diumenge, 5 de febrer de 2012

ESCARLETS VERMELLS I ALGUN DE BLANC, UNA LLARGA HISTÒRIA

Penso que amb el tema dels bolets, no hi ha mai prou. Fa tanta il.lusió que , sempre s'està apunt de fer una nova sortida, per tal de veure que es troba. Les sorpreses són continues, el bosch està ple de diferents famílies de bolets, quin més bonic,  a Catalunya dieun els entesos que ni han més de 1000 espècies i que només són d'ús unes 100. Les sorpreses són fins i tot agradables, encara que siguin amb bolets no comestibles.



Aqui teniu un bolet que ningú sab si es bo o no, però no em digueu que no es bonic ? Quin entorn tant fabulós?
Aquesta es la primera sortida de la Tere, després de molts anys. La primera vegada penso que  va ser a Les Planes d'Hostòles, mi varen destinar de metge fa uns 28 anys. Allí vam fer amistat amb la familia Vilà, ( Joan (a.c.s.) , Lourdes, Antonieta, Josep, Silvia i Ferran) i encara dura, incloent-hi els nouvinguts. Tota una història per nosaltres i els nostres fills. Una gran família, on els nostres fills hi van creixer. On si trobaven com a casa. D'aquesta gran amistat ens queden molts records i vivències, totes agradables, una d'elles es anar a caçar bolets. La Tere , que en el seu poble de Gata ningú en cull, o sigui que no es cap tradició, si va acostumar tant que en plena temporada no paraven d'anar amb el cistell a la ma , cap a la finca de Les Xurigueres,  era un lloc que es feien molt bolets, sobretot escarlets vermells, recordo que en baixaven molts cistells, i que les tardes les tenien ocupades netejant-los i la Lourdes la mare de l'Antonieta els confitave. Recordo que sempre arrivabem a la seguent temporada amb escarlets de sobres. Era una gran reserva.
Penso que el bolet més abundant per les rodalies de  Les Planes són els escarlets vermells, i mira gairebé sempre se'n trobava algun de blanc i també : Russinyols, Siurenys, Negrets, Peus de rata, Candeles, Cigales de capellà, Camasecs, Ous de Reig, Trompetes de la Mort, Cruelgues, Murgules  i només casualment es trovaba Pinatells.

Vista del poble de Les Planes d'Hostòles , des del barri del Jonquer, del pintor Olotí Àngel Codinach, molt amic de l'Antonieta Vilà i de'n Josep Massegur.

 Fins i tot en regalavem als nostres amics de Barcelona que ens visitavem. La veritat es que jo mai vaig anar a caçar bolets a Les Planes d'Hostòles, sempre pendent dels meus pacients, la vida de metge de poble era diferent, calia estar les vint-i-quatre hores de guardia i així ho vaig fer, tampoc tenia cap altra elecció. De vegades si volia sortir del poble ens ho convinavem amb el metge d'Amer Dr. Targa o el de Sant Feliu de Pallarols Dr. Oliu, que sempre em van donar totes les facilitats per moure'm per Girona si era necessari; però aquestes sortides sempre estaven justificades per motius de Sanitat, o de la Seguretat Social. No per anar al cinema. No hi anavem, ens quedavem a la vora del foc, clar els nens eren molt petits, i mira ja ens conformavem amb tot l que donava el poble de si. Per fer cursos a Barcelona o a Girona sempre posava un substitut pagat de la meva butxaca i força diners que costava no els curs, sinó la metgesa substituta; però era temps de fer curriculum i de situar-se per aconseguir algún dia una plaça en propietat i no haver de voltar de poble en poble com un nómada, encara que  ben mirat sempre n'he sigut.


A Les Planes, el rei dels bolets era l'escarlet i  d'aquests se'n feien a tot arreu: a Les Encies, tota la falda del Far, cap a Cogolls, al Siubès,  cap a Costabella a Sant Aniol de Finestres, a Les Medes, a Granollers de Rocacorba, a la Barroca (El LLapart, Can Terme). Penso que només es fan en boscos d'elzines o aulines. Perquè de pinatells no en trobavem cap, sí portaven altres bolets. La Tere tornava com una nena petita, contentíssima amb el que trovaben, n'estava orgullosa, quines coses Déu meu?


Cal estar ben atenta, perquè els bolets hi són, però cal veure´ls.


De cop i volta caçant bolets, als boscos de Camós, el dia 8 de desembre de 2011, ben acompanyada pel Lluís i la Maria. La Tere contentíssima, era com refer el fil de Les Planes.  Em fa feliç  que aqui també se'n façin, no ho sabia, però cal pensar que  també i han moltes alzines oi?

Mare i fill contentissims per el bon dia que han tingut.

L'excursió va ser fins i tot cap a l'altre costat del Revardit, jo se,  que cap allí hi ha un prat que es fan molts negrets. Ah ! i també moltes mores cap a finals d'agost.


Agraeixo moltissín el cuidado i l'ajuda que la Maria va oferir  en tot moment a la Tere. La situació era bastant perillosa, sense volguer podia acabar remullada al Revardit i amb l'ajuda de la Maria tot va resultat més segur.


I el matí va continuar, amb una altra sortida fins a l'hora de dinar i encara en van tornar a trobar. 
Hi ha gent que diu  - em fa més il.lusió trobar-los que menjar-los !!  Jo sóc dels que m'agrada menjar-los. 
De petit anava amb el pare a buscar bolets pels boscos del poble a la partida dels Perdigons  o  a Les Pintades, però després em vaig fer gran i ho vaig deixar, tenia altres interessos.


En fi, com vostès poden veure, totes les fotografies són d'allò més relaxant, - qui no s'apuntaria a caçar bolets ? Jo  l' any vinent seré el primer. Podré recuperar el passat, molt passat, encara que he de dir que el novembre de 2011, hi vaig anar amb el meu pare, que feia molts anys que no sortiem junts. No em vam trobar cap.


La foto ens ensenya una barreja de bolets trobats aquest dia, on predominen els negrets.
Els poso una recepta ;

Fricandó de vedella amb cama-secs :


Ingredients:
- crostó o tapa  plana com a bistecs,
- oli, canyella, sal i un raget de llimona per a la marinada,
- ceba i tomaquet per al sofregit,
- cama-secs secs.


Preneu els bistecs i una hora abans de posar-los a coure deixeu-los marinar amb oli,sal, un pessic de canyella i un raget de llimona.
Una vegada marinats s'arrebosssen i es fregeixen. En una casola a part es sofregeix la cebai, quan és rossa, s'hi afegeixen dos tomaquets trinxats i els cama-secs que haurem tingut en remull. Es deixa coure una estona i, quan és cuit, s'hi afegeix la carn i l'aigua necessària. Es deixa bullir un parell d'hores.
Per servir el plat es fregeixen uns trossos de pa de la mateixa mida dels bistecs, es col.loquen en una safata amb un bocí de carn damunt de cada un i s'hi escampa la salsa per sobre.
Aquesta recepta popular, molt barcelonina, és potser la més estesa en l'aplicació dels cama-secs a la cuina. Curiosament, els bolets han estat primerament conservats mitjançant un assecatge però després, en posar-los en remull, recobren el seu estat natural.


Bon profit.


Bibliografia: Brots de Salut. Antoni Bombi i Santi Santamaria. Bolets de Primavera 7. CYAN. Edicions i Creacions Gràfiques,S.A.  Primera Edició . Barcelona 1988.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada