Remenant i llegint quantitats d'escrits del pare Sisquet Capdevila, he trobat uns poemes signats per Josep Civit Sala de Blancafort, signats entre l'any 1981 i 1985. Vet aquí el pati interior del Santuari del Tallat.
El nostre pare, fa anys m'havia parlat d'aquest poeta de Blancafort, però jo no l'havia conegut. El pare l'apreciava, perquè ambdós compartien el gust per la poesia, cadascú a la seva manera, però tots dos en gairebé tots els escrits feien honor a la Marededéu del Tallat, que tanta devoció tenia el pare, el Sr. Civit i molta altra gent de les contrades.
M'abelleix moltissim publicar aquests poemes, perquè el pare els tenia molt ben guardats , tancats en un sobre al fons de la caixa. Segur que els valora, estan mecanografiats com vostès poden veure.
Aquesta Santuari a la vista de la Conca de Barberà, que des de molt jovenet havia pujat el pare, en aquell temps no era per venerar la Verge, sinó per buscar bolets; no estava restaurat.
Es ara que pugem a casa per diferents motius, sigui per batzacar ametlles, per collir olives, per cotsetxar el blat, l'ordi o l'espelta, o per veure com creixer el sembrats, o per collir mores, que hem de fer una pujada al Tallat i resar una Salve a la que es la nostra patrona, al baixar gaudir del poble de Rocallaura, tant bonic, tant enlairat que es com una jogina.
Al baixar, cal aturar-se al Balneari a fer un cafè o un refresc i disfrutar de la pau d'aquest centre termal, que tant bon nom s'ha guanyat.
Nosaltres el coneixiam des de molt petitons, sempre venia de pas , al pujar el poble de Llorens en romeria al santuari de Rocallaura, de petits ens agradava mirar si trobaven alguna teula que hagués caigut del teular, perquè eren ven diferents de les que trobàvem a casa, aquestes estaven vidriades, molt boniques.
 |
| La mare Isabel Vila, estimava moltissim aquesta terra Urgellenca, la va fer seva. |
Tot això està escrit en la seva lauda sepulcral que acaba amb in Pace Quievit i després la mare Isabel Vila Gallostra, filla de la Miana a la Serra de Mor, amb el riu Juinyell. Les dos van ser grans amigues i confidents, donat que ambdues es van alegrar de trobar-se en aquest racó de món; dos dones de Girona, que parlaven en un ieisme molt sonor, i que sorprenia als que l'escoltaven i totalment desconegut a la baixa Segarra . Perquè vostès puguin ilustrar-se sobre aquest lèxic tant garrotxi i a hores d'ara quasi extingit :
A tots vostès els he d'explicar que el ieisme o substitució del so de la ela doble/ll/ pel so de la /i/ catalana o de la /y/ espanyola. La ela doble ( si no porta un punt al mig ) s'ha de pronunciar amb un so palatal ben diferent de la /i/. Per tant, el ieisme és un fenòmen fonètic que constitueix en la despalatalització de la consonant lateral palatal /ll/ que s'articula com una aproximació medio palatal sonora ( i consonàntica ). En la llengua catalana el seu origen és en la interferència de l'espanyol o localment, del francès ( com a Sóller o a la Catalunya Nord ) i es troba difós per les zones i sectors socials i generacionals més espanyolitzats o afrancesats.
El ieisme no és admissible en una pronúncia catalana genuina, ni en la informal, perquè fa desaparèixer una caracteristica fonètica bàsica del català.
Exemples:
---------------
ull /uiera/
ullal /uial/
ullera /uiera/
cella /ceia/
esternellats / esterneiats ovella /oveia/
pallasso /paiaso/
porcellana /porceiana/
rellotge /reiotge/
vell /vei/
cullera / cuiera abella /abeia/
vermell /vermei/
palla /paia/
estelles /esteies/
gall /gai/
fulla /fuia/
full /fui/
al coll /alcoi/
llavi /iavi/
milla /miya/
lluna /iuna/
call /caia/
llet /iet/
medalla /medaia/
cavall /cavai/.
gavellons / gaveions
parell / prei
Be, si, m'agradaria saber qui es o era aquest poeta amic del pare i devot de la Marededéu del Tallat.
Penso que amb paciència també podrem saber qui era la Sra. Carme Robert Domingo. Amb aquesta Sra. Carme, tindrem tres dones de Girona a la Catalunya Nova. Ep !!, a Maldà també vam tenir un bon home fill de Riudellots de la Selva (Girona) en Nicolas Mir Raurich .
Molts gràcies a qui ens pugui ajudar.
Be en poques hores d'haver publicat aquest post, el Sr. Santi Arbós que es el responsable del Blog de Llorens en dona tota la informació sobre la persona de Carme Robert Domingo :
Esquela de la Sra. Carme Robert Domingo:
"Vídua de Josep Girona Rodón, mestra nacional jubilada. Ha descansat en la pau del Senyor, a l'edat de 87 anys, el dia 21 de maig de 1994, havent rebut els Sants Sagraments i la Benedicció Apostólica. (A.C.S.) Els seus afligits: germans polítics, nebots, cosins, família tota i amics tots us preguen la recordeu en les vostres oracions. L'enterrament será avui, dia 22, a les 10.45 hores. Casa mortuòria: Sancho d'Avila, capella n. 13, per traslladar-la posteriorment al cementiri del Sud-Oest (Montjuïc). No s'hi invita particularment."
Pep
