dimecres, 5 de febrer de 2014

QUAN NO HI HAVIA CARRERA PROFESSIONAL A CASA NOSTRA

M´abelleix publicar un document, a hores d'ara històric. Una gran iniciativa del Consell de Col.legis de Metges de Catalunya d'acreditar d'alguna manera la formació continuada dels metges, molt abans de que hi hagués la carrera professional a l'ICS.  No ho publico per lluïment propi, sinó perquè molts companys més joves mai han vist aquest document, que va ser pioner i que si ens va donar un impuls i un reconeixament als professionals que estudiàvem a ratos perduts i sempre  fora de l'horari de la feina.
Corrien els anys abans del famós Decret 84/85 de reforma de l'Atenció Primària, que tant van fer els Drs. Jordi Gol i la Elena Ris. Anteriorment a aquests anys cada metge de poble estava obligat per llei a residir al mateix municipi, prendre possessió davant l'Alcalde, comunicar-li i demanar-li el seu vist i plau per sortir del poble, per gaudir d'un permís de 4 dies o per disfrutar de les vacances reglamentàries o fins i tot per nomenar substitut en cas de malaltia. L'Alcaldia sabia tots els teus passos i si no estaves be amb l'alcalde dons senzillament a patir.


No hi havia cap norma, mentre estiguessis localitzat les 24 hores del dia tots els dies de l'any. La consulta diària que era de dos hores i mitja, la podies fer com i quan volguessis, jo vaig tenir un company que visitava cada dia de les 22 hores fins a la 1 de la matinada. algun altre company que visitava de les 6 del mati a les 8,30 h. un company que no va volguer telefon i  ningú li va poguer obligar, ni el cap territorial de sanitat ni el propi governador,ni l'inspector, tothom que el necessitava calia que  anés al mas on vivia i donar-li l'avís, un altre company metge que visitava durant anys sota un grup de pins gegants i feia servir el capó del cotxe d'escriptori, els pins també li servien per  resguardar-se del sol a l'estiu, un altre company que anava pels masos, i  si veia en el trecant una mata d'enciam, o unes tomàquets, o una col, o unes pinyes de pi, o unes pinyes de blat de moto,  un forc d'alls o un mocador vermell penjat just en el creuer de camins,volia dir que t'hi arribessis que tenien un malalt o sigui que no passava consulta física en un local, però ho feia de casa en casa. Un mateix, puc dir que vaig passar visita en una casa particular que feien de correus, una bodega abandonada, també en un hostal sota un sostre ple de pernils i també sota uns pins,plens d'orugues, en la barra d'un bar i en locals poc recomanats, i qui ho havia de dir també sobre el capó del meu cotxe. La història es repeteix !!!!!!!!!!!. Ah ! un company visitava els diumenges al mati al sortir de missa. Un altre metge de la costa, feia de paleta i es feia la casa, i entre fer morté i posar totxos, feia diagnòstics i firmava receptes, no em digueu que no te el seu encant; i tothom content, que curiós ? com poden veure de tots colors.



El poble que no disposava de vivenda pel metge aquest n'havia de llogar una per passar la visita de la seguretat social, aquesta no et facilitava les coses ni molt menys, si no tenies local tu mateix, era el teu problema. Calia llogar un pis per tirar endavant i atendre als pacients lo millor possible. La S.Social, només facilitava les receptes i els talonaris per les ambulàncies i per demanar rx i anàlisis , res de material, cadascú s'havia d'espavilar per fer les cures i material d'urgencies i per fer diagnòstics com un otoscopi o oftalmoscopi.  Clar la família pel mig i la esposa fent de telefonista i de secretaria per agafar els encarregs , obrir la porta en qualsevol moment del dia, anotar domicilis, problemes que anaven sorgin, consultes, dubtes, trucades de la farmàcia, de l' ajuntament,  del jutjat, en fi també accidents, defuncions i tot el que sortís . Ho deixo aquí, perquè la majoria ja sabeu com anava l'història i no aporto res nou.



Un altre metge que passava la consulta en un bar amb un cubata a les mans i els pacients al voltant d'una gran taula amb un carajillo a les mans o una cervesa o fins i tot amb un anissette i no cal dir amb un cafetó a les mans i la consulta anava sobre rodes, tot un aconteixament en aquell indret i no segueixo perquè hi han casos per tots els gustos, d'altres companys que al mati passaven consulta per la S.Social i per la tarda pels aconductats en el mateix local. Vaig conèixer un facultatiu que no va volguer llogar un pis per passar la consulta de la seguretat social i va visitar sempre dins el seu cotxe aparcat al carrer, impressionant i ´únic, a mi, mai m'hagués passat pel cap. Cada metge de poble era un personatge únic e irrepetible, com un  " reino de taifas ", s'explicaven anècdotes molt curioses del metge de Calonge, encara una vida molt rica la  d'un metge de la Costa Brava que vivia amb la seva senyora, amb la mare dels seus fills, amb la minyona i la senyora de neteja, a més dels sogres i fills, també del metge de Les Preses, o del famós metge de Bescanó que era el que cobrava menys per posar injeccions, i sempre que estava a casa,  anava amb la bata posada, dedicació cent per cent al municipi,  un gran servei al poble, d'aquest bon metge hi han moltes anècdotes curioses. Vaig conèixer un metge molt estudiós, que es preocupava molt dels malalts, fins i tot els acompanyava a l'especialista o a l'hospital, però solia enfadar-se molt si s'acabava la tinta del boli, deixant anar - sóc un fill de puta !!!! o altres sortides de to, que acollonien al personal. Fa molts anys que vaig tenir la sort de conèixer un col.lega amb un expedient brillant que sempre que es moria algú, ell el vestia, en cap cas la funerària o la família.



