EL PESSEBRE DE CASA NOSTRA

Estimats parents, amics, coneguts i forasters. Sí, vull parlar-vos del pessebre que durant anys i panys ha fet el pare, amb l'admiració de la nostra estimada mare e.p.d. No podria tirar enrere, no ho encertaria si volgués dir-vos quan fa que el pare fa pessebre a sota una de les voltes més antigues del poble medieval de Llorenç (Cal Portumeu) que segons les escriptures dona al carrer de la muralla , amb això ho dic tot. Les pareds medeixen 90 cm. quasi res, donen sensació de seguretat i ens porten a temps difícils per tots. Llorenç no estava per orgues, els musulmans estaven a les montanyes de Prades. El Llorenç medieval com Déu mana esta tancat a la plaça, i totes les cases i donaven, Excepte les que es van fer en temps de l'abadesa Riquer com cal Perejaume, cal xepe, cal mano i totes les cases que seguien els camins que sortien de Llorenç. Aquest pessebre esta fet sota una volta medieval de cal Portomeu o Bartomeu o que tenia sortida per la blaça junt amb cal Bori, o sigui que entre dos cases compartien una entrada; això es del meu record.

Abans d'arribar a aquest pessebre, recordo que el pare va passar per múltiples llocs i racons de casa; però si que he de dir que quan va poguer aconseguir aquest racó de la casa, ja mai més el va deixar.

El pare mai ha tingut cap problema per fer el pessebre, les idees han anat per davant, sempre ha sigut molt creatiu. A pesar de la feina sempre va mantenir la il.lusió  el desitg per fer el pessebre. Un gran pessebre com vostès poden observar. Mai acabava la temàtica, ben segur que no li feia cap basarda fer-lo gran, el pessebre creixi amb els anys i també creixia la nostra admiració per tanta bellesa i tendresa.

De sempre el pare començava a viure el pessebre dos mesos abans, o potser el portava al cor tot l'any ? potser sí. Recordo que aprofitant les llargues hores passades al tros fent la collita d'olives, anava recollint plantes com l'argelaga, brots de romaní, una rama d'arboç que no abunda a l'Urgell, però sempre he vist una planta a la finca del Perdigó a la part obaga,

també no hi falta rames d'oliver amb olives amb les seves borrasses a sota, farigola, vesc, rames d'alzina, pa de moixó, algun niu d'algun ocell abandonat, alguna vegada amb ous....

Només d'entrar a la volta medieval on està fet el pessebre, om pot veure un cel molt estrellat, amb l'estrella que esta aturada al damunt mateix de la cova on ha nascut  " el rei del cel ", " un infant ens és nat !, Un pessebre amb tanta pau dona per la contemplació, aquest exercci el pare la fet moltes vegades, s'ha passat hores escoltant Adestes fidelis, el noi de la mare, santa nit, el desembre congelat, el petit vailet, la mare de Déu, anem pastors a Betlem.... mai anava a visitar el pessebre sense posar en marxa el casset i llavors , després de sopar es passava un quart d'hora contemplant el naixement del Senyor.

Un pessebre que om hi podies contemplar dels de l'anunciació als pastors, el naixement de l'Infant, l'àngel aguantant la cinta del Glòria in exelcis Deo,  el rabadà amb els seu ramat, els corrals on guardaven els xais o cordés o bens, amb les seves parets, el palau d´Herodes, els reis mags d'orient amb els seus patges, figures de tota mena , camins molt transitats, amb molta activitat, o sigui que el Senyor s'havia de sentir molt ben acompanyat en el pessebre del papa.

Com li agradava al nostre pare/avi de que els seus nets els hi agradés el seu pessebre. Ells sempre li han fet honor, ep! els grans també. Penso que per aquest pessebre hi ha passat molta gent de la comarca, tant a Bellpuig, com a d'altres poblets de la rodalia els veïns sabien que el Sisquet era un pessebrista important. En els darrers anys, ya grandet no el desfeia, sinó que el guardava tot l'any i pels volts de Nadal refeia la molsa i els arbres molt secs i el pa de moixó i el vesc, que tant propi es dels nostres boscos.

El pare quan estava al davant del nen Jesús el veis admirat com un nen, resava com un nen, sempre ha mantingut la mirada de nen, amb tota la innocència  del mon que l'acompanyat des de jove fins als més de 90 anys.

El pessebre per ell sempre era nou, l'ensenya amb orgull i n'estava cofoi, per ell era una festa fer el pessebre any rera any. A més a més sempre n'ha fet un altre per la seva estimada neta Eli a casa seva, era en miniatura, però bonic com ell sol i cada any diferent, sempre era així. La tendresa de Déu sempre li hem vist en la seva manera de viure i conviure.

Com poden veure  en aquest pessebre hi ha molta flora, tota de les nostres sorrers i camins, hi podem trobar:

rebolls, pi , olivera, cerves, arboç, Alzina, ginebre, lliris del camp , romer, timó, espigol, escursiada, bufalaga, xiprés, cirers, , arbre blanc com el de l'estany de Banyoles, caragols, coretgines,  quatre classes de molsa: molsa blanca , molsa una mica groga, molsa de 10 cm de gruix, així com els diferents nius com el de cadernera que es construit amb molta finura, el xeret, el ros, el del cubacho i el de griba.

Com podeu veure amb aquestes fotos, si és un pessebre molt poblat i amb molta activitat, el nen Jesús mai està sol, sinó molt distret.
Enguany, el pessebre, està ben sol , sense llums i sense els " villancicos que tanta companyia havien fet al pare i a les persones que el visitàvem i amb més pols o molta pols. Aquests dieis abans del Nadal, quan feiem  el petit pessebre de casa a Cornellà, el pare anava pensant amb el seu, en el qual tenia molta llibertat al tenir molts m2, i jo poc  més  d'un m2. El pare tota l'estona opinant, jo posaria el cagané aqui, o aquestes masies allà i els reis  miran cap aqui, etc...... l'expreriència del que ho ha fet tota la avida.

El pare i tota la familia els desitjem un Bon Nadal i millor any vinent 2014.

Disfrutin del pessebre; de totes maneres tots els pessebres tenen el seu encant i tendresa, mai he vist un pessebre que hi falti el misteri de Déu.

Pep