UN PASSEIG DE TARDOR, CAÇANT BOLETS PELS BOSCOS DE CAMOS

Aquest cap de setmana passat , la Maria i el Lluís van decidir-se amb el cistell a la ma, seguir a la Marta, que es una persona que de petita ha caminat moltes hores per les propietats de la familia i coneix cap ha on s'ha d'anar per caçar bolets i passar-ho d'allò més be . Es la gran afecció de la Marta i quan surt al bosch com avui, omple el cistell o cistells ben segur. Al final del dia us diré si m'he equivocat .

Al seu costat pots  tenir una alegria darrera l'altra. Tothom va a caçar bolets per omplir-ne el cistell i tornar a casa exultant o no ? Per lo poc que sé, es de lo més gratificant que hi ha, que agraïda que es aqueta afecció, pel qui la practiqui !!

foto de lluís Capdevila

El primer negret del dia, esplendorós i guapissim, ell ja ens anima a seguir buscant.

Més negrets o com es miri freduliics a Barcelona

Sorpresa més negrets i super joves, tenen pinta que darrerra seu ni van molts més, més tard veurem que tinc raó. Són Tricholoma terreum, creixen en cercles en els boscos al peu de les coníferes. Compta que es poden confondre i són molt tòxiques com:  T. tigrinum i T. groanense.

Quin cistell Déu meu i no es maco això ??

 El Fredolic es un bolet poc robust, amb barret de color gris, sovint negrós, cama i làmines de color blanc, carnn d'olor poc apreciable, trencadissa, viu vora  de les pinedes, més rarament en altres boscos.

Tots negrets o també es el mateix freduics, collits amb garantia absoluta..

Torne-m'hi, que no ha sigut res, reconfortats amb els negrets trobats fa poca estona, fins l'Antoine va devant  i per feina, pel que pugui ser, a lo millor s'han de fer més viatges cap al mas..

Foto de Lluís Capdevila als boscos de Can Magot

Com podeu veure , anar a caçar bolets, és un niu de sorpreses, fins i tot van trobar cireres de pastor a dojo, o sigui que està ple d árbres d´ arboç, sempre m'han agradat, alegren el bosch. Les cireres de pastor son bonissimes, millor menjar-les ben madures, només tenen un petit inconvenient, es que si en menjes moltes pots agafar una mica de borratxera, i mal de cap, no passa res, excepte si has de tornar a casa conduïnt el cotxe. 

En castellà es diuen Madroños, medeix uns 2 o 3 metres d'alçada, necesita terra abundant i aigua a dojo, en les torrenteres ambríbolesl mediterrànies. Floreix a finals de l'estiu i amb les primeres pluges de  tardor. Gaudeix de les seguents virtuts:  les fulles són astringents iqual que l'escorça, les ulles són també antisèptiques, sobretot de l'aparell urinari.

També en trobem a manta cami de Sant Marti de la Mota i cap a Adrí. Viu entre  alzinars poc densos.

Un cop buidats els cistells, quin goig que fa la taula, preparada per començar a netejar-los i cuinar-los. M´encante'n.
Els cafetons, segur que eren necesaris per continuar .


Davant dels nostres ulls, hem descobert un bonic, tendre, sa i primerenc pinatell, que ha sigut motiu d'una gran al.legria pel fotògraf.

Ja tenim el primer pinatell (Lactarius deliciosus) o rovelló .

Caçar bolets?  no em façis riure, cal bon coneixament dels bolets,  bona vista i observació de la natura, i  una bona dosi de paciència , com està fent la Maria amb tot l´nterès i  carinyo del món.

Sorpresa, el premi és gran, aquest pinatell s'aixeca guapissim i orgullós de la seva especie, no el podem deixar de cap manera, el tallem  i el posem al cistell, quin goig que fa oi ? En castellà en diuen  Níscalo, Lactarius deliciosus.

Després segons diuen els entesos en vindran més, alli on ni ha un, ni han més, només cal estar atend.

Algú s'enberdissa per tornar a casa amb el cistell més ple, segur que un bolet et porta a un altre, sense mirar on et ficas, això se'n diu enbardissar-se a Girona.

Penso que podria tractar-se un peu de rata? ho consultaré a la Marta. Un cop consultat, nosabem de que es tracta.

El rovelló , es troba vora dels pins, te una llet de color vinós, abundant, que es torna de color verd o blau verdós a les ferides, en tallar o trencar el bolet. Barret en forma d'embut, amb tons vermellosos, vinosos orosats, sovint tacat de verd en envellir.

Quin mati tant bonic, de sopresa en sorpresa , aquest està traient el cap, en un ambient ben humit, propici per creixer.

Llengua de Bou ( Hydnum repandum), ple, ample en la part superior, blanquinós, 

Es comestible, bastant bo

Anant pel bosch et trobes de tot, fins t'adones que encara que no sigui grèvol, s'acosta el Nadal. Es tracta de la planta que es diu GALCERAN ( RUSCUS ACULEATUS L.)  en català també anomenat " cireretes del Bon Pastor o cireretes de Beetlem.

Aquest bolet es una Amanita Pantera, en català  pixacà, d'aspecte tacat del sostre. Es  tòxic i molt verinós. Crei en els boscos de planifolis i de coniferes.

Els Rovellons i  Pinatells ,són els que més bon record tinc des de molt jovenet, a més  a l'Urgell se'n fan i a més que m'encanten fets a la brassa o fregits a la paella, cadascú els fa d'una manera diferent.

Les sorpreses són constants, aquest bolet gegant deu ser una girbola oi ? però no se de quina família és, ja en parlarem.

El terra , encara que no hi hagin bolets, te la seva riquesa, com demostra aquesta bonica foto, segur que algun animal se'n aprofitarà, al bosch no esperd mai res.

El mati va passant i el cistell es va omplint sobretot de pinatells, amb la alegria dels caçadors. Mai ha estat ben vist arribar a casa amb els cistells buits. Un per amor propi ha de portar bolets.

Segur que el bosch ens guarda moltes més sorpreses, referent a especies que no saben ni com se diuent, ni si són bones ni dolentes, senzillament ens alegren la vida amb els seus bonics colors. M'agradaria saber molt més sobre els bolets tant els comestibles com els no comestibles. 

Segur que ni han a cents i la majoria ben desconeguts per tots nosaltres. Un món en mig nostre.

Tampoc se el seu nom, però ja ho sabrem , tant sols per la seva bellesa els publico, per el que podem veure podria tractar-se de bolets que creixen enmig dels camps.

De camps ni han molts, al votant del mas, sobretot camps plantats de multitud de  noguers.

 Encara un altre de molt interessant,però que no se si es comestible. Podria tractar-se d'un  Pet de llob perlat ?? Lycoperdon perlatum,  Si no tinc raó , que algun entès em corretgeixi i ho posarem be. A Catalunya es coneixen al voltant de 1.500 espècies de fongs de dimensions prou grosses per a ésser anomenats  fongs superiors. D'aquestes espècies  solament són conegudes popularment un centenar, com a màxim i la veritat es que costa tenim clar cada espècie, almenys a mi i he d'anar amb molt  de comta. Si no estic segur,els deixo i prou, de vegades només em quedo amb : els pinatells, els rovellons, els negrets, les llanegues, les trompetes de la mort , moixarnóns, llengua de bou , cama.secs, múrgules i ous de reig.

El gatet d'ulls balus es diu  FRODO ,  i l'altre HEROE, els dos han sigut mimats i cuidats per la Marta amb tot el carinyo del món i mireu-los com estan de guapos oi ?. Potser que fins i tot algú se'n quedaria un, però ja no pot ser, ja formen part de la casa i .....

Al finalizar el mati, premi a casa els esperaven aquests dos tresors, que donen caliu, tendresa i companyia   a la vida i més si es tracta d'un mas. Com heu pogut veure ben acompanyats, encara que l'Antoine no ha arribat, segur que s'entreté pels voltants del mas, perquè no se com s'ho pendria la mare d'aquests petitons, no  li agrada gens beure un gos a 10 metres dels seus petits, i ho dic en serio; serà l'instint ? segur ! . L'Antoine ho sap i diu millor mirar-s'ho de lluny, que el dia es molt llarg i disgustos els miníms.

A mi que no he sortit de casa , m'ha encantat tot el reportatge i la vivència que expliquen els autors de la sortia pel bosch, eren tres, encara que el fotògraf no el puguem veure, algun dia ja ens explicarà la seva experiència de estar tota l'estona a l'aguait dels esdeveniments i a segon pla. Les protagonistes són la Marta i la Maria. Felicitem  al Lluís per la feina feta.

Bibliografia: Formación en Onicomicosis y Hongos de  Gionvanni Pacioni, Editorial  Grijalbo.

Bibliografia: Brots de Salut. Bolets de Primavera. Antoni Bombí i Santi Santamaria

BOLETUS EDULIS O EL QUE ES EL MATEIX ELS GROGUETS .

Bona nit, tot s'ha de dir les pluges han sigut escasses d'encà el passat més d'abril, i un estiu tan dur, ha portat a patir a tota la natura, aqui i a les terres de Ponent, potser més , que ja per raons climatològiques hi plou poc. Podriam dir que pateix d'una sequera crònica. Per això l'aigua es tant i tant estimada, valorada i guardada, per quan falta. Tots ,teniam ganes de que vinguessin les pluges, es ben cert, jo també i que es fessin bolets, encara que fos tard i alguna gelada se'ls endugués per davant; que es fessin bolets encara que jo d'ençà un nen d'uns 12 anys, que havia deixat de buscar-ne o caçar-ne com endiuen a Girona. De molt jovenet sempre anava amb el pare, com ho feien la majoria de fills del meu poble o podriam dir de tot arreu, el pare es el pare. Ell em va ensenyar a familiaritzar-me amb els bolets domèstics, i a saber-los conèixer amb tota seguretat i deixar els que ens podien perjudicar, sense més preàmbuls. O sigui l'Amanita Muscària la miravem de reull com  algo prohibit i punt i així la resta dels bolets, considerats dolents i a no recollir ni que fossin macos a la vista. També he de dir que quan arriva a mitjans de setembre hi no ha plogut, penso amb la Tere, perquè a ella sí,  li encanta sortir a caçar bolets, es com una festa per ella, i no mira prim en enbardissar-se, fins al punt d'arrivar a casa feta un " cromo " rascades per les cames, braços, mans, cara, etc, però orgullosa del cistell que porta, està radiant com si s'hagués fet rica com diuen a Les Planesd'Hostòles, i llavors posar-se a netejar-los com a continuació de la festa i si algun bolet es pot confitar donç confitar-lo com els escarlets que tant bons són amb la carn guisada. He de dir-vos que la montanya del Far, pujant cap al mas de Les Xurigueres se'n fan molts , a les Encies on viu la Mercè Mundet  també i cap al mas del Siubès (ara restaurant) encara més i no diguem a les montanyes de la serra de Finestres, cap a Costabella i Bustins, darrera les aigües de Sant Aniol també. Quin païs tant bonic i salvatge, ep ! encara ho és.només cal llegir a l'escriptor Josep Pla: Un Petit Món del Pirineu. Cadaqués, Mieres i la Garrotxa. Edicions  Destino. Barcleona Pàg. 353 (De com  en Josep Pla va arribar a Sant Aniol de Finestres; una llarga història molt isteressant i que jo anys avenir, vaig reviure amb la persona del vell Tura , la seva esposa, el seu fill Josep i laseva jove Nati, una gran i exepcional cuinera. ) per disfrutar del lloc ell hi va fer una llarga estada a Can Tura (Sant Aniol de Finestres ) des de la seva habitació sentia l'aigua que baixa pel Llémena, cosa única)

Sisquet Capdevila als seus 89 anys buscant bolets 

Recordo del pare, que sempre em deia on trobar cada classe de bolet, per exemple les mucoses a las solana del Perdigó, els rovellons al bosch del pla del Perdigó , els negrests al Pla  les Eres; el pla el Tudons també era un bon lloc, i així molts més que si que em vaig apendre i que per deixadesa o per no tenir interès he anat deixant de costat. Ben segur que els estudis també van contribuir a abandonar-me en aquesta tasca, que sincerament em dol i m'encanten les persones que si fiquen de ple i amb tota la seguretat del món i coneixen cadasqun dels noms dels bolets fins i tot el nom científic com la Marta. Admirable, et sents segur al seu costat.

