UN PREMI NO ESPERAT : BONASTRUC ÇA PORTA

 Aquest es l'Hospital de Sant Pau, on jo hi vaig fer la carrera de medicina. Era una Unitat Docent de la Universitat Autònoma de Barcelona (Bellaterra), junt amb l'Hospital del Mar i l'Hospital de la Vall d'Hebró; vaig ésser molt afortunat i aquí vaig aprendre molta medicina, al costat de grans professors com el Dr. Cèsar Díaz López, Dr. Nolla, Dr. Moragas, Dr. Solé Balcells, Dr. Cabero, Dr. Vilaplana, Dr. Barraquer Bordas, Dr. Puig la Calle, etc... junt amb companys molt brillants que els estimo molt, i d'altres que ja no hi són, arribar junts al final és demanar molt, la contingència sempre està present.
Anant al premi Bonastruc Ça Porta, el primer contacte que vaig tenir amb el nostre Col.legi oficial de Metges de Girona va ser una trucada personal del president Dr. Vilaplana, comunicant-me que havia sigut designat premi Bonastruc Ça Porta i que em donava l'enhorabona i si l' acceptava !! Clar que sí president  i tant !!! molt agraït !!. En aquells moments amb la meva neta de 4 anys estàvem regant el jardí, imagineu-vos la il.lusió que em va fer i la ràpida deriva emocional que vaig patir (llàgrimes), que la petita Mar em va dir avi ens estem mullant; com poden imaginar-se l'alegria era immensa, la vaig omplir de petons i ràpidament vam entrar a casa per comunicar-ho a la meva dona, que no podia estar més contenta, i al vespre quan van venir a buscar a la nena ho vaig comunicar als dos fills, una gran alegria els va omplir el cor, al veure al pare tant content. 

Als pocs dies va arribar aquesta carta del col.legi, comunicant-me de manera oficial la concessió del guardó Bonastruc Ça Porta, vostès mateixos.

Dies després, una comunicació del dia de la edició dels premis Bonastruc Ça Porta :

Benvolgut/da,

Amb la present, em plau convidar-lo/-la a la celebració de la quarta edició dels Premis Bonastruc ça Porta a la trajectòria professional mèdica, que tindrà lloc aquest mes de maig a Girona.

Amb aquests Premis, el Col·legi Oficial de Metges de Girona vol retre un homenatge a l’extraordinària tasca professional que metges i equips mèdics d’arreu del territori duen a terme en l’àmbit assistencial, quirúrgic i de recerca. Es tracta d’una iniciativa impulsada l’any 2016 i amb la qual, tenim el propòsit de contribuir al prestigi del col·lectiu mèdic i de donar valor a la dedicació i el compromís dels professionals.

En aquesta quarta edició, i coincidint amb el 10è aniversari de la Facultat de Medicina a Girona, ens proposem també posar el focus en la importància i la definició del model de formació que reben els futurs professionals de les nostres comarques. Durant l’acte de lliurament dels guardons, també es farà entrega de les beques Joan Bruguera de formació mèdica, preferentment, a la Universitat de Montpeller que atorga la Fundació Joan Bruguera de Girona, una de les entitats més emblemàtiques de Catalunya, i, també, la segona beca e-Health COMG destinada a projectes de recerca i innovació en tecnologies de la salut que atorguem conjuntament amb el Campus Salut de la Universitat de Girona.

L’acte de lliurament dels Premis Bonastruc ça Porta tindrà lloc el dijous 16 de maig a les 19.00 a l’Espai Caixa (Plaça Poeta Marquina, 10, de Girona).

Prego confirmin assistència posant-se en contacte amb Laura Rivera, secretària de direcció del COMG, mitjançant la següent adreça de correu electrònic: secretaria@comg.cat

Serà un plaer saludar-lo/la aquest dia.

Ben cordialment,

Josep Vilaplana i Birba

President del Col·legi Oficial de Metges de Girona
President del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya

Girona, 29 d’abril de 2019

Bona tarde a tothom, Autoritats acadèmiques, autoritats civils, col.legues, família, amics i coneguts.

President  Vilaplana , volguda i distingida Junta del nostre col.legi, gràcies per atorgar-me aquest premi Bonastruc ça Porta, el qual accepto de tot cor i m'honora. Mai havia esperat arribar tant lluny. 

Jo després de 4,6 anys de jubilat ja en tenia prou cuidant i jugant amb la nostra neta Mar de 4 anys, fent amb ella l'hort de Camós, amb els antics pacients, amb els meus companys de Càritas Pla de l'Estany i de l' Hospitalitat de Lourdes, i amb els ametllers i olivers de (Llorenç de Rocafort) .
 De totes maneres l'agraïment dels malalts arribava amb el primer somriure i continuava amb les primeres cireres, les primeres tomàquets, les primeres múrgoles, el present en la matança del porc, el bunyols de dijous sant, amb tantes atencions ja em sentia pagat,  la veritat no esperava cap honor. 

Visitant al pacient al seu hort, junt amb els veïns que estaven de tertúlia. El pacient, donada la patologia que patia al mati tenia d'haver vingut a control de la frequencia cardíaca i no se'n va recordar.

