dijous, 30 de gener de 2014

AL POBLE ESTIMAT DE VALLBONA

Aquesta bonica història ja fa anys i panys que va passar, jo era adolescent i els nens de cal Manco també; però no ha sigut fins fa poc que he trobat un escrit del meu pare Sisquet Capdevila, ell que tot ho guarda com Déu mana. He de dir que el pare si se'n recorda de la pared que van fer l' estiu del 82, amb l'ajuda del grup de noies, que temps avenir una seria esposa del fill petit de'n Josep Ayats. Sempre he sentit a dir per part del pare que aquell marge de sota cal Romeret, feta amb tant de carinyo posteriorment va caure, no saben si degut a les pluges o si hi va passar una màquina molt pesada o ves a saber què.


Tancat a pany i clau i dins d'una bona capsa de cartró i ben enrollat amb paper de diari, per si de cas, perquè el paper de tant vell que es no es malmeti, que ja ho està, els anys no perdonen i en cap cas voldria el meu pare que es perdessin i jo tampoc.


Si que en aquell estiu tothom en parlava, però jo no se on era o si que o sé, podria ser que estigués fent els primers diagnostics per Girona i aquell estiu no hagués vingut ni un sol dia a Llorens , clar per no tenir vacances ?


El pare si recorda que  aquest marge de pedra seca no va ser ni el primer ni l'últim, que es va fer a Vallbona. Explica que els marges es feien de setembre fins a la collita d'aulives. Si recorda haver participat en els següents marges : el de sota el camp de futbol, el molt llarg de lal carretera abans de la font pública el de sota de cal Romeret i un tros de la muralla del monestir més avall de la casa de la Pilar.

Els margetés van ser : Josep Ayats, Sisquet Capdevila, el Bepasé, el Jaumet de la Fonda, el Pep Marina i en Manuel de cal Lel i segons la memòria del pare, ni havia més : el Pere de la masia, de cala Escoda (dos de solters), un de Rocallaura que anava de company amb el Tomàs de l'Eloi, també voltava per allà un germà del Pep Marina.


 Segons el pare , el que sabia treballar més la pedra era en Josep Ayats i que al seu costat en va apendre molt.


Esmentarem tant sols alguns noms de les noies que van participar al camp de treball:  Marina, Angels Torras, Natalia, Mercè i Lidia Morell. 
Segons en Manu Ayats de tota aquesta història practicament no en queda res en lloc ni a l'Ajuntament i al Google, lo just a la memòria d'aguns privilegiats com els seus pares i el meu , tant sols una carta d'agraïment del pares d'una noia, que la publico perquè en quedi  constància d'una experiència que si va deixar bons records.



De joves Vallbona ho era tot , des del punt de vista de vivències de tota mena, clar el monestir sempre ha irradiat i ha atragut a molta gent de Barcelona i de tot arreu. Recordo que de Barcelona venien a passar l'estiu una familia amb molts de fills que es deien Valdivieso, encantadors fins i tot la seva filla Lali, una exel.lent persona, acollidora com ningú, amb molta empatia i amb un somriure que no tenia límits.


Be, amics meus, espero que us hagi agrat el petit relat d'aquesta, senzilla, humil i entranyable història.


 Josep Ayats i Sisquet Capdevila, amics per sempre

La història d'un marge l'estiu del 1982. Ben poca cosa, però alguns d'aquests marges encara duren.

Pep.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada