El parlament del que vaig llegir a l'església de Llorenç de Rocafort la tarde del dia vint-i-vuit d'octubre de dos mil divuit,ja està publicat en el present blog.
Curiosament des de diferents llocs se'm va insistir que no m'allargués, que ho fes curt, cosa que coneguent-me una mica, es una petició dificil de cumplir, perquè tots vostès sabem de sobres que m'agrada l'història de les relacions humanes, l'història en general, però molt més la que ens afecta a tots nosaltres habitants de la Vall del Corb i més estretament per raons que ja estan dites amb el monestir de Vallbona i la seva antiquissima baronia, també m'agrada la vida de pagès perquè sóc fill de pagès i m'encanten totes les tradicions d'aquells anys i dels estris que es feien servir a la vella pagesia i que miro de guardar tots els que puc, i després van tenir el goig de veure passar de la dalla a la màquina abavelladora de la marca Trepat i més tard la cosetxadora que en una hora feia la feina de tota una setmana de tres homes, saltant-se el segar, el fer les garbes, afilerar-les en garberes, portar-les cada dia a l'era per batre, i tot el procés d'estendre la batura, donar voltes amb el trill i mes trill, ventar si feina marinada si nó problemes al canto, passar-ho tot per l' erer, perque el gra quedés net, pujar els sacs a les golfes en fi una feina monumental, tot el pes anava a l'esquena del pobre pare, i precisament els sacs no pesaven cinquanta kilos; anys després vaig entendre perque el pare s'adormia a qualsevol lloc, fins i tot sopant, l'home anava esgotat, però mai el varem sentir dir que no tenia temps ni queixar-se de cansament.
 | |
|
Quan era petit no estava gaire orgullós del meu poble, ep! històricament parlant, practicament només podiam lluïr de la creu de terme, clar la més alta de Catalunya, encara que a Torrefeta ( municipi de Torrefeta i Florejacs), pensaven el mateix amb una creu de 8 metres d'alçada, l'any 1936 va ser enderrocada. (Llegir : Història Gràfica de la Segarra, pàg. 175, sota la direcció de Max Turull Rubinat, Editat el 2001 per Consell Comarcal de la Segarra, Institut d'Estudis Ilerdencs, Centre municipal de Cultura i la Paeria de Cervera.
en canvi Maldà i Vallbona que eren els meus referents, tenien molt més, com Maldà una esglesia parroquial de tres naus, la capella romànica de sant Pere i el cinema prou important per la nostra joventud i Vallbona tenien el monestir o lo convent, quasi res.
en canvi Maldà i Vallbona que eren els meus referents, tenien molt més, com Maldà una esglesia parroquial de tres naus, la capella romànica de sant Pere i el cinema prou important per la nostra joventud i Vallbona tenien el monestir o lo convent, quasi res.
 |
| (Teula de l'època de l'abadessa LEOCADIA DE RICART I DE CARDONA (1631-1657, abadessa que va viure de ple la guerra dels Segadors ) |
Repassant l'història i el document més antic de l'arxiu del nostre arquebisbat trobem que ens parla de l'abadesa Arcangela de Copons (1576-1601), abadesa just després del concili de Trento que li va tocar viure a la Abadessa Estefania de Piquer ( 1563-1576), que va canviar la vida de Vallbona, perquè amb les families que s'havien traslladat de Montesquiu els va donar carta de municipi. Nosaltres ja erem municipi (Universitat) , un orgull històric. Ara traduit del llati (ep! no se llatí, m'ho han traduït al bisbat de Girona), especialment per aquesta festa d'inaguració-benedicció , hauria llegit tot el tros traduït del document de l'abadessa Arcangela de Copons perquè veuran que són les nostres arrels. Després entendran que la primera sepultura antiga de l'església de Llorens de Rocafort sigui d'un tal Pere Capdevila ( Any 1624) i després d'un tal Pere Timoneda
En nom de Déu. Amén. Sigui conegut de tothom que el dia 24 del mes de gener de l’any de la Nativitat del Senyor mil cinc-cents noranta set, intervenint jo Lluís Marquès, prevere vicari, notari per autoritat apostòlica i notari públic del present monestir de la Puríssima Verge Maria del lloc de Vallbona i de tota la dominació del seu monestir, de l’orde cistercenc en la diòcesi de Tarragona, en presència dels testimonis infrascrits per a això especialment cridats i pregats, havent-se convocat i congregat el Consell General en el mercat públic del dit lloc de Vallbona, tal com es costum de convocar i congregar i reunir el dit consell general i per semblants i infrascrits acte o actes i altres assumptes de la present Universitat infrascrita del lloc de Llorens, de la dita diòcesi tarraconense, per tractar i deliberar sobre les coses infrascrites.