Diumenge passat dia 20/11/11 al sortir de missa, vaig dur els pares a votar a Sant Marti i després el pare em digué perquè no anem una estona abans de dinar a buscar bolets, donç va ploure molt,  uns 95 litres pe rm2 el dia 15/11/11 i a lo millor podem trobar algun negret ( tricholoma terreum) o fredulic a Barcelona !.

Donç dit i fet, ens vam canviar i vinga cap al bosc del Pla  les Eres, un bon lloc on si fan un grapat de bolets com:
 Cama de Perdiu , Cama-secs, Carlets, Cruelga Blanca, Cruelga Blava, Cuelga vermella, Fetxet (tòfona a Barcelona), Groguet (Boletus Edulis) surell a Girona, Lleme, Llengua de bou.

Cap al Perdigo com hem dit abans ,si fan unes exel.lents mucoses , llenegues a Girona i Barcelona, Moixernó, Murmura, murgula a Barcelona, Negret, fredulic a Barcelona, Orella de gat, Ou de reig (Amanita caesarea ) o rovell d'ou, Pebràs o dita llelterola blanca, Pentinella  o Candela, Peu de rata o pota derata o pota de llebre, Rovelló ( Lactarius deliciosus); Pinatell a Girona.

He aprofitat la ocasió per anomenar-vos tots els bolets que ja coneixia de petit, que no vol dir que ara els classifiqui correctament, potser en catalogaria de tres o quadtre classes i prou. Be amb el pare em de dir sense cap mena de pudor, que no em vam trobar cap de comestible , una llàstima; si només uns que ni ell ni jo sabem si són comestibles o que, el pare mai els havia agafat i els va deixar de banda.

Si algú de vosaltres en sap el nom, agrairia que m'ho digues. Però en cap cas em vam veure cap més, això si ,els boscos estan molt bruts amb grans pins  caiguts i atravessats, com a tot arreu. En fi em posa els pels de punta pensar que hi vagin caçadors en aquests dies d'una intensa boira, poden perdres i no trobar la sortida. Per això a Vallbona  d'ençà dos llargs segles que a les deu de la nit toquen La Campana dels Perduts, es un tot evidentment litúrgic, però la població ho ha entès sempre així. 

Lletra manuscrita de Mossèn Francisco Bergadà , capellà del monestir de Vallbona durant 34 anys.

 Realment aquest toc a aquellles hores de lal nit, on no hi ha cap masia al voltant , aquest toc es molt ben rebut, per tant sols orientar-se i no perdres, et facompanyia.  Com que nosaltres som del pais, pensem no perdrens i tot pot passar si la boira es espesa i cau la tarda i és fa de nit, tenim un serio problema. Millor no trobar-si.

El pare, no pare de recordar els llocs del terme de Llorens, i de Vallbona que anava a buscar bolets: el pla el Tudons, la punta de les Pintades, fins i tot al propi bosch de Masdéu, també a l'Alsina, el Pla de cal Quim al Tossal de cal Quim,  a l'Estinclar de cal Mora,etc...el que ha sigut buscador no se'n sap estar.
Després de ploure el que vostès ja han llegit, i siguent avui dia 29/XI/11 (demà SAnt Andreu) el segon dia que anem una estona amb el pare a  buscar bolets i també amb la mare, hem de dit amb tota honestedad, que comestibles només hem trobat uns quans Groguets (Boletus Edulis) i la resta  tots desconeguts per nosaltres, alguns simulant les mucoses o llanegues, d'altres groguets, però amb el sostre mucos, vaja que no colava.

Aquest l'hem trobat just a l'arribar al Pla del Perdigó i mira quasi ens ha caigut la bava, era el primer d'enguany diguemne comestible, però de segones, si un caçador troba  rovellons, negrets i llanegues, deixa rapidametn els groguets. Quines coses Déu meu ?.

Quan erem petits ens els menjavem, li treiem la part groga de sota i els pelavem del damunt i ràpidament a la paella.

