LA CANDELERA I SANT BLASI TOT PLEGAT

Amics meus avui festivitat de sant Blasi a Llorens de Rocafort feia un aire gèlid, que tothom mirava d'evitar i anar ben abrigat, pels carrers d'ençà el dissabte ja no voltava ni els gats, perquè els pocs  gossos que hi han estan tancats a casa. Això sí,  el cap de setmana ha sigut esplèndid en quan a sol i un cel blavíssim, cosa freqüent al nostre racó de món, es veien totes les muntanyes del prepirineu, cosa no sempre fàcil des de Llorenç.
Als nostres pobles  hi ha un adagi que diu : Per Sant Blay, se sembra l'all.
Avui a les 10 del mati el senyor rector ens ha rebut amb la més gran cordialitat; ens ha dit que celebràvem dos festivitats : La Purificació de la Marededéu, més coneguda com la Candelera i la festa de Sant Blasi .Els fidels han anat arrivan a l'església , cadascú amb la seva senalla amb aliments com fruita, galetes, xocolata (cadascú hi posa el que vol, o sigui que parlo per parlar ) per a ser beneits després de la missa; un a un els pocs que érem , els han anant deixant al peu de l'altar. Tradició antiquíssima al poble.

Església de Llorenç de Rocafort, on cada diumenge se cel.lebra la missa , avui ha sigut sant Blasi i també  La Candelera. A l'esquerra podeu veure l'antiga abadia molt ben restaurada.

La primera lectura del llibre de Jeremies : Abans de que et modelés a les entranyes de la mare ja et vaig conèixer; abans de néixer  ja et vaig consagrar i et vaig fer profeta.....

Després la lectura de la primera carta de sant pau als cristians de Corint:
Germans , interesseu-vos més pels dons millors. Però ara us indicaré un camí incomparablement més gran.
Si jo tingués el do de parlar els llenguatges dels homes i dels àngels però no estimés, valdria tant com les campanes que toquen o els platerets que dringuen. Sí tingués el do de profecia i arribés a conèixer tots els secrets de Déu i tota la veritat, si tingués tanta fe que fos capaç de transportar les muntanyes, però no estimés, no seria res. Si distribuís tot el que tinc, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau, sense estimar, només per ser vent vist, no em serviria de res. El qui estima es pacient, és bondadós; el qui estima no té enveja, no es presumit ni orgullós, no és groller ni egoista, no s'irrita ni es venja, no s'alegra de les farses, sinó de la rectitud; ho suporta tot, i no perd mai la confiança, l'esperança i la paciència. L' AMOR NO PASSARA MAI........................
Be no cal dir que el sermó de mossèn Joan Costa ha sigut molt profitós per seguir aquest camí de sant Pau i de la narració de l'evangeli del Senyor. Mai s'aparta de missatge del Senyor.  Aquest mossèn ens fa tota la companyia del món.

Als peus del mossèn hom pot veure les senalles amb aliments perquè siguin beneits

Abans de començar l'ofici el mossèn ens ha beneit les candeles , que el petit de cal Gené ens les donava a l'entrar a l'església, tot un detall, la seva mare l'ajudava. Tots contents. De petit recordo que aquestes candeles tothom les guardava pels dies de tempesta, i la gent les treia quan pel seu carrer havia de passar el viàtic, o sigui quan es portava el combregar a un malalt en estat gravíssim. 
Cal recordar que avui es lo darrer dia de les festes de Nadal; s'acaba de visitar pessebres, d'adorar lo Jesuset i de cantar cançons pròpies del Nadal. Això em recorda que demà dilluns he de desfer el nostre pessebre com cada any. El nostre pare el deixa fer tot l'any i així el podem veure tot l'any.

A Valls fan una agran festa.
Adagi : Per la Candelera, lo berenar se queda enrere. Si la Candelera plora, lo fred es fora; si la Candelera riu, lo fret  es viu. A més s'allarga el dia: Per la Candelera, una hora entera.
Avui ha fet un dia molt soleiat, amb un cel molt blau, Peró amb molt de fret. Ja veurem si l'adagi es complirà ?

Al final de la missa el mossèn la invocat a Sant Blasi contra els mals de gola i totes les afeccions del coll, és costum aquest dia per les nostres contrades menjar algun aliment beneit, és a dir, menjar raïms, panses, pa, pomes, taronges, ametlles, xocolata. El mossèn a procedit a benir-los solemnement.
He llegit en escrits del Sr. Valeri Serra i Boldú que los pagesos, ademès que per a les persones, preguen per a les bèsties, i així en la benedicció de fruits d'avui hi porten un cabacet d'ordi. Avui dia ja no queda cap animal per les cases, però si em de  dir que tenia el seu encant recordar-se dels animals.

Noteu com alguns porten una senalla a les mans i d'altres una espelma. Aquesta es gairebé la parròquia al complet en temps d'hivern.

