UN PASSEIG DE TARDOR, CAÇANT BOLETS PELS BOSCOS DE CAMOS

Aquest cap de setmana passat , la Maria i el Lluís van decidir-se amb el cistell a la ma, seguir a la Marta, que es una persona que de petita ha caminat moltes hores per les propietats de la familia i coneix cap ha on s'ha d'anar per caçar bolets i passar-ho d'allò més be . Es la gran afecció de la Marta i quan surt al bosch com avui, omple el cistell o cistells ben segur. Al final del dia us diré si m'he equivocat .

Al seu costat pots  tenir una alegria darrera l'altra. Tothom va a caçar bolets per omplir-ne el cistell i tornar a casa exultant o no ? Per lo poc que sé, es de lo més gratificant que hi ha, que agraïda que es aqueta afecció, pel qui la practiqui !!

foto de lluís Capdevila

El primer negret del dia, esplendorós i guapissim, ell ja ens anima a seguir buscant.

Més negrets o com es miri freduliics a Barcelona

Sorpresa més negrets i super joves, tenen pinta que darrerra seu ni van molts més, més tard veurem que tinc raó. Són Tricholoma terreum, creixen en cercles en els boscos al peu de les coníferes. Compta que es poden confondre i són molt tòxiques com:  T. tigrinum i T. groanense.

Quin cistell Déu meu i no es maco això ??

 El Fredolic es un bolet poc robust, amb barret de color gris, sovint negrós, cama i làmines de color blanc, carnn d'olor poc apreciable, trencadissa, viu vora  de les pinedes, més rarament en altres boscos.

Tots negrets o també es el mateix freduics, collits amb garantia absoluta..

Torne-m'hi, que no ha sigut res, reconfortats amb els negrets trobats fa poca estona, fins l'Antoine va devant  i per feina, pel que pugui ser, a lo millor s'han de fer més viatges cap al mas..

Foto de Lluís Capdevila als boscos de Can Magot

Com podeu veure , anar a caçar bolets, és un niu de sorpreses, fins i tot van trobar cireres de pastor a dojo, o sigui que està ple d árbres d´ arboç, sempre m'han agradat, alegren el bosch. Les cireres de pastor son bonissimes, millor menjar-les ben madures, només tenen un petit inconvenient, es que si en menjes moltes pots agafar una mica de borratxera, i mal de cap, no passa res, excepte si has de tornar a casa conduïnt el cotxe. 

En castellà es diuen Madroños, medeix uns 2 o 3 metres d'alçada, necesita terra abundant i aigua a dojo, en les torrenteres ambríbolesl mediterrànies. Floreix a finals de l'estiu i amb les primeres pluges de  tardor. Gaudeix de les seguents virtuts:  les fulles són astringents iqual que l'escorça, les ulles són també antisèptiques, sobretot de l'aparell urinari.

També en trobem a manta cami de Sant Marti de la Mota i cap a Adrí. Viu entre  alzinars poc densos.

Un cop buidats els cistells, quin goig que fa la taula, preparada per començar a netejar-los i cuinar-los. M´encante'n.
Els cafetons, segur que eren necesaris per continuar .


Davant dels nostres ulls, hem descobert un bonic, tendre, sa i primerenc pinatell, que ha sigut motiu d'una gran al.legria pel fotògraf.

Ja tenim el primer pinatell (Lactarius deliciosus) o rovelló .

Caçar bolets?  no em façis riure, cal bon coneixament dels bolets,  bona vista i observació de la natura, i  una bona dosi de paciència , com està fent la Maria amb tot l´nterès i  carinyo del món.

Sorpresa, el premi és gran, aquest pinatell s'aixeca guapissim i orgullós de la seva especie, no el podem deixar de cap manera, el tallem  i el posem al cistell, quin goig que fa oi ? En castellà en diuen  Níscalo, Lactarius deliciosus.

Després segons diuen els entesos en vindran més, alli on ni ha un, ni han més, només cal estar atend.

Algú s'enberdissa per tornar a casa amb el cistell més ple, segur que un bolet et porta a un altre, sense mirar on et ficas, això se'n diu enbardissar-se a Girona.

Penso que podria tractar-se un peu de rata? ho consultaré a la Marta. Un cop consultat, nosabem de que es tracta.

El rovelló , es troba vora dels pins, te una llet de color vinós, abundant, que es torna de color verd o blau verdós a les ferides, en tallar o trencar el bolet. Barret en forma d'embut, amb tons vermellosos, vinosos orosats, sovint tacat de verd en envellir.

Quin mati tant bonic, de sopresa en sorpresa , aquest està traient el cap, en un ambient ben humit, propici per creixer.

Llengua de Bou ( Hydnum repandum), ple, ample en la part superior, blanquinós, 

Es comestible, bastant bo

Anant pel bosch et trobes de tot, fins t'adones que encara que no sigui grèvol, s'acosta el Nadal. Es tracta de la planta que es diu GALCERAN ( RUSCUS ACULEATUS L.)  en català també anomenat " cireretes del Bon Pastor o cireretes de Beetlem.

Aquest bolet es una Amanita Pantera, en català  pixacà, d'aspecte tacat del sostre. Es  tòxic i molt verinós. Crei en els boscos de planifolis i de coniferes.

Els Rovellons i  Pinatells ,són els que més bon record tinc des de molt jovenet, a més  a l'Urgell se'n fan i a més que m'encanten fets a la brassa o fregits a la paella, cadascú els fa d'una manera diferent.

Les sorpreses són constants, aquest bolet gegant deu ser una girbola oi ? però no se de quina família és, ja en parlarem.

El terra , encara que no hi hagin bolets, te la seva riquesa, com demostra aquesta bonica foto, segur que algun animal se'n aprofitarà, al bosch no esperd mai res.

El mati va passant i el cistell es va omplint sobretot de pinatells, amb la alegria dels caçadors. Mai ha estat ben vist arribar a casa amb els cistells buits. Un per amor propi ha de portar bolets.

Segur que el bosch ens guarda moltes més sorpreses, referent a especies que no saben ni com se diuent, ni si són bones ni dolentes, senzillament ens alegren la vida amb els seus bonics colors. M'agradaria saber molt més sobre els bolets tant els comestibles com els no comestibles. 

Segur que ni han a cents i la majoria ben desconeguts per tots nosaltres. Un món en mig nostre.

Tampoc se el seu nom, però ja ho sabrem , tant sols per la seva bellesa els publico, per el que podem veure podria tractar-se de bolets que creixen enmig dels camps.

De camps ni han molts, al votant del mas, sobretot camps plantats de multitud de  noguers.

 Encara un altre de molt interessant,però que no se si es comestible. Podria tractar-se d'un  Pet de llob perlat ?? Lycoperdon perlatum,  Si no tinc raó , que algun entès em corretgeixi i ho posarem be. A Catalunya es coneixen al voltant de 1.500 espècies de fongs de dimensions prou grosses per a ésser anomenats  fongs superiors. D'aquestes espècies  solament són conegudes popularment un centenar, com a màxim i la veritat es que costa tenim clar cada espècie, almenys a mi i he d'anar amb molt  de comta. Si no estic segur,els deixo i prou, de vegades només em quedo amb : els pinatells, els rovellons, els negrets, les llanegues, les trompetes de la mort , moixarnóns, llengua de bou , cama.secs, múrgules i ous de reig.

El gatet d'ulls balus es diu  FRODO ,  i l'altre HEROE, els dos han sigut mimats i cuidats per la Marta amb tot el carinyo del món i mireu-los com estan de guapos oi ?. Potser que fins i tot algú se'n quedaria un, però ja no pot ser, ja formen part de la casa i .....

Al finalizar el mati, premi a casa els esperaven aquests dos tresors, que donen caliu, tendresa i companyia   a la vida i més si es tracta d'un mas. Com heu pogut veure ben acompanyats, encara que l'Antoine no ha arribat, segur que s'entreté pels voltants del mas, perquè no se com s'ho pendria la mare d'aquests petitons, no  li agrada gens beure un gos a 10 metres dels seus petits, i ho dic en serio; serà l'instint ? segur ! . L'Antoine ho sap i diu millor mirar-s'ho de lluny, que el dia es molt llarg i disgustos els miníms.

A mi que no he sortit de casa , m'ha encantat tot el reportatge i la vivència que expliquen els autors de la sortia pel bosch, eren tres, encara que el fotògraf no el puguem veure, algun dia ja ens explicarà la seva experiència de estar tota l'estona a l'aguait dels esdeveniments i a segon pla. Les protagonistes són la Marta i la Maria. Felicitem  al Lluís per la feina feta.

Bibliografia: Formación en Onicomicosis y Hongos de  Gionvanni Pacioni, Editorial  Grijalbo.

Bibliografia: Brots de Salut. Bolets de Primavera. Antoni Bombí i Santi Santamaria