dimarts, 10 de desembre del 2013

NAPOLEO I, I LES SEVES TRENTA CINC MIL CARTES

Ara que les nits són llargues, es l'hora de retirar-se d'hora i  passar el temps a la vora de la llar de foc, que segons diuen els grans, fa molta companyia i molta escalfor. Els que no en tenim  també ho fem igual, mirem d'estar calentons a casa o amb estufes elèctriques o amb calefacció de gas. Les hores són propicies per donar-se a la lectura de tota mena, cadascú a la seva o també a mirar àlbums de fotos dels nostres fills i avantpassats, plenes de la pàtina que li donen els anys, però totes plenes de records que ens ajuden a reviure el passat familiar i nostre i perquè les coses han sigut d'una manera i no d'una altra; també una bona opció ara que l'any ja està a les acaballes , és tornar a llegir els articles publicats al Blog de'n Lluís Foix, que no són pocs i com sempre ens acosten al caliu dels nostres pobles de l'Urgell i les seves vivències i costums. Un dels últims ens parla de l'oli nou.
Tornant al tema de la lectura i al tema del títol del present article : NAPOLEÓ PRIMER I LES SEVES TRENTA CINC MIL CARTES, dona molt de si.
Primer dir que aquesta extensa correspondència va ser publicada per ordre de l'emperador Napoleó III, casat amb Eugènia de Montijo. Paris, imprim. impér. l'any 1858 et ann,suiv., in-4, et in-8.
" Cette correspondance formera environ 15 vol., dont 9 paraissent en mai 1862. L' édit. in-4. n'est pas dans le  commerce, elle a été tirée pour  l'empereur; mai la réimpression in-8., faite chez Plon, paraît en même temps que l'edition originale, et se vend 6 fr. par volume ". 
L´u de novembre de 2004 van ser publicades en edició completa les seves  35.000 cartes en 13 volumns, obra magna de la fundació Napoleó.
Els francesos admiren a Napoleó, a Lluis XIV i a De Gaulle.
Avui els poso tant sols una d'aquestes cartes, perquè vostès disfrutin,   es un plaer per l'esperit, llegir una peça històrica i amb un francès cultíssim.

Réponse remise par l'empereur a S.S. le Pape. La Malmaison 30 ventôse an XIII (31 mars 1805)



Chateaubriand: Els francesos van instintivament al poder.




Dix années d´exil.


De l'ordre de successibilité au trône.



De l' éducation des  princes appelés à succéder au trône.



Des droits du prince.


De la fidélité du peuple envers son prince.


Des obligations du prince envers le peuple.


De la paix et de la guerre.


De l´hérédité de la noblesse.


De la division des citoyens par classes.


De la représentation nationale, ou du sénat dirigeant.

Aqui va un interessant mapa, el primer de Catalunya entrant des de França. Aquest Itineraire està acompanyat per un lli bre adjunt que consta de 29 mapes com el que tenen aqui a sota. Fins i tot hi estan descrits l'hostal Nou i l'hostal de la Ceba, La Granota, cosa que el converteix potser en la primera guia turistica.

Mapa fet per Alexandre de Laborde, nomenat comte de L'imperi per Napoleó Bonaparte. Del Llibre Itineraire descriptif de lEspagne et tableau élémentaire des differentes branches de l'administration et de l'industrie de ce Royaume. Aquest  Alexandre quan va fugir de la revolució francesa, va pujar a les ermites de Montserrat i va trobar que lo més sublim d'aquest món era ser ermità de Montserrat. Aquest home que es va salvar de la guillotina, és una llarga i bonica història. També ens va fer molts gravats de Catalunya i un de Bellpuig d'Urgell, el mausoleo de Ramón Folch III de Cardona, per ell diu que és lo millor que tenim a Catalunya-

Ara després d'haver llegit la impressionant resposta de l'emperador al Papa , els poso traduïda la mateixa resposta de la ma del nostre amic Quin Estivill, un enamorat de tota la cultura francesa i sobretot del Paris de l'imperi. Aquí la seva traducció :



Max Gallo : L'emperador dorm en un llit  de plomes.



De la piété envers Dieu.


Du serment des rois.



Des Droits du Peuple.


Aquí un últim mapa de Barcelona a Lleida.



Tous les hommes ne  naissent pas avec les mêmems goûts, mais ils apportent tous sur la terre les mêmes, besoins.
Aquesta carta  és una llarga, i bonica història que em va passar quan tot just feia poc que exercia la medicina.  Un dia d'hivern com el d'avui, vigilia de Santa Llucia, en podem parlar llargament si m'ho recorden i me´n recordo.
No saben com m'agradaria trobar la carta que va escriure el Papa a Napoleó Bonaparte, o sigui el contingut no deu tenir desperdici. Algun dia podem tenir una sorpresa.
Disfrutin una vegada més d'aquests documents únics. Dintre d'uns dies publicaré una carta de Napoleó Bonaparte dirigida al Rei de Pèrsia.

Bona nit.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada