven per disfrutar i el resultat el poden veure a continuació :
Vostès es possible que quedin astorats, però aquest document demostra que les coses anaven molt en serio i el metge titular estava completament en mans de l'Alcalde de la vila, que en aquest cas concret era una bellissima persona.
Tot seguit vaig rebre la comunicació de Sanitat vist l'informe de l'Alcalde del poble:
Sempre per sortir del poble, calia entrar un document pel registre d'entrada a l'alcaldia i deixar-ho a la consideració de l'Alcalde de torn. Tot s'ha de dir que en la majoria de pobles sempre he trobat Alcaldes plens de seny i s'esforçaven per afavori-te. Als meus anys també he vist pessimes relacions entre metges i alcaldes. Algun metge havia patit una depressió a havia hagut de marxar de la vila.
Abans de continuare deieu-me posar una bona noticia traduida pel Dr. Gefaell:
Tornant als inicis, l'estiu abans de començar primer curs vam estar repasant bioquimica amb l'amic E. Guardia, un jove molt il.lusionat, estudiós, enamorat de la medicina, amb moltles ganes d'apendre de tot : anatomia humana, bioquimica, biologia, estadistica, física per metges, etc......Recordo a més que era molt bon dibuixant, no parava de dibuixar les vertebres i demès ossos de l'esquelet; era molt perfecionista, tenia uns apunts meravellosos. Frequentava molt sovint casa meva i es quedava a estudiar, tot i tenir un gran pis a la Rambla de Catalunya Provença.
Ens trobavem cada dia per la tarda i vinga un dia feiem el cicle del àcid citric, un altre sobre la sintesis dels acids ribonuclics: de Watson i Crick sobre l'estructura del DNA I RNA, els quals ho havien publicat l'any 1953 a la revista NATURE i nosaltres ho viviem com algo gran . El DNA disposava només de 4 lletres per transmetre el misatge del (Adenina A ), Timina T, Citosina C, Guanina G, i aqui hi va totes les convinacions del codi genètic.La Via de les Pentoses, La Fosforilització Oxidativa, També el cilce de Hans A. Krebs. L'hèlix de Feodor Lynen amb el metabolisme de l'acetil CoA. En fi van descubrir un món totalment desconegut fins llavors.
Recordo que la seva mare tenia un laboratori d' ànalisis clínics,senyora altíssima, molt culta, amb dots de comandament, finament educada, però a mi em feia molt de respecte. Recordo que tenien una gran biblioteca i un dia em va regalar un llibre sobre la història de la tuberculosi de J.y A. ORIOL I ANGUERA.
Aquí els poso la pàgina que parla de Laennec sobre l'estetoscopi i l'auscultació. Segur que disfrutaran.
L'Enric era un home polifacètic, pintava molt be i dibuixava com ningú, recordo que el primer any de carrera em va dir demà es sant Josep !, et pintaré un quadre i vaig quedar molt extranyat ? hi ho va fer , deixant-me bocabadat del tot, aqui el tenen :
Sempre m'ha acompanyat. El trobo molt inocent. El seguiré guardant.
El Decret 84/85 de reforma de l' Atenció Primaria em va agafar fent de metge a Les Planes d'Hostòles, per jubilació del Dr. Joan Falguera i Urgell. En aquell temps feiem guardies amb els metges veïns Dr.X. Oliu Sant Feliu de Pallarols, i els Drs. Targa i Dr. Sanchez Lirola.
Jo en cap moment s'havia el que s'estava coient en el món de la sanitat i no sabia res de la Conferència d'Alma-Ata ni del seu esperit, que ho havia d'inundar tot i tranformar la nostra vida.
Aquest comiat de l'amic Terri del poble de Sant Esteve de Llemena em va arribar a l'anima. Vostès mateixos. Tothom te la seva manera de viure, ens agradi o no, aquest matrimoni fvn fer un gran servei a la familia de Can Tura de Sant Aniol de Finestres i la familia de Can Tura els va acollir amb la més gran cordialitat durant mots anys ; es van fer companyia els uns als altres, cosa important; de tota aquesta relació va neixer una exel.lent amistat entre tots nosaltres. Jo cada setmana anava a passar visita a Sant Aniol on precisament la familia Tura ens deixava la taula cuadrada de l'entrada per a fer la visita dels dilluns. Allí vaig fer amistat amb en Terri, que sincerament mai he sapigut el seu nom de pila ni els cognoms. No va fer falta. En Terri ho omplia tot. Al marxar de metge l'any 1991 em va regalar aquest bonic escrit.
Un pacient, fa mollts anys em va regalar un microscopi de la casa M. PILLISCHER, Optician, 419, Oxford Ltt. LONDON. Una joia, algo que et posa la pell de gallina; cal posar-se en la pell d'aquells anys en que aquest microscopi era quasi únic, vaja com un mercedes; segur que no podia tenir-lo qualsevol metge o farmacèutic o manescal i ja no dic bioleg.
La història es més llarga, però l'acabo aquí, si algun dia neva us l'acabo d'explicar.
He de seguir parlant de medicina rural, perquè un servidor sempre ha sigut metge de poble per vocació. La llei a obligat sempre a residir al poble, per aquest motiu la majoria de pobles tenien la casa pel metge. Alguns companys estaven aïllats geograficament, com el metge de Cadaqués, o els de Puigcerdà, La Jonquera el de Mieres i molts d'altres. Però ben mirat tots els metges viviem aïllats per llei; no podiem sortir del poble sense permís escrit de l'alcalde i amb coneixament de Sanitat. Havíem d'estar localitzats les 24 hores del dia. Estava cansat de deixar papers a la porta de casa, dient on estava en cada moment si a missa, al ball, a caminar, a una reunió a Girona a Sanitat o a caminar pels camins coneguts de tothom a Cornellà " la ruta de Soldados de Salamina " l'he feta més de 1000 vegades, o sigui, que tothom sap on trobar-me. Amb els anys m'he fet gran i cara em conformo d'anar caminant fins a Can Colom a veure les vaques i a parlar amb en Juli i la seva esposa. Tenen una llet boníssima.
Vet aqui un tema interessant :
Recordo que era al desembre de 1983 quan vaig demanar 15 dies de vacances que em quedaven per disfrutar i el resultat el poden veure a continuació :
Vostès es possible que quedin astorats, però aquest document demostra que les coses anaven molt en serio i el metge titular estava completament en mans de l'Alcalde de la vila, que en aquest cas concret era una bellissima persona.
Tot seguit vaig rebre la comunicació de Sanitat vist l'informe de l'Alcalde del poble:
Sempre per sortir del poble, calia entrar un document pel registre d'entrada a l'alcaldia i deixar-ho a la consideració de l'Alcalde de torn. Tot s'ha de dir que en la majoria de pobles sempre he trobat Alcaldes plens de seny i s'esforçaven per afavori-te. Als meus anys també he vist pessimes relacions entre metges i alcaldes. Algun metge havia patit una depressió a havia hagut de marxar de la vila.
Abans de continuare deieu-me posar una bona noticia traduida pel Dr. Gefaell:
El Zumo de remolacha, ó el de 'Raiz' de remolacha, ¡ Reduce la Tensión Arterial ! ..-Es rico en Nitratos.., y puede hacerse con otras verduras, para modificar el sabor-'gusto' .. Previo a la HTA..., mejor !.. (traduit el 1-3-13).
Tornant als inicis, l'estiu abans de començar primer curs vam estar repasant bioquimica amb l'amic E. Guardia, un jove molt il.lusionat, estudiós, enamorat de la medicina, amb moltles ganes d'apendre de tot : anatomia humana, bioquimica, biologia, estadistica, física per metges, etc......Recordo a més que era molt bon dibuixant, no parava de dibuixar les vertebres i demès ossos de l'esquelet; era molt perfecionista, tenia uns apunts meravellosos. Frequentava molt sovint casa meva i es quedava a estudiar, tot i tenir un gran pis a la Rambla de Catalunya Provença.
 |
| Dedicatòria que figura al darrera: Al amic Josep: Per un llarg, bonic, apacible, ferm, segur i esperançat principi de carrera. Per ell i per mi que aixins sigui: Al.leluia. Barcelona 30 d'agost de 1975. |
Recordo que la seva mare tenia un laboratori d' ànalisis clínics,senyora altíssima, molt culta, amb dots de comandament, finament educada, però a mi em feia molt de respecte. Recordo que tenien una gran biblioteca i un dia em va regalar un llibre sobre la història de la tuberculosi de J.y A. ORIOL I ANGUERA.
Aquí els poso la pàgina que parla de Laennec sobre l'estetoscopi i l'auscultació. Segur que disfrutaran.
L'Enric era un home polifacètic, pintava molt be i dibuixava com ningú, recordo que el primer any de carrera em va dir demà es sant Josep !, et pintaré un quadre i vaig quedar molt extranyat ? hi ho va fer , deixant-me bocabadat del tot, aqui el tenen :
Sempre m'ha acompanyat. El trobo molt inocent. El seguiré guardant.
El Decret 84/85 de reforma de l' Atenció Primaria em va agafar fent de metge a Les Planes d'Hostòles, per jubilació del Dr. Joan Falguera i Urgell. En aquell temps feiem guardies amb els metges veïns Dr.X. Oliu Sant Feliu de Pallarols, i els Drs. Targa i Dr. Sanchez Lirola.
Jo en cap moment s'havia el que s'estava coient en el món de la sanitat i no sabia res de la Conferència d'Alma-Ata ni del seu esperit, que ho havia d'inundar tot i tranformar la nostra vida.
Aquest comiat de l'amic Terri del poble de Sant Esteve de Llemena em va arribar a l'anima. Vostès mateixos. Tothom te la seva manera de viure, ens agradi o no, aquest matrimoni fvn fer un gran servei a la familia de Can Tura de Sant Aniol de Finestres i la familia de Can Tura els va acollir amb la més gran cordialitat durant mots anys ; es van fer companyia els uns als altres, cosa important; de tota aquesta relació va neixer una exel.lent amistat entre tots nosaltres. Jo cada setmana anava a passar visita a Sant Aniol on precisament la familia Tura ens deixava la taula cuadrada de l'entrada per a fer la visita dels dilluns. Allí vaig fer amistat amb en Terri, que sincerament mai he sapigut el seu nom de pila ni els cognoms. No va fer falta. En Terri ho omplia tot. Al marxar de metge l'any 1991 em va regalar aquest bonic escrit.
Un pacient, fa mollts anys em va regalar un microscopi de la casa M. PILLISCHER, Optician, 419, Oxford Ltt. LONDON. Una joia, algo que et posa la pell de gallina; cal posar-se en la pell d'aquells anys en que aquest microscopi era quasi únic, vaja com un mercedes; segur que no podia tenir-lo qualsevol metge o farmacèutic o manescal i ja no dic bioleg.
- CARDIOVASCULAR / CARDIOLOGY NEWS.
* El secreto de una 'Larga Vida', puede estar, Simplemente, en la 'Taza de café de la mañana..(de Café Griego !!).. Publicado en 'Vascular Medicine', sobre un Estudio, en residentes en la isla 'Ikaria', con la Mayor Expectativa de Vida del Mundo ! -10 veces más centenarios (1% vs 0,1%).. , . Descubrieron que el café de allí, Protegía el Endotelio Vascular (Coronario y de otros vasos).. ..'Es necesaria una investigación molecular bioquímica, a fondo..'
BREAST CANCER NEWS.
* Mamografías cada Dos Años, en las mujeres por encima de los 50 años..
Pels metges de la meva promoció, tots sabran de quin professor es tracta, donava Patologia General, i tal com fa palès el dibuix, molt de compta i cuidado, calia posar tota l'atenció del món a les seves classes, perquè després podia haver-hi problemes. Tot i això era i encara es una bona persona, company del Dr. Rey-Joly (a.c.s), dos metges savis. Jo d'un parcial de l'assignatura vaig haver d'anar a examen de final de curs. Em va tocar com a tema les Hepatitis, quines ? totes em va contestar el Dr. Foz. Tranquils vaig aprovar amb un cinc pelat, però em vaig treure una asignatura molt gruixuda i pesada. L'amic i company Ramón Gefaell va treure tot matricules i algún sobresalient, era un crac; o sigui quan llegeixin les traduccions fetes per ell de la revista Lancet , i de moltes d'altres, s'ho poden ben creure, es un crac i no es cansa mai, tradueix cada dia 6 hores com a minim.
