SETEMBRE, UN MES DE MORES, D'AMETLLES, RAÏMS I FIGUES

El dia onze de setembre  de 2011, estavem ocupadissims fem melmelada de mores,com tots els setembres d'ençà 13 any i ja explicat en l'article anterior.  Al migdia van arribar l'Oriol i la Marta i no cal dir que estar tots junts amb els avis , va ser tota una festa.  A l'arribar del Tallat, la Tere ja ens tenia el dinar preparat, cosa que vam agraïr moltissism, no es que estiguessim molt cansats, però portavem moltes hores drets,d'un esbarzer a l'altre tot contemplant els molins de vent del parc eòlic del Tallat i soportant les múltiples punxades als dits, en català diuen " Qui no vol pols que no vagi a l'era".
 La gent que li ha tocat un molí a les seves terres, venent a cobrar cap a mig milió de les antigues pessetes cada any; tothom desitjan que ni toqui un o dos a les seves terres.

Tot dinant vam parlar de que a la tarda podiem fer una excursio cap al tros del Perdigó, terme de Vallbona de les Monges, per tal de recollir figues de coll llarg, molt bones fins i tot per assecar-les i guardar-les per a l'hivern; recordo que quan era petit tothom assecava figues per l'hivern.

El tros del Perdigó amb la seva cabana al fons, vist des del camí que va al poble dels Omells de Na Gaia.
Vam anar-hi el pare, l'Oriol, La Marta, la Maria i jo, vaja tot una excursió que ben be hagués pogut ser una berenada, si ho haguessim pensat, però ja era tard i ...?  Aquesta finca te parades al fondo, te la solana amb bosch i ametllers, la part obaga amb olivers, ametllers i bosc i el pla a una certa alçada, on hi han també ametllers i olivers i a més un tros gran de pins, tots ells gairebé carregats de vesc en castellà muérdago ( Viscum Album) ; hi toca molt el serè , la marinada, ah !  i el sol.

A l'arribar vam visitar la cabana restaurada fa 2 anys i que es fantàstic refugi en cas de mal temps, pluja, calamarssada, etc, si pot fer foc i si està molt be, ah ! i a més es recull l'aigua de pluja en un dipòsit, o sigui en un terreny que no te cap font, ni cap sistema de regadiu , que no sigui la pluja, sempre va be tenir un recurs a prop pel que calgui, de vegades només per regar un arbre fruiter que acabes de plantar com un noguer, o un presseguer o algun oliver o ametller. S'ha de ser de l'Urgell per valorar al màxim l'aigua.

El pare ens dona explicacions sobre la gran figuera que tenim a devant. Explica que hi han moltes figues, fa dos anys li va fer una gran podada i mira ? ha crescut molt i amb molt de fruit.

Tots contentissims d'haver vingut. Pensem recollir moltes figues o fer-les caure de la figuera amb la canya, la questió es marxar cap a casa ben  carregats.

Aqui veiem la cabana del Perdigó i la finca llaurada, a la dreta veiem un arbre blanc,  on se'n troven més és a Poblet ( Populus Alba).

El pare Sisquet Capdevila i Pons de 88 anys d'edat (2011) des de petitet que mai ha deixat de venir a treballar aquesta finca. se la estima molt i la coneix de dalt a baix.

Com molt be saben, en aquesta terra de la ex-baronia de Vallbona no tenim aigua, i alhora es molt estimada, quan plou es guarda, en una cisterna, en un aljup, en un dipòsit  al costat de la cabana o en una  bassa, en una cogulla excavada a la roca, com la que estan veien i que tant a gust hi veuen  ocells com: tudons, rossinyols, becades, garses,grives, olibes, perdius, aligots, puputs, caderneres, falsilles,  ducs,  tords, corbs, mallarengues, merles, mussols, enganya-pastors, roquerols,  esparvers,   guatlles,  passarells,  pigots garcers,  estornells,  aloses,  pardals,  tórtores,  pastoretes,  cucuts,  pit-roig,  pit-verd, aguila perdiguera,  orenetes,  i demès animals com: conills, llebres, porcs-senglars, esquirols,  teixons, guineus... etc . 

El pare a l'entorn de la cabana i ja carregats de figues, per assecar per a l'hivern, ens va explicar els fruits que donava aquest tros. són oli, cereals i ametlles, abans també tenia vinya, però fa molts anys que la varen arrencar. La fruita actual són aquestes figues i codonaycs, ja no queden préssecs de vinya, que per cert erem molt olorosos i dolcissims al paladar.

Codonyacs al Perdigó

L'endemà al sortir de missa i abans de dinar varem passar per l'era, on el pare hi te l'hort, la llenya per l'hivern, que per aquest contorns es donen temperatures molt baixes i molta boira; cal tenir molta llenya. Com poden veure el pare te una parra que dona molts kilos de raïms i molts altres arbres fruiters.

També al tros de l'era hi han 7 noguers, dos perés, un paraguay, dos guindos garrafals, un cirerer, dos figueres i un lladoner ja grandet. ah! i un petit llimoner que ens va egalar el tio Dimas (e.p.d.)

El pare a la segona quinzena de setembre talla tots els penjols de raïm. A l'avi li encanta estar al costat dels seus nets.

Com podeu veure la Tere està dissfrutant d'uns granets de raïm.

La Maria aprofitant tots els fruits . Les figues estaven boníssimes, llàstima que n'hi haguessin poques.

I no es maco aquest raïm moscatell ?  sí, però millor menjar-se'l. Estan molt ben conservats, perquè el pare  des d'abans de l'estiu  els posa una xarxa perquè les abelles no se'l mengin i mira quin bon resultat.

El cap de setmana va ser curt, però profitós, per fer la melmelada de mores, per fer una anada al Perdigó, per collir figues i una passejada pel voltant del poble.

El pare es molt feliç amb la nostra compania, no cal dir-vos-ho, només mirant-lo es veu que no li falta res.

Vam aprofitar el temps,, tant que a l'arribar al poble ja es ponia el sol, però vam tornar carregats de figues i vivències junt al nostre pare i padrí. Un altre setembre hi farem una berenada a l'ombra de la figuera.

Adéu-siau.