dissabte, 16 de novembre de 2013

PEREGRINATGE A LA MARE DE DÉU DEL TALLAT 1958

Jo, l'any 1958 tenia 9 anys, i és la primera vegada que recordo al pare pujat dalt d'una petita roca recitant aquest poema, que per sort ha arribat sencer fins avui. M'abelleix posar-vos el.

Jo de petitet escoltant recitar al pare el poema.

De petit no recordo haver anat mai al santuari del Tallat, aleshores en ruïnes. Només en sentia a parlar als homes del poble que hi anaven a buscar bolets; nosaltres ens quedàvem a Rocallaura on es venera la imatge de la Verge.

També tinc present que tot el poble dinava  a la font, on l'aigua naixia dins d'una gruta molt fresca, no hi estat mai més, ben be no se perquè, coses de la vida. Es possible que el propietari no dongués més permisos o que fa anys que està tancada al públic.

Recordo tot el dia com una gran festa, potser em quedo curt, tothom anava guapo, encara no existia la roba d'esport, lo que diuen ara " senzill però be ", recordo de petit pujar amb el tractor de cal Timoneda junt amb els cistells del menjar i alguna persona gran.


Dels mossèns de l´ època només recordo pujar a Rocallaura a Mossèn Daniel i com a rectors de l'església a mossèn Eugeni i a mossèn Ramón Blas molt jovenet i que canta molt be. No cal que us digui qui es mossèn Daniel a la foto, el d'esquenes es mossèn Venanci Planas, parent de la mama de Girona, molt estimat per tots nosaltres i que va fer la santa missió a Llorens i a Belianes (a.c.s.)

Recordo que la gent s'asseia al terra, per grups de parents, de prop o de lluny, forasters simpatitzants de la romeria a la Mare de Déu del Tallat.

Santuari restaurat, ja era molt gran quan hi vaig anar per primera vegada, recordo que deia la missa l'arquebisbe de Tarragona el Dr. Josep Pont i Gol, fill de Bellpuig.


Jo recordo que amb nosaltres sempre s'hi afegia la família del Palau d'Anglesola del Ton  Serrano i Pons (a.c.s.) amb la seva estimada Roseta, no recordo que vinguessin amb cap fill.

Mai més l'havia tornat a sentir de la boca del pare. Si vaig ser testimoni a l'Arnau de Vilanova durant el llarg ingrés , recitar-li de memòria a la Sra. Montse que junt amb mossèn Àngel feia pinya per portar a terme una exel.lent pastoral de la salut  als malalts ingressats i fer-los una estoneta de cotat cada dia. La Sra. Montse amb tota la empatia del món li va escoltar tot el poema. Tot seguit li va dir que d'ençà l'any que el va recitar a Rocallaura mai més l'havia tornar a recitar en públic.

Flors boscanes del Tallat

Aquí va, com podreu veure la vida ha canviat molt, el món dona voltes i la peregrinació també ha canviat, encara que lo essencial continua, que és la estimació a la Mare de Déu del Tallat.
Lo del pare queda escrit per l'història del nostre poble.
Aquí va la primera pàgina d'un díptic que conté un poema de mossèn Ramón Bergadà i Solà sobre Rocallaura, un altre dia, us el posaré sencer.

.
Adéu-siau i bona lectura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada