DIES DE DESTORB AL PRINCIPI DE LA TEMPORADA DE LES OLIVES 2013

A hores d'ara és de sobres conegut el mal temps que va fer els dies 16,17 i 18 de novembre  de 2013; va ploure cada dia i moltes hores i més de 100 litres per m2, cosa insòlita a la nostra contrada. Tots veniam preparats per començar a collir olives ja el cap de setmana passat, qui més qui menys tenia reforços per començar amb il.lusió la abundosa collita d'olives. Nosaltres teniam el reforç el Josep Subira , del Lluís i de la Reina Capdevila professora de la Universitat Blanquerna, gran amant de tota la nostra pagesia i més de les olives. Ep ! d'entrada hora que passava ens anàvem desinflant, anàvem perdent il.lusió, sí l'aigua era necessària, però ara ??, es ven cert que no plou mai ha gust de ningú.
A pagès els dies de destorb s'aprofitent fent tasques que normalment no es farien o quedarien aparcades.
En primer lloc vam pensar en ocupar el temps en omplir uns sacs de CLOFOLLA D'AMETLLES com a combustible per les estufes de l'Oriol del mas. De tothom es sabut, que les clofolles d'ametlles tenen un alt poder calorífic i a casa nostra a la pallissa ni ha una muntanya, que s'ha anat formant a base que el pare i la mare assecaven tota la clofolla de la temporada i un cop deshidratada per les llargues hores d'exposició al sol  a l'era, es tirava a dins de la pallissa i era guardada per vendre-la. Ara fa molts anys que no es ven, potser, perquè va perdre l'interés com a pinso pel bestiar o com a combustible industrial ? mai ho sabrem ?, la memòria de l'home ho ha oblidat, degut a les noves fonts d'energia; el que si es cert es que a casa en vam guardar moltíssima per fer-la servir de combustible .

El pare movent la clofolla a l'era. Tardor de 2006. Pensament del Lluís : Pare i fill. Padrí i papa per mi. Un moment de reflexió.

He dit que quan la clofolla  era seca, amb un estiràs la tiràvem a dins la pallissa i allí es guardava sense cap problema i es conservava durant anys. En els darrers anys en vam arribar a tenir-ne molta.

Quan hom ha d'aprofitar, la clofolla, cal passar-la per un porgador o sedàs una mica gros , perquè caigui la terra , les pedretes i les fulles d'ametlles trinxades que entorpeixen el bon tiratge quan es posa la clofolla a l'estufa; aquesta ha d'estar neta i llavors si crema i molt i dona gran escalfor a l'estància de la casa;  no voldria combustible millor.

Aquesta feina es agraïda com totes, però genera molta pols i quan t'hi poses, cal fer-ne uns quants sacs.
Estic assegut a la pallissa de casa, hi han molts estris antics i guardats no se perquè , però allí estan i ningú te interès en llençar-los com : una mesura de tres  quartans, un diable, una dalla, una canella , un cabàs, una broca, unes escombres de botxa, múltiples borrasses, bàscula, una portadora, tres bancs de collir olives, diverses aixades, un entrescador de  xerracs de llenyataire o d'esporgar, tres erers o erera com en diem al poble, una ensofradora, una enclusa, una màquina de segar " Trepat", múltiples forques palleres, triança, fementera, forca de dos pollegons, llums d'oli, unes reus de pala giratòria, un rascle, rateres, una senalla vella, Sellons diversos tamanys, però tots negres, fets a Verdú. una sulfatadora, volants, un trill,  diferents guarniments de la mula,   esclopets, tascons per esberlar les soques, dos tenalles, que servien per posar-hi  oli, les barres de pa, o altres confitures, també aigua. un tres peus per escalfar l'olla casa, també dos tupines  on es conservaven trossos de carn   amb oli o llard  , un barraló.                                  

Una vegada amb la clofolla neta i dins el sac, cal lligar-los per portar-los a casa i despreocupar-nos de si fa fred o neva, a pagès dona molta tranquil.litat tenir llenya, i clofolla a casa. Home també va be tenir algunes teies de pi per encendre la llenya de la llar de foc o be de les estufes; tenir-ne de fetes es tot un tresor a l'hora d'encendre el foc. A la pallissa encara es troben feixos de brosta de rames d'oliver de molts anys enrera;  quan jo era petit,  aquests se sacsejaven quan eren secs i llavors, aquesta fulla es guardava i al moment oportú es venia . Tampoc he sabut mai perquè es va deixar de comercialitzar-se, misteris de la vida moderna. Ara la fem servir per encendre el foc, quan convé.

