UN PREMI NO ESPERAT : BONASTRUC ÇA PORTA

 Aquest es l'Hospital de Sant Pau, on jo hi vaig fer la carrera de medicina. Era una Unitat Docent de la Universitat Autònoma de Barcelona (Bellaterra), junt amb l'Hospital del Mar i l'Hospital de la Vall d'Hebró; vaig ésser molt afortunat i aquí vaig aprendre molta medicina, al costat de grans professors com el Dr. Cèsar Díaz López, Dr. Nolla, Dr. Moragas, Dr. Solé Balcells, Dr. Cabero, Dr. Vilaplana, Dr. Barraquer Bordas, Dr. Puig la Calle, etc... junt amb companys molt brillants que els estimo molt, i d'altres que ja no hi són, arribar junts al final és demanar molt, la contingència sempre està present.
Anant al premi Bonastruc Ça Porta, el primer contacte que vaig tenir amb el nostre Col.legi oficial de Metges de Girona va ser una trucada personal del president Dr. Vilaplana, comunicant-me que havia sigut designat premi Bonastruc Ça Porta i que em donava l'enhorabona i si l' acceptava !! Clar que sí president  i tant !!! molt agraït !!. En aquells moments amb la meva neta de 4 anys estàvem regant el jardí, imagineu-vos la il.lusió que em va fer i la ràpida deriva emocional que vaig patir (llàgrimes), que la petita Mar em va dir avi ens estem mullant; com poden imaginar-se l'alegria era immensa, la vaig omplir de petons i ràpidament vam entrar a casa per comunicar-ho a la meva dona, que no podia estar més contenta, i al vespre quan van venir a buscar a la nena ho vaig comunicar als dos fills, una gran alegria els va omplir el cor, al veure al pare tant content. 

Als pocs dies va arribar aquesta carta del col.legi, comunicant-me de manera oficial la concessió del guardó Bonastruc Ça Porta, vostès mateixos.

Dies després, una comunicació del dia de la edició dels premis Bonastruc Ça Porta :

Benvolgut/da,

Amb la present, em plau convidar-lo/-la a la celebració de la quarta edició dels Premis Bonastruc ça Porta a la trajectòria professional mèdica, que tindrà lloc aquest mes de maig a Girona.

Amb aquests Premis, el Col·legi Oficial de Metges de Girona vol retre un homenatge a l’extraordinària tasca professional que metges i equips mèdics d’arreu del territori duen a terme en l’àmbit assistencial, quirúrgic i de recerca. Es tracta d’una iniciativa impulsada l’any 2016 i amb la qual, tenim el propòsit de contribuir al prestigi del col·lectiu mèdic i de donar valor a la dedicació i el compromís dels professionals.

En aquesta quarta edició, i coincidint amb el 10è aniversari de la Facultat de Medicina a Girona, ens proposem també posar el focus en la importància i la definició del model de formació que reben els futurs professionals de les nostres comarques. Durant l’acte de lliurament dels guardons, també es farà entrega de les beques Joan Bruguera de formació mèdica, preferentment, a la Universitat de Montpeller que atorga la Fundació Joan Bruguera de Girona, una de les entitats més emblemàtiques de Catalunya, i, també, la segona beca e-Health COMG destinada a projectes de recerca i innovació en tecnologies de la salut que atorguem conjuntament amb el Campus Salut de la Universitat de Girona.

L’acte de lliurament dels Premis Bonastruc ça Porta tindrà lloc el dijous 16 de maig a les 19.00 a l’Espai Caixa (Plaça Poeta Marquina, 10, de Girona).

Prego confirmin assistència posant-se en contacte amb Laura Rivera, secretària de direcció del COMG, mitjançant la següent adreça de correu electrònic: secretaria@comg.cat

Serà un plaer saludar-lo/la aquest dia.

Ben cordialment,

Josep Vilaplana i Birba

President del Col·legi Oficial de Metges de Girona
President del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya

Girona, 29 d’abril de 2019

Bona tarde a tothom, Autoritats acadèmiques, autoritats civils, col.legues, família, amics i coneguts.

President  Vilaplana , volguda i distingida Junta del nostre col.legi, gràcies per atorgar-me aquest premi Bonastruc ça Porta, el qual accepto de tot cor i m'honora. Mai havia esperat arribar tant lluny. 

Jo després de 4,6 anys de jubilat ja en tenia prou cuidant i jugant amb la nostra neta Mar de 4 anys, fent amb ella l'hort de Camós, amb els antics pacients, amb els meus companys de Càritas Pla de l'Estany i de l' Hospitalitat de Lourdes, i amb els ametllers i olivers de (Llorenç de Rocafort) .
 De totes maneres l'agraïment dels malalts arribava amb el primer somriure i continuava amb les primeres cireres, les primeres tomàquets, les primeres múrgoles, el present en la matança del porc, el bunyols de dijous sant, amb tantes atencions ja em sentia pagat,  la veritat no esperava cap honor. 

Visitant al pacient al seu hort, junt amb els veïns que estaven de tertúlia. El pacient, donada la patologia que patia al mati tenia d'haver vingut a control de la frequencia cardíaca i no se'n va recordar.

Però un metge de rural ? Jo i perdoneu-me sempre havia pensat que els honors eren pels companys que jugaven a la primera divisió com el Dr. Ramon Brugada i el seu equip, o pel Dr. Àngel Izquierdo i el seu equip, els quals felicito de tot cor , pels seus merescuts guardons, no  pels que estàvem a les trinxeres, ara rectifico, estava equivocat, la primària es present en aquesta quarta edició dels Bonastruc Ça Porta.

La mitat del premi es de la meva dona  i dels meus fills , sense la seva ajuda i comprensió no estaria avui aquí. Gracies Tere i gràcies Oriol i Lluís ; us estimo molt.

Visitant un pacient al seu cobert, tot prenent el sol un dia de primavera a Pujals dels Pagesos

 Eren temps que el metge de poble calia que posés a disposició del seu municipi, la seva vivenda,  la seva família, el seu telefon, el seu cotxe,el seu despatx a més calia que comprés tots els estris per passar consulta, la llitera, la taula on escriure,la bata, otoscopi, oftalmoscopi, fonendoscopi, xeringa de ferro per fer rentat d'oïdes, aparell de la pressió arterial, estris per suturar ferides, maletí per portar el material per anar pels  masos, etc....Després del nomenament a Sanitat a Les Pedreres, calia anar a la Seguretat Social  al carrer Santa Clara i molt amablement et feien un altre nomenament , sense cap consell sobre el que calia que fes en el poble, calia fer de metge ben senzill, i al moment  et donaven dos paquets de receptes l'un de vermell pels pensionistes i l'altre de color verd pels treballadors, lligats amb un cordill d'embalar o sigui ben rudimentari i vinga un paquet a cada ma i ala a agafar el cotxe de linia i cap al poble , ja erets metge amb majúscules ; abans de marxar encara una pregunta i les xeringues ?, els funcionaris somrient, però callaven, pensant ja s'ho farà.. que innocent, però amb el meu nomenament de metge titular interí més content que un gínjol i a exercir la medicina que tant desitjava i tant m'agradava.
Un viatge amb el cotxe de línia em va convertir en un parell d'hores en metge titular interí , no sense donar-me el vist i plau l'alcalde a l'acte de presa de possessió de la plaça a l'Ajuntament, davant del secretari de la vila com a testimoni que donava fe i deixant-ho tot ben signat, i de cop i volta, vinga a exercir en serio, sense manual d' instruccions, ni horari,ni altres poblets o municipis agregats, una curiositat , el meu antecessor visitava dins el seu cotxe, fent-se unes cues llarguíssimes, l'Ajuntament no li va deixar el consultori per motius que em fa vergonya explicar-los i mira, ell a la seva manera complia..... ànims....o deixo aquí.

Fotos com aquesta costarà de veure, l'alcalde, el metge un servidor, el sergent de la
Guàrdia Civil, falta el mossèn, el mestre i el farmacèutic, el mossèn havia acabat la missa i encara estava dins l'església, el director del campament fent un parlament.

La dona com a secretaria d'obrir i tancar el despatx, de parlar amb la gent, de prendre nota dels avisos quan trucaven a la porta o pel telefon, ordenar els domicilis per gravetat dels símptomes, mai deixar desatès el domicili pel que pogués passar i els fills també formaven part d'aquesta intendència que rodejava la meva persona : els nois també obrien la porta i sense passar ni un minut s'enfrontaven amb una pregunta : - noi on esta el teu pare ? - ha anat a la Barroca, 

r

Església de Sancti Andree de Sobre  Roca (Barroca) Sant Aniol de Finestres.

- tardarà molt ?, - sol tardà, però vostè que es fill d'aquí sabrà millor que jo on es La Barroca, el  pare parla de que hi va per sant Climent d'Amer i amunt  fins El Llapart - he passat tota la nit amb mal de cap, que puc prendre ? l'Oriol contestava - això ho diu el meu pare, resposta :- el meu fill està estudiant per ingenier i quan ve els caps de setmana munyeix les vaques, alguna cosa sabràs tu de medicina?, - quan tinc mal de cap el pare em dona paracetamol ? - ho veus com en saps ! -moltes gràcies, i així molts exemples, una altra qüestió - el nen de dos anys te molta febre, on he el teu pare ? 

El mas de Costabella a la vista, sota els singles de Santa Maria de Finestres, casa del Dr. Candi Agustí i Trilla.

el pare ha anat a Costabella sota Finestres, tardarà molt ?, - sol tardar , que puc fer amb el nen  ? - això ho ha de dir el meu pare?, com sempre algo sabràs tu de medicina ? -be, el pare quan estem amb molta febre ens posa a la  banyera amb aigua freda? - o veus com en saps ! , curiosament dels consells donats pels meus fills i dona, mai en va resultar cap denuncia, el poble donava per entès que la família del metge també hi entenia. En aquest tema dels consells, a la dona i als nens sempre se'ls posava contra les cordes.  Els metges d'aquell temps ens trobàvem de tot, fins i tot aviam hagut de passar visita sota uns pins a prop d'Anglès , a una bodega  abandonada a El Perelló o a la casa de la família que portava el Correu a Estanyol , allí fèiem les receptes de tots els masos del voltant,  o a la vora del foc a una fonda de viatjants de comerç i senyors estiuejants de Barcelona i com a Sant Aniol de Finestres, que no tenien un lloc on el metge pogués passar visita, perquè el consultori era situat a Sant Esteve de Llémena, el poble de Sant Aniol tampoc no tenia ni capellà, que vivia a Les Encies, ni el senyor mestre que vivia a Sant Esteve, ni el metge que vivia a Les Planes d' Hostoles, estaven arreglats. 

Els habitants dels masos de la Vall del Llémena es van posar d'acord amb l'Andreu Serra que era el masover de Can Tura i aquest va deixar la taula gran del bar perquè el metge  passés visita; com a nota curiosa el sostre estava ple de pernils penjats, sorpresa, de tant en tant queia una gota de greix i una recepta menys, però curiós ningú protestava, era considerat lo més normal del món .

En aquesta taula de Can Tura, (Sant Aniol de Finestres) molt diferent d'ara, perquè hi havia molt pernils penjats al damunt, en aquesta taula vam passar visita un dia a la setmana, sense cap mena de problema, no existia el dret a la intimitat ni la protecció de dades; tothom donava per entès que en els petits llogarets no hi ha intimitats, tot es públic. A la foto podem veure la Nati, en Josep Serra i el metge del moment Josep Capdevila i el gos; més rural impossible.

Vostès han estat a Can Tura ? Can Tura era una casa de pagès que feia menjars. En Josep Pla hi va escriure el llarg capitul del llibre Un petit món del Pirineu " Mieres i la Garrotxa".

Dons dit i fet ," li deixem el bar ", al bell mig de tothom vaig passar visita  cinc anys i mig més o menys. Tothom opinava de tot , fins i tot em donaven consells sobre com tractar una depressió..... doctor una noia de Sant Gregori te aquests símptomes i li van diagnosticar una depressió i el Seroxat li va anar molt be !, Ep ! el metge sóc jo. Un operari d'una companyia elèctrica que estaven treballant al mas em diu : un consell doctor abans de tot faci-li uns anàlisis de tiroides, pot tenir sorpreses, increïble però cert, tenia exel.lents  "clínics " a la barra del bar tot remenant un tallat amb unes gotetes de whisky, la consulta era interessant i la gent no tenia pressa en marxar per si de cas  es perdia quelcom. 

Quan arribava, ja trobava tots els pacients asseguts a la taula, l'un prenent un cigaló, l'altre amb una cervesa, l'altre amb una copa d'anís, l'altre amb un cafè sol, l'altre amb unes Aromes de Montserrat, l'altre amb un Pipermint i una dona gran amb una aigua de Cua de Cavall, i algú  es despenjava dient poseu-li una cervesa al metge i la portaven. Jo recordant aquells fets em ve a la memòria lo escrit per en Josep Pla, en el seu llibre Un petit món del pirineu, diu que tota la filosofia de la Garrotxa es basa en  un alcoholisme ordenat, i segons el que jo acabo d'explicar dona entendre de que així era; mai, vaig veure cap borratxo cridaner pels camins.

Ofereixo aquest premi als meus companys metges de poble, dits d'APD, o Titulars, i també a les infermeres i llevadores titulars , que tota la vida van estar en municipis, dispersos per aquestes muntanyes o be aïllats geogràficament o  pel BOE. Eren temps que no et podies moure del poble sense permís de l'alcalde ( que no s'ho prengui malament cap alcalde aquí present ), però cert, si el metge no tenia bona relació amb l'alcalde estava llest, podia patir molt i molts van patir. L'Alcalde tenia molta autoritat sobre nosaltres. Personalment ho vaig patir amb un alcalde que " per raons del servei "" havia arribat la grip ", em va suprimir els 15 dies de vacances que em quedaven, podia haver vingut un substitut que en aquell temps en teníem, no com ara . A tots aquests col.legues metges rurals la societat els hi deu molt, es van passar la vida visitant masos allunyats, llargues caminades amb el paraigües a les mans per si de cas, treballant amb mitjans diagnòstics escassos, amb molta eficiència, diagnòstics  lo més acurats possibles sense ajuda d'imatges, acompanyant, cuidant, i sempre consolant aquella bona gent que a part del mestre, el capellà i el metge, poca cosa més tenien al seu entorn i molts no havien anat mai a la capital Olot o a Girona.  Perdoneu però no s'assembla en res, ser metge d'un Cap, a ser un metge rural, tot es diferent, coneixies els hàbits de cada  persona, si eren caçadors, si  jugaven a cartes, si anaven a missa, si els agradava el futbol, els trobaves pel carrer, si fumaven ho sabies, etc. , participaves de les seves vides, costums i festes, i a poc a poc et feies en un mes d'ells, fins ha quedar-te de jubilat al poble.

 A aquests metges abnegats ofereixo aquest guardó. També als metges  de família dels CAPS, que  tant he compartit amb ells amb guàrdies, formació de tota mena i més, són clau per tots nosaltres. He tingut la sort de fer-me gran al costat dels companys especialistes de l' Hospital Trueta, que sempre m'han ajudat amb els ulls tancats.

Foto propietat Josep Capdevila, aquí el Dr. Domenech ja estava malalt. Foto en el seu despatx de Bellaterra.

A primer curs de medicina, tothom sabia que s'enfrentava a una assignatura dura de rosegar, al menys a l'Hospital Clínic amb el famós Dr. Taure, que era l'anatomia humana, molts repetien i a hores d'ara he sabut que algun gran catedràtic de medicina havia suspès l'anatomia humana. Dons be, jo estava convençut que si aprovava aquesta assignatura seria metge !. El primer dia de classe a Bellaterra, va entrar un senyor amb una bata blanca impol·luta, i es va dirigir a nosaltres dient : - em dic Josep Maria Domenec i Mateu, sóc professor titular d'aquesta facultat per oposició " para que nadie se llame a engaño ", vostès i jo em vingut a Bellaterra a treballar, el seu problema sempre serà el meu, si un altre professor els posa un  altre examen al mateix dia , jo sempre els canviaré el meu, el meu despatx estarà obert mati, tarde i nit per vostès, podrem parlar d'aquesta bonica assignatura, de la carrera i de la vida en general. Tots vostès trauran matricula d'honor, tots vostès seran uns grans metges ! 

Amb aquestes paraules acabava de plantar la llavor per il·lusionar-nos a intentar ser uns grans metges. Feia tanta llum la seva assignatura, que indirectament va influir perquè totes les altres brillessin i tiressin endavant. 
Personalment li dec estar avui aquí, ell va ser clau per estudiar l'Anatomia Humana i arribar a bon port ; el passat 7 de febrer li rendíem un homenatge In memoriam, al col.legi de metges de Barcelona, acompanyat amb vells professors com el Dr. Ramon Segura catedràtic de Fisiologia i amb metges de més de 20 promocions.

D'esquerra a dreta : Dra. Margaret Creus, Dra. Elvira Bisbe, Dr. Josep Capdevila i Dr. Cristian Delgado.

 Avui una vegada més li dono les gràcies estimat Dr. Josep Maria Domenech i Mateu i li ofereixo aquest premi Bonastruc ça Porta .  
També l'ofereixo el premi als meus pares (a.c.s.).

Dia 3-XI-96, dia d'entrada del Dr. Josep Maria Domenech i Mateu a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Morfogènesi del sistema His-Tawara i record anatòmic de l'esquelet fibrós del cor.
Al seu costat el catedràtic  d'Anatomia Humana de Bellaterra Professor Dr. Alfonso Rodriguez Baeza.

Els poso una foto del dia que el Dr. Josep Maria Domenech va entrar de membre numerari a la Reial Acadèmia de Medicina, acompanyat de l'altre catedràtic d'Anatomia Humana de l' Autònoma Professor Dr. Alfonso Rodríguez Baeza.

D'esquerra a dreta: Dra. Ester Oliva i Poch, Dra. Montse Figueras Bajona, Dra. Rosa Coll i Jordà, Dra. Anna Bustins i Terrats; falten la Dra. Neus Gonzàlez Arnau, el Dr. Toni Borés i Domenech, la Dra. Mariona Teixidor i Camps i el Dr. Joan Padrosa i Pulido. a part de moltes infermeres de Santa Madrona de Barcelona, el que passa que en aquell temps no teniam càmeres fotogràfiques tant a ma, com ara es el telèfon mòbil.

Arribar fins aquí, també m'han ajudat en altre temps tenir estudiants d'infermeria de Santa Madrona de Barcelona en pràctiques de salut pública,i estudiants de medicina començant per la Dra. Maria de les Neus Gonzàlez Arnau (Neurofisiologa clínica) , la Dra. Anna Bustins i Terrats (Hematologia clínica), la Dra. Montse Figueras i Bajona (Medicina del Treball), Dra. Rosa Coll i Jordà (Hematòloga clínica).

Dra. Rosa Coll i Jordà.

 el Dr. Toni Borés i Domenech (Otorrino), el seu besavi havia sigut el metge A.P.D. de Cornellà del Terri , conegut com el senyor Pepet, a seques.

Amb el Dr. Toni Borés i Domenech ja metge i de pràctiques al nostre consultori de Cornella del Terri., no recordo la data.

La Dra. Mariona Teixidor i Camps, que està fent el MIR de família a l'Hospital de Sant Pau a Barcelona, la Dra. Ester Oliva i Poch (Oncologia radioteràpica)

Dra. Ester Oliva i Poch

i el Dr. Joan Padrosa i Pulido, que està fent el MIR de medicina interna a l'Hospital Clínic de Barcelona. 

Joan Padrosa i Pulido, fent index de YAO amb un diabètic.

Perdó a la Dra. Neus Gonzàlez i a la Anna Bustins, en aquells anys no teníem el mòbil a la butxaca i no tinc cap foto de la vostra estada, només el record que vosaltres i jo guardem.
Tots ells van fer una estada d'un mes o més al meu costat aportant-me coneixements universitaris recents i la il.lusió per aprendre, tot ells em meravellaven de les seves ganes de posar en pràctica els seus coneixements que eren molts. Tots ells van aprendre molta medicina i els protocols del moment de l'ICS, i com tractar als malalts de totes les edats, sobretot els més grans i una qualitat que els ha fet semblants ha sigut la bondat, cosa molt necessària per ser creïbles i bons metges, el malalt es conforma amb poc, mai demana el teu currículum. Tenir estudiants de medicina també es una manera de mantenir la il.lusió per arribar a bon port i no patir pel camí la síndrome de Burnout.

Mariona Teixidor i Camps, alumna de segon curs del grau de medicina de la Universitat de Girona a Cornellà del Terri. Juliol de 2012.

Ara els llegiré el correu que em va dedicar l'últim dia de pràctiques la Dra. Mariona Teixidor i Camps, a més ho faig per doble motiu, enguany es  celebren els 10 anys de la Universitat de Girona i ella es alumna d'aquesta Universitat i dos perquè algun bon record li va quedar del nostre Centre Sanitari de Cornellà  del Terri, perquè  està fent el MIR de medicina familiar i comunitària a l'Hospital de Sant Pau. Enhorabona doctora Teixidor.

Dra. Mariona Teixidor i Camps, Dr. Wilfred Ricart, Josep Capdevila, el dia del premis Bonastruc Ça Porta 2019

Hola Doctor,

Moltissimes gràcies per les fotos, són molt xules i és un record molt bonic! L’escrit també, ja me l’he imprès i guardat, m’ha agradat molt J

La veritat és que m'he sentit molt afortunada de poder venir i que dediquéssiu un temps tant preuat per vosaltres en ensenyar-me el que fes falta. 

M'he adonat que el món de l'atenció primària és molt més interessant del que ens fan creure als estudiants. Tenim com a referència els hospitals, en canvi, el que primer utilitza la gent és el metge d’atenció primària i el seu equip. La gent explica les seves intimitats, i això, en un hospital no és tant freqüent. He conegut la part més humana de la medicina. Perquè al teu costat he pogut aprendre que a part de ser metge, primer ets humà.

He de confessar que la nit abans de començar les pràctiques em vaig adormir pensant en com seria la meva primera experiència dins aquest món i m'ha servit per veure que realment m'agradava allò que estava estudiant, perquè és molt diferent posar-se davant dels llibres que el dia a dia davant dels pacients.

També m’ha agradat molt la bona convivència entre vosaltres i que treballar en equip és bàsic! M’ha sorprès el que els pacients poden arribar a estimar el metge!

Els llibres són importants, però ho és molt més, una persona amb experiència!

Estic molt contenta d'haver vingut a Cornellà del Terri i m'encantaria poder tornar a repetir l’experiència més endavant! 

Moltes i moltes gràcies per tot!!  

Mariona Teixidor i Camps

Be, sense paraules, però es molt entranyable que la Dra. Teixidor estigui fent metge de família a l'hospital de Sant Pau, que va ser el meu. Enhorabona Dra. Teixidor, ets la primera metgessa/metge que ha passat pel meu costat i ha escollit com a primera opció ser especialista en medicina familiar i comunitària.

Hospital de Sant Pau (Barcelona)

No puc deixar passar per alt infermeria que ha treballat amb mi i de la qual he après molt, i em van ajudar a ser feliç en l'exercici de la medicina : Mercè  Mundet, Lourdes Fort, i Maria Gonzàlez i la Mercè Masoliver del CAP Besalú.

 La infermeria sempre ha sigut important, ara es una part fonamental  de l'atenció primària.

Mil gracies a  tots els amics que m'acompanyeu aquest capvespre, vosaltres ens heu alegrat la nostra vida en el vostre poble. Gràcies als grup de metges jubilats aquí presents..

Ser metge de poble ha estat un honor, un servei i un prestigi, tornaria a passar una vida en aquesta entranyable i estimada Garrotxa terra de la meva mare i també tornaria a repetir a Cornellà del Terri i els seus poblets que configuren la Vall del Terri, sense oblidar Les Planes d'Hostoles,Sant Aniol de Finestres, Palol de Revardit  i Besalú per molts motius.

Amb el Dr. Toni Griera i López amb els seus dos fills un dia de guàrdia al CAP de Besalú l'estiu del 2002

Al CAP de Besalú hi vaig fer guàrdia els dijous durant 5,5 anys, al ser una àrea pionera en l'atenció primària , allí vaig tenir l'avantatge d'aprendre de tot, sobretot en el moment d'informatització de l' història clínica , de fer els informes de cada persona, al sortir d' urgències i de la prescripció electrònica, al costat de la infermera Mercè Masoliver, a la qual agraeixo la paciència que va tenir en mi.

L' entrega de premis va ser una gran i fastuosa vetllada, jo em sentia important, perdoneu-me l'expressió, però per un senzill metge de poble era com haver-se endinsat a la boda del segle, enmig de metges tant importants, .....

Un cop finalitzat l'acte, ningú tenia pressa, per marxar, al cap d'un bon rato encara estàvem parlant a la platea de l' Espai La Caixa, amb vells amics especialistes del Trueta i un estimat metge d'APD de Sils, fill d'Extremadura  i millor persona, ja jubilat, que en altre temps em va ajudar a preparar temes de les meves oposicions a metge Titular. Encara que no present també li dono les gràcies al primer metge especialista en medicina familiar i comunitària , que vaig conèixer i fill de Santa Coloma de Farners un home savi, i millor  metge, ell també em va ajudar a fer part del temari de les meves oposicions. Mil gràcies als dos.

Poden llegir la premsa de l'endemà

No puc altra cosa que donar una vegada més les gràcies al president Vilaplana i a la Junta del nostre Col.legi de Metges de Girona per  concedir-me aquest preuat premi Bonastruc Ça Porta. El portaré amb molt d'honor.

Pep

LA FI, PER JUBILACIÓ D'UN METGE TITULAR O D' A.P.D.

Tot va començar en un acte públic, davant d'un tribunal, on cada opositor escollia plaça d'acord amb la nota que havia tret en la oposició, duta a terme amb anterioritat. Jo vaig escollir , d'acord amb la meva esposa Cornellà del Terri  ( Pla de l'Estany).

Església de Cornellà del Terri ( Sancti Petri de Corniliano )

EL D.O.G número 1492 de 13-9-1991 deia : Resolució  de 2/9/1991 de nomenament de funcionaris de metges titulars en l' àmbit de la Generalitat de Catalunya.

Per tenir tota la validesa de l'acte, calia presentar-se davant l'Alcalde de la Vila, en aquest cas el Sr. Joan Casas Montaña.

Aqui va començar la meva història que ha durat 23 anys al poble de Cornellà del Terri i Palol de Revardit al Pla de l'Estany ( Girona), al servei de la sanitat pública catalana.
Vint-i-tres anys, donent per escriure moltissim, hi han hagut molts canvis en el sistema sanitari públic, que d'una manera o altra ens han afectat a metges i a usuaris.

Últim dia, darrers minuts d'exercici com a metge titular. Ben segur que coneixeu un a un tots els aqui presents, gent del poble i profesionals que hem treballat junts, o treballem junts, companys jubilats, estudiants de medicina que a hores dara ja son metges especialistes, alcaldes de Cornellà del Terri i Palol de Revardit, i ex- alcaldes, regidors i ex-regidors de sanitat, membres del consistori,  directius del CAP Banyoles, la meva dona, el meu fill Oriol i el Dr. Josep Mª Colls Desvilar, companys del Consorci de Benestar Social de Banyoles.

Publico tot l´escrit que vaig llegir dins del consultori, davant de tots aquests amics, companys i autoritats municipals, Acalde i Regidors. que surten a la foto i alguns més,  que per necessitats diverses varem haver de marxar, o no van poguer assistir per malaltia o per obligacions inexcusables.

Estimats amics, això te tota la pinta de comiat del metge del poble, o no? Jo diria que sí.

Vista des d'una casa de Pujals dels Cavallers

 Primer, estic content de que tots vosaltres m’acompanyeu en aquests moments finals de la meva vida de servidor públic ,que per sort va començar fa 23 anys. A aquestes alçades ja puc dir sense gens de vergonya, que l’any 1991 davant d’un tribunal vaig escollir Cornellà del Terri, amb els ulls tancats, però  amb el vist i plau de la meva jove esposa. No coneixia ni el poble ni les rodalies. Va ser una excel.lent decisió, vist en la perspectiva des anys.  

També podem dir que vam escollir aquest tranquil.líssim poble, que llavors no ho sabiem, per quedar-nos per sempre. Avui, podem dir que aquest desig s’ha complert. Som Cornuts per tots costats. Cornellà de la manera més dolça ha esdevingut el nostre poble i el dels nostres fills; en cap cas ho dic per quedar bé. Sempre ens hem sentit com a casa. Tots plegats coneixem prou bé el poble i podem assegurar que el qui busqui la pau, aquí la trobarà: a Cornellà del Terri,  quan les escoles estan tancades, els bancs no treballen, el centre sanitari està tancat, la cooperativa Agater no fa pinso, l’Isidre Reixach no obre, el mossèn no diu missa, les perruqueries no obren, can Valls, cal Andreuet i el Flequer restan a portes baixades i les cases de turisme rural no hi ha ningú,  el poble es converteix en un desert; passejar un dissabte a la tarda o diumenge a la tarda pel poble, es tot un plaer per l’ ànima i el cos.

Bé, amics que d’alguna manera o altra heu treballat amb mi, poc o molt temps, sigueu benvinguts, alcaldes i exalcaldes, consellers de sanitat i exconsellers de sanitat, metges, infermeres, llevadora i exllevadora ,treballadores socials, auxiliars administratives, senyores de la neteja , mossèn mossèn Marc, psicòleg, podòloga, no m’hagués imaginat mai que fossim tants en formar part d’aquesta bonica història que és  Cornellà del Terri i la seva Vall.

Església de Sant Andreu de Terri 

La veritat és que fa un més tenia el cor a la mà, o estava corprès, o més senzill no les tenia totes, veia la jubilació com un fantasma, com quelcom que no anava amb mi, i fins i tot no hi volia pensar i més coses que em guardo . Però la publicació de l’escrit de les meves companyes del consultori local al Butlletí Informatiu,  que surt publicat periodicament,  anomenat “La Vall del Terri, “ em va trasbalsar de dalt a baix, és tant bonic, el que elles pensen  de mi, que sinceramente m’ha canviat l’espera , l’espera s’ha convertit en uns dies joiosos, plens d’ànim, fins i tot amb més autoestima que mai, les hores se’m fan curtes, visc intensamente cada moment , les emocions i les llàgrimes s’amunteguen, cada comiat, em porta a un altre i cada història s’encadena amb una altra …

Mil gràcies Maria,Ingrid, Gemma, Vanesa, Monica, Eli, amb les vostres paraules m’ho heu capgirat tot i aquí em quedo,  agraidíssim per la vostra valoracio i consideració i no estaria bé llegir aquest escrit ara i aquí perquè a hores d’ara la gran majoria de vosaltres ja l’ heu llegit.

He de dir que he arribat a la jubilació de la manera mes suau, vaja com l’aire que respirem, quasi sense adonar-me, que el final estava al caure.

Per arribar a aquest final esplèndid, suau, bonic, tendre m’ heu ajudat vosaltres, en primer lloc una jove infermera que va arribar a Cornellà després de superar unes dures oposicions, estava exultant, orgullosa, satisfeta del destí que també ella havia escollit, parlo de la Lourdes Fort i Quer, aquí present. Els dos contentíssims i plens de bones intencions i amb tota la il.lusió del món vam començar a obrir les portes d’aquest centre, que ja de lluny tenia bona anomenada, perquè  els professionals que hi havien treballat anteriormente havien fet una importantísima feina, que encara dura. Hem de dir que en el tema sanitari Cornellà sempre han sigut afortunats i ho deixo aquí.

Església i Comunidor de la rectoria de Sords ( Sancti Stephani de Surdibus )

Els dos veníem de lluny, jo mai havia entrat a Cornellà del Terri sempre l’havia vist passant amb la TEISA quan anava a Argelaguer a veure els avis i més grandet en passar amb el cotxe. Recordo el gran esforç que vam haver de fer, per suplir les mancances, Lourdes que sols estavem oi? 

Ho feiem seguir tot, recepció, telèfon, receptes, posar els números per tu de color rosa i per mi blaus i així van tirar durant 5 anys. Viviam temps d’obertura d’arees bàsiques que el decret 84/85 havia posat en marxa, però a Banyoles no arribava, o sigui que la soledat ens va acompanyar durant 5 anys, que no és hora d’explicar,  però vam posar molts ànims i el resultat és que amb la Lourdes Fort vam compartir 18 anys amb plenitud i com tot en la vida les penes van barrejades amb les alegries. Moltes gràcies .La Lourdes s’esforçava per fer-me les coses fàcils i vetllar perquè no em saltés cap domicili de malalts crònics, frequent en un metge despistat com jo.Gràcies de nou Lourdes, la teva història d’infermera sempre anirà lligada a Cornellà. 

Església de Ravòs de Terri, enganxada a les muralles del castell. ( Sancti Cucufatis de Rogationibus )

També m’han ajudat a arribar al dia d’avui els alcaldes, regidors i ajuntament que he tingut. Gràcies Sr. Joan Casas per la gran paciència que va tenir amb mi, quan les coses no eren com volíem, vostè i la Dra. Gracia Borrell sempre es van posar al nostre costat. Recordo que es va fer la primera reforma del centre, la jove llevadora que havia arribat , parlo de l’Anna Vila, no tenia despatx i això era un problema, però que es va aconseguir amb la reforma; llàstima que va durar poc i la vam perdre; encara que companya al CAP Banyoles i avui present aquí, tots la recordeu. També agrair com no a l’alcalde Jaume Figueras i a la Núria Casanovas (aquests dies amb el marit molt malalt i no pot ser entre nosaltres), per la seva disponibilitat en quan a dissenyar les necesitats i reformes de cara al futur del nostre centre.

Durant el mandat de l’amic i alcalde Pere Vila amb la regidora Magda Giró vam tenir l’honor d’inaugurar l’ampliació del nou consultori, que tant servei dona a la població i que és motiu de bons comentaris fora del poble i que tant a gust treballem nosaltres i els companys quan venen a fer substitucions.

Esglesia i plaça de Corts ( Sancti Juliani de Curtibus )

Tan sols paraules d’agraïment per la constant companyia del nostre regidor de sanitat , l’amic Dr. Joan Pla Bartrina, que tots nosaltres el tenim amb gran estima i ens refiem d’ell. Qualsevol moment pot sonar el telèfon mòbil oi? Sempre disponible.

Del nostre jove alcalde Salvador Coll, només tinc paraules d’agraïment per la seva alta valoració de la nostra feina i de la seva disponibilitat per la bona marxa del centre i la seu constant oferiment pel que calgui. Fa pocs mesos va tenir una reunió amb tot l’equip de Cornellà del Terri i la nostra directora Carme Grabuleda i el Dr. Nicolau adjunt a dirección, per tal de conèixer un a un tots els membres de l’equip  i alhora tenir una relació més fluida i espontània.

També agrair la gran disponibilitat i accessibilitat del Sr. Alcalde de Palol de Revardit i president del Consell Comarcal Jordi Xargay i Congost aquí present, ell sempre ha vigilat d’aprop la sanitat del su poble, s’ha preocupat i es preocupa de les persones que pateixen i estan malaltes, ahir mateix diumenge ens vam trobar a la casa d’un malalt.

Església de Pujals dels Cavallers  ( S. Eulalie de Pudialibus Militum )

Moltes gràcies per estar tant a prop nostre i facilitar-nos la feina des de la seva alcaldia.

Unes paraules per la persona que més anys ha estat al meu costat , la Gemma Ros Muñoz, la Gemma per tots vosaltres, ella s’ha fet gran al meu costat, ep ! que encara és molt jove. Recordo com si fos ahir mateix quan es va incorporar al nostre centre, joveníssima, però plena d’il.lusió i amb oposició a la butxaca, quedant fixa al nostre centre. Puc dir moltes qualitats, però la més gran es la seva lleialtat a la meva persona, i com no podia ser d’una altra manera a tot el personal de la casa, donant hores per la llevadora, per la pediatra Dra. Nadette Vinyamata, per en Carlos Martin l’infermer, per la podòloga, per la psicòloga , per la treballadora social Vanesa Comabella, etc……. Ella ha sigut els meus ulls a la recepció del centre, persona del tot necessària. Ella sap els vostres noms i els dos cognoms de memòria, de tots no té cap dubte, fins i tot els coneix per la veu i els anomena pel seu nom abans de que es presentin. La Gemma s’ha fet molt nostra amb la seva manera de ser; Gemma gràcies per la teva bondad i per la teva capacitat de captar a les persones necessitades o les que no tenen res per posar-se a la boca o als sense sostre o aquells que no son ningú als ulls d’aquest món. I per solucionar centenars de coses petites que passen a recepció. Gracies, Gemma, per acompanyar tants anys aquest metge de poble, tant de poble. No m’imagino aquests anys sense tu.

No vull acabar sense deixar per record per la nostra història l'ultim full que vaig signar de La Direcció per Objectius, que moltissima gent no n'ha sentit a parlar mai a la vida, donç aqui queda.

Església de Sta. Llogaia del Terri ( St. Leocadie Dezterria )

També m’ha ajudat a arribar amb plenitut a la jubilación tenir al costat meu/nostre la Treballadora Social Vanesa Comabella, amb ella i la Maria Gonzalez, ens hem adonat de les persones més necessitades i amb el su somriure i bondad i cordialitat i paciencia i Intel.ligència tot ha sigut més planer, la seva tendresa ho omple tot, devant de l’adversitat somriu, no et cansaries de treballar amb ella.

Recordo amb carinyo, tot l’esforç perquè en temps passats la treballadora social vingués a treballar al nostre  costat, ho vam aconseguir i puc dir que ja tenim una manera de treballar que agrada als nostres pacients, la seva capacitat d’escoltar no te límits. Mil gràcies Vanesa.

La recent incorporació amb nosaltres de la psicòleg Eli Turró, ha estat un encert. Ens dóna molta companyia , ens consulta els casos i nosaltres la consultem i junts tenim estones de reflexió sobre com podem orientar el camí d’un pacient. Hem fet una gran feina i ella també s’ha fet molt nostra, tant que també esmorza amb nosaltres els dijous i seguim compartint.

Que dir del nostre mossèn Marc, que és un home amb molt bon humor, que no vol fer nosa, que també s’ha fet un més de Cornellà i que es una persona carregada de bondat i que escolta. Hem colaborat amb el Consell Pastoral de la nostra parròquia en quant a apropar a persones i famílies pobres, per tal de tenir cura d’elles de la manera més anònima del món. El mossèn es un home tolerant i aquesta tolerància ens ajuda a conviure i ens ajuda a ser lliures. Gràcies mossèn.

Un agraïment més al Consell Social Municipal de Cornellà i Palol de Revardit a tots els membres i al Sr. Antoni Perez,gerent del Consorci de Benestar Social, sempre tant atent a les mancances dels més necessitats.

Esglèsia , campanar i rectoria del poble de Pujals dels Pagesos. ( S. Marie de Pudialibus Rufticorum ).

Puc dir que ha sigut un plaer col.laborar amb vosaltres durant un grapat d’anys. Tots meu obert els ulls.

La nostra estimada llevadora Sra. Maria del Collell Roura  aquí present i que tants bons records guardem d’ella, i que va col.laborar amb el nostre consultori amb carinyo, il.lusió i esperit de servei, a més de ser la Llevadora Titular de Cornellà tota la vida. Una abraçada, Maria, i gràcies per ser aquí.

També donar les gràcies per acompanyar-nos a la nostra directora Carme Grabuleda, que tant atenta està a les necessitats dels consultoris locals, també les gràcies al Dr. Nicolau per vigilar d’una manera positiva per un bon exercici de la medicina, la seva cordialitat el fa molt proper a tots nosaltres. Som molt afortunats de tenir-vos.

Metges/metgeses ,infermers/ infermeres que m’acompanyeu de vosaltres he après molt, moltíssim, gràcies per la vostra ciència i la vostra humanitat .

Església i rectoria de Borgonyà ( Sancti Ioannis de Burguñano )

Gràcies a tots els auxiliars adminisstratius que heu treballat al meu costat, començant per en Jordi Martí, la germana de la Sandra del CAP Banyoles, a la qual debem el posar ordre en els nostres arxius d’una manera molt eficient, la Carme Reixach, En Pedro, el Jordi Pagès, La Gemma Ros, l’Ester Quintana, la Maria Vidal, l’Anna, l’Alba i molts més que no recordo o el temps m’ho ha esborrat.

A l’equip actual, gràcies per haver-me acompanyat els últims anys amb tant de carinyo i lleialtat i haver-me fet sentir un bon metge. L’exercici de la medicina només és possible amb un equip unit, en plena disposició i amb confianza mútua.  Repeteixo l’excel.lència es un hàbit en vosaltres. Vaig fer guardies a BEsal´ñu uns 5 anys més o menys, cada dijous quan arrbava cap a les 15,15 hores, portava la maleta i la carmanyola al pis de dalt. I rapidament encenia una tira de perfum oriental i quan s'acabava un altre en teniem de molt diferents, Els usuaris  sabien que estava de guardia tant sols per veure la Cryler Voyager i també si a l'entrar el CAP feia olor a perfum a l'estil " pachuli dels anys setanta" , mai vaig tenir cap queixa, no se si agradava o ningú s'atrevia a protestar. Vam ser feliços.

Unes paraules d'agraïment als metges, infermeres, auxiliars de clinica, auxiliars administratius, del CAP DE BESALU, per fer-me planer la meva incorporacio a les guardies de primària , sense formar part del seu equip; la veritat que m'he sentit com a casa i al vostre costat vaig aprendre molt, per ser vosaltres una ABS pionera en tot, quan al CAP BANYOLES ens van informatitzar les consultes, jo ja portada 4 anys treballant amb el programa i no em va suposar cap mal de cap. Més que agraït .

Un bonic record avui a les noies de la neteja sobretot a la Jesica i la Maria Josep, elles amb el seu somriure, alegria i ganes de treballar ens han mantingut el consultori ordenat i molt net. Sempre us he tingut present i us estimo i recordaré el vostre bon rotllo a les 8 del vespre. Disposeu d’un amic. Gràcies per haver vingut.

Dono la  benvinguda a la que de demà en endavant serà la nostra metgessa de familia la Dra. Dolors Masó i Casadellà. La seva cordialitat, bondat, senzillesa perseverancia, esforç i constancia la precediexen. Som molt afortunats de tenir-te entre nosaltres. Felicitats , Dolors. Estaràs com a casa.

Una abraçada a tots vosaltres per haver-me acompanyat fins avui. Ha estat un plaer ser el vostre metge/company i amic.

Cornellà del Terri 17 de Novembre de 2014.

Demà, els recordo que faig 65 anys.

Josep Capdevila i Vila

Encara metge de Cornellà del Terri.

Pd/ em deixo moltes vivències al tinter i segur que més d’algú aquí present m’ho  recordarà. També em deixo persones que han col.laborat amb mi que haurien d’estar aquí i no hi són per oblit meu,en demano perdó i mil  disculpes, em sap molt de greu. El pas del temps tampoc em perdona a mi.

Gràcies.

Dono les gràcies al Sr. Alcalde Salvador Coll i Baucells, per les seves paraules i per la placa que em va lliurar en nom del Consistori.
A partir d'aquí ja és posterior al 17 de novembre de 2014.

La fi de la meva funció pública com a Metge del cos de metges titulars, va venir amb la seguent Resolució de la Secretaria General del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya

Mai m'hagués pensat que m'afectessin tantes lleis i que el final de la meva jubilació arribaria amb un document tant extens com legal.

Només em queda dir que ser funcionari de la Generalitat de Catalunya ha estat tot un honor.

Aqui va el meu escrit d'agraïment a tot el personal sanitari i no sanitari del Consultori Local de Cornellà del Terri i que m'han acompanyat durant molts anys. Tot el que pugui dir d'elles es queda curt. Amb totes elles he disfrutat de l'exercici de la medicina.

No vull acabar sense posar una imatge molt entranyable, de la festa de l'Arbre del Maig que tant significa historicament pel nostre poble. Festa que se celebra el dilluns de Pasqua.

La festa continua plantant l'arbre amb l' ús de cordes i la força dels portadors, que s'hi fan amb tota l' ànima.

No vull acabar sense posar una fotografia de les persones que ballen el ball del Cornut.

La força és vital en aquesta festa de plantar l'arbre del Maig, jo fa 23 anys que ho visc i sempre ha estat motiu d'unió entre tot el poble; l'història uneix per sempre. Oi que us posa la pell de gallina ?

Estem molt orgullosos de la nostra història, i els nostres monuments, i dels nostres avis;  el Pla de l'Estany està ple de romànic, aqui va la nostra capella de Sant Antoni, que era la capella de l'Hospital de Pobres.

Capella completament restaurada per la Diputació de Girona.
Aquest més de març de 2015, m'ha arribat una carta d'agraïment del Conseller de Salut, que reprodueixo a continuació.

EQUIP D'ATENCIÓ PRIMARIA DEL CAP BANYOLES I DEMES METGES, INFERMERES I AMICS VINGUTS D'ALTRES CENTRES I ABS DE PROVINCA.

Em plau moltissim publicar la foto de comiat dels companys metges, infermeres, auxiliars i resta de companys especialistes i gent del trueta i d'altres ABS del sector.

Em plau posar l'escrit d'una familia de Cornellà del Terri , el dia de lameva jubilació, puc dir que em va agradar molt i em va omplir de goig per tot el que diu.
Una abraçada per tota la familia i amics.

Els poso el jurament hipocràtic que he procurat que tenir "in mente "  i al cor tota la vida; des del començament de l'exercici de la meva professió i  que el vaig tenir enmarcat a la sala d'espera durant molts anys, i no se com,  en alguna reforma de les múltiples, va desapareixer i ningú més el va poguer llegir. Puc dir que  molts pacients me'l comentaven, els agradava tot el que deia i era un consol saber de que parla i afecta a la vida del metge i a la de tots els malalts.
Em vaig guardar dos records l'un de Sanitat com a metge Titular, que es el segell que tenia com a Cap Local de Sanitat, per tal d'enviar la meva correspondència oficial: Malalties de declaració obligatories, actes d'inspeccions d'Activitats Classificades, o informes al jutge de primera instancia.

i l'altra el Token del Col.legi Oficial de Metges de Girona, on hi havia la signatura electrònica.

Token que tants mal de caps ensva dur durant l'exercici de la medicina a l'Institut Català de la Salut.
Sempre el portavem penjat al coll, anar a treballar o anar de guardia sense ell, era perdre el temps, perquè havies de tornar a casa a buscar-lo. Sobre l'ús del Token tinc una simpàtica història de les últimes hores d'exercici. Un dia us ho explicaré, però pensava que la casa després de tants anys de treballar sense mirar el rellotge i vaig poguer fer palès que de confiança a la meva persona ni un minut més. Tenien por de què ?
Una anecdota si més no simpatica, moltes vegades els companys del CAP BANYOLES , em deien Capdevila tu rai que pots cardar el que vols sense tenir el director al damunt !!, - resposta : - jo sempre he cardat el que he volgut, però a quin preu ???, no us el diré perquè perdria l'encant;  però si dir-vos que mai us vau adonar de les meves macances o dit d'una altra manera, mai us vau reunir per a veure que em faltava a mi per a ser igual a vosaltres companys del mateix equip d'atenció primaria : vosaltres mateixos, ara ja no cal . Però també contestava , que a la meva edat, no calia que em vigilesin a cada moment; jo era el millor guardià de la meva responsabilitat com a metge.
Pels que mi van coneixer com era el nostre centre anitari després de la primera reforma, aqui va una foto que ho diu tot.
M'abelleix posar tant sols un correu ple d'agraïment d'una col.lega de Girona, del dia que em vaig jubilar :

Aqui va una foto del tot romantica del nostre centre sanitari de Cornellà del Terri d'abans de la gran reforma, molts ciutadans mai ho havien vist.

Una abraçada als companys metges i enfermeres a les quals els dec molt. Gràcies a elles la modernització de l'atenció primaria, vull dir , fer els documents, derivacions, peticions d'anàlisi, radigrafies, etc....  informaticament, per a mi va ser un pas segur; tot s'ha de dir vaig començar a treballar amb ordinadors a les guardies que vaig fer al CAP DE BESALU, que vaig fer tots els dijous durant cinc anys i un cap de detmana al mes, va ser decisiu pel meu futur i no cremar-me als primers dies d'un canvi de manera de fer que ens canviaria la vida per sempre.  Besalú va ser una àrea bàsica pionera en tot, i jo un afortunat. Mil gràcies a tots

Aqui va una carta del conseller de Sanitat

Pep