També era coneguda la fama de bon metge del Dr. Ricard Deulofeu i Carbona de Vidreres, que els dissabtes passava visita a La Granja Llenas de la Plaça Marquès de Camps al fons a l'esquerre tenia molta clientela i era molt valorat. com el  Dr. Verdaguer de Mieres, que mai va parar d'estudiar i assistir a l'Hospital de Sta. Caterina i a Perpiñà,  un orgull per la professió mèdica.
 Així podríem anar parlant de molts metges, cadascún amb el seu caràcter, el seu tarannà que els feia únics. L'esmentat Dr. Verdaguer (e.p.d.)  anava a cavall d'un poble a l'altre i vestitRe d'un blanc escandalós. Recordo haver-lo vist també vestit de blanc de dalt a  baix , les sabates també blanques, ballant la sarna de l'Alcalde d'Amer. Era costum treballar fins a  altes hores de la nit. Els que no tenien cavall, tenien una moto i molts pocs tenien cotxe. El medi més emprat era anar a peu amb un bastó a les mans o un paraigües de pastor i pels viaranys de mas en mas i de poble en poble tant de dia com de nit. Era un bon costum de nit, si om necessitava al metge anar-lo a buscar i acompanyar-lo d'anada i de tornada i així es feia. Un dia us explicaré una anecdota molt divertida que em va passar una nit per anar a un mas de Cogolls.


Recordo que, quan estava a l'alta garrotxa en alguns masos quan arrivaba en deien bon dia mossèn, passi mossèn, vol un cafè mossèn ?... ep !  també ho he trobat al Pla de l'Estany; els joves solien dir pare que no es el mossèn i l'avi contestava - es igual ! poseu-li un cafè al mossèn. Penso que es tracta d'un gran respecte cap a la persona del metge.


En trobades de metges, alguns companys de Girona ma'n assegurat que a ells també els han dit mossèn més d'una vegada. A l'església el metge acostumava a asseure's a l'últim banc per si el necessitaven per alguna urgència o imprevist, igualment al cinèma. o a l'embelat per la festa major, asseures a la primera llotja, per si decàs. I així passaven els anys i els alcaldes, els pacients eren els únics que restaven, encara que algún per llei natural passés a millor vida.



Sí puc dir al cap de tants anys d'exercici que la gent dels masos d'aquesta Catalunya Vella, en general son molt més religiosos que a la Catalunya Nova. He trobat a molts i molts masos una imatge de la Mare de Déu posada en una posella com aquesta, presidint la sala noble del mas.


Si, que molts companys van anar de joves a un poble i ja no en van sortir mai més, com el Dr. Oliveras de Les Planes, metge molt estimat per tothom i de feliç memòria, fill del mas Morató d'Argelaguer.
Durant anys el metge d'APD, va donar un gran servei a la ciutadania i alhora ho va ser tot pels seus que hi confiaven a ulls clucs.



No cal dir un munt d'històries de la " Talla de Quintos ", els diumenges a la sala de plens de l'Ajuntament de la vila. Clar quan encara es feia la mili.  Podríem dir que el metge servia gairebé per tot. Trobar un penjat , un accidentat, un mort a bosc al marge d'un Camí o tancat dins de casa seva, Déu sap des de quan i hagué d´esperar a sa Senyoria i al forense que vinguessin hores i mes hores, fins i tot fer-se fosc i al final no venir i hagué d'aixecar el cadàver un servidor amb la presència del jutge de Pau i la guàrdia civil, més ençà els mossos d'esquadra i la majoria de vegades acompanyats pel sr. Alcalde de la vila, tot això no puntuava per la carrera professional, ni fer cedul.les d'habitabilitat per les tardes. Mai ens aborriem, calia fer inspeccions anuals dels locals d'espectacles, inclosos els esportius i locals de recreació, hosteleria, guarderies, institucions de repòs, centres d'ensenyament (exceptuant la cuina i el menjador) , centres culturals, perruqueries, instituts de bellesa.  Assistència als drogodependents, declaració obligatòria de malalties. Revisions de Programes de salut pública. Control i seguiment sobre la Brucel.losi, Hepatitis i Tuberculosi. Les vacunacions al dia. També calia vetllar per les piscines, inspecció en el moment de l'obertura i inspecció anual preceptiva; la cloració la feia el farmacèutic titular. A ratos perduts ens ocupàvem de les activitats incòmodes, insal.lubres i perilloses; de vegades era tant dens i complicat que havíem de demanar ajuda a tècnics municipals com: enginyer, arquitecte, aparellador, veterinari o farmacèutic, o algun altres. En restaurants i locals recreatius calia fer constar si l'abastament  d'aigua potable si era municipal, el clavegueram i l'evacuació de les escombraries eren municipals o pròpies. Control sobre els campings, sense oblidar les cases de colònies. O sigui que les activitats dels metges Titulars era molt amplia.