Però un metge de rural ? Jo i perdoneu-me sempre havia pensat que els honors eren pels companys que jugaven a la primera divisió com el Dr. Ramon Brugada i el seu equip, o pel Dr. Àngel Izquierdo i el seu equip, els quals felicito de tot cor , pels seus merescuts guardons, no  pels que estàvem a les trinxeres, ara rectifico, estava equivocat, la primària es present en aquesta quarta edició dels Bonastruc Ça Porta.

La mitat del premi es de la meva dona  i dels meus fills , sense la seva ajuda i comprensió no estaria avui aquí. Gracies Tere i gràcies Oriol i Lluís ; us estimo molt.

Visitant un pacient al seu cobert, tot prenent el sol un dia de primavera a Pujals dels Pagesos

 Eren temps que el metge de poble calia que posés a disposició del seu municipi, la seva vivenda,  la seva família, el seu telefon, el seu cotxe,el seu despatx a més calia que comprés tots els estris per passar consulta, la llitera, la taula on escriure,la bata, otoscopi, oftalmoscopi, fonendoscopi, xeringa de ferro per fer rentat d'oïdes, aparell de la pressió arterial, estris per suturar ferides, maletí per portar el material per anar pels  masos, etc....Després del nomenament a Sanitat a Les Pedreres, calia anar a la Seguretat Social  al carrer Santa Clara i molt amablement et feien un altre nomenament , sense cap consell sobre el que calia que fes en el poble, calia fer de metge ben senzill, i al moment  et donaven dos paquets de receptes l'un de vermell pels pensionistes i l'altre de color verd pels treballadors, lligats amb un cordill d'embalar o sigui ben rudimentari i vinga un paquet a cada ma i ala a agafar el cotxe de linia i cap al poble , ja erets metge amb majúscules ; abans de marxar encara una pregunta i les xeringues ?, els funcionaris somrient, però callaven, pensant ja s'ho farà.. que innocent, però amb el meu nomenament de metge titular interí més content que un gínjol i a exercir la medicina que tant desitjava i tant m'agradava.
Un viatge amb el cotxe de línia em va convertir en un parell d'hores en metge titular interí , no sense donar-me el vist i plau l'alcalde a l'acte de presa de possessió de la plaça a l'Ajuntament, davant del secretari de la vila com a testimoni que donava fe i deixant-ho tot ben signat, i de cop i volta, vinga a exercir en serio, sense manual d' instruccions, ni horari,ni altres poblets o municipis agregats, una curiositat , el meu antecessor visitava dins el seu cotxe, fent-se unes cues llarguíssimes, l'Ajuntament no li va deixar el consultori per motius que em fa vergonya explicar-los i mira, ell a la seva manera complia..... ànims....o deixo aquí.

Fotos com aquesta costarà de veure, l'alcalde, el metge un servidor, el sergent de la
Guàrdia Civil, falta el mossèn, el mestre i el farmacèutic, el mossèn havia acabat la missa i encara estava dins l'església, el director del campament fent un parlament.

La dona com a secretaria d'obrir i tancar el despatx, de parlar amb la gent, de prendre nota dels avisos quan trucaven a la porta o pel telefon, ordenar els domicilis per gravetat dels símptomes, mai deixar desatès el domicili pel que pogués passar i els fills també formaven part d'aquesta intendència que rodejava la meva persona : els nois també obrien la porta i sense passar ni un minut s'enfrontaven amb una pregunta : - noi on esta el teu pare ? - ha anat a la Barroca, 

r

Església de Sancti Andree de Sobre  Roca (Barroca) Sant Aniol de Finestres.

- tardarà molt ?, - sol tardà, però vostè que es fill d'aquí sabrà millor que jo on es La Barroca, el  pare parla de que hi va per sant Climent d'Amer i amunt  fins El Llapart - he passat tota la nit amb mal de cap, que puc prendre ? l'Oriol contestava - això ho diu el meu pare, resposta :- el meu fill està estudiant per ingenier i quan ve els caps de setmana munyeix les vaques, alguna cosa sabràs tu de medicina?, - quan tinc mal de cap el pare em dona paracetamol ? - ho veus com en saps ! -moltes gràcies, i així molts exemples, una altra qüestió - el nen de dos anys te molta febre, on he el teu pare ? 

El mas de Costabella a la vista, sota els singles de Santa Maria de Finestres, casa del Dr. Candi Agustí i Trilla.

el pare ha anat a Costabella sota Finestres, tardarà molt ?, - sol tardar , que puc fer amb el nen  ? - això ho ha de dir el meu pare?, com sempre algo sabràs tu de medicina ? -be, el pare quan estem amb molta febre ens posa a la  banyera amb aigua freda? - o veus com en saps ! , curiosament dels consells donats pels meus fills i dona, mai en va resultar cap denuncia, el poble donava per entès que la família del metge també hi entenia. En aquest tema dels consells, a la dona i als nens sempre se'ls posava contra les cordes.  Els metges d'aquell temps ens trobàvem de tot, fins i tot aviam hagut de passar visita sota uns pins a prop d'Anglès , a una bodega  abandonada a El Perelló o a la casa de la família que portava el Correu a Estanyol , allí fèiem les receptes de tots els masos del voltant,  o a la vora del foc a una fonda de viatjants de comerç i senyors estiuejants de Barcelona i com a Sant Aniol de Finestres, que no tenien un lloc on el metge pogués passar visita, perquè el consultori era situat a Sant Esteve de Llémena, el poble de Sant Aniol tampoc no tenia ni capellà, que vivia a Les Encies, ni el senyor mestre que vivia a Sant Esteve, ni el metge que vivia a Les Planes d' Hostoles, estaven arreglats. 