Teia, fusta  resinosa de pi, provinent del cor de l'arbre, que crema amb molta facilitat.

En uns moments de repòs, hom observa el cel i cap a on es dirigeixen les bromes, seguirà ploguen ? segur que si. Be, pensem que podrem fer aquesta tarda , per tal d'aprofitar el temps. Telefonem al mecànic de Sant Martí per tal de poder arrencar el tractor del bell mig de l'entrada de casa.

A tots ens pica l'interès al veure tanta gent mirant d'arrencar un tractor, el tractor del meu pare. Important pel lector, portava  quatre mesos sense engegar-lo. El va comprar l'any 1981 de segona ma, l'altre propietari l'havia comprat l'any  1969, déu ni do.

 Ha durat molt. També ha tingut múltiples avaries. Ben mirat aquest tractor durant anys van ser les cames del meu pare; gràcies a ell, el pare ha pogut desplaçar-se sense cap mena de dificultat , per les dos finques més llunyanes del poble, que son Les Pintades i el Perdigó, ambdues terme municipal de Vallbona de Les Monges.                                                                                            

Qualsevol que miri aquesta foto , pensa o pensarà, que hi fa tanta gent en tants pocs metres ? Te tota la raó del món; Avui es un dia important, o caixa o faixa !! al cap de mitja hora ho hem aconseguit i el tractor ha sortit de casa amb el seu caracteristic paf, paf, feia molt de temps que la gent de Llorens no ho sentia, podriam dir que ja formava part de l'entorn i del dia a dia ", algunes persones s'han emocionat i jo també, pel llarg record que ens ve a la memòria i perquè ben mirat era l'última vegada que el sentiam pels carrers de Llorens.

Avui hem aconseguit amb l'ajuda de diferents experts, mecànics, paletes, i veïns, arrencar  el tractor amb unes instruccions  antiquissimes i molt sofisticades, que només sabien el meu pare i el mecànic . El tractor és de la marca Favias, de 44 anys enrere. Tot s'ha de dir segons l'expert mecànic Antonio Balcells i Ribas, home de molta experiència en el món de la mecànica i millor persona i el seu fill, no menys expert, saben molt be que és l´ únic tractor d'aquesta marca a tota la comarca i rodalies,  Model  es TF3, Nº de Bastidor 92136 de 12 CV. Motor Lombardini LDA. Gasoil. Matricula L-02044-VE. Tractor agrícola. Comprat a Arbeca el 10 d'abril de 1981.

El manual d'instruccions si ni ha hagut fa molts anys que està perdut, o sigui que tot el mecanisme es un misteri dels grossos. Cal ser sincer, totes les peces que s'han trencat durant els últims 15 anys les han buscat per Internet o be les han fetes amb el torn a ma. Tot un mèrit. Poca gent ho hagués fet.  

 Dit això, el deure era,  moure el tractor del meu pare que feia 6 mesos que no s'engegava.
Intentar-ho ja era un prodigi, els elegits eren pocs, millor dit eren dos, els que durant anys i panys han arreglats el tractor al pare, li han fet de tot, peces noves, neumàtics nous, canvi nou, etc,  En definitiva l'han mimat.  Antoni Balcells i  Ribas pare i el fill Josep Balcells ( Cal Ninyet ) mecànics de sempre a Sant Martí de Maldà.

El pare i fill sempre han entès i cuidat aquest tractor del pare . Aquí va aquesta bonica foto del seu poble de Sant Martí de Maldà en honor seu i que amenaçava pluja. Penso que si que va ploure i molt.
Be, aquest ha sigut el seu últim trajecte, la gent del poble per uns moments s'ha emocionat amb el seu soroll característic, però no era el Sisquet qui el conduïa sinó el seu amic Ninyet.
Molt agraïts a l'Antoni i Josep Balcells, per aquest gros favor i pels llargs anys de dedicació a un mecanisme que moltes vegades els ha posat contra les cordes.
Descansin en pau el pare i el seu amic de l'ànima Antoni Balcells " El Ninyet ".
Una abraçada ben forta amics.