 |
| Foto feta per en Lluís Capdevila a la posta de sol des de la Roca la Bassa de Llorenç |
Aquesta romàntica foto de Maldà a la posta de sol em porta molts records d'infantesa, on anavem cada dia amb bicicleta a l'escola del mestre don Ramón Capell, encara que a l'hivern em quedava a casa de cala Ramona on em vaig sentir cuidat i mimat com a casa; la Ramona era una bellíssima persona i cuinava molt be. Maldà sempre més ha representat molt per mi i continuarà fins al final. Tot el que us voldria explicar de com era el poble de Maldà l'any 1962-63, està escrit amb una gran precisió, carinyo i tendresa pel Sr. Àngel Vilamajó i Farré en el seu article " El meu Maldà " comença així : Maldà era un turó entre tossals. Després fa d'això un grapat d'anys, fou un castell. Des de llavors, Maldà és història..... No em faria res continuar, però seria copiar i això no val. Vostès mateixos. Jo em pregunto qui és aquest Àngel Vilamajó i Farré ? si algú el coneix m'agradaria que m'ho fes avinent i no m'importaria llegir més treballsl seus, aquest home es un crac escrivint. Enhorabona Sr. Vilamajó.
La primera incursió cultural va ser a Sant Marti de Maldà, haviem pagat una factura al mecànic Niñet i anavem be de temps i vam decidir anar a l'ermita de Sant Roc que esta a pocs metres de Sant Martí. Es una contrucció barroca del segle XVIII., era l'estiu de 2008. També feia 58 anys que ens miravem aquesta ruina des de la carretera. El pare si que hi havia estat en la seva juventud, donç tenia una tieta que vivia a Sant Martí; però ell, sempre s'apunta si es questió d'anar a visitar un monestir, un santuari, un poble veï, o unes ruïnes de la rodalia com per exemple La Quadra de Mas Déu.
Aquesta ermita-església per la seva grandària havia sigut important, jo em pregunto com es que en un moment donat va anar a la deriva? No ho entenc. Tampoc conec l'història del lloc, potser seria interessant saber a que va ser degut l'enrrunament. Penso que no em tocarà cap més remei que llegir-me la història de Sant Martí per estar més informat.
He trobat una monografia o Breu descripció historico-geografica de la vila y parroquia de Sant Marti de Maldà (Provincia de Lleyda y arquebisbat de Tarragona feta per lo Iltre. Llic. D. Ramón Llobet y Martí Pbre. canonge arxiver de la Sta. Esglesia Catedral de Lleyda. Impremta Mariana 1907. Es possible que quan acabi de llegir aquesta monografia sàpiga més de les jurisdiccions sobre Sant Martí de Maldà que tenien les families Cardona, els Anglesola i els Bellpuig.
Sempre em mirava, des de la carretera mateix quan anava cap a Belianes a comprar La Vanguardia o quan he anat a visitar al meu amic Jaume Culleré o més fàcil quan hem anat a Bellpuig a casa del meu cunyat Josep Subirà de cal Montaña o simplement al anar a l´ interessant mercat que fan a Bellpuig els dimarts al mati. Donç be amb 62 anys mai m'ha sortit de dins anar a veure El Molí del Fontova " LO MOLINET "
La foto gairebé o diu tot, o quasi tot, el pare i jo quedavem astorats, amb una informació mai coneguda. El cartell ens informava de La baronia de Maldà. Molins de la vall del Corb. I el nom del lloc on estavem Lo Molinet. Moli del Fontova. Era la primera vegada que ho llegia i de cop em va venir a la ment que no sabia res de res d'aquest indret. El pare si hi havia estat, quan anava a peu de Llorenç a Belianes per treures el carnet de conduir ara fa 35 anys. El va treure !.
Potser si tinguessim temps i lleigissim el llibre del Baró de Maldà, Rafael d'Amat i de Cortada " Excursions d'en Rafel d'Amat Cortada i Senjust " potser podriem descubrir llocs de l'entorn de Maldà.