Els habitants dels masos de la Vall del Llémena es van posar d'acord amb l'Andreu Serra que era el masover de Can Tura i aquest va deixar la taula gran del bar perquè el metge  passés visita; com a nota curiosa el sostre estava ple de pernils penjats, sorpresa, de tant en tant queia una gota de greix i una recepta menys, però curiós ningú protestava, era considerat lo més normal del món .

En aquesta taula de Can Tura, (Sant Aniol de Finestres) molt diferent d'ara, perquè hi havia molt pernils penjats al damunt, en aquesta taula vam passar visita un dia a la setmana, sense cap mena de problema, no existia el dret a la intimitat ni la protecció de dades; tothom donava per entès que en els petits llogarets no hi ha intimitats, tot es públic. A la foto podem veure la Nati, en Josep Serra i el metge del moment Josep Capdevila i el gos; més rural impossible.

Vostès han estat a Can Tura ? Can Tura era una casa de pagès que feia menjars. En Josep Pla hi va escriure el llarg capitul del llibre Un petit món del Pirineu " Mieres i la Garrotxa".

Dons dit i fet ," li deixem el bar ", al bell mig de tothom vaig passar visita  cinc anys i mig més o menys. Tothom opinava de tot , fins i tot em donaven consells sobre com tractar una depressió..... doctor una noia de Sant Gregori te aquests símptomes i li van diagnosticar una depressió i el Seroxat li va anar molt be !, Ep ! el metge sóc jo. Un operari d'una companyia elèctrica que estaven treballant al mas em diu : un consell doctor abans de tot faci-li uns anàlisis de tiroides, pot tenir sorpreses, increïble però cert, tenia exel.lents  "clínics " a la barra del bar tot remenant un tallat amb unes gotetes de whisky, la consulta era interessant i la gent no tenia pressa en marxar per si de cas  es perdia quelcom. 

Quan arribava, ja trobava tots els pacients asseguts a la taula, l'un prenent un cigaló, l'altre amb una cervesa, l'altre amb una copa d'anís, l'altre amb un cafè sol, l'altre amb unes Aromes de Montserrat, l'altre amb un Pipermint i una dona gran amb una aigua de Cua de Cavall, i algú  es despenjava dient poseu-li una cervesa al metge i la portaven. Jo recordant aquells fets em ve a la memòria lo escrit per en Josep Pla, en el seu llibre Un petit món del pirineu, diu que tota la filosofia de la Garrotxa es basa en  un alcoholisme ordenat, i segons el que jo acabo d'explicar dona entendre de que així era; mai, vaig veure cap borratxo cridaner pels camins.

Ofereixo aquest premi als meus companys metges de poble, dits d'APD, o Titulars, i també a les infermeres i llevadores titulars , que tota la vida van estar en municipis, dispersos per aquestes muntanyes o be aïllats geogràficament o  pel BOE. Eren temps que no et podies moure del poble sense permís de l'alcalde ( que no s'ho prengui malament cap alcalde aquí present ), però cert, si el metge no tenia bona relació amb l'alcalde estava llest, podia patir molt i molts van patir. L'Alcalde tenia molta autoritat sobre nosaltres. Personalment ho vaig patir amb un alcalde que " per raons del servei "" havia arribat la grip ", em va suprimir els 15 dies de vacances que em quedaven, podia haver vingut un substitut que en aquell temps en teníem, no com ara . A tots aquests col.legues metges rurals la societat els hi deu molt, es van passar la vida visitant masos allunyats, llargues caminades amb el paraigües a les mans per si de cas, treballant amb mitjans diagnòstics escassos, amb molta eficiència, diagnòstics  lo més acurats possibles sense ajuda d'imatges, acompanyant, cuidant, i sempre consolant aquella bona gent que a part del mestre, el capellà i el metge, poca cosa més tenien al seu entorn i molts no havien anat mai a la capital Olot o a Girona.  Perdoneu però no s'assembla en res, ser metge d'un Cap, a ser un metge rural, tot es diferent, coneixies els hàbits de cada  persona, si eren caçadors, si  jugaven a cartes, si anaven a missa, si els agradava el futbol, els trobaves pel carrer, si fumaven ho sabies, etc. , participaves de les seves vides, costums i festes, i a poc a poc et feies en un mes d'ells, fins ha quedar-te de jubilat al poble.

 A aquests metges abnegats ofereixo aquest guardó. També als metges  de família dels CAPS, que  tant he compartit amb ells amb guàrdies, formació de tota mena i més, són clau per tots nosaltres. He tingut la sort de fer-me gran al costat dels companys especialistes de l' Hospital Trueta, que sempre m'han ajudat amb els ulls tancats.

Foto propietat Josep Capdevila, aquí el Dr. Domenech ja estava malalt. Foto en el seu despatx de Bellaterra.

A primer curs de medicina, tothom sabia que s'enfrentava a una assignatura dura de rosegar, al menys a l'Hospital Clínic amb el famós Dr. Taure, que era l'anatomia humana, molts repetien i a hores d'ara he sabut que algun gran catedràtic de medicina havia suspès l'anatomia humana. Dons be, jo estava convençut que si aprovava aquesta assignatura seria metge !. El primer dia de classe a Bellaterra, va entrar un senyor amb una bata blanca impol·luta, i es va dirigir a nosaltres dient : - em dic Josep Maria Domenec i Mateu, sóc professor titular d'aquesta facultat per oposició " para que nadie se llame a engaño ", vostès i jo em vingut a Bellaterra a treballar, el seu problema sempre serà el meu, si un altre professor els posa un  altre examen al mateix dia , jo sempre els canviaré el meu, el meu despatx estarà obert mati, tarde i nit per vostès, podrem parlar d'aquesta bonica assignatura, de la carrera i de la vida en general. Tots vostès trauran matricula d'honor, tots vostès seran uns grans metges ! 

Amb aquestes paraules acabava de plantar la llavor per il·lusionar-nos a intentar ser uns grans metges. Feia tanta llum la seva assignatura, que indirectament va influir perquè totes les altres brillessin i tiressin endavant. 
Personalment li dec estar avui aquí, ell va ser clau per estudiar l'Anatomia Humana i arribar a bon port ; el passat 7 de febrer li rendíem un homenatge In memoriam, al col.legi de metges de Barcelona, acompanyat amb vells professors com el Dr. Ramon Segura catedràtic de Fisiologia i amb metges de més de 20 promocions.

D'esquerra a dreta : Dra. Margaret Creus, Dra. Elvira Bisbe, Dr. Josep Capdevila i Dr. Cristian Delgado.

 Avui una vegada més li dono les gràcies estimat Dr. Josep Maria Domenech i Mateu i li ofereixo aquest premi Bonastruc ça Porta .  
També l'ofereixo el premi als meus pares (a.c.s.).

Dia 3-XI-96, dia d'entrada del Dr. Josep Maria Domenech i Mateu a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Morfogènesi del sistema His-Tawara i record anatòmic de l'esquelet fibrós del cor.
Al seu costat el catedràtic  d'Anatomia Humana de Bellaterra Professor Dr. Alfonso Rodriguez Baeza.

Els poso una foto del dia que el Dr. Josep Maria Domenech va entrar de membre numerari a la Reial Acadèmia de Medicina, acompanyat de l'altre catedràtic d'Anatomia Humana de l' Autònoma Professor Dr. Alfonso Rodríguez Baeza.

D'esquerra a dreta: Dra. Ester Oliva i Poch, Dra. Montse Figueras Bajona, Dra. Rosa Coll i Jordà, Dra. Anna Bustins i Terrats; falten la Dra. Neus Gonzàlez Arnau, el Dr. Toni Borés i Domenech, la Dra. Mariona Teixidor i Camps i el Dr. Joan Padrosa i Pulido. a part de moltes infermeres de Santa Madrona de Barcelona, el que passa que en aquell temps no teniam càmeres fotogràfiques tant a ma, com ara es el telèfon mòbil.

Arribar fins aquí, també m'han ajudat en altre temps tenir estudiants d'infermeria de Santa Madrona de Barcelona en pràctiques de salut pública,i estudiants de medicina començant per la Dra. Maria de les Neus Gonzàlez Arnau (Neurofisiologa clínica) , la Dra. Anna Bustins i Terrats (Hematologia clínica), la Dra. Montse Figueras i Bajona (Medicina del Treball), Dra. Rosa Coll i Jordà (Hematòloga clínica).

Dra. Rosa Coll i Jordà.

 el Dr. Toni Borés i Domenech (Otorrino), el seu besavi havia sigut el metge A.P.D. de Cornellà del Terri , conegut com el senyor Pepet, a seques.

Amb el Dr. Toni Borés i Domenech ja metge i de pràctiques al nostre consultori de Cornella del Terri., no recordo la data.

La Dra. Mariona Teixidor i Camps, que està fent el MIR de família a l'Hospital de Sant Pau a Barcelona, la Dra. Ester Oliva i Poch (Oncologia radioteràpica)

Dra. Ester Oliva i Poch

i el Dr. Joan Padrosa i Pulido, que està fent el MIR de medicina interna a l'Hospital Clínic de Barcelona. 

Joan Padrosa i Pulido, fent index de YAO amb un diabètic.

Perdó a la Dra. Neus Gonzàlez i a la Anna Bustins, en aquells anys no teníem el mòbil a la butxaca i no tinc cap foto de la vostra estada, només el record que vosaltres i jo guardem.
Tots ells van fer una estada d'un mes o més al meu costat aportant-me coneixements universitaris recents i la il.lusió per aprendre, tot ells em meravellaven de les seves ganes de posar en pràctica els seus coneixements que eren molts. Tots ells van aprendre molta medicina i els protocols del moment de l'ICS, i com tractar als malalts de totes les edats, sobretot els més grans i una qualitat que els ha fet semblants ha sigut la bondat, cosa molt necessària per ser creïbles i bons metges, el malalt es conforma amb poc, mai demana el teu currículum. Tenir estudiants de medicina també es una manera de mantenir la il.lusió per arribar a bon port i no patir pel camí la síndrome de Burnout.

