dilluns, 31 d’agost de 2020

FAMILIA DURA-PIPÓ I SANT PERE CLAVER

 Vaig anar per primera vegada al santuari de la Marede Déu de Lourdes als 19 anys, amb la peregrinació de l'Hospitalitat de la arxidiocesi de Barcelona amb molts companys, tot una proesa, mai havia sortit a l'estranger, o sigui que plens d'il.lusió. Un bon dia vam marxar cap a Lourdes amb el tren de l'Esperança. Abans haviem assistit a varies xarles de preparació pels nous nois i noies que anavem per primera vegada, recordo que a Montserrat també vam fer alguna formació amb els monjos. Previ a anar a Lourdes vam fer la primera pujada a Montserrat d'un cap de setmana amb els malalts de Barcelona, vaig coneixer un jove monjo que era fill de la pasteleria Tassies de Tàrrega, el germà Pius, una bellissima persona, em consta que s'eforçava per a ser un bon monjo, home culte, senzill, atent, empàtic, acollidor, enamorat de la Mare de Déu ; temps després també vaig coneixer als seus germans. Vam mantenir una correpondència des de 1971 al 1981, cada setmana m'enviava els sermons del pare abat Cassià Mª Just (a.c.s) ciclostilats amb lletra color violeta i més tard en blanc i negre, potser que a Montserrat haguessin adquirit una fotocopiadora, evidentment acompanyat de cartes. El cas es que vam fer una molt bona amistat i  molta companyia encara que ens veiessim poc; quan pujava a Montserrat feiem llarguissims passetjos pels jardins del monjos, sense mirar el rellotge.


Xavier Durà i Riera de tertulia amb una persona amb mobilitat reduïda.

Pel mateix temps vaig coneixer als brancadiers X. Durà, en J.M. Cullell, en M. Conesa, en més tard el grup C.C. Joves i molts d'altres. Ara escric especialment per l'amic Durà (a.c.s.) un bon dia em va convidar a sopar a casa seva, en aquells anys mai es deia que no, un sopar era un sopar, també hi havia anat acompanyat de la Pilar Martí filla de cal Barra de Verdú (a.c.s.) . la Maite  Pipó es filla de Pallerols, poble que l'any 1964 tenia 135 habitants, agregat a l'ajuntament de Talavera, situat a 574 m d'altitud. Els Durà passaven els dos mesos de vacances de la canalla a la casa pairal de Pallerols, i els dos nois ajudaven als pagesos del poble a arrencar patates, a segar, a carregar els carros, a cuidar els horts, en fi tots van creixer molt sans i espavilats i encara ho són, jo pensava si algun dia tinc fills vull que siguin com aquests; el matrimoni Durà-Pipó eren molt moderns i avançats en l' època en que viviam, van donar molta llibertat als seus fills. En Xavier i la Maite no es cansaven d'explicar que ells havien tingut molta sort d'assistir als curssets prematrimonials que feia el pare Josep Maria Gassó i Buxó (acs), fill d'Anglès, mojo de Montserrat, els va unir i els va donar una solidesa com a parella i més tard com a pares; sempre més van estar orgullosos d'haver fet aquests curssets, més endevant editats en un llibre titolat : Cinc aspectes de l'Amor conjugal. Edicions 62.


La seva bondat i alegria ens contagiava a tots. La Maite com a bona segarreta, li encantava voltar amb en Xavier pels pobles de comarca, com sant Ramón (l'escorial de la Segarra) , el santuari de la Bovera,Vallbona de les Monges, Rocafort de Queralt, Poblet..... Llorenç de Rocafort, L'Espluga Calva, els podies trobar a qualsevol lloc com a la Fira del Silló de Verdú, a Forès ; fins i tot l'any 1972 els vaig trobar celebran la Vetlla Pasqual al monestir deVallbona amb el secretariat d'Universitaris Cristians, que s'instal.laren per grups a totes les pallisses del poble, anaven amb el filipó pare  Salvador Pié-Ninot.
Be tornem al sopar a casa dels Durà-Pipó, a l'entrar al menjador vaig adonar-me que a la paret hi havia enmarcat un article titolat Verdú, anava sobre sant Pere Claver.

.Si amplieu aquesta fotografia, ho podreu llegir més be.

L'article es de Mossèn Josep Mª Ballarin Montset i va principalment sobre la vida del sant, tot i que fa quatre pincellades de com son els segarretes, com va variant la geografia a mesura d'on ens acostem a Verdú i com són els pobles, la pagesia,i el clima al voltant de Verdú. A mi em va agradar moltissim, era la primera vegada que llegia quelcom sobre sant Pere Claver, mai n'havia sentit a parlar, tant es així que fa cinquanta anys que aquest tros de paper viatja amb mi de poble en poble, espero que vostès també gaudeixin d'aquesta bonica i tendra història del sant. Aquest escrit ampliat a 50x50 cm adornava el gran menjador de la familia Durà, sense més quadres de pintors rellevants i encara li tenen.
Verdú pertany al bisbat Solsona, i van tenir la sort  durant 10 anys de tenir al bisbe  Don Vicente Enrique y Tarancón, més tard cardenal, gran lluitador contra el franquisme .
Aquest altre que els presento titolat Actualidad de san Pedro Claver es de data disset de novembre de dos-mil-dinou.



El present article sobre la vida del sant, està escrit entre : Albert Batlle, Josep Maria Carbonell, Miriam Diez i Bosch, Eugeni Gay, David Jou, Jordi Lopez Camps, Margarida Mauri, Josep Miró i Ardèvol, Montserrat Serrallonga i Francesc Torralba, o sigui un preciós article,  consensuat amb les millors professors universitaris que tenim. Espero que hagin gaudit de la trajectòria d'aquest sant tant de casa nostra.
El nostre gran poeta nacional de Catalunya li va dedicar un bonic poema :


Puig lo cel us ha enviat
com un altre Xavier,
gloriós Pere Claver,
daunos vostra caritat.

En ton cel, Església santa,
quin sol brilla tant hermós !
sa llum pura i clarejanta,
¡ oh Claver, la llenceu vos !
¡ Gloria a Déu, que bondadós
aqueix astre'ns ha enviat:
Gloriós Pere Claver,
dàunos vostra caritat.

De la terra catalana

vos nasquereu en lo cor;
de familia cristiana,
tal es l'arbre tal la flor.
Tu ets, Verdú, lo gerro d'or
d'aqueix Lliri inmaculat.
Gloriós Pere Claver,
dàunos vostra caritat.

Son cor d'àngel veu Maria

y del seu amor l'omplí;
y dantlo a la Companyia;
- Fésmen, - diu, - un serafí;
per mirall se l'escullí
lo meu Fill crucificat, -
Gloriós Pere Claver,
dàunos vostra caritat.

Mn. Cinto Verdaguer

El Sant Pare LLeó XIII, va dir que després del testimoni i vida de Jesús, era el que més l'havia impressionat.

Oi, que la vida del sant us ha arribat al cor ? impressionat com deia el Papa Lleo XIII i de tant aprop nostre que el tenim quasi oblidat. Ara havent llegit l'escrit de Mn. Ballarin i l'escrit dels deu il.lustres professors, l'estimarem més. 

Agafeu-vos aquestes quatre ratlles con el regal on-line de finals d'estiu, tenim la sort que tant Verdú com tota la vall del Corb estan carregats d'història, amb Vallbona al costat.
Una abraçada especial per en Francesc de Martí de Tàrrega i la seva familia de cal Barra.

Pep

Cap comentari:

Publica un comentari