Referent als Molins de la Vall del Corb, només tinc present un al Vilet, per moldre pinso ( Veure Apunts sobre aigües, peixeres i molins, extractats de les actes notarials de Vallbona (1157-1748 de J.J.PIQUER JOVER), encara que la història ens recorda que aquesta vall comptava amb vint-i-sis molins. Si tenen paciencia podran adonar-se de que segons el mapa que els posaré, no és pas exagerat:
Segur que el llibre Records del Vilet, el molí de paper, ens pot aportar molta llum sobre els molins de la Vall del Corb.
Abans de continuar i posar-vos les fotos del Moli del Fontova, dir-vos que tampoc, mai, he anat a visitar el Castell- Molí de la Sinoga, a Belianes m'han dit que està restaurat.
 |
| Poso aquest croquics |
Be, no puc explicar-vos, res del moli del Fontova, no he trobat cap retall d'història escrita que m'informi de la importància d'aquest complexe que fins i tot tenia capella. Important segur ! però em falta informació.
Vista des del darrera o des del riu Corb
Tant el pare, com el Lluís i jo no parevem de quedar admirats i bocabadats de la grand quantitat de pedres picades, dels finestrals, de les llindes de la casa, de les finestres, balcons, de cantonades, de llambordes de la cisterna i d'una altra cisterna impressionant. Algo mai vist per aquestes terres.
Impressionant oi? increible ?
El pare Sisquet Capdevila admirat com poden veure pel seu somriure, de les imponents voltes del soterrani, tot un món de pedra picada, que tant li agrada a ell.
Per les ruïnes podem imaginar-nos de la importància del lloc, potser era el molí modern més important de la vall del Corb ? Potser imagino massa ?
L'anada a aquest moli, era una novetat inesperada, ho miravem tot com a nens petits, que ho volen capir i tot ho miren amb ulls nous ! Volem deixar constància de cada arcada.
Penso que miran la cara de content del pare, que als seus 89 anys , s'admirant-se de la belllesa del lloc i de com funcionaria en el seu moment ? que a un li entra ganes d'anar-hi oi que sí ?
De qui seria aquest molí ? M'agradaria que si algú em pot aportar més sobre la història d'aquest lloc ho fes, li estaria més que agraït. Em pregunto - potser hi ha un llibre publicat que explica tota la història del lloc i que es dedicava a moldre grans o olives o potser fins i tot raïms en la tardor o ves a saber què ?
Aquesta sala subterrània te tota la pinta d'una cisterna. Segur que servia per acumular aigua per fer funcionar el molí, perquè de cisterna la casa ja en te una altra .
Vostès, poden quedar meravellats, de lo que estan veien. Quines llambordes ! penso que son les més grans que he vist, després de les que tapen la cisterna de la Quadra de Masdéu.
Penso que en el seu temps aquests soterranis deien anar plens d'aigua per fer moure les moles .
Com m'agradaria posar-vos tot aquest reportatge acompanyat de la seva història ? però impossible de moment. Ben segur que algun dia podrem saber tota la història d'aquest gran molí.
Aquest es l'unic escrit que he trobat del lloc, encara que escapçat, però si dona fe de Fontova. Si les fotos us han agradat, tot és mèrit d'aquest jove que teniu a la foto, el meu fill petit Lluís Capdevila Matín.
Ja que estem en territori de l'antiga baronia de Maldà, no podem marxar sense posar alguna corranda del gran poeta J. Iglesias Guizard, amic que fou de Mossèn Cinto Verdaguer i afincat a Maldà :
Tupina és una barreja
que fa cantar la paella;
butifarra, llangoniça,
llomillo i cap de costella
Orelletes, mitjes trônjes
pá de pessic, ratazia
si´n voleu, veniu depressa,
que la Segarra en te cria.
.....
Jo el voldria a ma voreta
a l'abril de birbadora,
a l'hivern, collint olives,
i a l'era, d'escombradora.
Vina-te'n al meu darrera
quan jo me'n vagi a segar
que a la feixa que jo segui
ja hi podràs espigolar.
Quinze rengleres de vinya,
altres tantes d'olivers,
quinze més d'ametllers tendres,
i quize d'arbres fruiters:
son les xeixanta rengleres
de la història d'un pagès.
De la costa de la gleva
me n'han fet una aixarmada,
l'aixarmader que l'ha feta
ja te´l pà de la mainada.
No fore bon Segarreta
ni us tindria voluntat
si no us cantés una cobla
Verge Santa del Tallat.
Segarra vol dir poesía,
Segarra vol dir gent bona,
i vol dir... Vicens Garcia
El Rector de Vallfogona.
El pare esporga, el fill llaura,
a l'ombra s'hi ajassa un câ,
i allà, al fons, de la cabana,
hi bull l´ólla del dinâ.
Vina al sac de les olives
que te'n vull donâ una aumosta,
i després cap al molí,
que´ns cruspirem una rosta.
Ja en pot està d'enfadat
un pagès, que arreu s'engresca,
davant d'un plat d'al-i-oli
i cârgols a la brutesca.
Les cançons per lla´l Desembre
m'arriven al fons del cor,
i es perque xàfen la oliva
i plora llàgrimes d'or.
Matí bufa seré
pregona la marinada,
quan la sentis, para fort,
que sol arribâ enfadada.
Rubina de Santa Tecla
que vas deixar un mal rastre;
la terra va quedâ erma
com el cor d'una marastra.
Vos sou morena Senyora;
la morenor del Tallat
jo sols la trovo pariona
amb l'altra de Montserrat.
Desde'l más fins a la vila
troven pobles pel camí:
Omellons, Espluga Calva,
Nalech, Maldà i Sant Martí.
Be, aquest reportatge, està fet, perquè nosaltres som curiosos i ens agrada tot el que fa olor a pedra picada en general, fins i tot ens agraden els marges ben fets, aquest molí està ple de pedra ben treballada, picada per artesans experts, no se d´ on la van portar, perquè molta pedra a Belianes no n'hi ha oi? ; penso que si a nosaltres ens ha captivat les ruïnes d'aquest molí a vostès ,els pot passar igual.També podem fixar-nos que en alguna paret hom pot veure trossos de tàpia, molt frequent de Belianes en avall. Tot està aprop de casa i fins ara les desconeixiam, al menys jo.
Totes les corrandes, són com els he dit abans del poeta afincat a Maldà J. Iglesias Guizard, fundador del periodic quinzenal Segarra que va sortir publicat amb el núm. 1, el dia 25 de juny de 1923. Aquest bon home te tot el mèrit d'haver deixat testimoni d'un lèxic dialectal i d'uns costums dels quals no en queda res.Totes les corrandes que he posat expliquen com era la vida, d'aquests poblets de murs torrats, de la baixa Segarra, ara l´Urgell i parlen d'un món ja passat, que molts de nosaltres vam viure i que mai més recuperarem.
Com poden veure només donem fe del lloc, amb un munt de fotos, que sí tenen tot l'encant i el misteri del passat. Disfrutin del moment . Quedo amb el convenciment que algú sap molt sobre aquest important lloc per tots nosaltres., i que forma part del que diu la placa informativa molins de la Vall del Corb .
Una abraçada ben càlida per tots. Recordeu si sabeu la història d'aquest molí, m'encantaria que me l'expliquesiu.
Bibliografia: Corrandes Segarrenques / J. Iglesias Guizard .
Monografia o Breu Descripció Històrico-Geografica de la Vila y Parròquia de Sant Martí de Maldà (provincia de LLeyda y Arquebisbat de Tarragona feta per lo Iltre. Llic. Dn. Ramón Llobet y Matí, Pbre. Canonge Arxiver de la Sta. Església Catedral de Lleyda. Impremta Mariana 1907.
Hola,
ResponEliminaMoltes gràcies pel reportatge.
Jo tampoc puc dir gran cosa d'aquest molí però cercant informació sobre la meva família a Maldà, he pogut descobrir que li va posar el nom de Molí dels Fontova el senyor Anton Fontova de Maldà i la seva dona Maria Renyer de Belianes.
Sento no poder ser de més ajuda.