Mariona Teixidor i Camps, alumna de segon curs del grau de medicina de la Universitat de Girona a Cornellà del Terri. Juliol de 2012.

Ara els llegiré el correu que em va dedicar l'últim dia de pràctiques la Dra. Mariona Teixidor i Camps, a més ho faig per doble motiu, enguany es  celebren els 10 anys de la Universitat de Girona i ella es alumna d'aquesta Universitat i dos perquè algun bon record li va quedar del nostre Centre Sanitari de Cornellà  del Terri, perquè  està fent el MIR de medicina familiar i comunitària a l'Hospital de Sant Pau. Enhorabona doctora Teixidor.

Dra. Mariona Teixidor i Camps, Dr. Wilfred Ricart, Josep Capdevila, el dia del premis Bonastruc Ça Porta 2019

Hola Doctor,

Moltissimes gràcies per les fotos, són molt xules i és un record molt bonic! L’escrit també, ja me l’he imprès i guardat, m’ha agradat molt J

La veritat és que m'he sentit molt afortunada de poder venir i que dediquéssiu un temps tant preuat per vosaltres en ensenyar-me el que fes falta. 

M'he adonat que el món de l'atenció primària és molt més interessant del que ens fan creure als estudiants. Tenim com a referència els hospitals, en canvi, el que primer utilitza la gent és el metge d’atenció primària i el seu equip. La gent explica les seves intimitats, i això, en un hospital no és tant freqüent. He conegut la part més humana de la medicina. Perquè al teu costat he pogut aprendre que a part de ser metge, primer ets humà.

He de confessar que la nit abans de començar les pràctiques em vaig adormir pensant en com seria la meva primera experiència dins aquest món i m'ha servit per veure que realment m'agradava allò que estava estudiant, perquè és molt diferent posar-se davant dels llibres que el dia a dia davant dels pacients.

També m’ha agradat molt la bona convivència entre vosaltres i que treballar en equip és bàsic! M’ha sorprès el que els pacients poden arribar a estimar el metge!

Els llibres són importants, però ho és molt més, una persona amb experiència!

Estic molt contenta d'haver vingut a Cornellà del Terri i m'encantaria poder tornar a repetir l’experiència més endavant! 

Moltes i moltes gràcies per tot!!  

Mariona Teixidor i Camps

Be, sense paraules, però es molt entranyable que la Dra. Teixidor estigui fent metge de família a l'hospital de Sant Pau, que va ser el meu. Enhorabona Dra. Teixidor, ets la primera metgessa/metge que ha passat pel meu costat i ha escollit com a primera opció ser especialista en medicina familiar i comunitària.

Hospital de Sant Pau (Barcelona)

No puc deixar passar per alt infermeria que ha treballat amb mi i de la qual he après molt, i em van ajudar a ser feliç en l'exercici de la medicina : Mercè  Mundet, Lourdes Fort, i Maria Gonzàlez i la Mercè Masoliver del CAP Besalú.

 La infermeria sempre ha sigut important, ara es una part fonamental  de l'atenció primària.

Mil gracies a  tots els amics que m'acompanyeu aquest capvespre, vosaltres ens heu alegrat la nostra vida en el vostre poble. Gràcies als grup de metges jubilats aquí presents..

Ser metge de poble ha estat un honor, un servei i un prestigi, tornaria a passar una vida en aquesta entranyable i estimada Garrotxa terra de la meva mare i també tornaria a repetir a Cornellà del Terri i els seus poblets que configuren la Vall del Terri, sense oblidar Les Planes d'Hostoles,Sant Aniol de Finestres, Palol de Revardit  i Besalú per molts motius.

Amb el Dr. Toni Griera i López amb els seus dos fills un dia de guàrdia al CAP de Besalú l'estiu del 2002

Al CAP de Besalú hi vaig fer guàrdia els dijous durant 5,5 anys, al ser una àrea pionera en l'atenció primària , allí vaig tenir l'avantatge d'aprendre de tot, sobretot en el moment d'informatització de l' història clínica , de fer els informes de cada persona, al sortir d' urgències i de la prescripció electrònica, al costat de la infermera Mercè Masoliver, a la qual agraeixo la paciència que va tenir en mi.

L' entrega de premis va ser una gran i fastuosa vetllada, jo em sentia important, perdoneu-me l'expressió, però per un senzill metge de poble era com haver-se endinsat a la boda del segle, enmig de metges tant importants, .....

Un cop finalitzat l'acte, ningú tenia pressa, per marxar, al cap d'un bon rato encara estàvem parlant a la platea de l' Espai La Caixa, amb vells amics especialistes del Trueta i un estimat metge d'APD de Sils, fill d'Extremadura  i millor persona, ja jubilat, que en altre temps em va ajudar a preparar temes de les meves oposicions a metge Titular. Encara que no present també li dono les gràcies al primer metge especialista en medicina familiar i comunitària , que vaig conèixer i fill de Santa Coloma de Farners un home savi, i millor  metge, ell també em va ajudar a fer part del temari de les meves oposicions. Mil gràcies als dos.

