LA MISSA DE NADAL DES DEL VATICA

Estimats amics, ara que ja ha començat l'Advent i tot ens indica que ens acostem a la festivitat del Nadal, sense que ningú pugui fer res, he de dir que acabo de venir del pais de la boira, i quan us dic això ràpidament us ve a la ment la Segarra i l'Urgell oi que si ?

Cervera es una pequeña ciudad, que por la parte de Barcelona está situada en una altura considerable, y del lado opuesto al nivel y entrada de una vasta y rica llanura. Está rodeada de muralla, con siete puertas. Alguna de sus calles estan bien pavimentadas. Tiene una iglesia parroquial de 3 naves de construcción gótica, 5 conventos, una encomienda de la orden de San Antonio, extinguida en España en 1791, un hospital, un hospicio de la Misericordia, 5 colegios, una Universidad, un gobernador y cerca de 5000 habitantes.

Ja que us acabo de parlar una mica de Cervera, encara que sigui en castellà, vull parlar-vos-en una mica més, també en castellà , perquè copio del llibre del  Itinerario descriptivo de las provincias de ESPAÑA, y sus islas y posesiones en el mediterráneo. Traducción libre del que publicó en francés Mr. ALEXANDRE DE LABORDE en  1809, acompañado  de un Atlas de 29 mapas.


Instrucción pública y Universidad :


La fidelidad con que Cervera siguió el partido de Felipe V, obligó a este  monarca a honrarla con varias distinciones; y entre otras erigió su Universidad, a la qual reunió todas las rentas de las que suprimió en varias ciudades de Cataluña. En ella se enseñan las ciencias por 43 profesores, y hay regularmente de 800 a 1000 estudiantes que componen la mayor parte de la población.
Se dan tambien una educación particular a las niñas en el Hospicio de la Misericordia, cuya escuela está baxo la dirección de un eclesiastico, y de una muger instruida.
Hay 5 colegios reunidos a la Universidad; el de la Asunción, el de la  Concepción, el Secular (trasladados des de Lérida) el de los religiosos del Cister ( del monasterio de Poblet) y el llamado de los Ochenta, según el número de alumnos de las diferentes diócesis de Cataluña; el qual está en la antigua casa de los jesuïtas.
El seminario puede mirarse como un colegio de la Universidad, en donde se mantienen cerca de 100 estudiantes. A pesar de estos establecimientos, la Universidad no corresponde a la idea que debia formarse de ella. Carece de anfiteatgro anatómico, de jardin botánico, de laboratorio químico y de farmacia, de máquinas de física, y de curso de medicina clinica. El edificio es capacísimo, magnífico,  y de buena arquitectura; y solo en su fachada, que es de 319 pies, la puerta sabe todavia al tiempo en que se construyó.
El terreno de Cervera es fértil, y está bien cultivado: produce en abundacia vino, aceyte, granos y legumbres; las campiñas son alegres y hermosas, en especial en la parte que mira al llano de Urgell.


 Quan anem de Barcelona cap a les terres de Ponent, quan passem pel port de la Panadella ens  trobem de sobte amb la boira, com si fos de casa de tota la vida; sí,  és així i hom, ja hi ha crescut i forma part del meu rerafons, hem pujat en mig d'aquest clíma fred i humit.

També aquests dies vivin en plena natura, hom pot veure que la molsa ha passat en pocs dies de seca a molt verda i podriem dir que esplendorosa, tot s'ha de dir la necessitem pel pessebre.

 No podriam passar sense ell, el pare l'ha fet tota la vida i un servidor només d'ençà 30 anys. Després, altres petites coses que ens recorden que el temps va en contra nostra, son els anuncis televisius per tal de consumir productes "nadalencs" i l'altra són les feliçitacions nadalenques que van arrivan a casa nostra  en comta-gotes. Són precisament en aquests dies nadalencs, que més em recordo de l'escriptor J.F. Mira; en el seu llibre La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan F. Mira, editat per PUV, ens narra textualment i copio al peu de la lletra: Un dels meus rituals inalterables és, cada nit de Nadal, quan acaba el sopar familiar, asseure'm  davant la tele i mirar la missa de Nadal retransmesa des del Vaticà. Tot el món estètic, emocional i cultural de l'Església és el meu món. I fins i tot la part ètica, la dels Evangeliis, la sent molt vàlida, i molt meua. Us ho he posat, perquè curiosament un servidor també faig el mateix, després de cel.lebrar la " Nochebuena " ( un sopar llargament preparat durant dies per la Tere amb entrega de regals i múltiples escrits que el pare fa a cada un dels membres de la familia, fent un ressum de com ha anat l'any i que espera del proper, ple de bons desitjos) o sigui que ens passem molta estona llegin escrits que a part del pare també, ens dediquem els uns als altres.
Aquest gran catedràtic de grec i llatí , que es el Sr. Mira,  fa molt pocs anys que el " conec ", més o menys d'ençà l'homenatge del jesuïta (a.c.s) pare Miquel Batllori , quan a santa Mª del Mar li varen fer entrega  d´onze doctorats honoris causa per les diferents universitats catalanes i de ses illes. Ell també és un gran expert sobre els Borja. El vaig conèixer personalment en una conferència que va fer a l'Ateneu Barcelonès el novembre de 2003, arrel del llibre Els Borja familia i Mite, d'aquell dia recordo que vaig viatjar a propòsit a Barcelona tant sols per escoltar-lo. Tant sols tinc present, que no va decepcionar a ningú, la sala estava plena de gom a gom i molts barcelonins es van haver de quedar fora. Ens va dir moltes coses, ens va entusiasmar a tots, vam apendre molt sobre aquesta gran familia de Xàtiva, que va liderar la cristiandat  en el renaixement. Recordo que ens va dir que sobre els Borja no cal inventar res, perquè la  la realitat supera la ficció.
Després de tot això, no vaig tenir cap més alternativa que començar a llegir obra seva. Siguent fidel a la veritat, explicaré que els diumenges al dematí sempre que he pogut, tot s'ha de dir, des de molt jovenet he anat al mercat de Sant Antoni a Barcelona a remenar i mirar llibres, i si tenia diners en comprava algun i si no, em feia una llista, per quant tingués diners. Del Sr. Mira n'he comprat uns quans com per exemple:  El professor  d'història ( com a soci de l'Ateneu Barcelonès, recordo que va guanyar el premi Crexells votat pels socis. A l'any 1996  va guanyar el primer Crexells amb el llibre Borja Papa) , El Purgatori,  Els Borja Família i mite, Borja Papa,  La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan F. Mira. La Divina Comedia i Els Evangelis. Una biblioteca en el desert, Paradís, pestes i kalàixnikovs.  En el mercat de Sant Antoni he sigut afortunat, perquè he trobat els llibres d'ell que estaven exhaurits: Els treballs perduts , Cucs de seda, Quatre questions d'Amor, Un estudi d'antropologia social al País Valencià ( Vallalta i Miralcamp ), El desig dels dies.
A temporades he llegit els seus articles a la revista EL TEMPS, i precisament gràcies a ell, vaig descobrir  l'article Els darrers dies d'Alexandre VI. 500 anys del papa Borja, escrit per en J.F. Mira i es bo recordar com començava  l'article: El passat mes d'agost se celebraven o commemoraven (però no s'han celebrat, ni commemorat, ni recordat) els cinc-cents anys de la mort d'Alelxandre VI Borja, valencià, papa. No cal dir la gran qualitat de l'article. M'abelleix parlar de que en la mateixa revista El Temps, la Sra. Mariàngela Vilallonga, catedràtica de Filologia LLatina de la Universitat de Girona, explicava que havia dirigit l'equip de traductors del dietari de Joannes Burckard, el Liber notarum, en la versió catalana Dietari secret " Biblioteca Borja" Edicions 3 i 4 València. L'article està firmat per Lluís Bonada.
Aprofitant l'avinentesa de parlar dels Borja i abans que m'oblidi, si teniu l'ocasió us serà un gran regal per  l'esperit, llegir-vos un capítol del Diplomatari Borja escrit per en Ximo Company de la Universitat de Lleida, " Lleida en la projecció internacional dels Borja " parla del primer papa Borja Alfons de Borja, Papa Calixte III; que va formar-se a l'Estudi General de Lleida i al servei del Magnànim;  com m'agradaria conèixer al Sr. Company !, quedareu meravellats de com escriu.
Aqui va un bonic grabat d'Alexandre de Laborde que entre el 1798 i el 1806 va recorrer España amb un equip de vint gravadors i d'aquesta manera va sorgir el VOYAGE PITTORESQUE ET HISTORIQUE DE L'ESPAGNE. 

Aquests dos gravats van en honor als dos personatges que han fet de Lleida una bonica llegenda,i una millor realitat, que enamora a propis i estranys. Encara hi podriam afegir a enaltir Lleida al Dr. Marti de Riquer i Morera amb el seu llibre " Quinze generacions d'una familia catalana " brillant i únic. Si hom comença no pot parar.Jo així ho he fet. Encara que, per la meva incultura, he passat de puntetes sobre les guerres carlines. El Dr. Marti de Riquer per telèfon em va recordar que seria bo de que porfunditzes en les guerres carlines. Jo , seguint els consells del professor Mató, ...vaig  començar  llegint el llibre La Victòria de la Creu , de Miquel M. Gibert, editat per Proa- Finalista Premi Sant Jordi 2005. 

De la mateixa manera, com m'agradaria conèixer el professor Mira ! em sobrepassa, es irrepetible, únic, si hagués de carregar amb un lot de llibres per un exil.li m'emportaria els seus, i si no pogués agafar-ne més de tres, m'emportaria Borja Papa, El Purgatori i el Professor d'història. Dels tres he après molt. I com no pot ser d'una altra manera, al llegir, estic guaitan la vida d'aquest escriptor, antropòleg i gran he-lenista que ho dona tot, perquè els altres aprenguin i disfrutin. Es el summum d'un professor.

No parlaré de cada llibre que he llegit,si us escriuré  un interessant comentari que em va fer el meu amic Lluís, que alhora també es docent, sobre el llibre EL PROFESSOR D'HISTORIA:


Gràcies per haver-me donat l'ocasió de conèixer aquest llibre de J.F.Mira, que ens aporta una experiència de vida completa i plena de preguntes. La lectura s'esdevé plaent, pel vivificant quadre personal i cultural que s'hi dibuixa.
Ens adonem dels fonaments de la nostra civilitat i civilització, com la filosofia hel.lènica, el llegat de Roma i les arrels cristianes. Sorgeixen reflexions que ens conviden a escoltar la nostra  veu interior. Hi ha un compendi de l'herència de moltes  generacions. Les virtuts  afloren, en la voluntat d'obrar el bé, i quan humilment reconeixem llums i ombres.
Se'ns recorda que el progrés tècnic hauria d'anar en sintonia amb l'harmonia moral, i que  transformacions sobtades poden ser un al.licient, però també un desafiament immens.
M'agradat molt l'evocació que fa del temps d'infantesa i joventud,  quan ens acompanya a èpoques aimades de la memòria, en la fotografia en blanc i negre, no desllueix entre imatges acolorides dels temps presents.
Ens ajuda a tenir una actitud comprensiva envers els altres a recordar les lliçons de la història i a recrear la vida senzilla.
Gràcies per donar-me a conèixer el testimoni d'una ànima tan viva, amb el rerafons de la lluïsor mediterrània, on l'horta d'abans es fon amb la ciutat nova.
Amb tota l'amistat.  Vint-i-cinc de gener de dos mil deu.


Amb aquesta entranyable reflexió els deixo. Segur que a tots vostès els ha entrat moltes ganes de començar a llegir al Sr. Mira, com hem va passar a mi. Gràcies Lluís per aquesta profunda reflexió sobre el llibre " El professor d'història ".