S’aplegaren en consell i foren presents aquests: Joan Bargadà, batlle del lloc de Llorens per la noble i reverenda senyora domna Arcàngela de Copons, per la gràcia de Déu abadessa i senyora del dit monestir i de tota dita senyoria de Vallbona, Antoni Mora, major de dies i jurat durant el dit any, Andreu Capdevila, [To]màs Capdevila, Antoni Capdevila, Jaume Jan[er], Joan Banyer, tots agricultors naturals de Llorens, de la dita diòcesi, formant l’Universitat i celebrant Consell General del dit lloc, i representant com a.... Però tirant uns quants segles enrera trobem que Ramón Folc I de Cardona dona (1060) la Roca de Sant Llorenç, amb la seva Quadra, Ferreria i capellania a Joan Gombau i d'altres. Llorens des de la venda que va fer el rei Pere el Cerimoniós del Mer i mitx imperi, de la alta i baixa jurisdicció , de la jurisdicció civil i criminal a la Abadessa Saureneta d'Anglesola, sempre em pertanescut a la Baronia de Vallbona (Piquer Jover , La Baronia de Vallbona).
Llorens va viure uns anys de molt esplendor amb la molt ilustre abadessa Maria Teresa de Riquer i de Sabater, sota el seu govern es varen construir totes les cases de fora de la plaça, i totes les pallisses, no cal que les enumeri, deien ser anys de molt bones collites.
Be, avui si que estic més orgullós del nostre poble, que no s'ho prenguin malalment els alcaldes de Maldà i de Vallbona que els dos pobles els aprecio i els porto al cor, però la nostra esglesia parroquial a part de ser la més antiga de la ex-baronia de Vallbona, en aquests moments llueix l'ànima del Cister,senzillesa cent per cent, l'unic luxe que artistic que podem gaudir a dins l'església es el la primera clau de volta amb la Marededéu portant el nen Jesús i amb l'altra la Rosa de Jericó i les boniques arcades gotiques de la resta de la nau, l'ambient que respirem es com si estiguéssim dins el monestir de Vallbona. L'aspecte no deu ser molt diferent de com ho van deixar la familia Cardona, amos de tot aquest ampli territori, perquè les contades families que vivien al clos de les muralles prouta feina tenin al tros, amb les sequeres que en aquell temps ja afectaven la Baixa Segarra, ara l'Urgell.
Comparo perque sempre m'ha agradat comparar, el document més antic de Llorenç es el diploma inicial de donació del vescompte Ramon de Cardona de data 11 de desembre de l'any 1060, a favor de Gombau Joan i altres de la roca que es diu deSant Llorenç, junt amb la seva Quadra, segueix una segona donació del mateix donant l'any 1076 a Gombau Joan i la seva muller "
| " In nomine Domini Ego Raimundo Fulchoni vicecomite et Uxori mee nomine Ermessendis vicecomitissa.... Per hac scriptura donaciones nostre donamus vobis ipsa Rocha que vocantur Sancti Laurentii cum sua quadra et sua Kapellania et sua ferreria cum montis el vallis cum pronis et planiciis..." " de la roca ques diu de Sant Llorenç y de la quadra y de la capellania y ferreria y demés drets ". |
Un segle més tard o sigui l'any 1193 el Vescomte de Cardona cedeix tot el dret que tenia en el terme de Llorenç a l'Abadessa de Vallbona Ermesen de Rubió que fou la segona de les abadesses i parenta del fundador Ramón d'Anglesola.
Una altra cessió fou per Pere de Belvis a l'any 1181 i Pere de Pavia i Arnau i Ramñon de Montros a l'any 1193 cediren a favor del monestir de Vallbona tots els bens i drets que teenien en el poble de Llorenç i en el terme de Maldanell . Sembla que la casa més antiga de Llorenç era cal Cantó, abans casa Pons i primitivament estatge i possessió dels Cardona.
El document mes antic coetani que ens parla de Vallbona com a monestir consagrat a la Mare de Déu, porta data del 28 de febrer de 1153. L'any 1173 arriba Oria Ramirez procedent del cenobi cistercenc de Tulebras (Navarra).