Calia estar al tanto de la situació sanitària de la població, conèixer l'abastament d'aigua potable, tractament de les aigües residuals, problemes de  fums.... Al finals calia aixecar acta de tot, recordo greus problemes de cabreig amb les persones afectades, fins i tot alguna vegada aguantar insults, mai contestar-los. ! l'administrat es mereix el màxim respecte ! Quines coses Déu meu ? Quants sacrificis que no han contat per a carregar-se de mèrits, tot al contrari ? No cal dir que podria passar si denunciava o millor dit declarava una febre de Malta !!!! Molt de lio i ho deixo, perquè et tema dona per molt i no es el moment.
Temps era temps i el metge que no estava aïllat geogràficament , ho estava per Llei, que el tenia lligat al poble com un veritable ermità.
No teníem carrera professional, però si teníem el carinyo, l'estimació i el reconeixament del poble. El metge formava part de la comunitat. El metge sovint s'hi passava molt anys.

" Deixes un passat / de llorers que florien / tan sols per tu./ Deixes l'ahir esplendorós / ben carregat de glòria " Firmat : Terri , de Sant Esteve de Llemena.



I no es maco,  trobar un colega agraït, per haver-lo curat ; vegin les seves paraules.


El Decret 84/85 de reforma de l'atenció primària amb la obertura dels CAPS ens ha canviat la vida, que no la coneix ni la mare que ho va parir. Ens hem tornat més eficients i clar, més resolutius, més iguals; tots seguim normes, direccions per objectius, protocols, guies de pràctica clínica, i també com no practiquem la medicina basada en l'evidència.



 La sanitat i la salut ha deixat de ser un "Reino de Taifas " de cada metge.  Dono les gràcies al Dr. Jordi Gol (a.c.s.) i a l'Elena Ris, per fer-nos entrar l'esperit de la Declaració  d'Alma-Ata ( 1978) i no cansar-se d'anar per tot el territori per inculcar-nos l'atenció primària de salut. Recordem amb carinyo el llibre publicat l'any 1979, EL METGE DE CAPÇALERA. Un nou sistema sanitari. Informe elaborat per un grup d'estudi del G.A.P.S.  Col.legi de Metges de Barcelona.  Dedicat : Als pocs metges de capçalera que encara queden. Als molts ciutadans que els troben a faltar.
Però a pesar de tota la reforma encara hi ha diferències notables entre la Catalunya Nova i la Vella, hi ha coses que ni les reformes poden canviar. Costarà anys que ens assemblin. Només el nom d'uns llibres que em van ajudar a ser feliç, vaja que em canviaren la vida de metge de poble, just l'any de publicació del Deccret 84/85 de Reforma de la Atenció Primaria de Salut.:
Manual de atención primaria de salud. Su naturaleza y organizacion per PETER PRITCHARD,  un altre molt bo però d'Hipertensiió del metge galès Tudor Hart, una meravella,,,,m'ha ajudat moltissim en la consulta del dia a dia, tothom s'hauria de llegir aquest llibre.   L'altre MITJANS DE DIAGNÒSTIC EN LA MEDICINA PRIMÀRIA  i per ultim el llibre INDEX FARMACOLOGIC 1980 i posteriors 1984, 1987, 1992, 2000,                                   
El tema dona per molt, queda molt en el tinter, però serà per un altre moment.
Ens veiem.

Pep

3 comentaris:

  1. Bona nit Pep: Et faig visita al teu blog encaminat per la meva búsqueda d'un raconet, que per molt estrany que sembli no el trobo enlloc. A Rocallaura, la partida d'Arsos. Què en saps alguna cosa? Gràcies infinites si em contestes i si no, felicitats pel teu blog.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Nel, moltes gracies per llegir el blog.
      He mirat totes les partides del municipi de Rocallaura i en cap cas i figura la partida d'Arsos. De totes maneres tenim un veï del nostre tros de Les Pintades (terme de La Quadra de Masdéu) que viu a Rocallaura i espero trobar-lo algun dia ; quan hagi parlat amb ell te'n faré cinc cèntims. El païs és molt petit, però de vegades es massa gran per conèixer pam a pam.
      Cordialment

      Pep

      Elimina
    2. Hola Nel, moltes gracies per llegir el blog.
      He mirat totes les partides del municipi de Rocallaura i en cap cas i figura la partida d'Arsos. De totes maneres tenim un veï del nostre tros de Les Pintades (terme de La Quadra de Masdéu) que viu a Rocallaura i espero trobar-lo algun dia ; quan hagi parlat amb ell te'n faré cinc cèntims. El païs és molt petit, però de vegades es massa gran per conèixer pam a pam.
      Cordialment

      Pep

      Elimina