Aqui va un bonic escrit que em va fer l'amic i pacient Ramón Noguer de Les Planes 'Hòstoles.
A Les Planes d'Hostoles hi havia dos persones que feien versos, l'una era la Isabel i l'altre en Ramón Noguer, ambdues persones ens unien llaços d'amistat
Aquest poema me'l va escriure, quan ja se sabia que marxava del poble de Les Planes i anava a Cornellà del Terri.
A les Planes hi vaig passar els millors anys de la meva juventud com a metge i com a pare, donç ellí ivarem ceixer l'Oriol i en Lluís.
De momement deixem els records i les noticies fresques que ens envia el Dr. Gefaell. D'anecdotes simpatiques de la vida de metge en queden moltes i continuarem en altres articles. La Vall d'Hostoles i la Vall de Sant Aniol donen per molt. La Riera de Cogolls i el riu La Llemena semppre els vaig veure amb aigua, encara que de vegades molt pobra.
Ultima noticia cientifica traduida el dia d'avui:
* ¡ Una forma Deliciosa de detener la Tos Persistente : Un Compuesto del Chocolate (especialmente en el negro), la Theobromina 'mejor que la Codeina', sin Efectos Adversos, ni Restricciones.. !
Acabo avui que es Diumenge de Rams publicant el Via - Crucis de quan jo feia d'escolà, els autors son Lluís Mª de Valls O.P. i Lluís Millet ; prou conegut pels que superem els seixanta anys i que tant haviem cantat i ara només ho poso per nostàlgia i per si algú el pot fer feliç de ternir-lo a ma.
Donat que el Sant Pare no para de sorpendren's amb la seva senzillesa i els seus gestos envers tothom, public, cardenals i el propi Benet XVI, el que diu ens agermana i el mateix ens tracta com a germans. Aqui va un gravat antic de com era l'església de Bethem a les Rambles on vivien els jesuïtes de principis del segle XIX
Ultima noticia cientifica traduida el dia d'avui:
* ¡ Una forma Deliciosa de detener la Tos Persistente : Un Compuesto del Chocolate (especialmente en el negro), la Theobromina 'mejor que la Codeina', sin Efectos Adversos, ni Restricciones.. !
Acabo avui que es Diumenge de Rams publicant el Via - Crucis de quan jo feia d'escolà, els autors son Lluís Mª de Valls O.P. i Lluís Millet ; prou conegut pels que superem els seixanta anys i que tant haviem cantat i ara només ho poso per nostàlgia i per si algú el pot fer feliç de ternir-lo a ma.
Donat que el Sant Pare no para de sorpendren's amb la seva senzillesa i els seus gestos envers tothom, public, cardenals i el propi Benet XVI, el que diu ens agermana i el mateix ens tracta com a germans. Aqui va un gravat antic de com era l'església de Bethem a les Rambles on vivien els jesuïtes de principis del segle XIX
 |
| Façana principal de l'església de Betlem. Projecte atribuit a Josep Juli. Any 1690. El lloc es al Pla de la Boqueria, hom pot apreciar els taulells del mercat. |
Bona Setmana Santa a tothom, i avui a beneïr la palma o el ram de Llor+olivera i un brot de romaní com en diuen a Girona i a Llorenç de Rocafort un ram de Llorer, i la majoria de vegades del llorer que hi ha a la porta de la mateixa església parroquial, que ja hi era quan jo era un infant.
Els recomano per aquests dies de setmana Santa un llibre del periodista Lluís Foix titulat La marinada sempre arriva .
Pep.
Els recomano per aquests dies de setmana Santa un llibre del periodista Lluís Foix titulat La marinada sempre arriva .
Pep.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada