divendres, 15 de gener de 2016

EL POETA JOSEP CIVIT SALA DE BLANCAFORT

Amics, recordar ja sabeu que m'agrada i es una obligació de tots, tots hem de donar vida a persones que ja fa temps que van passar per la vida i que es bo fer palès fets de la seva vida, perquè no caiguin en l'oblit. 
Remenant i llegint quantitats d'escrits del pare Sisquet Capdevila, he trobat uns poemes signats per Josep Civit Sala de Blancafort, signats entre l'any 1981 i 1985. Vet aquí el pati interior del Santuari del Tallat.



El nostre pare, fa anys m'havia parlat d'aquest poeta de Blancafort, però jo no l'havia conegut. El pare l'apreciava, perquè ambdós compartien el gust per la poesia, cadascú a la seva manera, però tots dos en gairebé tots els escrits feien honor a la Marededéu del Tallat, que tanta devoció tenia el pare, el Sr. Civit i molta altra gent de les contrades.



M'abelleix moltissim publicar aquests poemes, perquè el pare els tenia molt ben guardats , tancats en un sobre al fons de la caixa. Segur que els valora, estan mecanografiats com vostès poden veure.



Aquesta Santuari a la vista de la Conca de Barberà, que des de molt jovenet havia pujat el pare, en aquell temps no era per venerar la Verge, sinó per buscar bolets; no estava restaurat.



Es ara  que pugem a casa per diferents motius, sigui per batzacar ametlles, per collir olives, per cotsetxar el blat, l'ordi o l'espelta, o per veure com creixer el sembrats, o per collir mores, que hem de fer una pujada al Tallat i resar una Salve a la que es la nostra patrona, al baixar gaudir del poble de Rocallaura, tant bonic, tant enlairat que es com una jogina. 



Al baixar, cal aturar-se al Balneari a fer un cafè o un refresc i disfrutar de la pau d'aquest centre termal, que tant bon nom s'ha guanyat.



Nosaltres el coneixiam des de molt petitons, sempre venia de pas , al pujar el poble de Llorens en romeria al santuari de Rocallaura, de petits ens agradava mirar si trobaven alguna teula que hagués caigut del teular, perquè eren ven diferents de les que trobàvem a casa, aquestes estaven vidriades, molt boniques.


Aquest poema em ve com l'anell al dit, es d'una dona de Girona, viuda, no saben si restava a Girona capital o província o estava casada amb un veí de Blancafort o de qualsevol poble de la Conca de Barberà. Eran temps que la gent començava a casar-se una mica més lluny que la seva comarca, ja hi havia canvis entre províncies. Algú, algun dia podrà esbrinar o dir-nos qui era la Sra. Carme Robert Domingo. El poema es molt bonic, segur que vostès hi estaran d´acort . Després de la guerra civil , trobàvem aqui en aquest racó de món,  dos dones 100% garrotxines, la una era l'abadesa del monestir de Vallbona : Maria Mercè Nogareda i Espígul, filla de Santa Pau, va governar el monestir en dos trienis (1946/1952) i després va exercir el càrrec de priora fins al seu decés l'any 1961, després d'haver assegurat la previvència de la comunitat i de la restauració del monastir. 

La mare Isabel Vila, estimava moltissim aquesta terra Urgellenca, la va fer seva.

Tot això està escrit en la seva lauda sepulcral que acaba amb  in Pace Quievit i després la mare Isabel Vila Gallostra, filla de la Miana a la Serra de Mor, amb el riu Juinyell. Les dos van ser grans amigues i confidents, donat que  ambdues es van alegrar de trobar-se en aquest racó de món; dos dones de Girona, que parlaven en un  ieisme molt sonor, i que sorprenia als que l'escoltaven i totalment desconegut a la baixa Segarra . Perquè vostès puguin ilustrar-se sobre aquest lèxic tant garrotxi i a hores d'ara quasi extingit :

A tots vostès els he d'explicar que el ieisme o substitució del so de la ela doble/ll/ pel so de la /i/ catalana o de la /y/ espanyola. La ela doble ( si no porta un punt al mig ) s'ha de pronunciar amb un so palatal ben diferent de la /i/. Per tant, el ieisme és un fenòmen fonètic que constitueix en la despalatalització de la consonant lateral palatal /ll/ que s'articula com una aproximació medio palatal sonora ( i consonàntica ). En la llengua catalana el seu origen és en la interferència de l'espanyol o localment, del francès ( com a Sóller o a la Catalunya Nord ) i es troba difós per les zones i sectors socials i generacionals més espanyolitzats o afrancesats.
El ieisme no és admissible en una pronúncia catalana genuina, ni en la informal, perquè fa desaparèixer una caracteristica fonètica bàsica del català.

Exemples:
---------------

ull  /uiera/
ullal  /uial/
ullera  /uiera/
cella  /ceia/
esternellats / esterneiats ovella  /oveia/
pallasso  /paiaso/
porcellana  /porceiana/
rellotge  /reiotge/
vell  /vei/
cullera / cuiera abella  /abeia/
vermell  /vermei/
palla  /paia/
estelles  /esteies/
gall  /gai/
fulla  /fuia/
full  /fui/
al coll  /alcoi/
llavi  /iavi/
milla  /miya/
lluna  /iuna/
call  /caia/
llet  /iet/
medalla  /medaia/
cavall  /cavai/.
gavellons / gaveions
parell / prei




Be, si,   m'agradaria saber qui es o era aquest poeta amic del pare i devot de la Marededéu del Tallat.
Penso que amb paciència també podrem saber qui era la Sra. Carme Robert Domingo. Amb aquesta Sra. Carme, tindrem tres dones de Girona a la Catalunya Nova.  Ep !!, a Maldà també vam tenir un bon home fill de Riudellots de la Selva (Girona) en Nicolas Mir Raurich .
Molts gràcies a qui ens pugui ajudar.
Be en poques hores d'haver publicat aquest post, el Sr. Santi Arbós que es el responsable del Blog de Llorens en dona tota la informació sobre la persona de Carme Robert Domingo :


Esquela de la Sra. Carme Robert Domingo:

"Vídua de Josep Girona Rodón, mestra nacional jubilada. Ha descansat en la pau del Senyor, a l'edat de 87 anys, el dia 21 de maig de 1994, havent rebut els Sants Sagraments i la Benedicció Apostólica. (A.C.S.) Els seus afligits: germans polítics, nebots, cosins, família tota i amics tots us preguen la recordeu en les vostres oracions. L'enterrament será avui, dia 22, a les 10.45 hores. Casa mortuòria: Sancho d'Avila, capella n. 13, per traslladar-la posteriorment al cementiri del Sud-Oest (Montjuïc). No s'hi invita particularment." 




























Pep

2 comentaris:

  1. Hola Pep,
    Estic molt contenta de llegir aquesta entrada, el Josep Civit era el meu padrí.
    Com dius, estimava la poesia i les paraules i tenia "fervor" religiosa.
    Sempre buscava qui li mecanografies els poemes i els regalava als amics, estic molt contenta que se'n conservin!
    També va autoeditar un llibre "parlem dels amors"(1996) un recull de poemes de temàtica variada: la majoria són religiosos, però també n'hi ha dedicats a l'amistat, a la natura i a la família.
    El padrí era conegut com "Pepet" o "Pepet de la Tallera" tenia molts amics, era un home afable de caràcter obert, curiós i li agradava la tertúlia.
    És molt maco comprovar que les persones sensibles viuen més, perquè són recordades durant molt de temps.
    Moltes gràcies per les teves paraules.

    ResponElimina
  2. Hola Marina,
    Feia temps que vaig escriure aquest post del teu padrí, i estava preocupat perquè ningú havia posat cap comentari sobre en Josep Civit, estava trist, pensant perquè el meu pare les tenia tant ben guardades aquestes poesies ?. El seu nom sempre m'ha fet respecte i admiració, perquè si el pare no l'hagués considerat un bon poeta no les hauria guarda.
    Tant el teu padrí com el meu pare s'assemblavent molt , sobretot en temes religiosos i espirituals, els dos eren fets de la mateixa pasta, els dos van confiar a cegues amb Déu nostre Senyor i amb la marededéu del Tallat. El pare tot el que te són poemes escrits a ma, i la majoria dedicats a la marededéu del Tallat, a la familia tant la seva com la política, a la nostra mare sobretot, als mossens del nostre poble, a la Santa Missió, parlament davant els Reis Mags d'Orient,als amics i al poble de Llorens de Rocafort i als dinars de caçadors que anys enrera es feien cada any.
    Enfi guardem tot aquest material, que a hores d'ara esdeven documents de la nostra història familiar i del poble. Va escriure llarguissimes hores, de vegades penso que el pare portava dins seu un poeta que va fer de pagès.
    Per entendre una mica al teu padrí , al nostre pare i a d'altres poetes, et recomano que llegeixis el llibre de José Maria Valverde "Hombre de Dios " Madrid 1945, dins d'ell trobarass " Oración por nosotros los poetas. Comença: Señor ¿ que nos darás en premio a los poetas ?.
    Una abraçada i novament agraït per aporta-me la vida del teu padrí.
    Una abraçada
    Pep

    ResponElimina