Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris santuari del tallat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris santuari del tallat. Mostrar tots els missatges

dimarts, 15 d’octubre del 2019

COMIAT DE'N JOAN, EL NOSTRE RECTOR A L' OMBRA DEL PROFETA ELISEU, L'HOME DE DEU

En Joan Costa, el nostre rector, ha estat vuit anys entre nosaltres, ha gaudit i segueix gaudint d'un exel.lent i dolç caràcter , dit d'una alta manera ha sigut una persona de bon tracte, ha sigut fàcil acostar-te a ell sigui per parlar o sigui per demanar-li consell espiritual o de qualsevol tema material. El seu somriure ho omplia tot; tots a Llorenç li devem molt. Prevere modèlic, entregat als seus feligresos, joiós d'anunciar la paraula de Déu, litúrgia plena de solidesa , tots em après d'aquest bon monjo.



L'acomiadem sota la lectura del profeta Eliseu i amb la bonica carta de la segona carta de Sant Pau a Timoteu i amb la narració de l'Evangeli : .
Un dia, Jesús tot anant a Jerusalem, passava entre Samaria i Galilea. Al moment que entrava en un poblet li sortiren deu leprosos, que s'aturaren un tros lluny i cridaren: " Jesús, mestre, apiadeu-vos de nosaltres ". En veure'ls Jesús els digué " Aneu a presentar-vos als sacerdots " .......



A l'hora de fer el sermó sempre agafava el missal i no el deixava, semblava que li donava força, i si ho creia oportú llegia un trosset.
Ell mai va deixar de considerar-se un pecador, el que llegia, deia a mi també m'afecta, tots estem sota la Llei, avui el Senyor no ens ho posa fàcil o dit d'una altra manera, el Senyor ens colla força .....




Molt bones a tots i totes.

Sabem prou bé perquè som aquí, i és per agrair al nostre amic
Joan tots aquests anys (8) en els quals ha estat part de les nostres
vides, des de la Parròquia de Llorenç. Has sigut un bon rector !
Personalment no l' he vist mai com un mossèn, un capellà de
parròquia, sempre l´he vist i l´he viscut com a un monjo, un
monjo benedictí.
Ho dic tot això perquè conec els monjos des que tenia 19 anys,
concretament als monjos de Montserrat. Més tard vaig fer
guàrdies de metge al CAP de Banyoles amb un company teu,
en Zum. Conegut amb aquest nom per tothom en Josep Maria
Boix i Masramon, al cel sia.
Varen estar companys tots dos en la seva joventut al monestir de
la Santa Muntanya.
Gràcies a aquestes experiències crec que estic en disposició de
dir com són aquestes persones:


Els monjos.

Són persones discretes, humils, amb el do de saber escoltar,
tracten a tothom com si fossin el mateix Crist.
Són persones que parlen poc però quan ho fan sempre
l' encerten, sempre conforten, són persones empàtiques,
t' envolten de pau i tranquil·litat, traspuen humilitat, t'ensenyen
que no tenen res i que ho tenen tot.
I així ha estat el que ens ha embolcallat la teva presència i
companyia.
La teva senzillesa Joan, ens ha corprès, les teves homilies sempre
seguint els camins del Crist han deixat entre nosaltres una bona
petjada de l'Evangeli. Ens has fet adonar dels valors que té un
bon cristià. Ens deixes un bon rastre i color d'evangeli.
A l' hora del sermó moltes vegades hem pogut veure la teva
humilitat quan amb un somriure ens deies ......... no sé pas per
on començar, avui el Senyor ens ho posa difícil.
Atiar el foc, sembrar divisió en lloc de pau, veure la terra encesa,
etc. Aquestes són expressions insòlites en llavis de Jesús, si un de
vosaltres vol posar-se en el meu lloc, jo l' escoltaré...
La teva humilitat en les ensenyances de l'Evangeli ha estat modèlica.
Tímid fins i tot a l' hora d' esbrinar conjuntament els camins del
Senyor. Sovint feies el comentari: A mi també m' afecta.
Ens ha agradat i m'ha agradat escoltar-te, hem entès que per ser
bon cristià no cal anar a missa cada diumenge i combregar-hi
només per ritual, sinó que hem de fer dels valors del
cristianisme la nostra vida:

Tenia set i em donareu de veure.
Tenia fam i em donareu menjar.
Era a la presó i em visitareu.
Anava despullat i em vàreu vestir.
Era foraster i m' acollireu.
Estava malalt i em visitareu..
...

No podem deixar de recordar el consol que portaves a les cases
quan anaves a visitar un malalt o a un avi, no et feien mandra els
kilòmetres, no feies visites de metge com es diu ara (10 minuts
per malalt), hi estaves el temps que consideraves oportú,
cosa que tots hem valorat i valorem.
Junts hem compartit festes majors, setmanes santes, Nadals,
peregrinacions al Tallat i sopars amb el poble de Llorenç i la
restauració de la nostra església, que ara més que mai convida a
la pregària.
Per sempre més, portaràs dins teu la manera de ser i fer de la
gent d' aquest racó de món, som com som, però seguirem
esforçant-nos per a ser millors i estimar-nos una mica més, com
tu en més d' una ocasió ens has recomanat.
Poca cosa més a dir Joan, només desitjar-te que el
Senyor t' acompanyi sempre, siguis allà on siguis i si
no és demanar massa prega per nosaltres.
Rep una forta abraçada d' aquests vells amics de Llorenç de
Rocafort o de Vallbona.

Llorenç de Rocafort, 13 Octubre 2019


Tot seguit se li va fer entrega d'aquesta bonica placa, amb paraules d'agraïment a un gran servei, la missió encomanada s'havia complert. Enhorabona !!!! Les seves paraules d'agraïment van omplir la nau gòtica de la parròquia dels sants Abdó i Senén patrons nostres estimats. En el segle XVI la patrona era Santa Maria, com a totes les esglésies que estaven sota la tutela del Cister.


Una bonica i entranyable foto de record del nostre poble amb en Joan Costa, el nostre rector, que el portarem sempre més al cor. 
Dins la festa, tots junts vam gaudir d'un esplèndid pica-pica, no hi faltava res, fins i tot cava a dojo, simpatia, alegria, companyerisme, abraçades, tertulia i complicitat entre els veïns, fins hi tot vam parlar que dins la  Misericordia del Pare, havia clausurat l'infern, quina tranquilitat, que gran, que bonic, a mi em recorda el que deia el pare Josep Maria Rovira Belloso (a.c.s) en el seu llibre, Déu, el Pare (Claret) Barcelona 1999: A mi el que em reconforta es que el que m'ha de jutjar es Aquell pare que cada tarde sortia al terrat de casa seva per veure si tornava el seu fill, que s'havia dilapidat  la mitat de la seva herència, el fill que donava per perdut i ha estat retrobat.....una gran festa. " Depressa; porteu el millor vestit i poseu-l´hi; poseu-li també l'anell i les sandàlies; porteu el vedell gras i mateu-lo..... 
Me saltat troços de la paràbola del Senyor a propòsit, ja la coneixeu des de petits.



Del meu record i ja en tinc setanta, mai havia viscut un pica-pica davant de la portalada de l'església, es un bon auguri , vaig gaudir molt i per la cara de la gent i per la tertúlia que om mantenia podem dir que el comiat va ser una festa; en Joan va mostrar-se en tot moment molt agraït.
                                         

Bon viatge Joan i fins sempre, sense paraules per cuidar-nos tant.

Pep

divendres, 15 de gener del 2016

EL POETA JOSEP CIVIT SALA DE BLANCAFORT

Amics, recordar ja sabeu que m'agrada i es una obligació de tots, tots hem de donar vida a persones que ja fa temps que van passar per la vida i que es bo fer palès fets de la seva vida, perquè no caiguin en l'oblit. 
Remenant i llegint quantitats d'escrits del pare Sisquet Capdevila, he trobat uns poemes signats per Josep Civit Sala de Blancafort, signats entre l'any 1981 i 1985. Vet aquí el pati interior del Santuari del Tallat.



El nostre pare, fa anys m'havia parlat d'aquest poeta de Blancafort, però jo no l'havia conegut. El pare l'apreciava, perquè ambdós compartien el gust per la poesia, cadascú a la seva manera, però tots dos en gairebé tots els escrits feien honor a la Marededéu del Tallat, que tanta devoció tenia el pare, el Sr. Civit i molta altra gent de les contrades.



M'abelleix moltissim publicar aquests poemes, perquè el pare els tenia molt ben guardats , tancats en un sobre al fons de la caixa. Segur que els valora, estan mecanografiats com vostès poden veure.



Aquesta Santuari a la vista de la Conca de Barberà, que des de molt jovenet havia pujat el pare, en aquell temps no era per venerar la Verge, sinó per buscar bolets; no estava restaurat.



Es ara  que pugem a casa per diferents motius, sigui per batzacar ametlles, per collir olives, per cotsetxar el blat, l'ordi o l'espelta, o per veure com creixer el sembrats, o per collir mores, que hem de fer una pujada al Tallat i resar una Salve a la que es la nostra patrona, al baixar gaudir del poble de Rocallaura, tant bonic, tant enlairat que es com una jogina. 



Al baixar, cal aturar-se al Balneari a fer un cafè o un refresc i disfrutar de la pau d'aquest centre termal, que tant bon nom s'ha guanyat.



Nosaltres el coneixiam des de molt petitons, sempre venia de pas , al pujar el poble de Llorens en romeria al santuari de Rocallaura, de petits ens agradava mirar si trobaven alguna teula que hagués caigut del teular, perquè eren ven diferents de les que trobàvem a casa, aquestes estaven vidriades, molt boniques.


Aquest poema em ve com l'anell al dit, es d'una dona de Girona, viuda, no saben si restava a Girona capital o província o estava casada amb un veí de Blancafort o de qualsevol poble de la Conca de Barberà. Eran temps que la gent començava a casar-se una mica més lluny que la seva comarca, ja hi havia canvis entre províncies. Algú, algun dia podrà esbrinar o dir-nos qui era la Sra. Carme Robert Domingo. El poema es molt bonic, segur que vostès hi estaran d´acort . Després de la guerra civil , trobàvem aqui en aquest racó de món,  dos dones 100% garrotxines, la una era l'abadesa del monestir de Vallbona : Maria Mercè Nogareda i Espígul, filla de Santa Pau, va governar el monestir en dos trienis (1946/1952) i després va exercir el càrrec de priora fins al seu decés l'any 1961, després d'haver assegurat la previvència de la comunitat i de la restauració del monastir. 

La mare Isabel Vila, estimava moltissim aquesta terra Urgellenca, la va fer seva.

Tot això està escrit en la seva lauda sepulcral que acaba amb  in Pace Quievit i després la mare Isabel Vila Gallostra, filla de la Miana a la Serra de Mor, amb el riu Juinyell. Les dos van ser grans amigues i confidents, donat que  ambdues es van alegrar de trobar-se en aquest racó de món; dos dones de Girona, que parlaven en un  ieisme molt sonor, i que sorprenia als que l'escoltaven i totalment desconegut a la baixa Segarra . Perquè vostès puguin ilustrar-se sobre aquest lèxic tant garrotxi i a hores d'ara quasi extingit :

A tots vostès els he d'explicar que el ieisme o substitució del so de la ela doble/ll/ pel so de la /i/ catalana o de la /y/ espanyola. La ela doble ( si no porta un punt al mig ) s'ha de pronunciar amb un so palatal ben diferent de la /i/. Per tant, el ieisme és un fenòmen fonètic que constitueix en la despalatalització de la consonant lateral palatal /ll/ que s'articula com una aproximació medio palatal sonora ( i consonàntica ). En la llengua catalana el seu origen és en la interferència de l'espanyol o localment, del francès ( com a Sóller o a la Catalunya Nord ) i es troba difós per les zones i sectors socials i generacionals més espanyolitzats o afrancesats.
El ieisme no és admissible en una pronúncia catalana genuina, ni en la informal, perquè fa desaparèixer una caracteristica fonètica bàsica del català.

Exemples:
---------------

ull  /uiera/
ullal  /uial/
ullera  /uiera/
cella  /ceia/
esternellats / esterneiats ovella  /oveia/
pallasso  /paiaso/
porcellana  /porceiana/
rellotge  /reiotge/
vell  /vei/
cullera / cuiera abella  /abeia/
vermell  /vermei/
palla  /paia/
estelles  /esteies/
gall  /gai/
fulla  /fuia/
full  /fui/
al coll  /alcoi/
llavi  /iavi/
milla  /miya/
lluna  /iuna/
call  /caia/
llet  /iet/
medalla  /medaia/
cavall  /cavai/.
gavellons / gaveions
parell / prei




Be, si,   m'agradaria saber qui es o era aquest poeta amic del pare i devot de la Marededéu del Tallat.
Penso que amb paciència també podrem saber qui era la Sra. Carme Robert Domingo. Amb aquesta Sra. Carme, tindrem tres dones de Girona a la Catalunya Nova.  Ep !!, a Maldà també vam tenir un bon home fill de Riudellots de la Selva (Girona) en Nicolas Mir Raurich .
Molts gràcies a qui ens pugui ajudar.
Be en poques hores d'haver publicat aquest post, el Sr. Santi Arbós que es el responsable del Blog de Llorens en dona tota la informació sobre la persona de Carme Robert Domingo :


Esquela de la Sra. Carme Robert Domingo:

"Vídua de Josep Girona Rodón, mestra nacional jubilada. Ha descansat en la pau del Senyor, a l'edat de 87 anys, el dia 21 de maig de 1994, havent rebut els Sants Sagraments i la Benedicció Apostólica. (A.C.S.) Els seus afligits: germans polítics, nebots, cosins, família tota i amics tots us preguen la recordeu en les vostres oracions. L'enterrament será avui, dia 22, a les 10.45 hores. Casa mortuòria: Sancho d'Avila, capella n. 13, per traslladar-la posteriorment al cementiri del Sud-Oest (Montjuïc). No s'hi invita particularment." 




























Pep