Poden llegir la premsa de l'endemà

No puc altra cosa que donar una vegada més les gràcies al president Vilaplana i a la Junta del nostre Col.legi de Metges de Girona per  concedir-me aquest preuat premi Bonastruc Ça Porta. El portaré amb molt d'honor.

Pep

QUAN NO HI HAVIA CARRERA PROFESSIONAL A CASA NOSTRA

M´abelleix publicar un document, a hores d'ara històric. Una gran iniciativa del Consell de Col.legis de Metges de Catalunya d'acreditar d'alguna manera la formació continuada dels metges, molt abans de que hi hagués la carrera professional a l'ICS.  No ho publico per lluïment propi, sinó perquè molts companys més joves mai han vist aquest document, que va ser pioner i que si ens va donar un impuls i un reconeixament als professionals que estudiàvem a ratos perduts i sempre  fora de l'horari de la feina.
Corrien els anys abans del famós Decret 84/85 de reforma de l'Atenció Primària, que tant van fer els Drs. Jordi Gol i la Elena Ris. Anteriorment a aquests anys cada metge de poble estava obligat per llei a residir al mateix municipi, prendre possessió davant l'Alcalde, comunicar-li i demanar-li el seu vist i plau per sortir del poble, per gaudir d'un permís de 4 dies o per disfrutar de les vacances reglamentàries o fins i tot per nomenar substitut en cas de malaltia. L'Alcaldia sabia tots els teus passos i si no estaves be amb l'alcalde dons senzillament a patir.

No hi havia cap norma, mentre estiguessis localitzat les 24 hores del dia tots els dies de l'any. La consulta diària que era de dos hores i mitja, la podies fer com i quan volguessis, jo vaig tenir un company que visitava cada dia de les 22 hores fins a la 1 de la matinada. algun altre company que visitava de les 6 del mati a les 8,30 h. un company que no va volguer telefon i  ningú li va poguer obligar, ni el cap territorial de sanitat ni el propi governador,ni l'inspector, tothom que el necessitava calia que  anés al mas on vivia i donar-li l'avís, un altre company metge que visitava durant anys sota un grup de pins gegants i feia servir el capó del cotxe d'escriptori, els pins també li servien per  resguardar-se del sol a l'estiu, un altre company que anava pels masos, i  si veia en el trecant una mata d'enciam, o unes tomàquets, o una col, o unes pinyes de pi, o unes pinyes de blat de moto,  un forc d'alls o un mocador vermell penjat just en el creuer de camins,volia dir que t'hi arribessis que tenien un malalt o sigui que no passava consulta física en un local, però ho feia de casa en casa. Un mateix, puc dir que vaig passar visita en una casa particular que feien de correus, una bodega abandonada, també en un hostal sota un sostre ple de pernils i també sota uns pins,plens d'orugues, en la barra d'un bar i en locals poc recomanats, i qui ho havia de dir també sobre el capó del meu cotxe. La història es repeteix !!!!!!!!!!!. Ah ! un company visitava els diumenges al mati al sortir de missa. Un altre metge de la costa, feia de paleta i es feia la casa, i entre fer morté i posar totxos, feia diagnòstics i firmava receptes, no em digueu que no te el seu encant; i tothom content, que curiós ? com poden veure de tots colors.

El poble que no disposava de vivenda pel metge aquest n'havia de llogar una per passar la visita de la seguretat social, aquesta no et facilitava les coses ni molt menys, si no tenies local tu mateix, era el teu problema. Calia llogar un pis per tirar endavant i atendre als pacients lo millor possible. La S.Social, només facilitava les receptes i els talonaris per les ambulàncies i per demanar rx i anàlisis , res de material, cadascú s'havia d'espavilar per fer les cures i material d'urgencies i per fer diagnòstics com un otoscopi o oftalmoscopi.  Clar la família pel mig i la esposa fent de telefonista i de secretaria per agafar els encarregs , obrir la porta en qualsevol moment del dia, anotar domicilis, problemes que anaven sorgin, consultes, dubtes, trucades de la farmàcia, de l' ajuntament,  del jutjat, en fi també accidents, defuncions i tot el que sortís . Ho deixo aquí, perquè la majoria ja sabeu com anava l'història i no aporto res nou.

Un altre metge que passava la consulta en un bar amb un cubata a les mans i els pacients al voltant d'una gran taula amb un carajillo a les mans o una cervesa o fins i tot amb un anissette i no cal dir amb un cafetó a les mans i la consulta anava sobre rodes, tot un aconteixament en aquell indret i no segueixo perquè hi han casos per tots els gustos, d'altres companys que al mati passaven consulta per la S.Social i per la tarda pels aconductats en el mateix local. Vaig conèixer un facultatiu que no va volguer llogar un pis per passar la consulta de la seguretat social i va visitar sempre dins el seu cotxe aparcat al carrer, impressionant i ´únic, a mi, mai m'hagués passat pel cap. Cada metge de poble era un personatge únic e irrepetible, com un  " reino de taifas ", s'explicaven anècdotes molt curioses del metge de Calonge, encara una vida molt rica la  d'un metge de la Costa Brava que vivia amb la seva senyora, amb la mare dels seus fills, amb la minyona i la senyora de neteja, a més dels sogres i fills, també del metge de Les Preses, o del famós metge de Bescanó que era el que cobrava menys per posar injeccions, i sempre que estava a casa,  anava amb la bata posada, dedicació cent per cent al municipi,  un gran servei al poble, d'aquest bon metge hi han moltes anècdotes curioses. Vaig conèixer un metge molt estudiós, que es preocupava molt dels malalts, fins i tot els acompanyava a l'especialista o a l'hospital, però solia enfadar-se molt si s'acabava la tinta del boli, deixant anar - sóc un fill de puta !!!! o altres sortides de to, que acollonien al personal. Fa molts anys que vaig tenir la sort de conèixer un col.lega amb un expedient brillant que sempre que es moria algú, ell el vestia, en cap cas la funerària o la família.

També era coneguda la fama de bon metge del Dr. Ricard Deulofeu i Carbona de Vidreres, que els dissabtes passava visita a La Granja Llenas de la Plaça Marquès de Camps al fons a l'esquerre,  tenia molta clientela i era molt valorat. com el  Dr. Verdaguer de Mieres, que mai va parar d'estudiar i assistir a l'Hospital de Sta. Caterina i a Perpiñà,  un orgull per la professió mèdica.
 Així podríem anar parlant de molts metges, cadascún amb el seu caràcter, el seu tarannà que els feia únics. L'esmentat Dr. Verdaguer (e.p.d.)  anava a cavall d'un poble a l'altre i vestitRe d'un blanc escandalós. Recordo haver-lo vist també vestit de blanc de dalt a  baix , les sabates també blanques, ballant la sarna de l'Alcalde d'Amer. Era costum treballar fins a  altes hores de la nit. Els que no tenien cavall, tenien una moto i molts pocs tenien cotxe. El medi més emprat era anar a peu amb un bastó a les mans o un paraigües de pastor i pels viaranys de mas en mas i de poble en poble tant de dia com de nit. Era un bon costum de nit, si om necessitava al metge anar-lo a buscar i acompanyar-lo d'anada i de tornada i així es feia. Un dia us explicaré una anecdota molt divertida que em va passar una nit per anar a un mas de Cogolls.

Recordo que, quan estava a l'alta garrotxa en alguns masos quan arrivaba en deien bon dia mossèn, passi mossèn, vol un cafè mossèn ?... ep !  també ho he trobat al Pla de l'Estany; els joves solien dir pare que no es el mossèn i l'avi contestava - es igual ! poseu-li un cafè al mossèn. Penso que es tracta d'un gran respecte cap a la persona del metge.

En trobades de metges, alguns companys de Girona ma'n assegurat que a ells també els han dit mossèn més d'una vegada. A l'església el metge acostumava a asseure's a l'últim banc per si el necessitaven per alguna urgència o imprevist, igualment al cinèma. o a l'embelat per la festa major, asseures a la primera llotja, per si decàs. I així passaven els anys i els alcaldes, els pacients eren els únics que restaven, encara que algún per llei natural passés a millor vida.

Sí puc dir al cap de tants anys d'exercici que la gent dels masos d'aquesta Catalunya Vella, en general son molt més religiosos que a la Catalunya Nova. He trobat a molts i molts masos una imatge de la Mare de Déu posada en una posella com aquesta, presidint la sala noble del mas.

Si, que molts companys van anar de joves a un poble i ja no en van sortir mai més, com el Dr. Oliveras de Les Planes, metge molt estimat per tothom i de feliç memòria, fill del mas Morató d'Argelaguer.
Durant anys el metge d'APD, va donar un gran servei a la ciutadania i alhora ho va ser tot pels seus que hi confiaven a ulls clucs.

No cal dir un munt d'històries de la " Talla de Quintos ", els diumenges a la sala de plens de l'Ajuntament de la vila. Clar quan encara es feia la mili.  Podríem dir que el metge servia gairebé per tot. Trobar un penjat , un accidentat, un mort a bosc al marge d'un Camí o tancat dins de casa seva, Déu sap des de quan i hagué d´esperar a sa Senyoria i al forense que vinguessin hores i mes hores, fins i tot fer-se fosc i al final no venir i hagué d'aixecar el cadàver un servidor amb la presència del jutge de Pau i la guàrdia civil, més ençà els mossos d'esquadra i la majoria de vegades acompanyats pel sr. Alcalde de la vila, tot això no puntuava per la carrera professional, ni fer cedul.les d'habitabilitat per les tardes. Mai ens aborriem, calia fer inspeccions anuals dels locals d'espectacles, inclosos els esportius i locals de recreació, hosteleria, guarderies, institucions de repòs, centres d'ensenyament (exceptuant la cuina i el menjador) , centres culturals, perruqueries, instituts de bellesa.  Assistència als drogodependents, declaració obligatòria de malalties. Revisions de Programes de salut pública. Control i seguiment sobre la Brucel.losi, Hepatitis i Tuberculosi. Les vacunacions al dia. També calia vetllar per les piscines, inspecció en el moment de l'obertura i inspecció anual preceptiva; la cloració la feia el farmacèutic titular. A ratos perduts ens ocupàvem de les activitats incòmodes, insal.lubres i perilloses; de vegades era tant dens i complicat que havíem de demanar ajuda a tècnics municipals com: enginyer, arquitecte, aparellador, veterinari o farmacèutic, o algun altres. En restaurants i locals recreatius calia fer constar si l'abastament  d'aigua potable si era municipal, el clavegueram i l'evacuació de les escombraries eren municipals o pròpies. Control sobre els campings, sense oblidar les cases de colònies. O sigui que les activitats dels metges Titulars era molt amplia.

Calia estar al tanto de la situació sanitària de la població, conèixer l'abastament d'aigua potable, tractament de les aigües residuals, problemes de  fums.... Al finals calia aixecar acta de tot, recordo greus problemes de cabreig amb les persones afectades, fins i tot alguna vegada aguantar insults, mai contestar-los. ! l'administrat es mereix el màxim respecte ! Quines coses Déu meu ? Quants sacrificis que no han contat per a carregar-se de mèrits, tot al contrari ? No cal dir que podria passar si denunciava o millor dit declarava una febre de Malta !!!! Molt de lio i ho deixo, perquè et tema dona per molt i no es el moment.
Temps era temps i el metge que no estava aïllat geogràficament , ho estava per Llei, que el tenia lligat al poble com un veritable ermità.
No teníem carrera professional, però si teníem el carinyo, l'estimació i el reconeixament del poble. El metge formava part de la comunitat. El metge sovint s'hi passava molt anys.

" Deixes un passat / de llorers que florien / tan sols per tu./ Deixes l'ahir esplendorós / ben carregat de glòria " Firmat : Terri , de Sant Esteve de Llemena.

I no es maco,  trobar un colega agraït, per haver-lo curat ; vegin les seves paraules.

El Decret 84/85 de reforma de l'atenció primària amb la obertura dels CAPS ens ha canviat la vida, que no la coneix ni la mare que ho va parir. Ens hem tornat més eficients i clar, més resolutius, més iguals; tots seguim normes, direccions per objectius, protocols, guies de pràctica clínica, i també com no practiquem la medicina basada en l'evidència.

 La sanitat i la salut ha deixat de ser un "Reino de Taifas " de cada metge.  Dono les gràcies al Dr. Jordi Gol (a.c.s.) i a l'Elena Ris, per fer-nos entrar l'esperit de la Declaració  d'Alma-Ata ( 1978) i no cansar-se d'anar per tot el territori per inculcar-nos l'atenció primària de salut. Recordem amb carinyo el llibre publicat l'any 1979, EL METGE DE CAPÇALERA. Un nou sistema sanitari. Informe elaborat per un grup d'estudi del G.A.P.S.  Col.legi de Metges de Barcelona.  Dedicat : Als pocs metges de capçalera que encara queden. Als molts ciutadans que els troben a faltar.
Però a pesar de tota la reforma encara hi ha diferències notables entre la Catalunya Nova i la Vella, hi ha coses que ni les reformes poden canviar. Costarà anys que ens assemblin. Només el nom d'uns llibres que em van ajudar a ser feliç, vaja que em canviaren la vida de metge de poble, just l'any de publicació del Deccret 84/85 de Reforma de la Atenció Primaria de Salut.:
Manual de atención primaria de salud. Su naturaleza y organizacion per PETER PRITCHARD,  un altre molt bo però d'Hipertensiió del metge galès Tudor Hart, una meravella,,,,m'ha ajudat moltissim en la consulta del dia a dia, tothom s'hauria de llegir aquest llibre.   L'altre MITJANS DE DIAGNÒSTIC EN LA MEDICINA PRIMÀRIA  i per ultim el llibre INDEX FARMACOLOGIC 1980 i posteriors 1984, 1987, 1992, 2000. Un altre llibret que ens va ajudar a ser millors metges de capçalera , va ser  La Història Clínica per a l'assistència primària, publicat l'any 1984 i amb la presentació del Dr. Jordi Gol i Gurina.      

No vull acabar sense deixar constància d'un moment dificil que un servidor es va trobar en l'exercici de la professió; unes festes de Nadal havia d'anar a passar-les amb els meus pares i demès familia a Llorenç de Rocafort (Urgell) i no hi havia manera de trobar un metge que em fes els guardies al CAP de Besalú. Després de molt de buscar vaig trobar un jove metge cubà, però resulta que no tenia el titol reconegut ni estava col.legiat, la questió que li vaig proposar en ferm aceptant el que a mi em podia passar, perquè de cop entrava en un munt d'irregularitats administratives, com deixar-li els talonaris de receptes signats per mi, quasi res !!. Al final de la única trobada li vaig dir que sobretot que no em fallés cap de les tres guardies i ell em va contestar - como quiere que le falle si solo tengo mi palabra !!! La veritat es que va resultar un exel.lent profesional, molts altres companys vist l´èxit i la seva manera d'exercir la medicina es recordaren d'ell, fins que al cap del temps va tenir el titol reconegut i els problemes acabats; no le tornat a veure mai més.                        
El tema dona per molt, i queda molt en el tinter, però serà per un altre moment.
Ens veiem.

Pep