Dono les gràcies a tothom per la paciència, en esperar per fer la foto, donç feia fred de debò i lo més normal era marxar corrent cap a casa.
La missa del diumenge sempre es un bon moment per veures amb els pocs veïns que som i poguer parlar, de com va la vida, la salut, la feina del camp i com van els sembrats i la bona marxa del canal Garrigues-Segarra, no hi falta algun comentari sobre els nostres polítics, amb la sorna pròpia de casa nostra , que mossèn Ballarin diu que tenim humor de canya xiula.
El dissabte amb els pares vam fer una excursió per les Sords, Les Pintades i el Perdigó, donç els pares no hi havien anat d'ençà el 3 de desembre passat data en que vam donar per acabada la collita d'olives.
Sí vam comprovar que els sembrats van creixen a poc a poc , vaja com Déu mana, a Les Pintades finca molt aprop dels Omells de Na Gaia, terme de La Quadra del Mas Déu, vam poguer veure com creixent els olivers, fins i tot em vam poguer lligar algun, perquè ja  pujaven torcits, sort que sempre portem brides, es bo que de joves ja pugin rectes.  La veritat es que els plantats el 2008 ja són molt guapos i enguany ja han fet olives.

.
Realment es nota l'esforç fet pels avis en cuidar-los des del primer dia. Tot i la sequera d'aquests últims estius, no han passat set.
Tornant cap a casa hem fet un ram de flors de Escursiada, especial per a animals remugants, si s'observa que deixen de remugar, sel's dona aigua d'aquesta planta; Ep !! avalat pel manescal de torn.

Després vam anar a les Sords camí de Vallbona de Les Monges i hem pogut veure que els sembrats ja son tots sortits i el camp fa goig. Pen mandra no ens vam arribar a Vallbona.
A l'arribar a casa la Tere ja ens tenia el dinar preparat amb tot el carinyo del món; hem dinat com uns reis, lels galtes de porc molt bones i la sopa també.
Després de dinar amb el pare hem fet dos viatges de llenya per l'estufa, que l'hivern es molt llarg i el fred es fa sentir a l'Urgell. El pare sempre en te de feta, cosa important en el món de pagès, sigui on sigui.

Al fer-se fosc asseguts a vora el foc , amb el pare hem recordat :

Que després de collir olives, s'esporguent els ametllers i s'aprofita els tronquets gruixuts.
Després  es comença a podar la vinya a mig febrer (Lluna de sant Josep ) , diu el pare que de vegades ho fan a primer de gener perquè broten més aviat.
A primers de març llaurar, abans durava tot l'abril.
Al més de març es fa la poda d'olivers, alhora que també es pot podar fins al 14 de juny; també cal guardar els troncs gruixuts per llenya per crema a la llar o la l'estufa, encara que avui dia,  amb aquestes màquines trituradores, tot queda reduït a partícules petitissimes que es queden al tros.

Per altra banda potser es que no quede temps per aprofitar la llenya, tot s'ha de dir.
Quan es poda, també es pot aprofitar per abonar els olivers.
Plantar olivers del 10 al 15 d'abril.
A l'abril los ceps broten i a finals del mateix mes cal ensofrar.
Cavar la vinya, cosa que ja ha passat a història i ara ho fan amb els tractors.
A mig maig ensofatar els  ametllers.

A primers de juny ensofatar els noguers, fent-ho cada 15 dies fins la primera quinzena d'agost; o sigui tres o quatre vegades.( Sulfatión 11 cm3 per cada 10 litres d'aigua).
Al juny els sembrats ja agafen el color dorat preparats per cosetxar. L'ordi i el blat a mig juliol hauria d'estar cosetxat.
Al juliol cal netejar marges, tallar esbarzers, argelagues, i demès plantes in desitjables que més tard entorpiran o dificultaran parar lo banderado per la collita de les ametlles o de les olives.
Estem al temps de cuidar l'hort:
Al primer de maig se planten: tomaquets, oberginies, pebrots, cebes. i es van regan i tallant o traient l'herba que hi creix.
l'Agost tallar els llucs de la soca dels olivers i preparar les vinyes per la berema.
Setembre beremar i batzacar les ametlles. Octubre seguir batzacant i resseguin els ametllers. Penso que avui dia poca gent ho fa; això el pare ho ha fet des de petit, però ja ha passat a l'història.
Novembre, matar les herbes per preparar -se per la collita d'olives. Sembrar el blat i l' ordi. Collir les olives per posar en aigua i sal. Comença la collita d' olives.
Els dies de destorb es guarden per fer llenya i portar-la a l'era, o de l'era a casa.
De tart o de primer, Carnestoltes pel febrer. Avui celebrem el dijous Llarder.
Avui  dia 7 de febrer de 2013, va una tramuntana molt freda al Pla de L'Estany.


Bibliografia: Calendari Folklòric d'Urgell, Valeri Sderra i Boldú. Editat per Seix & Barral Herms. Bellpuig 16 de desembre de 1914.