dissabte, 16 de novembre de 2013

BATZEGAR PEL SETEMBRE

Una de les feines pròpies d'aquest mes d'octubre es el batzegar ametlles, una ocupació , molt agradable perquè com el collir olives es pot fer en família i dona molt de si, primer perquè es pot parlar i la jornada es més plaent i Segon pel bon temps que sol fer i encara que  els dies s'han escurçat molt, encara hi ha unes quantes hores de sol; la dita es certa " A finals d'agost a les set es fosc " el que no diu  es que sempre es dona per suposat que es hora vella, a pagès tota la vida s'ha anat a l'hora vella i no ha passat res.

Batzacant al solà de Les Pintades, terme de la Quadra de Mas Déu (Vallbona de les Monges).

La collita d'ametlles es pot retrassar tot el que es vulgui, l'ametller guarda a dalt de l'arbre les ametlles, o sigui que es pot batzegar fins i tot pel desembre, cosa que a casa no ha passar mai; però si que tot collint olives hom pot trobar un ametller oblidat enmig del olivers i mira ja tenim postres: pa amb ametlles es boníssim, ep ! i un traget de vi !!!, al camp sempre hi ha alguna sorpresa.


Les classes d'ametlles que tenim son: llarguetes o desmai, marcona, esperança i mollar.


La nostra mare Isabel Vila Gallostra, en plena recollida d'ametlles.

No pretenc explicar-vos del principi a la fi com es desenvolupa la collita, sinó que un cop tenim les ametlles collides, classificades per famílies i assecades al sol, després, o  be vendre-les o guardar-les, cadascú fa el que vol, les ametlles es guarden anys, avui dia tots aquests tràmits es redueixen al màxim.
El pare i la mare batzacant al tros del darrera la Vila.

Van del camp a la cooperativa, encara que el preu cau avall,  molt menys per kilo, però enguany nosaltres es el primer any que no ho farem després de tota una vida dels avis i del pare que ara te 90 anys complets.

El pare i jo partin ametlles que es una feina poc valorada i que ningú la te en compta. Les felicitacions de les ametlles garrapinyades sempre van ser per la mare. 


A casa tot la vida sempre s'han fet ametlles garrapinyades , torrades, o ratllades per fer panellets per tots sants o be per guarnir la mona de pasqua, o sigui que es imprescindible per nostra rebosteria de la baixa Segarra i Urgell i de retruc a tota la Catalunya Vella i Nova, ben mirat no se si ens be dels àrabs o que ? Trencar ametlles una feina obligada, o sigui que algú de la família ho ha de fer, sinó ?


Primer hom s'ha de passar unes quantes hores partint les ametlles, tasca necessària e imprescindible, sense la qual no es pot fer res. Ara que em toca a mi fer-ho, quan porto una hora partint em fa mal el canell, el colze, les mans, en fi he de descansar. El pare em diu que ell ho fa fet tota la vida, no una hora sinó quatre hores seguides, això durant seixanta anys set anys seguit.  Feina anònima totalment, ningú se'n adona ni ningú dona les gràcies a qui fa aquesta tasca tant amagada,pesada i monòtona ; el que sempre ha lluï ha sigut la nostra estimada mare (a.c.s.) que tothom li alabava les ametlles garapinyades, -son execel.lents, són bonissimes, que maques, que ben torrades, etc. això si la fama de la mama fent ametlles era prou coneguda arreu .


Enguany he trencat les ametlles perquè per primera vegada els panellets els faria en Lluís amb l'ajuda de la Maria; i no anirien de Lleida cap a Girona sinó al revés.



Durant molts i molts anys els pares ens han fet arribar puntualment els panellets per la festivitat " Omnium Santorum " a casa nostra Tots Sants.



La recepta dels panellets ja la vaig publicar en un article l'any passat, seria pessat tornar-la a escriure-la.
Enguany tot es diferent, és el primer any que no fem la collita tota la colla com tants d'anys. Les úniques ametlles que he collit , ho he fet jo sol.
Pares com us anyorem, vosaltres vau estar sempre a les verdes i a les madures, la vostra vida de pagès es va allargar fins als 88 anys, però el vostre amor va arribar fins a la mort, i el pare us va anyorar moltissim després de la seva mort, va patir molt, va ploar molt i us va recordar dia a dia fins a l'últim. Una abraçada als dos.



 Em sap greu haver de comprar-les tinguen-ne moltes de collita pròpia, sense les quals aquests panellets tant saborosos com bonics no els podríem fer; ni tampoc les mones de pasqua, tant nostres.



La resta de la collita, esperarà dalt dels ametllers, l'ametller sempre guarda el fruit,  he sentit que moltes vegades es cullen després de les aulives al desembre, encara que no hi estem acostumats, en aquest temps ja ens agrada tenir el fruit a casa. Avui dia 17 de novembre de 2013 es el segon dia que plou sense parar, després de mesos de no fer-ho. Saó que convenia a tots els arbres grans i petits; no plou mai a gust de tothom.
Enhorabona Lluís pels panellets.
Adéu-siau amics.

Pep


2 comentaris:

  1. Josep,amb recordo molt de la teva mare, vaig tenir la sort de conèixer les seves ametlles garapinyades i també el codonyac, però lo millor de tot coneix-ela a ella, també trobem a faltar el "pop pop " del tracto del Sisquet, dona-li un peto mol fort de par nostra, Ah els panellets també os han quedat macos. Animós a tots i fins aviat.

    ResponElimina
  2. molts bons records de moments, llocs i coses que ens fas reviure amb els teus pensa-records, segueis fent que ens emocionem i al tems que ens documentes esplendidament. una abraçadddddddaaaaaaaaa a tots

    ResponElimina