Aquesta era la cabana de la part alta de la finca, està completament en ruines; era necesaria perquè si es treballava a la part alta de la finca, si arrivaba mal temps, tothom correvia a aixuplogar-se , no hi havia temps de baixar caminant a l'altra cabana que esta en la vall " lo fondo " que  diuent aqui, però el temps no perdona i fa el seu curs.

Bolets que creixen a la soca du'n  pi, no sabem el nom, ni vulgar ni cientific.

El pare tampoc sab de quin bolet es tracta, del damunt son enganxasos, si els donem la volta apareixen

Molts de dubtes, sobre aquests bolets. Els hem deixat. Son mucoses ? , penso que no, encara que tinguin el cim ben enganxós, de sota son ratllades i aquestes no ho són . El pare tot engrescat esperant una Mucosa o llenega com diuen a Girona, o algun rovelló, però no ha pogut ser. Cap de comestible.

Oi que sembla una mucosa, però portava un anell blanquinós en el tronc i noens ha agradat.

El pare engrescat, jo i la mare també , pensant que de cop i volta que teniem una mucosa i el pare no l'ha volguda agafar i després d'una bona volta pel bosch del Perdigó, hem donat la tarde per acabada. De totes totes, no em conformo i encara hi tornarem a buscar-ne, si més no per poguer fer-ne una menjada a la brassa. Des de molt jovenet que no ho he fet. Divendres vinent dia 2/XII/ 11 encara donarem una volta pel bosch i molt possible que en trobarem de grans i de petits. Anirem a la part alta de l'obag de Les Pintades, al damunt mateix hi ha el Pla  les Eres,  Ja us posarem les fotos, perquè disfruteu.

El nostre pare Sisquet Capdevila, caçant bolets, una de les seves afeccions preferides, l'altra va ser la caça.

Només dir que si algú sap el nom dels bolets que acaben de veure, pot escriure un e.mail i em diuen el seu nom. Els ho agrairé. Un món això de la micologia ! Fins i tot hem trobat bolets en els troncs dels ametllers com aquets:

Bolet en un tronc d'ametller, so se res sobre aquesta classe de fongs.

La tercera passejada per buscar bolets al bosc i un bosch segur, que vol dir que no s'experimenta i que el pare des dels seus anys sempre hi ha trobat negrets, rovellons i mucoses, donç aprofitant uns moments al final de la jornada  ens vam endinsar i no vam trobar ni un d'aquest que abans us he escrit.

Per més paciència que ell, no en tinc pas jo, ni molt menys i ell maxim na trobar un parell de Groguets i jo uns quants de desconeguts per mi, però el pare no n'estava gaire segur i si no hi ha certesa absoluta es deixen com aquest:

La foto te una mica més de lluminositat, perquè va baixar la boira durant mitja hora i va tornar, però vam tenir sort en el moment de fer la foto, es més maca i l'expert la podrà valorar millor. Ben agraït.

El pare deia caure que es pot tractar d'un bolet que els del Pla d'Urgell li diuen Llengua de Bou ?, i que se'ls mengen, ell mai n'ha agafat.

Una altra sorpresa de la tarda, no avançem en el conexiament dels bolets, el deixem.
Crec que els afortunats que fassin no el pont sinó l'aqueducte de la Purissima i de la Constitució ompliran, en la vida no es pot estar en tot.
Només un consells no sortiu a buscar bolets a les 4 de la tarda, es fa fosc molt ràpid i a més si continua la boira i es tant espesa podeu perdreus, fins i tot els mes guapos del pais. Poca broma.
Em sap greu acomiadar-me de vostès sense oferir-los un gran reportatge sobre els nostres bolelts comestibles. De debò que no ha sigut possible. Per disfrutar dels bolets de la baixa Segarra , haurem d'esperar a l'any vinent. Els hem buscat per aquest troçet de mapa:

Llorens, Omells de Na Gaia, Vallbona,

Bon repòs i fins la propera.
Adéu-siau amics.

UN MOSAIC DE PEDAÇOS

Un cap de setmana ple de ganes d'apendre i per altra banda amb moltes ganes d'ensenyar. Estem a l'apartament de Sant Antoni de Calonge, amb un sol de justicia,  36ºC,com a tot arreu, però amb la frisa suau de la mar que ens recomforta, tirem endavant l'aprenentatge. Dia 19 d'agost de 2011 un bon dia
La Tere i la Maria han decidit posar-se amb el Patchwork, ànims per tots costats i que Déu ens agafi confesats. Jo puc opinar poc, podria ser que gens ni mica, però com que he vist d'ençà molts anys a la Tere ficada en aquest mosaic de pedaços, donç mira, puc opinar de les dificultats, ensopecs, caigudes, errors, destrosos, angoixes, preocupacions sobre si s'han escollit els colors de les teles correctament, si s'han convinats d'allò més be, les proporcions dels pedaços, quan es posa al bastidor per començar a "acolchar ", tot ha de quedar ben tensat, en fi, un món a l'abast del que te ganes de divertir-se i de fer quelcom que no tothom te el valor de ficar-s'hi. Ara un mar i un cel blau de fons ajuda molt.

A partir de la decisió de la Maria d'apendre Patchwork, comença un món tot apassionant, que cada pas assolit, serà una alegria. La Tere n'ha fet molt i molt com diuen a Girona, i les llargues hores al seu costat, m'ha fet un bon observador d'aquesta tècnica i puc assegurar, que quan et tapes amb una manta feta amb Patchwork, un dia de pluja de tardor o d'hivern , a més abrigar-te, de donar-te caliu, et dona la tendresa de la persona que ho ha fet, si es la teva mitja taronja,donç mira ? maquissim, ple de records.

En aquesta foto podem veure a la Maria familiarizat-se amb la regla de retallar, vital e imprescindible per aquesta tasca de tallar els trossets de roba, que han de ser molt pressissos i ecxates, sinó després no lliguen.

Aquesta es la primera peça de patchwork que ha acabat la Maria, no sense dubtes, que al costat de la Tere s'han anat resolguent i deu ni do de lo be que ha quedat el treball.  L'obra esta ben feta, per ser d'un principiant.  Els colors no són els acertats, però era questió d'aprofitar els retalls que estaven a Sant Antoni de Calonge. Però, per apendre la tècnica ja està prou be. o no ? . Vostès mateixos.

Aquesta construcció es diu locavi, he de dir que aqui, si ,que la Maria ha escollit molt millor el color dels trossos de teles a convinar.

Déu ni do de lo bonic que li ha quedat, aquest noia es un tresor, aprent rapidíssim, tots estem contents i orgullosos de tot que ha fet fins ara; segon dia de Patchwork.

Aquesta es la última foto amb màniga curta i patin calor.
L'estiu ha passat i em passat de la terrassa de l'apartament, a l'interior de la casa del poble i també ha canviat la feina; ara es tracta d'unes madalenes que fins i tot conviden a pensar que podrien estar bonissimes.

Com podeu comprovar tots els trossets estan entre
"bastidors ", s'aguanten amb agulles, fins que, que la Maria ho dongui per bo
















Ja estem al dia 16 d'octubre de 2011 i ja tenim una petita obra
de patchwork,  la madalena ben acabada i maquíssima segons la Tere, que d'això es una entesa, encara que ella mai us ho dirà. Li costa molt explicar les seves qualitats.

Oi que li ha quedat prou be?? Si, i estic d'acord, la Tere també i en Lluís com no podia ser diferent, també li agrada molt. Us he de dir que en Lluís sempre ha valorat molt el que ha fet la seva mare, ep !!!! i l'Oriol també.

Això és una meravella, veig que tothom s'hi engresca.
Tot s'ha de dir tenim una bona col-lecció de madalenes "CUPCAKES".

Estareu que aquestes CUPCAKES han quedat igual de boniques i tendres oi ?
A partir d'ara no puc explicar com continuarà tot aquest treball, potser, sóc molt atrevit explicar més coses sobre el futur ? Tenim tema per rato.
Sempre s'ha de tenir algo dissenyat per tal de començar un nou treball; cadascú es fa els seus dibuixos, que després serviran, per fer una plantilla i poguer retallar els trossets, per tal de fer la composició

Tot això només és el principi d'un món fantàstic, i molt atractiu i que acasa nostra està per tot arreu i que tots valorem.

Bona  nit i desitjo que els agradi.