O explico com un punt d'orgull per un petit poble com Llorenç de Rocafort o de Vallbona. Vam tenir primer capellà abans qe Vallbona, algo es algo. No vam ser parroquia fins l'any 1634, depeniam de Vallbona pels sagraments. Possats a dir noticies també vam ésser primer municipi abans que Vallbona, segons document abans esmentat l'abadessa Arcangela de Copons es va reunir amb la Universitat de Llorenç.
El monument més important de Llorenç és la Creu de Terme, que hi ha a la part vella del poble, davant de l'antic portal. 7,10 metres de canó tot d'una peça. Abans era cami ral i actualment hi passa el Camí de Sant Jaume, en honor a l'història.
El document més antic que guarda l'arxiu de l'arquebisbat de Tarragona que parla de Llorenç es del temps de l'abadesa Arcangela de Copons, que hi figuren els cognoms Bergadà , Timoneda i Capdevila.
La data d'edificació de l'església es de 1593. L'any 1359 consta Llorenç amb 10 focs pertanyents a la vegueria de Montblanc i l'any 1787,segons el llibre de mossen Bergadà hi havia 20 cases, o sigui totes elles estaven dins de les muralles.
Queden testimonis sobrats de que la nostra parròquia estava dedicada a santa Maria , com tots els temples edificats en l'entorn del Císter. Dona testimoni la primera clau de volta només entrar a l'església trobem la representació de la Verge amb l' Infant Jesus i que a més porta a la ma la Rosa de Jericó, simbolisme que veiem al menys tres vegades a l'esmentat cenobi.En la nostra façana queda palès la inscripcio : AVE MARIA GRATIA PLENA DOMINUS, amb l'any 1593 i per sort encara resten les campanes originals, a la mitjana hi ha una inscripcio amb lletra gòtica que diu AVE MARIA GRATIA PLENA DOMINUS TECUM BENETICTA TU IN MUL (ieribus).
La campana gran te un enbelliment fastuós, el text es sumament decorat amb amb fullatges al voltant de la lletra gòtica, es sumptuós i trobem una fornícula amb la Marededéu amb el nen jesus als braços i posa O MATER DEO, que traduït vol dir O MARE DE DEU. Les campanes també són tot un orgull per nosaltres.
La campana gran te un enbelliment fastuós, el text es sumament decorat amb amb fullatges al voltant de la lletra gòtica, es sumptuós i trobem una fornícula amb la Marededéu amb el nen jesus als braços i posa O MATER DEO, que traduït vol dir O MARE DE DEU. Les campanes també són tot un orgull per nosaltres.
A l'època devocional arribà els dessitg força general a l'Espanya dels Austries de tenir sants Locals, dels primers segles cristians, ni que fossis llegendaris , foren declarats patrons del poble Sant Abdó i San Senen, també coneguts per Sant Nin i Sant Non, protectors dels hortolans.
Be, aquesta esglesia restaurada no s'assembla amb res a la d'abans. Gaudim d'aquesta joia renaixentista única en el nostre contorn, no seria molt demanar que la nostra esglesia tant lligada al Cister, fos inclosa a la mateixa ruta.
Com li hagués agradat esta avui present al nostre amic l'historiador per exel.lència de Vallbona i de la seva baronia .J.Piquer Jover i també a en Joan Yeguas i Gassó i que tant sap sobre Llorens i de tot l'Urgell
Estaran d'acord amb mi, que a hores d'ara el que conta es el resultat final. La nostra església es un bombó arquitectonic de primer ordre, sembla que estiguessin dins al monestir de Vallbona. La llum que hi entra ens alegra les hores. M'agrada que la restauració no s'hagi endut el griu de ferro que està al cim de l'altar del Santissim, que porta dos pullitges per pujar i baixar l'aranya de ferro que suportava els ciris que servien per il.luminar la fosca esglesia renaixentista de Llorenç, que només rebia llum per la petita finesta del cim de la pica baptismal i per la petita finestra de la façana que no s'assemblava gens ni mica a l'actual, que no hi tinc res en contra, sempre l'he vist així.
Felicitats a tots els que heu fet possible que ara ens sentim orgullosos d'aquesta joia arquitectonica.Aquest escrit es d'abans de la inaguració-benedicció,o sigui que alguna cosa la trobareu repetida en el del dia important, perdoneu, però no trobareu cap foto del dia de la festa, perquè encara s'havia de fer.
Pep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada