CANTORS DEL COR DE L'ESGLESIA PARROQUIAL DE LLORENS

Jo, des de molt petit que considerava els cantors del cor de l'esglesia de Llorens, com a persones importants, dignes d'admiració i que realment donaven solemnitat i  dignitat a l´ofici religiós fos misa, funerals, vespres d'algun sant, o funcions com el Via Crucis, processóns, o cant d'Absoltes de difunts al peu del llit del difunt ( jo era escolà, i quan acabaven de cantar les absoltes, pensava dins meu: aquest home ha anat al cel !, o cants d'enterrament, com : Miserere mei Déus. Liberame, Dóminee de morte aeterna.  In paradísum dedúcant te Angeli.  Benedicus Dóminus Déus Israel. Ego sum resurréctio et víta. De profúndis clamávi  ad te Dómine ( aquest psalm 129 em posava la pell de gallina siguent ja escolà)

Jo vaig fer molts anys d'escolà i tot el que dic ho vam viure al cent per cent. Recordo amb molt de carinyo com cantava el Josep Mª Moix de cala Adelaida, el Jaume Capdevila de cal Sileta, cantant les epistoles a la perfecció, també recordo molt per una veu solemne el Ramón de cal Giné.
No cal dir que tots els cants eren en llatí ; excepte algun cant com el Crec en un Déu de LL. ROMEU Pvre. o un altre que es deia Cristo venç, Cristo regna, Cristo impera de´n Jacint Verdaguer i de LL. Romeu. o els cants del Via-Crucis que eren també en català com:  Verònica compassiva / aixuga el front sagrat / de la sang, pols i saliva / amb que jo l'he profanat. Per vostra Passió sagrada adorable Redentor perdoneu altra vegada aquest pobre pecador.

El pare recorda  grans cantors al cor de Llorens, que feien les delicies dels veïns, i forasters com :
Pau del Gallo, Modest de cal Mora en sabien molt , dos de al Giné , els dos es deien igual Ramón Bergadà, Pep de l'Emilia, germà de l'Adelaida i de la Dolors del Martí i de la Genoveva mare de la Tecla, en Ramonet del Bergadà germà del Josep. el Pepito de cal Mora, l'Albert Xifré , en Jaume Timoneda de cal Ton, en Roc Figueres, pot ser que m'oblidi d'algú, en demano disculpes d'entrada.

No recordem si mai hi havia hagut algun cantor de les seguents cases. Si algún veí de Llorens ho sap, cap problema ho corretgim i arreglat. Els noms de les cases són els seguents:  cal  Chifré, cal Coix, cal Roig, cal Damià, cal Cots, cal Pascual,  cal Mano,  cala Tresó, cal Chepe, cal Meca de fora,, cal Perlo, ca l'Andreu, cal Portomeu, cal Lliberato, cal Cames, cal Garrell, cal Blasi, cal Perejaume, cal Saltó, cal Vit, cal Blasi, cal Pusa, cal Pep de l'Andreu.
Segur que tots vosaltres haviau disfrutat dels cants d'aquests volguts cantors. bons cantors per un poble tant petit.
Una abraçada i bona collita d'olives a tots , nosaltres ho vam intentar els dies 16,17,18 i 19, les pluges tant benvingudes com necessaries ens ho van impedir. Com que les nits son llargues i dona bo estar a la vora del foc, si entreu a internet, en el blog del nostre estimat veï de Rocafort en Lluís Foix , l'article del dia 30-XI-13 sobre el final de la tardor, l'entrada de l'hivern, amb els primers freds i el primer oli us agradarà . El títol és Oli nou, verge, i autèntic.
Bona nit.
Pep.