Sr. Mira aqui va aquest gravat ( mitg gravat)  tot s'ha de dir, va dedicat a vostè, es el port d'Alacant, amb una gran vista. em sap greu no trobar cap gravat a ma d'Alexandre de Laborde sobre València, o Xàtiva,  si un dia el trobo li posaré, segur !!
 Poden començar quan vulguin i després, tot seguit, sense perdre el temps gaudiran com mai del Purgatori, a mi m'ha passat així.
M'abelleix posar-vos també un comentari sobre el llibre Borja Papa que fa 10 mesos em va comentar una amiga meva també docent,encara que ara és ex-docent :


Referent a la prosa del professor J.F.Mira, m'agrada perquè usa molt  bé  la sintaxi hipotàctica, o sigui subordinada o de llarg periode, que normalment es destina a la reflexió i l'argumentació, però aqui i gràcies a la primera persona del narrador protagonista ( parla el papa Borja amb un llarg monòleg interior) li dona un toc més íntim, ple de melodia. Sembla com si estiguessis flotant sobre les onades que acompassades ritmicament i es repeteixen en un temps i un clima molt agradables, lirics i poètics. No sé si m'explico, el que vull dir és que aquesta prosa magnífica i solemne podria ser distant i freda i, en canvi, és propera i plena  d'afectivitat, com si fos escrita amb sintaxi paratàctica, d'oracions simples o de periode curt.

Gravat de la ciutat de Lleida fet per Alexandre de Laborde o un dels seus gravadors.

Si vostès s'encomanen del que pensa el Sr. Mira i la nit de Nadal i es conecten amb la missa del Gall del Vaticà, al peu de l'altar  major podran veure un missal molt antic, que any rera any la televisió italiana enfoca més d'una vegada, es tracta del Missal de Nadal de Roderic de Borja,  Papa Alexandre VI, conservat a la Biblioteca Vaticana. A la part inferior, hi apareixen reproduïdes la seva efigie i l'escut de la familia Borja.

Pessebre de Sisquet Capdevila i Pons, sota una volta medieval de Llorens. Als 89 anys mai ha deixat de fer-lo, ja forma part de la seva vida i de la nostra.

Jo he de dir, que cada any comparteixo amb el Sr. Mira, la Missa del Gall del Vaticà, clar després de sopar amb família, de llegir-nos llargs escrits, que el nostre pare ens hi ha acostumat d'ençà molts anys, de donar-nos regals i de felicitar-nos el Nadal. Llavors  m'assec davant de la tele, per veure la impecable litúrgia , escrupulosament preparada, plena de bellesa, de música, d'incens, de cants gregorians i de flors (que em recorden orquidees ) que rodejen l'Infant Jesús, enviades expresament d'Holanda i del  llarg  sermó del Papa davant de tot el Cos Diplomàtic i del món senser.

Gravat del pare Oriol Mª Diví, monjo de Montserrat

Be, aprofito l'avinentesa de l'article , per desitjar-los unes Bones Festes de Nadal, que ja les tenim a sobre. Siguin feliços . Una abraçada a tots , fins i tot pel Sr. J.F. Mira i pel Sr. Ximo Company i pel gran Dr. Marti de Riquer, que tants bons records ens han deixat .

Com a regal per tots els seguidors del Blog, aqui va un ram de vesc.

Us adjunto una traducció del Dr. Gefaell de data 4-Xii-12.

CANCER / ONCOLOGY NEWS.

¡*! El MUÉRDAGO, (planta Navideña), actúa como una posible Terapia Snti-Neoplásica, -en cancer de colon aquí-, !!  Científicos de la Universidad de Adelaida, comprobaron que Mataba células Cancerosas, NO es Tóxica para lasNormales, y puede ser una alternativa a la Quimioterapia.., especialñemnte, la specie de Muérdago ,"Fraxini'' que 'cuida' a las células intestinales sanas, y contiene una Proteina que destruye a las células de cancer...  seguir !!!!....